La Catalunya subvencionada i defraudadora, al rescat de Jordi Pujol.

Per Albano Dante Fachin (A Twitter: @_cafeambllet) Aquí no ha passat res, senyors! Circulin. La Catalunya més rància, subvencionada i defraudadora ha començat la defensa del seu líder de la mateixa manera que els votants […]

Per Albano Dante Fachin (A Twitter: @_cafeambllet)

Aquí no ha passat res, senyors! Circulin. La Catalunya més rància, subvencionada i defraudadora ha començat la defensa del seu líder de la mateixa manera que els votants del PP defensen Fabra, Matas, Camps i la resta dels molts corruptes que omplen aquell partit.

Primer va ser el biògraf de l’ex president, el senyor Manel Cuyàs qui –en un article publicat per El Punt Avui– ens diu que “posaria la mà al foc que ell [Pujol] no en va saber res o ho va saber molt més tard”. Sense comentaris

El diari El Punt Avui –propietat d’un ex-diputat de CiU– també va publicar un text d’Efrem Gordillo titulat “Gràcies President”. L’última frase diu: “Per descomptat que li acceptem les disculpes, president. Tot i que no ens calien. Vostè és un exemple i un referent”. Sense comentaris.

Avui, 11 d’agost, el diari Ara publica això:

Captura de pantalla 2014-08-11 a las 11.40.44

Entenc que el text parla per si mateix i cadascú és prou grandet per extreure’n les seves conclusions. Tot i així, hi ha algunes dades que crec que poden contribuir a entendre amb més profunditat la baixesa del text del senyor Trias De Bes.

1) Parla Trias de Bes “l’injust impost de successions”. A banda de les consideracions de política fiscal, el que és “injust” és que en aquests 34 anys milers de catalans han pagat l’impost de successions i Jordi Pujol, no. Com sempre, la xarxa fiscal atrapa els peixos petits i deixa anar els grans, que acaben a Andorra. El senyor Trias de Bes i la seva gran família forma part d’aquesta gran burgesia que –ai, las!– sempre troba injustos els impostos que haurien de pagar els rics. Aquesta burgesia on és normal tenir filials als paradisos fiscals i defraudar impostos.

2) L’autor de l’article “perdona” Jordi Pujol. Ens informa el periodista Marc Font que, curiosament, l’avi de l’autor de l’article –Federico Trias de Bes i Giró– figura al mateix BOE amb la llista d’evasors… juntament amb el pare de Jordi Pujol! Fa anys que aquestes famílies troben “injust” pagar impostos!

debes

2) És curiós: l’article de Fernando Trias de Bes defensant un defraudador el podem llegir al diari Ara, impulsat per la família Carulla, una nissaga de defraudadors que sembla que també troben “injust” pagar els impostos que els corresponen.

3) Ni a Trias de Bes ni als Carulla els agrada pagar impostos. “Cadascú que es pagui lo seu” deuen pensar. Però –oh, sorpresa!– el diari dels Carulla on Trias de Bes “perdona” el frau fiscal de Pujol, rep milions d’euros en subvencions públiques pagades amb els diners dels que si paguen impostos. Resumint: Senyor ric (Trias de Bes) perdona a senyor ric i defraudador (Jordi Pujol) a través d’un article publicat al diari d’uns senyors rics i defraudadors (els Carulla). El diari Ara, tant subvencionat com el diari El Punt Avui, on es publiquen els articles de Cuyàs i Gordillo.

Quina pocavergonya tenen aquests defraudadors i aquests subvencionats!

El senyor Trias de Bes perdona a Pujol a les planes de l’Ara. Però qui perdona els que han pagat l’impost de successions mentre Pujol no ho feia? Qui perdona els desnonats? Qui perdona la gent que pateix dolor a les llistes d’espera?

Qui perdonarà al pocavergonya de Fernando Trias de Bes? Jo no.

NOTA 1: El periodista Marc Font ens avisa: l’avi de Trias de Bes surt al mateix BOE de defraudadors que el pare de Jordi Pujol…

NOTA 2: [VÍDEO FORT]: Quan el capo es passejava donant lliçons als habitants dels barris pobres

NOTA 3: Sembla que tot un capítol d’aquest llibre, es dedica a la família Trias de Bes…

40 thoughts on “La Catalunya subvencionada i defraudadora, al rescat de Jordi Pujol.

  1. Jo no perdono al Sr. Pujol, no ja pel seu engany, pel frau del seu clan (que tampoc)… No li perdono que durant tant d’anys representant Catalunya, hagi sigut un dirigent tant nefast, en connivència i fent el joc amb l’estat espanyol, permetent aquests desastres de finançaments que ens volia vendre com a meravelles aconseguides mercès a les seves grans dots de polític i negociador, volent passar per un patriota i un prohom…
    Jo no perdono a Jordi Pujol.

  2. Pingback: Sanitat, pujolisme i corrupció | Dempeus per la salut pública

  3. Pingback: No nos callarán | Punts de Vista

  4. Aquest post és mesquí. Per ser d’un autor que suposo d’esquerres i amb conciència social, trobo cridanera la falta absoluta de presumpció d’innocència. Pitjor encara, no només condemna com a criminal i/o ser menyspreable una personalitat política que li desagrada, pel simple fet de no haver declarat un compte estranger, sinó que va més enllà i li atribueix greus delictes que en Jordi Pujol no ha confessat en cap moment, sense cap mena d’indicis, altres que les acusacions llançades per la caverna mediàtica que acusa sense manies el president Pujol de “robar”, valent-se durant anys del seu càrrec per a cobrar el “3%”, i converteix la família Pujol Ferrussola en el “clan Pujol”.

    També és mesquí denigrar el minso grapadet de persones que han tingut el coratge de defensar en Jordi Pujol en mig d’un diluvi de condemnes, insults, renegaments i expressions de commiseració o de fàstic. Relacionar el seu gest amb la propietat o les subvencions dels diaris on han publicat les seves reflexions, com si aquests diaris no haguéssin recollit les notícies i reflectit totes les opinions com la premsa en general, és senzillament mesquí, per no dir un pèl paranoic. Tractar aquestes persones de defraudadors i subvencionats és de molt baix nivell.

    Treure a relluïr “els desnonats” (que no tenen res a veure amb la legislació ni les competències catalanes, sinó amb la legislació i govern estatals) i “els que pateixen a les llistes d’espera” (com si la seva desgràcia fós deguda a una evasió fiscal en comptes del finançament escandalós de la Generalitat) és caure en la demagògia més típica de la premsa groga.

    Pensava que Cafèambllet era més seriós, més rigurós, menys sectari. Pensava que feia periodisme d’investigació en comptes de caça de bruixes. Aquest post no afavoreix gens la revista. Voleu un tema de periodisme d’investigació? Doncs deixeu en Pujol per l’Agència Tributària i investigueu una cosa relacionada amb el cas però infinitament més greu que l’evasió fiscal d’un ciutadà. Investigueu com pot ser en un estat democràtic que el seu govern abusi del seu poder i dels diners públics per a investigar persones específiques pel seu perfil polític, anar a la seva caça, no només per a destruïr-les políticament sinó per a interferir en la vida política d’un país. Com pot ser que suborni (amb diners públics, faltaria més) individus per a fer-los cometre il·legalitats (trencant la seva obligació de confidencialitat), causant danys a llurs empreses, als clients de llurs empreses, i als països amics on treballen. Això no és una democràcia. És un règim arbitrari i policial. Fer això no pot ser legal, però suposem que ho investigueu i sigui denunciat a la Justícia: creieu que prosperaria la demanda? Això és un estat de dret? Voleu investigar i denucniar més il·legalitats? Perquè no us fixeu alguna vegada en els nombrosíssims i permanents incompliments estatals, governamentals, legislatius i judicials, de la constitució espanyola, per exemple pel què fa a lespecial protecció i promoció de les diverses llengües i cultures del país? O pel què fa a l’igualtat de tots els espanyols, quan resulta que als de certes “nacionalitats” els imposa allò que no volen abusant del seu menor pes demogràfic al Congrés de Diputats? El respecte de les minories és un requisit bàsic de la democràcia, i l’estat espanyol no respecta ni tan sols les “nacionalitats” reconegudes per la constitució. I on és l’igualtat de tots els espanyols quan resulta que Catalunya, el País Valencià i les Balears (els “inexistents” PPCC, quina casualitat!) són espoliats des de fa dècades? Si poséssim remei a tot això no creieu que hi hauria menys desnonats i llistes d’espera?

      • si, ja se sap, es pot opinar el que es vulgui però si surt el tema de la relació catalunya/espanya, llavors tot el que hem dit anteriorment queda invalidat… els feixistes i la llibertat d’expressió… el problema de sempre

    • No hi ha més cec què el qui no hi vol veure. ¿Presumpció d´innocència? ¿d´el que ja és confès?
      “no només condemna com a criminal i/o ser menyspreable una personalitat política que li desagrada, pel simple fet de no haver declarat un compte estranger, sinó que va més enllà i li atribueix greus delictes que en Jordi Pujol no ha confessat en cap moment, sense cap mena d’indicis” dius. ¿No et sembla prou greu que un senyor, mentres era el president d´un país, durant 34 anys no declarès que tenia una fortuna en un compte extranger mentres es dedicava a sermonejar (molt cristià) a tothom amb la importància de pagar impostos per aixecar el país, i una de les seves frases més repetides era: “És català tot aquell qui viu, treballa i paga impostos a Catalunya”. Doncs, segons la seva pròpia definició en Jordi Pujol no és català; en la futura Catalunya independent ¿li hauríem de denegar el passaport?

      Potser et sorprendrà el que et dirè ara; evadir impostos és “robar” segons les nostres lleis. Cada € que aquests honorables senyors amagen al fisco és un € menys per a Educació, Sanitat, Infrastructures, transports públics, escoles d´infància, dependència, pensions, etc. Mentres, a nosaltres ens collen amb l´IVA i l´IRPF.
      Segons els tècnics de l´Agència Tributària -no ho dic pas jo- la major part de l´evació fiscal a Catalunya es concentra en aquests “honorables senyors” com els Carulla, Millet, Montull, Pujol. Uns pocs “patriotes” -ja què la majoria no tenim els diners ni els recurssos per a recorrer a un paradís fiscal encara que volguéssim- deixen de contribuir, legal i il-legalment (ells fan les lleis que posteriorment els beneficia a ells mateixos) a les arques públiques catalanes una xifra molt semblant al dèficit fiscat que patim els catalans. Segons l´argumentari de CiU i ERC, si aquestos paguéssin els que els hi toca no s´haurien de fer retallades a Catalunya.

      No és el Cafèambllet qui atribueix els demés supossats delictes; ho fa la UDEF amb més que “indicis” en la seva investigació criminal, degut a que es trencà la Omertà (no hi ha una altra manera de dir-ho) a Madrid, com bé va explicar, recentment, l´exfiscal anticorrupció, Jiménez Villarejo, gràcies al repte sobiranista dels catalans.

      Per altra banda dius: “Relacionar el seu gest amb la propietat o les subvencions dels diaris on han publicat les seves reflexions, com si aquests diaris no haguéssin recollit les notícies i reflectit totes les opinions com la premsa en general, és senzillament mesquí, per no dir un pèl paranoic. Tractar aquestes persones de defraudadors i subvencionats és de molt baix nivell”.
      Et convido a trobar alguna informació sobre la condemna per evació fiscal a la família Carulla (propietaris d´el diari) a l´ARA. T´estalviarè la feina: no en trobaràs ni una de sola.Aquest no és més que un dels molts exemples que hi han de com els mitjans de comunicació (en mans privades no ho oblidem) informen o no informen segons els seus pròpis interessos.

      Senyalar i denunciar els corruptes no és vergonyós, ni anti-patriota, ni anti-independència.Més aviat el contrari. És l´ofici dels periodistes.

      PD: La Constitució espanyola no reconeix cap altra nació que l´espanyola. No només no les reconeix sino que directament nega cualsevol nació del món que no sigui l´espanyola. ës l´única Constitució del món que declara aixó. El que hi diu es que reconeix que ‘dintre’ de la nació espanyola hi ha expressions culturals diferents.

      Salut i república

      • Albert, en Pujol ha confessat un compte estranger del seu pare amb diners per a la seva dona i els seus fills. La premsa mateixa ens ha explicat des de llavors que es tractaria d’un testament hologràfic d’en Florenci Pujol. És a dir, segons això, que els diners del compte ni tan sols eren del president Pujol. Em sembla que amb això no n’hi ha prou per condemnar ningú als inferns ni dir que ha robat al país durant 34 anys. Tant més que si el compte estigués a nom del president Pujol però els diners no fossin d’ell, els qui haurien d’haver pagat l’impost de successions eren la dona i els fills, impost que es paga una vegada i prou, no durant 34 anys. Quant als rendiments del compte, que són els que paguen impostos (no el capital), segons la premsa no n’hi va haver perquè el compte va restar inactiu fins la majoria d’edat de tots set fills, molt més tard. Vol dir que els diners estaven morts en el compte, no plaçats. Llavors, si no produien rendiments durant tot aquest temps, tampoc hi hauria evasió fiscal.

        No sé perquè parles d’honorables senyors, en plural, amagant diners al fisc. Sembla que vulguis denigrar els més alts càrrecs institucionals catalans com a tals. Suposant que el president Pujol (en comptes de la seva dona i fills) defraudés l’hisenda espanyola, no estaria restant diners a la Generalitat. Perquè? Molt senzill: perquè per a restar diners a la Generalitat la suma total del frau fiscal a l’hisenda espanyola a Catalunya hauria de superar el nostre dèficit fiscal, i com comprendràs, ningú estima el frau fiscal català al ministeri d’Hisenda en 16.000 milions d’euros. El que resta diners als nostres serveis públics, infraestructures, etc. és l’escanyament fiscal al qual ens sotmet l’estat espanyol (entès no com a excés d’impostos sinó com a manca d’inversió estatal a Catalunya en diners recaptats a Catalunya).

        Quant a les acusacions més greus, d’enriquiment il·lict mitjançant el famós 3% (que equivaldria a un suborn continu), no les fa l’UDEF sinó la caverna mediàtica. L’UDEF no sabem què diu perquè a diferència de l’infame document filtrat a El Mundo la vetlla de les darreres eleccions, aquesta vegada no s’ha fet públic l’informe si és que existeix. (La vegada anterior atribuïa comptes inexistents a Suïssa als presidents Pujol i Mas, que van ser desmentits.) El que dius que les presumptes dades han sigut revelades des de Madrid trencant l’omertà, que hauria consistit en tenir espiat i enxampat a en Pujol però mantenir-ho secret a canvi de submissió política, no és res més per ara que especulació periodística. No sabia que Cafèambllet es dediqués a difondre especulacions periodístiques alienes. Quant a l’exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo, la Fiscalia a l’estat espanyol fa dècades que demostra no ser res més que un instrument del partit al govern central. En Jiménez Villarejo i el seu col·lega Mena Álvarez no eren altra cosa que uns fiscals absolutament parcials, amb excés de zel, carregats d’odi cap a la burgesia catalana, que no van païr la seva frustració quan els encausats per Banca Catalana van ser absolts, sentència que en Jiménez Villarejo vol fer creure que no va fer justícia per culpa d’una conspiració. El cas Banca Catalana, per cert, donaria per una altra discussió, perquè la van enfonsar deliberadament des de Madrid per motius polítics (eliminar un gran banc català -una vegada més, la primera va ser amb el Banc de Barcelona- i destruïr en Pujol com a líder del catalanisme). Això, si vols, t’explico com va anar: Banca Catalana no estava pitjor gestionada ni en pitjor situació financera que la resta de bancs espanyols. El que va passar és que a través d’EFE es va deixar anar un rumor falsa sobre l’imminència de la fallida de Banca Catalana. Això va causar el clàssic pànic fent que els clients retiréssin dipòsits al ritme de mil milions diaris de pessetes. És llavors quan el banc va haver de demanar ajuda al Banc d’Espanya, que va donar-la però intervenint el banc i venent-lo més endavant al Banc de Biscaia (avui BBVA). Abans del rumor fabricat d’EFE, el banc no estava pitjor que la resta del sector, era viable. El Banc de Santander, per exemple, estava molt pitjor que Banca Catalana, però no van fer córrer cap rumor, no el van haver d’intervenir i ja veus on és avui. Doncs pensa que en comptes del Santander, un dels principals bancs mundials avui podria-ho ser Banca Catalana. Ve’t aquí la jugada que ens van fer.

        Sobre el fet que l’ARA no publiqués res sobre el cas d’en Carulla, ni idea, però en general cap mitjà de comunicació difon els escàndols que afecten als seus propietaris o els mira de minimitzar. És així. Però el que diu Cafèambllet és que l’ARA i altres diaris encobreixen els suposats crims d’en Pujol pel fet d’estar venuts a la Generalitat i no sé què més. Calúmnies.

        Dius que “Senyalar i denunciar els corruptes no és vergonyós, ni anti-patriota, ni anti-independència.Més aviat el contrari. És l´ofici dels periodistes.” Totalment d’acord, però massa periodistes i mitjans de comunicació s’afanyen a acusar de corrupció i de nacionalisme als menys corruptes i nacionalistes de l’estat espanyol, sobiranistes bascos i catalans. Ja cansa.

        Sobre la teva post data t’he de dir que me la sua el que deia la constitució el 1978. Primer perquè no la vaig votar i no hi estic d’acord. Segon perquè va ser un trágala acceptat per la majoria com a única possibilitat de transitar cap a la democràcia, i en el benentès que amb el temps es podria parlar de tot i arribar a acords, que la democràcia seria cada cop més real, que hi hauria un reconeixement de les diferents identitats nacionals. Això era part essencial del “pacte constitucional”, que no només no s’ha complert sinó que des del 1980 hem anat en direcció regressiva sempre, primer amb l’intent de la LOAPA i després a través de lleis de bases etc., i jurisprudència del TC que, pas a pas, anava limitat les lectures possibles de la constitució. El darrer pas en aquest sentit, definitiu i amb voluntat d’irreversibilitat, va ser la sentència del 2010 sobre l’estatut. Per tant, si als catalans no ens agradava la CE del 1978 i la vam acceptar condicionalment, la CE del 2010 ja no l’acceptem, no la reconeixem. En caldria una de nova i radicalment diferent, i com això és inviable per manca de voluntat política espanyola, només ens queda exercir la sobirania que teniem aparcada i autodeterminar-nos per a assolir la independència.

        Llibertat i justícia!

        • “Suposant que el president Pujol (en comptes de la seva dona i fills) defraudés l’hisenda espanyola, no estaria restant diners a la Generalitat. Perquè? Molt senzill: perquè per a restar diners a la Generalitat la suma total del frau fiscal a l’hisenda espanyola a Catalunya hauria de superar el nostre dèficit fiscal, i com comprendràs, ningú estima el frau fiscal català al ministeri d’Hisenda en 16.000 milions d’euros. El que resta diners als nostres serveis públics, infraestructures, etc. és l’escanyament fiscal al qual ens sotmet l’estat espanyol (entès no com a excés d’impostos sinó com a manca d’inversió estatal a Catalunya en diners recaptats a Catalunya).”

          no te da vergüenza?
          este es el gran argumento?

          todos los evasores fiscales partiéndose el pecho con tus razonamientos…

          • so36, ¿vergüenza de sumar y restar? Vergüenza deberían tener los que les tiene sin cuidado la corrupción (es más: los campeones de la corrupción), que solo están interesados en ensuciar al máximo a los demás para enmascarar mejor su propia mugre. Los que manipulan ahora el caso Pujol para decir “resulta que no era España sino Pujol quien robaba a Cataluña”. De repente dejan de existir 3 décadasde sangría fiscal de Cataluña, 240.000 millones de euros en 24 años, o sea 3 planes Marshall. Lo que ha salido y nunca volvió a Cataluña es 3x más de lo que se invirtió en la reconstrucción de Europa tras la 2a guerra mundial (13.000 millones de dólares de la época, que son 80.000 millones de euros actuales).

            Yo me limito a decir a esa gente que mientras el estado español sustraiga indebidamente a Cataluña 9000-16.000 millones anuales (según el cálculo que prefieras), ningún fraude fiscal catalán a Hacienda le resta 1€ a Cataluña antes de alcanzar ese fraude dichos 9000-16.000 millones. Es así. Por lo tanto menos cara dura de los políticos yla prensa españoles ¿vale?

            En un país en el que no ocurriera eso, en una Cataluña independiente por ejemplo, cada euro de fraude sería un euro robado al resto de ciudadanos. Me parecería inmoral y despreciable. Pero en un país donde el Estado defrauda/roba a los ciudadanos (valencianos, catalanes y baleáricos), no es moralmente reprensible que los ciudadanos intenten escaquearse. Es al contrario, lo más racional y posiblemente lo más ético. Sino estarías contribuyendo a sostener un Estado inmoral. Mucho mejor dar tu dinero directamente a las ONGs y proyectos locales que más te hagan ilusión.

        • Casi de cinc-cents mil.lions d’euros? És a dir que l’herència era en pessetes de casi vuitanta-tres mil cent nouranta-tres mil mill.!!!! Jajajaja

  5. Sixto ¿piensas o no existes? Es una pena que un héroe de “pacotilla” como el Pujol ese y toda su familia “La Familia” sea defendido por gente supuestamente honrada, Aquí no vale el yo no sabia nada, no es posible, porque sois cómplices. El padre de Pujol (por cierto delincuente confeso) le dejó una herencia y así la culpa es solo del ladrón de su padre (según los cómplices), pero hombre en la época de choriceo del padre no había tanto dinero, no se acostumbraba a robar tanta cantidad, y si al padre lo “pescaron” entonces, y lo “enchironaron” algo de dinero tuvo que salir a la luz ¿o es que los fanáticos defensores de lo indefendible, queréis llevarnos aún mas al huerto? Tal vez tú seas un burgués de los nuestros (de Catalunya) pero como robáis por costumbre, habéis robado tanto y eso de robar a los pobres para repartirlo entre vosotros lo lleváis en los genes, es por lo que no hay, existe ni existirá, persona decente y mínimamente inteligente que os crea, de una vez por todas la delincuencia organizada se llama burguesía Catalana y ya se sabe que partidos políticos son los mas corruptos (al igual que en el resto de España). Pujol es un corrupto -de siempre- al igual que los componentes del partido que se sacó de la manga, si vosotros creéis otra vez que se está difamando a un ratero y con él a Catalunya, no, no y no, vosotros no sois Catalunya, vosotros no tenéis patria ni bandera ni dios, vosotros robáis a los Catalanes, los de verdad, aquellos que tienen o han tenido una vida de trabajo duro, para que con vuestro engaño de falsos patriotas hayáis estado robando sin descanso a los que lograron con su trabajo hacer una Catalunya mejor, pero vosotros os habéis encargado de destruirlo todo, mintiendo y robando descaradamente. ¿Tampoco los hijos han robado? ¿ni los imputados en el Gobierno de la Generalitat? ¿ni los Alavedra, Prenafeta y tantos y tantos? Que poca vergüenza tenéis al defender a los delincuentes.

    • No considero a Pujol un héroe, a pesar de haber dedicado su vida a reconstruir nuestro país y a pesar de haber tenido las narices de aguarle un concierto al mismísimo Franco, por lo que estuvo preso durante 3 años, siendo torturado. No soy votante de CiU.

      Simplemente digo que me tiene sin cuidado que tuviera una cuenta sin declarar. Millones de personas en España defraudan a Hacienda, y tú mismo seguramente seas de los que se ahorran el IVA cuando llaman al lampista.

      Otra cosa mucho más grave sería que hubiera aprovechado su cargo para enriquecer a su familia con comisiones ilícitas, aspecto que está absolutamente por ver. Lo que hayan hecho algunos de sus hijos o su mujer al margen del cargo presidencial también me tiene sin cuidado. Es decir, según lo que hayan hecho posiblemente me parezca lamentable, pero no más lamentable de lo que hacen centenares de miles de ciudadanos.

      Lo grave para mí, ahora mismo, es que el Estado español espíe a ciudadanos específicos y filtre información obtenida ilegalmente a la prensa con intenciones políticas. No solo contra ese ciudadano, lo que ya es abyecto, sino contra un movimiento ciudadano, democrático y pacífico, intentando ensuciarlo.

      En cuanto a tus comentarios, que son viscerales y de desprecio no solo hacia Pujol sino hacia un amplísimo sector de la sociedad catalana con el que lo asocias, reflejan un sentir por tu parte que mueve a la lástima. De odio hacia millones de tus conciudadanos, simplemente por ser catalanes del tipo que a ti no te gustan: o sea con raíces catalanas y que defienden su tierra y su cultura. Déjate de “burguesía”, no seas falso, no vayas de lucha de clases. Gente como tú vota al PP a millones por toda España. Y gente como tú que vota al PSOE a millones, aspiran a forrarse y a vivir -si no lo hacen todavía- como la mayoría de dirigentes estatales, regionales y locales del PSOE, es decir como burgueses, que es lo que son.

      Que Pujol no sea para mí un héroe no justifica que lo trates de “pacotilla” cuando no demuestras llegar a la suela de su zapato. Ni intelectualmente, ni moralmente siquiera, porque una cuenta suya sin declarar no te situa automáticamente por encima de él. La superioridad moral no se demuestra con odio y desprecio amigo mío. No antes por lo menos de que se demuestre que Pujol es una especie de monstruo, lo cual parece improbable por más que a través del cristal con que lo miras y lo viste siempre, mucho antes de aflorar su cuenta en Andorra, te haya parecido desde el primer día como el anticristo.

      No nos hables de patrias, banderas y dioses, que ese no es precisamente nuestro lenguaje en Cataluña, y suenas a alma en pena con tricornio.

      A Florenci Pujol lo pescaron defraudando a Hacienda junto con cientos de otros, “españoles de pro” la mayoría en lugar de fenicios con barretina que no hablaban en cristiano, en 1959. ¿Y qué? ¿Eso convierte al abuelo Pujol en ladrón? ¿Por escamotearle impuestos al Caudillo? Entre 1959 y 1980 cuando muere, el abuelo siguió trabajando y ganando dinero. ¿Te sorprende que lo dejara a su familia en el extranjero?

      De momento, mal que te pese, no hay ni una sola prueba ni siquiera indicios de que el presidente Pujol sea corrupto o haya robado.

      De momento, de lo único que hay evidencias es de que el Estado español juega sucio como siempre, y que cuanto antes salgamos del mismo mucho mejor estaremos. Porque se vé bastante lejos todavía que un movimiento ciudadano español, al estilo Podemos, jubile a los que viven de la política (PPSOE, UPyD, etc.). En Cataluña en cambio, ese movimiento mayoritario ya existe, y no lo lidera Pujol, pero si queréis continuar con el vudú, vosotros mismos.

      • Artur, el teu argumentari és mesquí, delirant i totalment repugnant. Lladre ho seràs!
        A veure si ara el <> resulta què és un pare de familia florero…

  6. En otros países, los políticos dejan sus cargos por mucho menos, y aquí no solo no lo hacen, si no que hay gente que los defiende.
    Como se puede defender un político que defrauda a hacienda éticamente?? Con el argumento de que es que los ciudadanos de su región mas próxima, igualmente no se hubieran beneficiado de esos impuestos??
    Que tipo de ejemplo es este?
    Cada cual se cree sus propias mentiras, pero lo que es cierto y o cada vez tengo más claro, (desgraciadamente) es que no hay motivos para dejar España. Somos los mismos aquí y allí. Aquí lo llaman “seny” y allí ” ser picaruelo” pero en los dos se traduce igual:
    “Tonto el último” y tontos los hay..
    Una pena

  7. Bona nit,

    Molts del comentaris tenen molt de suc …

    Per a mi el realment rellevant és l’honestedat de tothom i això vol dir pagar els impostos segons el que guanyem i no desviar els nostre guanys a “paradisos fiscals” o fora el país … això és defraudar es digui com es digui qui ho fa.

    Artur, ho valores així -no poso cognoms (ni espanyol ni català)-?

    Rafa, tens molta raó que a molts països els que defrauden deixen el seu càrrec. També és veritat que el Pujol no en té cap excepte de ser ex … cosa què li dóna certs privilegis però que no crec que li doni cap superioritat moral i, que per ser qui va ser, hauria de renunciar-hi!

    També és cert que al nostre país … tot això no té cap importància, per desgràcia!

    Tot i així, continuaré defensant els que tenen la valentia de denunciar-ho com cafèambllet cosa què estic convençuda que serveix d’alguna cosa !!!

    Bel

  8. Respecte als comentaris d’Artur Sixto, té tot el seu dret a creure que l’únic que va fer en Jordi Pujol va ser evadir impostos, sense aprofitar-se el càrrec per lucrar-se. De fet en l’article no s’afirma en cap moment això. Ara bé, no crec que es pugui considerar mesquí el fet de sospitar, no acusar, que no sigui això l’únic que ha estat amagant durant aquests “quasi dos anys”, tal i com comença el comunicat.

    Tampoc és mesquí vincular el frau fiscal al dèficit de serveis. Si suposem que es reparteix de forma uniforme per tot l’Estat, la porció de frau que ens tocaria a Catalunya seria d’entre uns 10.000 M€ i uns 11.000 M€. gens menyspreable enfront les balances fiscals. Però, a més, el frau fiscal beneficia al defraudador, mentre que el dèficit va a parar inversions per a persones d’altres parts de l’Estat. Posats a triar crec que val la pena començar a retallar pel frau fiscal.

    Tampoc és mesquí pressuposar que les fonts de finançament d’un diari afecten al seu contingut. Això ja és un problema en el cas de que sigui capital privat, perquè ens posa a tots en situació d’indefensió si no disposem dels mateixos recursos. En el cas de que siguin subvencions, a sobre es tracta de diners aportats per tots els ciutadans. Potser no és il·legal, però és lleig de c…

    Finalment, vendre l’evasió d’impostos d’algú que ha estat al poder gairebé com un acte resistència política, és una mica forçat. Per a que fos així, ho hauria hagut de fer acceptant les responsabilitats i fent pública en el seu moment la seva postura. Diuen que “quién roba a un ladrón tiene 100 años de perdón”, però en Pujol i els que no declaren el que tenen a paradisos fiscals no estan robant a un lladre, sinó a la gent. I ho fan des d’una situació de poder de la que no disposem el que som robats.

    Si voleu una explicació més extensa:
    http://edupelegri.blogspot.com.es/2014/08/les-defenses-de-pujol.html

  9. Si l’ex-president Pujol no te res a amagar, perquè ja ha confessat el seu delicte de tenir diners a Andorra provinents d’una herència. Per què vol invalidar els informes de l’Udef aconseguits ,suposadament, ilegalment?. Per què vol aturar la investigació de com s’han aconseguit aquests diners?.
    Em dol que utilitzi ,un altre cop, la senyera per escapolir-se de les acusacions de corrupció.
    L’Artur Sixto diu que les acusacions a Pujol són un atac al sobiranisme català, un intent de la caverna d’acabar amb les aspiracions independentistes d’un poble.
    Jo dic, tan de bò això serveixi per netejar el país (el nostre) de corruptes i així començar amb una Catalunya nova.

  10. Es un chorizo y deberían haberle embargado las cuentas hasta que salga su juicio si es que llega, puente entre todos se lo montan. Si hubiese sido yo ya estaría embargada pero el de rositas

  11. Si el Jordi Pujol estima els catalas, hauria de suicidar-se

    • Quizá no tanto pero si devolver lo q nos ha robado y que vaya a la cárcel con la Ferrusola e hijos

      • No desitjo que es suïcidi ningú, perquè no crec que la violència sigui una solució. I desitjar un suïcidi d’algú no deixa de ser violència.

        Però hi ha, a més, un altre motiu per no desitjar-lo, un motiu més pragmàtic: es convertiria en un “màrtir” conduit a una situació extrema per “la caverna”. Els propers atacs a defraudadors serien llegits com altres intents de conduir a algú a una situació límit, etc.

        En canvi, si s’investiga fins al final el què ha passat, si s’obliga a que es retornin tots els diners que ha manllevat durant aquests anys de manera il·lícita i si se l’aparta per sempre de la gestió de diners públics (més important per a mi que el propi fet de que vagi a la presó), el proper que vulgui posar la ma dins el calaix de tots potser s’ho pensa dos cops.

        Pel que fa a això que deia de que vagi a la presó, cal que ens replantegem per a que volem el sistema penitenciari: si ha de ser un càstig o un sistema de rehabilitació, i en aquest darrer cas, caldrà veure com ajudaria a Jordi Pujol a rehabilitar-se el fet d’estar a la presó, o si hi podrien haver altres mètodes més eficaços.

        http://edupelegri.blogspot.com.es/2013/01/a-la-preso.html

  12. Estoy totalmente de acuerdo contigo, que le quiten todo lo que nos ha robado, pero todo y que ademas vaya a prision, asi escarmentaran estos chorizos , es lo ultimo que me hubiese esperado de Pujol, ahora el tipejo esta de vacaciones y se ha permitido buscar un abogado para impugnar la demanda, pero en que pais vivimos, que falta de valores, que sinverguenza que llega a ser esta familia de indeables. Deberiamos exigir nas transparencia a la Generalitat, no tanta opacidad, nada de subvenciones, prestamos a devolver si pero nada mas que es nuestro dinero

  13. Gràcies Albano, per tot el que publiqueu, pq sé l’esforç i la feina que comporta!

    …Escolteu, hores d’ara, encara us penseu que aquesta fortuna ve d’una herència? Per favor, home! …Si fos així i ja havent confessat el Sr. Pujol, per què creieu que molts “parlamentaris” impedeixen la comissió d’investigació? Doncs perquè la majoria de partits, amb CiU al davant, han estat còmplices i tb s’han enriquit “a saco”!!! I per què en Pujol i família passegen tan tranquil·lament per Queralbs??? Doncs pq passa el mateix que amb en Millet…! Tots ho saben, tots participen i faran tot el possible per manipular la informació i tapar el que calgui…!

    Fins que no borrem del mapa tota aquesta xusma de polítics decrèpits, mafiosos, avariciosos i malalts de poder, no hi ha res a fer; i si són aquests els que ens han de portar a la independència ho tenim clar… O els ciutadans ens posem les piles per participar activament en regenerar-ho tot o no tenim CAP futur!!!

    I veient aquest panorama tan patètic, el que més m’indigna és que hi hagi gent que encara els defensi a mort, com si els hi anés la vida… Incomprensible del tot!!!

    Jo tb vull un país nou! Però nou de veritat i gestionat per gent honrada, no per aquests impresentables!

    • Aldara, totalment d’acord en que, si no ens posem les piles els propis ciutadans, no hi ha manera d’acabar amb la corrupció que hi ha muntada. Per això necessitem, entre altres coses, fonts d’informació que no depenguin de les estructures que volen perpetuar-se.

      • Sí Eduard, és vital recolzar els mitjans de comunicació independents, que no es casen amb ningú i busquen la veritat el més objectivament possible. I crec que a partir d’ara, caldrà que obrim espai a les nostres agendes per participar en el que calgui… És feina de tots aconseguir un autèntic canvi…!

        Per cert, a veure si tb esclaten d’una vegada alguns dels xanxullos de l’Artur Mas com per exemple:

        – l’evasió de capital del seu pare a Liechtenstein, justament quan ell era conseller d’Hisenda… Manda huevos! (El tema ha prescrit, pq ja s’ha encarregat prou bé CiU de dilatar els processos legals pq això passi…!)

        – la seva manipulació dels arguments legals del cas Millet per vendre’ns la moto…!

        – el seu DEMENCIAL SILENCI davant de tot el que denuncia tan exhaustivament Cafè amb Llet sobre la corrupció de la sanitat catalana…!

        I encara hi ha qui només valora si és un home guapo o si és un gran orador…!!!

        • Un comentari (anònim) que demostra perfectament cap a on van els trets. No és cap en Pujol ni al frau fiscal, és a l’Artur Mas i l’autodeterminació de Catalunya.

          Què té que veure la presumpta evasió fiscal del seu pare amb l’Artur Mas? Què hi té a veure que es produís (cosa que dubto) just quan en Mas era conseller d’hisenda? El presumpte frau fiscal no era a l’hisenda espanyola?

          Quina “manipulació jurídica” ha fet l’Artur Mas en el cas Millet??? Què té a veure el cas Millet amb el cas Pujol?? Res, tret que ambdós sempre van bé per a fer demagògia contra l’Artur Mas.

          Què té a veure el “silenci increïble” d’Artur Mas sobre les denúncies de Cafèambllet, amb tot plegat? El president de la Generalitat s’ ha de pronunciar sobre totes les denúncies fetes diàriament per mitjans digitals? Els casos denunciats eren denúncies contra l’administració pública o contra determinats càrrecs com a ciutadans particulars? Aquestes denúncies no es van investigar i jutjar judicialment? I no va a més a més sortir Cafèambllet escarmentat d’aquests plets? (No dic que no fossin certes les acusacions, sols que es van passar en l’esforç de denunciar la presumpta corrupció.)

          Es veu molt el llautó dels que no els importa tant la corrupció etc. com mirar d’abatre com sigui els adversaris polítics.

          • Fins on jo sé, Cafèambllet va guanyar l’apel·lació i li va ser retirada la multa. D’altra banda, la velocitat amb la que es va jutjar a Cafèambllet i a la que estan sent investigats els casos que denunciava demostra que les persones implicades no tenen el mateix accés a la justícia. Serà que, en el fons, la Generalitat no deixa de ser un orgue de govern de l’estat amb les mateixes prerrogatives? Si no vaig errat, per exemple, els membres del Parlament català també tenen el privilegi de l’aforament.

          • Doncs me n’alegro que traguéssin la multa a Cafèambllet. Quant als aforats, em sembla que un dels encausats per la denúncia de Cafèambllet ho era pel fet de ser diputat al Parlament. No sé si això enlenteix la justícia o no, però jo diria que l’accelera perquè el que fa és saltar instàncies judicials, de manera que l’aforat va directament a un tribunal superior. Si no ho fés el plet es podria allargar bastant.

          • Ara em quedo més tranquil! M’havia neguitejat la llei que havien tret per a “aforar” a l’antic-actual rei, Joan Carles I, la seva dona, la nova reina i la princesa, però ara veig que es tracta d’una mesura per agilitzar els possibles plets que es presentin contra ells…

            Ara seriosament. He posat “aforament” entre cometes, perquè no sé si és la traducció adequada. En realitat el que s’està dient és que s’atorguen furs, i els furs són, normalment, privilegis. No sé si et refereixes a en Xavier Crespo. A més del que denunciava Cafèambllet, sobre les seves maniobres en el terreny de la sanitat, crec que tenia algunes connexions poc clares amb inversors russos. Està inculpat però encara conserva l’escó al Parlament:

            http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/05/catalunya/1401992740_302622.html

    • En Pujol ha confessat uns diners a l’estranger no declarats, fruit d’una herència. Deixant de banda que l’herència d’en Florenci Pujol podria fàcilment excedir els 4 milions d’euros reconeguts pel president Pujol, cal tenir en compte com a segona i molt plausible possibilitat que evadís diners dels seus propis i diversos negocis (Banca Catalana, etc.). En podria haver evadit molts. La hipòtesi del tràfic d’influències (suborns i manipulació de concursos públics continuats durant anys com a president de la Generalitat) resulta francament massa increïble, no només per excessivament allunyada del seu tarannà prou conegut (o desconegut?), sinó perquè no s’ entén que no esclatés molt, però molt abans d’ara. Una pràctica semblant, continuada, és molt difícil amagar-la o fer-la amagar fidelment per tantes i tantes persones involucrades en els concursos públics, dins i fora de la Generalitat.

      Quan a la teva reflexió sobre l’independentisme, en Jordi Pujol no tan sols mai l’ha liderat sinó que s’ hi ha oposat repetidament al llarg dels anys, de forma explícita. Fa només quatre dies que diu que votaria a favor de la independència. No veig que cap dels polítics que lideren l’independentisme pertanyi a cap “xusma de polítics mafiosos, decrèpits, avariciosos i malalts de poder”. Sincerament: cap ni un. Digues quins sinó.

      L’únic que dic és que no caigui la gent al parany d’inflar el cas Pujol en comptes de denunciar una cosa molt més greu, com és que l’Estat (i no un ciutadà individual com en Pujol) es permeti usar totes les eines legals i il•legals al seu abast per a caçar en Pujol no com un cas més dins el context de la lluita contra el frau, sinó(1) pel perfil polític de la persona, i (2) amb intenció d’interferir en la vida política del país. Aquests mena d’enginyeria político-policial és d’extrema gravetat i incompatible amb l’estat de dret i la democràcia.

      És molt trist que no vegeu això tants dels que deixeu comentaris per aquí i us preocupeu tant per la transparència, la bona governança i el bon funcionament democràtic. Em sembla haver-me explicat més que bé, ja he dit que no sóc cap adorador d’en Pujol ni votant de CiU, però alguns insistiu en transformar la meva DENÚNCIA de l’estat espanyol en una defensa d’en Pujol. Potser que obriu vosaltres els ulls d’una vegada, ja que no ho feu amb les orelles.

      • Quan dius que es fa difícil pensar que un assumpte de corrupció relacionat amb la gestió dels diners públics hagi quedat amagada des de fa tant de temps, crec que no tens en compte casos com el de Bárcenas en el que sembla que s’està descobrint una trama que porta més de 20 anys funcionant i s’havia amagat sense problemes.

        Pel que fa a l’explicació de perquè surt precisament ara, hi ha gent que pensa que és precisament pel que dius tu: fa quatre dies ha passat a dir que vol la independència i ha deixat de ser “un dels seus”. En el moment en que deixa de ser útil, es va a per ell. De fet, el que em segueix sobtant és perquè ha realitzat una confessió per, acte seguit, començar-se a querellar contra els bancs que han aportat la informació. O sigui, està disposat a assumir les conseqüències però mira de veure si es pot escaquejar per un “defecte de forma”. Serà legal, però no gaire ètic, crec jo.

        • El cas Bárcenas és cutríssim. Es va poder amagar tant de temps perquè no era una corrupció governamental sinó privada, del PP, i amb empreses amigues/instrumentals del PP.

          El cas de la corrupció que molts s’ afanyen a atribuïr al Pujol és una mica diferent. En Pujol va ser president de la Generalitat durant sis legislatures, els concursos públics estan expostos a desenes de funcionaris públics que els gestionen i auditen, i les empreses no són instrumentals/amigues del senyor Jordi Pujol.

          Per altra banda, no comparem gent com el Bigotes, el Bárcenas, el Camps, etc. amb en Pujol. Amb en Pujol cal que m’ho demostrin per a creure-m’ho.

          • Em pregunto que vol dir “una corrupció privada”. Les empreses que aportaven diners al PP ho feien a canvi de beneficis, que eren sufragats amb diners públics. Per què no va sortir abans? Sembla que ho va denunciar una funcionària que va haver d’emigrar per les pressions que va patir. Això pot ser un bon motiu per a que molts no denunciïn.

            http://es.wikipedia.org/wiki/Caso_G%C3%BCrtel

            Pel que fa a l’administració de la Generalitat, no és un exemple de transparència. No sé si has llegit el llibre que van editar els de Cafèambllet, però demostra que hi ha àmbits que queden fins i tot fora del control dels parlamentaris. No diguem ja del control dels ciutadans. Per què em crec el que diu el llibre? Perquè està escrit quan ja els havien posat la multa i abans de que se la retiressin i perquè no l’ha denunciat ningú, cosa que sí que havien fet abans amb el vídeo (només per un tema d’honor d’un dels que menys es parlava).

            Pel que fa a les comparacions, cadascú és lliure d’acceptar les que vulgui. Jo em decanto més per fixar-me en els comportaments, que en la llengua en que es fan.

  14. En resposta al Sr. Artur Sixto,

    Jo no tinc el més mínim interès en anar contra ningú, ni contra el procés d’autodeterminació de Catalunya, si aquesta és la voluntat d’un poble que ho decideix DEMOCRÀTICAMENT I ESTÀ BEN INFORMAT. El que SÍ tinc és tot l’interès per saber la veritat. I això, actualment, no és fàcil. Cal buscar bones fonts d’informació, el més INDEPENDENTS possibles i que expliquin en profunditat la realitat que ens envolta.

    Recomano les següents lectures:

    – El llibre: Fèlix Millet, el gran impostor – la trama secreta de l’espoli del palau – d’en Jordi Panyella, periodista especialitzat en l’àrea de tribunal.
    Especialment, el capítol “El tema polític no ens surt per enlloc”, on s’expliquen les estratègies i pressions d’uns i altres per manipular el tema jurídicament en benefici propi. Tb del Sr. Artur Mas i el seu equip.

    – D’altra banda, tres d’articles de premsa independent amb múltiples dades sobre el panorama de corrupció actual a Catalunya:

    http://www.cuartopoder.es/enlegitimadefensa/2014/08/04/la-generalitat-teme-que-artur-mas-y-su-padre-sean-los-proximos-investigados-por-el-caso-pujol/

    http://www.eltriangle.eu/es/notices/2014/08/artur-mas-debe-dimitir-2463.php

    http://www.rebelion.org/noticia.php?id=188791&titular=las-pensiones-vitalicias-del-ex-honorable-y-ayudas-para-fundaciones-dedicadas-a-la-%E9tica-

    Per acabar, només copio una pregunta i la resposta d’en Maurici Lucena, portaveu del PSC en una entrevista que li van fer a La Vanguardia i que tb reflecteix, malauradament, la tendència dels polítics actuals, sigui quin sigui el seu color…

    ¿Qué le sorprendió al llegar al Parlament?
    La enorme distancia que hay entre lo que muchos políticos opinan en privado y lo que dicen en público. También la gran diferencia que existe entre los políticos que han tenido experiencia previa de gestión y los que no.

    Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20140821/54413217835/maurici-lucena-sincero-politica-riesgo.html#ixzz3BKVc7661
    Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

    Si tot i així, només creus que tothom qui critica al Sr. Mas o altres membres del govern o del parlament és enemic del procés d’independència i no vols anar més enllà, tu mateix. Tots som ben lliures i anem fent el nostre propi camí. Però al final, la realitat s’imposa…

    Ah! I que quedi clar que a mi la corrupció em sembla igual de fastigosa aquí a Catalunya que a Madrid o a la República del Congo i tots els polítics que la practiquen o la permeten igual de “mafiosos, decrèpits, avariciosos i malalts de poder”.

  15. Eoooo, holaaaa!

    La setmana passada vaig enviar un comentari, però no el veig per enlloc…! Hi ha algun problema? Gràcies per endavant!

Respon a Aldara Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.