El sector financer espanyol està protagonitzant escàndols de proporcions enormes: rescats bancaris, directius amb sous milionaris, clàusules abusives a les hipoteques o l’estafa de les preferents formen part d’un paquet que molts qualifiquen obertament d’estafa organitzada. Tot i això, els bancs mantenen un enorme poder en qüestions tan importants per a la societat com són el crèdit, les pensions, la fiscalitat o la sanitat de desenes de milions de persones.
Malgrat això, els ciutadans ho tenen bastant complicat per obtenir-ne informació veraç, ja que els principals mitjans de comunicació estan en mans d’aquesta mateixa banca.
«Avui dia gairebé tots els grans mitjans d’Espanya han estat absorbits pel poder financer», explica el periodista Pere Rusiñol al pròleg del llibre Papel Mojado, en què fa un repàs a la relació mitjans-banca. I es pregunta: «algú creu possible que els mitjans propietat de la banca puguin informar amb independència sobre desnonaments, pensions, preferents o el rescat de la banca?».
«Les necessitats constants de finançament i liquiditat de les empreses de comunicació les converteixen en hostatges constants de la gran banca», explica Pascual Serrano al seu ja clàssic Traficantes de Información. A la introducció del llibre Serrano fa una crida a «despertar de la ficció en què tants ciutadans segueixen immersos, creient que s’estan informant quan llegeixen un diari, escolten la ràdio o veuen l’informatiu de la televisió».
Esperem que la informació sobre mitjans i banca que oferim en aquesta publicació serveixi per despertar i seguir desperts davant d’una realitat duríssima: la premsa està en mans de la banca.
Diaris en mans d’elits empresarials
El diaris El Punt Avui i Ara no tenen una relació directa amb la banca com la que presenten la resta de rotatius. Tot i així, en el cas del primer, les connexions de caire polític i empresarials són destacables. Pel que fa a l’Ara, trobem persones que han estat lligades a diverses entitats bancàries.
El president d’Hermes Comunicació, editora d’El Punt Avui, és Joaquim Vidal i Perpinyà, propietari de TV Girona i dels supermercats Valvi, actualment lligats a supermercats SPAR. És militant de Convergència Democràtica de Catalunya i va ser alcalde de Sant Gregori (del 83 al 95) i senador per la demarcació de Girona (del 96 al 2000).
El president de Premsa Periòdica Ara S.L., editora del diari ara, és Ferran Rodés, qui ha ocupat càrrecs de direcció als bancs Manufacturers Hannover Trust i Banesto. El seu pare, Leopold Rodés, ha estat vicepresident del Banco Urquijo i membre dels consells d’administració de La Caixa i de PRISA, editora d’El País. Els Rodés, mitjançant MediaPlanning, han controlat la publicitat que arriba a la major part dels diaris espanyols. Al consell de l’Ara trobem també Salvador Garcia Ruiz, que ha tingut responsabilitats a Goldman Sachs i Caixa Manresa. Al consell editorial trobem Víctor Font, director general de l’empresa d’inversions Delta Partners. Un dels principals accionistes i impulsors de l’Ara és la família Carulla, propietària del grup Agrolimen, a través de la Fundació Lluís Carulla. El diari no ha publicat a les seves pàgines la notícia de que Lluís Carulla ha hagut de pagar una multa de 9,4 milions per frau fiscal.
I tot plegat, té conseqüències…
Si analitzem els últims temps, observem un furibund anti-independentisme en tots els diaris subvencionats directament per la Banca (País, Periódico, la Vanguardia…)