“He de començar fent una confessió pública: al 1987 vaig causar la mort d’un home. Vaig estalviar mig milió a la companyia i vaig ser premiada per això. Sé com les assegurances mèdiques mutilen i maten els pacients”

Per Albano Dante Fachin Pozzi (Twitter: @_cafeambllet) 3 advertiments abans de llegir: Primer advertiment: Aquest reportatge ofereix dades contrastades i demostrables. Però no us enganyeu: aquest no és un reportatge “neutral”. Davant la barbàrie no […]

Captura de pantalla 2015-01-24 a las 12.34.24

Per Albano Dante Fachin Pozzi (Twitter: @_cafeambllet)

3 advertiments abans de llegir:

Primer advertiment:

Aquest reportatge ofereix dades contrastades i demostrables. Però no us enganyeu: aquest no és un reportatge “neutral”. Davant la barbàrie no hi ha lloc per l’equidistància. Perquè quan un grup petit ataca la salut i la seguretat de milions de persones, no es pot ser neutral. No es pot ser equidistant amb una trama (encapçalada per CiU) que atempta contra la salut d’un poble.

Segon advertiment:

Aquest reportatge no explica els arguments a favor de privatitzar la sanitat pública. No ho fa de la mateixa manera que no explicaríem arguments a favor del maltractament de gènere, arguments a favor d’abusar d’infants o arguments a favor d’apallissar immigrants.

Tercer advertiment:

En aquest reportatge explicarem, amb dades contrastades, quins són els plans de CiU per a la sanitat pública, com els està portant a terme i –sobretot– quines seran les conseqüències. Uns plans excecutats al dictat de les mateixes corporacions financeres responsables de què avui als Estat Units hi hagi cada any desenes de milers d’homes, dones i nens morint sense rebre atenció mèdica. Una realitat que, ben aviat, serà la de Catalunya si no aturem el terror que vol imposar CiU.

L’any 2007 el director nordamericà Michael Moore va fer un documental titulat Sicko, on s’analitza el funcionament de les assegurances privades de salut als Estats Units. Un dels moments més colpidors de la pel·lícula és la intervenció de la doctora Linda Peeno davant el Congres dels Estats Units. Peeno era “inspectora mèdica” en la mútua privada “Humana” però un dia no va suportar més fer aquesta feina:

“Em dic Linda Peeno i estic aquí sobretot per fer una confessió pública: la primavera de 1987 en qualitat de metgessa vaig denegar a un home una operació necessària que li hagués salvat la vida i això va causar la seva mort. Ningú em va exigir responsabilitats perquè de fet, el que vaig fer va ser estalviar mig milió de dòlars a la companyia. Actuant d’aquesta manera vaig aconseguir una bona reputació com a directora mèdica. Vaig passar de guanyar uns centenars de dòlars a la setmana a tenir ingressos de sis xifres. El meu deure era fer servir la meva experiència mèdica en benefici econòmic de l’organització per a la qual treballava. Sé com les assegurances mèdiques mutilen i maten als pacients. Estic aquí per parlar-vos de la feina bruta de l’assistència sanitària. M’atormenten els milers d’expedients on vaig escriure aquesta paraula letal: “denegat”.

b2

El documental Sicko va tenir un gran impacte als Estats Units. La idea del seu director no era explicar què passava amb els prop de 50 milions de nordamericans que no tenen assegurança mèdica sinó “fer una pel·lícula sobre els 255 milions restants que sí que tenen assegurança mèdica. Sobre tots aquells que estan vivint el somni americà”.

Així, al llarg dels seus 120 minuts Sicko ens explica casos de persones amb noms i cognoms abandonades per les seves assegurances sanitàries privades amb un objectiu: guanyar diners, encara que sovint sigui gràcies a deixar morir els seus clients.

Però per què el cafèambllet dediquem una portada a la història de Linda Peeno explicant uns fets que van passar fa 28 anys? Per què parlem d’una pel·lícula on s’expliquen casos de persones que viuen a milers de quilòmetres d’aquí?

La resposta a aquestes preguntes és: publiquem i expliquem tot això perquè si no fem res, ben aviat allò que explica Sicko passarà a Barcelona, Manresa o Tortosa. Perquè ara mateix una trama político-financera està aplicant mesures per a què l’escenari sanitari nordamericà sigui una realitat a Catalunya. Només una dada: segons David Himmelstein, professor de Salut Pública de la Universitat de Harvard, més de 100.000 persones moren cada any als EEUU per no poder pagar els tractaments mèdics.

b1

A Catalunya la llarga tradició de sanitat pública pot fer difícil imaginar que algun dia puguem arribar al nivell de desprotecció dels Estats Units.

A Catalunya encara prenem gairebé com un fet natural que si emmalaltim tindrem bons hospitals, metges i tractaments en el servei públic de salut, independentment de la nostra situació econòmica. Però encara que costi d’acceptar, això pot canviar. De fet ja està canviant i  si no aturem els plans de CiU, històries com les que explica la doctora Linda Peeno, seran una realitat a Catalunya. Perquè el que explica Peeno és el que passa quan plans com els de CiU s’acaben imposant.

Primer de tot: Si t’ho vols creure estàs en el teu dret, però CiU menteix.

Abans d’entrar en els detalls de CiU i de l’entramat financer català cal desmuntar la gran mentida de CiU. Benvolgut lector, llegeixi aquesta frase en veu alta:

“El problema principal no és que no hi ha diners. El problema és com es gestionen els diners que hi ha”.

El problema és que CiU treballa perquè les transnacionals i el sector financer puguin fer negoci amb la salut dels 7 milions d’habitants de Catalunya.

Exemple: Per una banda CiU retalla els pressupostos dels hospitals públics. L’Institut Català de la Salut (ICS) ha patit una retallada del 12,9%. Mentrestant, entre 2010 i 2012 la multinacional IDC Salut (antiga CAPIO) va duplicar la facturació en contractes amb el Departament de Salut (1)

Les dades demostren que CiU no retalla en hospitals públics per estalviar. CiU retalla el pressupost dels hospitals públics per donar-li aquests diners als hospitals de les grans corporacions privades. Arribats a aquest punt algú podrà dir:

“Val, m’és igual a qui li donin els diners… A mi tant m´és que m’operin a Bellvitge o a CAPIO. Jo el que vull és que m’operin”.

OK. Però atenció. En primer lloc CAPIO et rebrà amb els braços oberts si el que tens és una patologia senzilla que li permet guanyar diners. Però si el teu procés es complica, o et descobreixen una malaltia greu i de tractament costós i llarg, CAPIO es desfarà de tu i enviarà el pacient a un hospital públic. I ara algú pot dir:

“Val, llavors que em tractin a l’hospital públic”.

Però quina mena d’hospitals públics tindrem si CiU finalment porta a terme els seus plans? De ben segur s’assemblaran molt més als hospitals de beneficència del segle XIX que al sistema sanitari públic i de qualitat que hem tingut fins ara. En canvi, tindrem uns hospitals amb recursos massa limitats, sense investigació, amb professionals mal pagats i sense capacitat per donar el tractament més eficaç i més resolutiu. En definitiva: un hospital per a pobres. Un hospital de caritat on si al mecenes de torn li va bé, hi haurà llençols i medicines.

Si creus que exagero, si creus que CiU no té com a objectiu destruir els nostre sistema sanitari, valora les següents dades:

CiU al servei de La Caixa

El cap de CiU no és ni Artur Mas, ni Duran i Lleida ni Boi Ruiz. De fet tots aquests són els empleats. Perquè qui paga les despeses de CiU és Isidre Fainé, president de La Caixa. I no és una ‘teoria de la conspiració’. És una realitat que es pot demostrar en xifres: CiU ha estat el partit que més diners ha rebut de La Caixa: 21.490.000€. La dita popular diu que “qui té el cul llogat no seu quan vol”. I amb aquest deute sobre la taula, ens hem de preguntar: qui mana a CiU? Qui decideix si CiU ha de recolzar els hospitals públics o ha de donar negoci a les mútues? Quina relació hi ha entre els interessos de La Caixa i les decisions de CiU? Mira:

Cronologia

Octubre de 2009: La Caixa va comprar l’asseguradora Adeslas per 1.178 milions d’euros. En aquell moment el president Isidre Fainé va declarar que el de les assegurances privades era “un dels àmbits on es preveu major creixement als propers anys”. Segurament La Caixa havia d’estar ben segura d’això com per pagar 1.178 milions d’euros per Adeslas.

Desembre de 2010: CiU nomena com a Conseller de Sanitat Boi Ruiz, fins aquell moment cap de la patronal sanitària privada Unió Catalana d’Hospitals. Pocs dies després, a la seva primera entrevista a TV3 com a conseller va dir:

“Sort tenim de què el 26% dels catalans tinguin assegurança mèdica privada (…) Recomano totalment als ciutadans que es facin d’una mútua” (2).

Una campanya publicitària a la mida de La Caixa. Al 2011 Adeslas va augmentar el seu benefici en un 84%.

La segona part de la campanya a favor de les mútues privades va ser més agressiva. CiU va retallar el pressupost de la sanitat pública que va passar de 9.540 milions d’euros al 2010 als 8.040 al 2014. L’impacte d’aquesta reducció és pot veure, per exemple, a l’augment a llistes d’espera quirúrgiques o per fer-se una prova diagnóstica. Davant d’això algú podria pensar:

“Molt bé, però si la sanitat pública no funciona bé potser Boi Ruiz té raó i el millor és pagar una mútua i assegurar-se una bona atenció”

Però un altre cop, si penses així tens un problema: t’han amagat informació. Mira:

Els problemes de les mútues

a) Són cares:

Els anuncis publicitaris de les mútues ofereixen autèntiques gangues sanitàries. “La teva assegurança de salut completa i de qualitat des de 27€ al mes” diu FIATC. “Seguro de salud des de 12€ al mes” ofereix Adeslas. Però de veritat algú es pot creure que amb 12€ estaràs cobert? De fet, una de les queixes més freqüents en relació al preu de les assegurances privades és la seva potestat per apujar el preu de la prima de manera indiscrimanda. Exemple: José Luís L. R., barceloní de 75 anys denunciava en una carta a un diari l’any 2013: “Des de fa més de 40 anys la meva dona i jo som socis d’Assistència Sanitària. Des de fa quatre anys l’augment de la prima ha estat d’un 6% anual però enguany ha estat espectacular: un 22%”. I es pregunta: “Què passa? Ja no som rendibles? M’estan forçant a donar-me de baixa?”. José Luís va rebre resposta (3) d’Alfons Conesa, Director de l’Agència Catalana del Consum:

“L’import de la prima respon al principi de llibertat de competència (…) En el cas de que l’assegurat no accepti l’augment l’entitat [la mútua] podrà negar-se a prorrogar el contracte”.

És a dir: et poden cobrar durant 40 anys i quan ets vell i comences a gastar, t’apujen la quota fins que t’has de donar de baixa. I el que és millor: la majoria de mútua no accepten clients de més de 70 anys o, si els accepten, ho fan a un preu astronòmic. Davant d’això l’administració diu: “això és la lliure competència”…

b) No em preocupa. Tinc diners.

Ok. Si tens uns quants milions d’euros probablement no t’hagis de preocupar. Però si no és el cas, encara que et puguis permetre una assegurança d’alt standing, segueixes tenint un problema. Totes les assegurances, per més premium que siguin, tenen un límit. Són moltes les persones que s’assabenten d’aquests límits –convenientment camuflats a la lletra petita– justament quan una malatia greu arriba. Com diem, quan això passa, a Catalunya, el sistema públic arriba al rescat. Però als Estats Units, on el sistema públic és gairebé inexistent, això significa la fallida i la mort. Quantin Young, Coordinador del Programa Nacional de Salut dels EUA ho explica així:

«Fallida mèdica vol dir que t’embarguen per deutes sanitaris, perquè els honoraris del metge, les factures de les anàlisis i les despeses d’hospitalització s’han acumulat. Llavors intervé l’executor judicial i t’ho treuen tot: per si fos poc estar malalt, potser moribund, et treuen la casa, el cotxe, els mobles, et deixen al carrer, t’impedeixen enviar els teus fills a la universitat. És una salvatjada. Les fallides mèdiques no són un fenomen marginal, ja que el 62% de totes les fallides declarades pels tribunals dels EUA corresponen a deutes mèdics, i tots els anys un milió de persones van a la fallida per aquesta classe de deutes ».

Curiosament, moltes d’aquestes fallides són de persones que tenien una assegurança que, arribats a un cert nivell de despesa, abandonen el malalt.

c) Solen ser de baixa qualitat

Segons un estudi efectuat pel Col·legi de Matges de Barcelona (COMB), els metges valoren negativament les dues empreses líders del sector (Sanitas i Adeslas).  Segons els facultatius, cap de les dues arriba al 5 en un rànquing de l’1 al 10. Una de les raons principals és “la dificultat en l’autorització de les proves”. I en aquest punt cal recordar a Linda Peeno, amb qui obríem el reportatge. Un altre problema afegit que té un impacte directe en la qualitat de l’atenció prestada per les mútues és la cada cop més precària remuneració als professionals. Segons el Colegio de Médicos de Madrid les asseguradores estan arribant a pagar 8€ per consulta al metge. “Mentrestant – explica un dels seus membres, Miguel García Alarilla– les asseguradores han augmentat els seus beneficis en un 20%”. Segons el COMB “la guerra comercial i de preus afecta la qualitat dels serveis”. (4)

 Així doncs, per una banda tenim pacient mal atesos i per una altra, metges mal pagats. Al mig de tot, unes companyies guanyant cada cop més diners. Davant d’això algú pot dir:

OK, però si les assegurances privades són tan terribles com és que segueixen? Com és que la gent no es queixa i es monta un escàndol? En teoria si són tan dolentes la gent no les contractaria. Com es que mai sentim res dels seus atropellaments, de les seves pràctiques? De com deneguen tractaments?

Al meu entendre hi ha dos motius:

a) Quin mitjà hauria d’explicar realment com són i el que fan les mútues? La Vanguardia, que es propietat del vicepresident de La Caixa, propietària d’Adeslas? El Periódico, que li deu 245M d’euros a diversos bancs, entre ells La Caixa? (5) Qualsevol dels altres mitjans que reben milers d’euros mensuals per anunciar mútues privades? Perquè segur que us heu adonat de l’enorme quantitat d’anuncis de mútues privades que hi ha ara mateix: a la televisió, a les marquesines, als autobusos, als diaris… TV3, sense anar més lluny, està ple d’anuncis de mútues.

En aquest escenari, sembla difícil que els mitjans posin en qüestió les mútues. I sinó, pensem en l`època de la bombolla immobiliària quan els diaris i revistes portaven pàgines i pàgines amb anuncis de pisos… Quin diari hagués explicat que el preu de l’habitatge baixaria? Quin mitjà s’hagués atrevit a contradir la seva gran font d’ingressos? El mateix està passant amb les mútues privades.

b) Però hi ha una altra raó que explica perquè els abusos de les mútues no es converteixen en escàndols: avui a Catalunya, quan una mútua deixa tirat un ciutadà, allà hi ha la sanitat pública per rescatar-lo. Però com hem dit abans, això pot tenir els dies comptats. Mirem:

El tir de gràcia a la sanitat pública:

“Si ja pago una mútua, per què he de pagar la Seguretat Social?”

Com hem vist, un dels sistemes que fa servir CiU per desmuntar els hospitals públics és retallar el seus pressupost i donar aquests diners a multinacionals com CAPIO. Però el pla va més enllà i té com a principal objectiu beneficiar a les mútues privades i als seus propietaris: la banca. Mirem con funciona aquest pla que a Catalunya compta amb el recolzament de CiU, PP i Ciutadans:

ded1

Propostes electorals per a les eleccions autonòmiques de 2010

La idea és que les persones que es paguen una mútua sanitària puguin desgravar les despeses. És a dir: si una família es pot permetre gastar 2.400€ anuals per pagar una mútua –amb més o menys esforços, en algun cas privant-se de lleure, cultura o aliments de qualitat– el fet de poder desgravar la despesa li suposaria una estalvi directe de 360€. Bé.

L’argument a favor d’aquesta desgravació és: si una persona es paga la seva assegurança i fa servir la sanitat privada està ajudant a descongestionar la sanitat pública i –com que no fa servir la sanitat pública o la fa servir menys– és just que no se li cobri el mateix que a qui només fa servir la sanitat pública. Sembla just, no? Veiem-ho.

Desgravar les despeses d’IRPF de les quotes de les assegurances privades significaria que les arques públiques recaptarien menys diners. D’aquesta manera l’Estat perdria entre 200 i 300 milions d’euros anuals, segons els mateixos impulsors de la mesura. Uns euros que, òbviament, ja no es podran fer-se servir per finançar hospitals públics.

Sembla, doncs, que estem davant un altre pla per afleblir i retallar la inversió en sanitat pública i que afavoreix directament les empreses sanitàries privades propietat de la banca. I no queda més remei que preguntar-se: aquesta desgravació què és sinó un altre monumental rescat amb diners públics a la banca i les seves empreses?

 Però malgrat tot això, algú podria dir:

“A mi m’és igual que això beneficiï a la banca si a mi em permet estalviar-me 360€ anuals en impostos… Jo ja pago la meva sanitat i no necessito la sanitat pública”.

Imaginem-nos que s’implanta la desgravació per les quotes de les assegurances. Com hem dit, els 7 milions d’assegurats actuals deixarien d’aportar prop de 300 milions d’euros. Però la cosa seria més greu encara ja que la desgravació abaratiria el preu a pagar pels ciutadans i això comportaria que moltes persones es donessin d’alta, amb la qual cosa encara es deixarien d’ingressar molts milions més que ja no servirien per finançar els hospitals públics.

I aquí cal fer la pregunta a aquells ciutadans que volen que la quota de la mútua desgravi:

> Què fareu quan us neixi un fill malalt i no el vulgui assegurar cap mútua?

> Què fareu quan tingueu 70 anys i la mútua se us tregui de sobre augmentant la prima un 200%?

> Què fareu quan la vostra mútua us denegui un tractament contra el càncer?

> Què fareu quan l’equip d’advocats de la mútua us assenyali la lletra petita d’una clàusula impossible d’entendre i que us deixa sense cobertura?

> Anireu a l’hospital públic amb el qual vau decidir no contribuir?

 Com he dit abans qui escriu aquestes línies no té intenció de fer cap mena de judici moral sobre les decisions de les persones. I afegeixo que sempre defensaré el dret de qualsevol persona a accedir a uns serveis sanitaris públics. Als que paguen per fer-los possibles i als que no volen pagar perquè ja en tenen un de privat. Fins i tot defensaré l’accés a la sanitat pública a defraudadors d’impostos com Millet, Messi o els amos de Pans&Company.

Però hi ha una pregunta que m’agradaria formular als que no volen pagar per fer una sanitat per a tothom:

Heu pensat que si milions de persones com vosaltres deixen de contribuir a la sanitat pública, quan la mútua us deixi tirats no tindreu on anar?

 Per sort actualment la demanda per desgravar les quotes de l’assegurança privada no és una demanda popular sinó una campanya orquestrada pel conglomerat de la sanitat privada i la banca. Un exemple és la iniciativa “Por la desgravación fiscal” impulsada per l’Institut de Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS). Aquest lobby de la sanitat privada té entre els seus integrants a les assegurances Adeslas, Asisa, DKV, Sanitas, Mapfre, Axa, Caser; als grups hospitalaris IDCSalut (CAPIO), Quiron, Hospiten; les farmacèutiques Roche, Sanofi, Farmaindustria, Novartis, Esteve, Pfizer i a les companyies tecnològiques Siemens, Philips, General Electric, Indra… (6) Totes aquestes empreses estan liderant aquesta “campanya popular” que fins i tot compta amb un web de recollida de signatures. Dels 6,8 milions d’assegurats han signat poc més de 76.000 a l’últim any. A Catalunya els aliats de les corporacions privades per aconseguir aquesta enorme subvenció encobertas a la banca són CiU, PP i C’s. Tots tres partits portaven la desgravació als seus programes electorals.

Què hem de fer?

Sóc conscient que l’escenari que acabo de descriure és desastrós: diners públics a mans de grans multinacionals, mútues que abandonen els seus clients a la seva sort, maniobres político-empresarials per treure tots els diners possibles als ciutadans, partits que governen al servei del bancs que els financien… i darrere de tot, la possibilitat real que en un futur no molt llunyà, a Catalunya, la gent mori per no tenir assistència adequada. La possibilitat real que la nostra salut quedi únicament en mans d’unes empreses que tenen un sol objectiu: fer diners com sigui. Teresa Forcades, metgessa i monja benedictina, explica la seva experiència treballant a un hospital de Buffalo, a l’estat de Nova York:

Escopint sang en silenci…

“Un dia vaig visitar un pacient que escopia sang. Em va dir que ja feia un any que estava així. De seguida li vaig recriminar perquè no havia vingut abans i em va confessar que, amb el que pagava de la mútua privada, hauria hagut de fer front a moltes despeses, ja que no li entrava l’analítica ni altres proves. Aleshores no hauria pogut acabar de pagar els estudis universitaris a la seva filla. Davant d’aquesta disjuntiva va decidir esperar. Al cap d’uns mesos va morir de càncer. No sé si s’hauria salvat, però aquell fet em va semblar d’una injustícia terrible”.

“A l’hospital on treballava, privat evidentment, cada pacient tenia una fitxa on s’indicaven les prestacions a què tenia dret en funció de la seva quota de la mútua. Segons el que pagava tenia prioritat en l’atenció o s’havia d’esperar, entre moltes altres coses. Innocent de mi, vaig anar a queixar-me a la direcció del centre i els vaig dir que allò semblava un negoci. La seva resposta va ser, efectivament, que aquella clínica era un negoci i que els inversors havien estudiat la millor possibilitat, que es va debatre entre un aparcament o un centre sanitari. Al final van veure que farien més diners amb la segona opció”

No et facis una mútua

L’economista i membre de Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez Castells ho té clar:

“No s’ha de caure en el parany de fer-se d’una mútua perquè si ho fas els estàs seguint el joc i admets que ells han guanyat. El que hem de fer és exigir que se’ns atengui com cal a la sanitat pública”. (7)

==========================================================================

==========================================================================

Aquesta peça forma part d’una sèrie sobre sanitat i mútues privades publicada a la setena edició de la revista cafèambllet. Aquestes altres peces formen part d’aquesta sèrie: 

· Mútues privades: un negoci en mans de bancs, fons especulatius, exministres i defraudadors?

· La jungla americana

· TV3 i sanitat pública: més informació crítica i menys propaganda de mútues privades

· La sanitat en mans dels mateixos que ens desnonen, que ens tallen l’aigua i la llum i que ens venen preferents · Per Albano Dante Fachin Pozzi

· Quina possibilitat de viure té el meu fill si només puc pagar la meitat del tractament? Ho he venut tot, he hipotecat tot el que tenia… Cap pare hauria de patir aquest torment · Per Edward Kennedy

· Merkel no pot governar sense l’aprovació  dels poderosos laboratoris farmacèutics amb seu a Alemanya · Per Àngels Martínez Castells

==========================================================================

(1) El grup sanitari privat Capio ha duplicat en dos anys la seva facturació a la Generalitat / Capio, el gran gestor privado de la sanidad pública

(2) El conseller de Salut recomana als ciutadans que es facin d’una mútua

(3) Resposta completa d’Alfons Conesa, director de l’Agència Catalana del Consum:

“L’import de la prima respon al principi de llibertat de competència. És habitual que el contracte d’assegurances d’Assistència Sanitària tingui una durada d’un any, prorrogable, i l’import de la prima tingui en compte l’edat i el risc de la persona assegurada. Quan es renova el contracte, la prima es pot modificar i qualsevol modificació ha de ser formalitzada per escrit. La llei obliga l’entitat asseguradora a comunicar l’augment de la prima amb dos mesos d’antelació a la finalització del contracte. En el cas que l’assegurat no accepti l’augment, l’entitat podrà negar-se a prorrogar el contracte. Si no es respecta el termini, l’augment no podrà aplicar-se i l’entitat haurà de respectar la prima del període anterior. Si no s’han respectat els vostres drets, reclameu per escrit davant el servei d’atenció al client de l’entitat o, en cas que n’hi hagi, al defensor del client”.

(4) http://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/anuari/anuari2013/pdf/crisi4.pdf

(5) La premsa està en mans de la banca

(6) https://www.desgravacionfiscalsanitaria.com/quienes-apoyamos-la-iniciativa/

(7) «No s’ha de caure en el parany de fer-se d’una mútua»

==========================================================================

Llegeix el cafèambllet 7 en PDF

25 thoughts on ““He de començar fent una confessió pública: al 1987 vaig causar la mort d’un home. Vaig estalviar mig milió a la companyia i vaig ser premiada per això. Sé com les assegurances mèdiques mutilen i maten els pacients”

  1. La pujada de cuota a Assistencia Sanitaria que comentan NO ES VERITAT. Assitencia es un cooperativa de usuaris i de metges. Jo soc socia fa molts anys, tinc 66 anys. Es puja anualment un petit increment de 1 a 2 €, segons el cost de vida. El servei es perfecte !

    • En el cas de la meva dona i meu, Medifiatc ens ha pujat la quota d’aquesta manera: al 2013, se’ns va apujar un 7%; aquest 2014, un 14%. Tenim 38 anys. És cert que al 2013 la meva dona va estar ingressada 6 dies i a mi al 2014 em van fer una operació (res greu). Ens van tractar sempre molt bé, però hem après la lliçó que amb una mútua no et pots posar malalt.

    • ya pero has pensado cuantas familias no pueden permitirse el lujo de pagar una mutua ? sea la cuota que sea …

    • El cas dels meus pares, amb 78 anys, i pagant Assistència Sanitària des de almenys fa 35 anys. Aquest any els demanaven 243 €, entre els dos. quant els fills ens en varem assabentar els varem poguer convencer i fer-los plegar. llavors a sobre trucades quasi amenaçadores per fer-ho fora de plaç

  2. Soc de la Mutua General de Catalunya. amb 59 anys pagaba 100€. Al fer els 60 l’augment va ser del 50%. Ara amb 61 pago 168€ mensuals. O considero un robatori. Diuen que em tornaran a fer un increment als 65 i un altre als 70. Pero no em poden precisar de quant. Estic a les seves mans. He treballat a una multinacional i l’objectiu es clar rendabilitzar. De fet l’interes esta centrat en els grups de clients amb menys malalties. Quan deixen de’esser rentables s’els convida a marxar.

    • Deixeu les mútues. Són empreses que fan negoci amb la salut. Quan no utilitzes gaire el sistema sabitari, et surt més a compte pagar una visita privada quan la necessites. Quan estàs realment malalt, més val q vagis a la sanitat públics‍♀️.
      I de passada deixes de contribuir a deteriorar el sistema públic.

  3. Avui he rebut un correu electrònic del @diariAra oferint-me un descompte en la contractació d’una assegurança privada! M’ha indignat! És que no hi ha ningú lluitant per salvar la sanitat pública?

  4. Els meus pares tenen contractada l’assistència a Assistència Sanitària Col·legial. Jo no. Quan el metge els prescriu una prova i he de demanar-ne l’autorització de la mútua, sempre m’embarga l’angoixa de pensar que els la puguin denegar, em tranquil·litza pensar, però, que de moment sempre tenen el recurs de la sanitat pública. Una altra cosa que m’inquieta és la sospita que, trobant-se els meus pares en l’àmbit de la sanitat privada, els prescriguin més proves de les necessàries. Paranoies?

  5. 1r. LA SANITAT PÚBLICA HA DE SER PRIMORDIAL EN UN ESTAT DE DRET I DE 1a QUALITAT
    2n Per desgràcia, he hagut de provar l’eficàcia de la nostra mútua: Al mes d’haver acabat el període de carència, a la meva parella l’operaven a cor obert d’una malaltia que, tot desconeixer-ne la seva existència, s’havia gestat en anys. No ens van posar cap impediment per realitzar la intervenció. Aquesta senyora parla del sistema sanitari americà. Per sort, i esperem que continuï així, aquí aquestes coses no passen. He treballat en un hospital i no ho he vist mai. Però hem de continuar lluitant perquè això no passi.

  6. Aixo es un panfleto, manipula la realitat i diu veritats a mitges. El fet son les retallades de diners que no envia el govern de Madrid cero euros para la dependencia,16.000 millons d’euros wue sen van cada any amb el cuento de la solidaritat amb les altres regions que tenen mes tecursos per Salut comparativament.
    Panfleto de propaganda barata en definita.

  7. Tot i que el que descriu aquest article és una mica catastrofista jo vaig tenir una experiència com la que explica. A l’ecografia de les 20 setmanes d’embaràs de la meva primera filla van detectar que un dels ronyons no era funcional i estava ple de quistes. Aconsellaven amniocentesis. Com era a l’estiu el metge de la mútua estava de vacances, i per telèfon em va dir que esperés 15 dies a que tornés. No ho vaig fer i vaig anar a la pública. Quan em va tocar la visita amb aquest metge em va dir que ara havíem de vigilar que els quistes no passessin a altres òrgans (cosa impossible segons em van informar més tard a la pública) i que era millor que em portessin l’embaràs a la pública. Això vaig fer i tot va anar bé, per això no em vaig queixar. Però em vaig adonar que a la mútua, quan els sorgia un imprevist se’t treien del mig…

  8. Jo estic molt d’acord amb una sanitat pública i de qualitat i en contra de la privada i les mútues. Però aquest pamflet fa avergonyir els convençuts i provoca rebuig entre qui no té una opinió formada. Els tres primers advertiments, les rèpliques entre cometes, el to admonitori de predicador anunciant l’infern, tot plegat fa molta vergonya. Us ho dic amb carinyo. Investigacions objectives com la vau fer amb en Bagó i SERHS és el que cal.

  9. ……. sobretot felicitar-vos per les vostres constants revelacions de la merda que s’amaga sota les catifes del nacionalisme de CiU i dels seus atacs, en forma de retallades i privatitzacions, dirigits contra les persones que vivim a Catalunya, .. … s’omplen la boca amb el molt que estimen a Catalunya (mentre menyspreen als seus habitants). Però, si us plau, heu de deixar de ser sectaris i denunciar a TOTS els que ens ataquen. Ex ..- al costat de CiU, PP i C, s, heu de posar a ERC que amb el seu suport a les retallades de CiU en Sanitat, Educació i Polítiques Socials és còmplice d’aquestes barbaritats, així com al PSC, ja que al costat de CiU, durant molts anys, ha mangonejat el sector sanitari a Catalunya, (pregunteu-li a Josep Abelló, antic alcalde socialista de Reus) …….. els únics que se salven, crec, són la CUP i ICV … ..no falteu a la veritat ….

  10. Magnific article. He treballat anys a la sanitat privada i puc assegurar que hem pasat de la solidaritat (antigues mútues) al negoci (patronal de sanitat, assegurances, quiron, etc.), han vist com els diners de la pública es podien desviar per a ells i no han dubtat:van començar una campanya de desprestigi ( demores en urgències, poc personal, contractes precaris, llistes d’espera, maltracte als pacinets) provocant ells mateixos aquests problemes reduint personal i pressupostos, per després apuntar que la privada ho fa millor ( no és cert), encara que sigui pagant menys al personal, contractant metges i sanitaris sense homologacions, etc.
    El problema és que han convençut a un sector de la població de que el privat funciona millor que la pública, que els funcionaris o estatutaris son uns privilegiats, i que despilfarren els diners, i s’amparen per reduir pressupostos i permetre que els nostres sanitaris marxin a l’estranger.
    Les mútues ja no existeixen, ara son assegurances amb l’únic objectiu de que paguem quan no les fem servir i quan demanem els seus serveis incrementaran les cuotes o sortità la lletra petita per no pagar determinats serveis (protesi, stent, material quirúrgic, inclus ara parlen de transfussions)
    Ens han convençut de quan privilegiats son els empleats públics, però no diuen res de les condicions laborals dels de la privada.
    I ara van per les pensions i la prestació d’ atur.

  11. A sanitas m’han diagnosticat 3 caries inexistents. Vaig anar a una altre dentista per treure’m les amalgames de mercuri, ja que no em refiaba dels protocols que feien servir. S’han de treure d’una determinada manere per no rebre grands dosis de mercuri i patir les consecuencies que aixo comporta. Dons be….aquesta dentista em va confirmar que no hi habia cap caries, de les dos que em faltaben per tractar. L’altre, que ja em van curar….suposo que igualment era inexistent. Tambe em recomenaben posar_me una ferula per dormir que costaba uns 300€….i la nova dentista em va dir que no calia…..que en penseu? Crec que m’en desfare….aprofito per fer una coseta que si que m’haig de fer….treura dos petits bultos al genoll i al braç i anar al podoleg, a la ginecologa…..i prou…
    Que en penseu?

  12. Em fa l’efecte que estem tenint el que ens mereixem. Estem totalment adormits i fan de nosaltres el que volen. No existeix la bona política.Existeix la corrupció(enorme) i anem camí de ser els millors en aques àmbit. Jo ja fa temps que vaig deixar de votar ( voto en blanc) a tota aquesta camada de politics dolents i corruptes que ens estan governant impunement. M’estimo el meu païs i em sap molt de greu.

  13. Hola Xavier, si votes en blanc afavoreixes indirectament als partits majoritaris, hi ha estudis estadístics i matemàtics que així ho demostren, estan a internet, el vot de càstig per a la classe política és o vot nul o abstenció, salutacions.

  14. Pingback: » La sanitat en mans dels mateixos que ens desnonen, que ens tallen l’aigua i la llum i que ens venen preferents cafèambllet.com

  15. Pingback: » TV3 i sanitat pública: més informació crítica i menys propaganda de mútues privades cafèambllet.com

  16. Pingback: » Quina possibilitat de viure té el meu fill si només puc pagar la meitat del tractament? Ho he venut tot, he hipotecat tot el que tenia… Cap pare hauria de patir aquest torment… cafèambllet.com

  17. Pingback: » Mútues privades: un negoci en mans de bancs, fons especulatius, exministres i defraudadors? cafèambllet.com

  18. Pingback: ​I tant que és una lluita de partits! | Ponte A Subio

Respon a Rita Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada