• ELS CARULLA: La increïble història d’una gran família investigada per Hisenda

    by  • 22/04/2014 • Portada • 4 Comments

    dalt_CAT

    carulla

    Lee la notícia en castellano

    Que no et faci mandra! sembla un text molt llarg però en 4 minuts el tindràs llegit. Aquesta història canviarà la teva  visió de les inspeccions d’Hisenda, dels jutges d’instrucció, dels fiscals… i de la sopa de sobre!

    · Per Albano Dante Fachin

    T’asseguro que després de llegir aquesta història res no tornarà a ser igual per a tu: ni la declaració de la renda, ni les inspeccions d’Hisenda ni la justícia. Fins i tot el gust de la sopa de sobre haurà canviat.

    Tot va començar l’any 2006, quan l’Agència Tributària va escorcollar la seu espanyola del Banco Espírito Santo (BES) en una operació contra el blanqueig de capitals. Entre els documents trobats hi havia informació sobre els negocis dels sis germans Carulla, propietaris del grup Agrolimen, empresa vinculada a marques com Pans&Company, FresCo, Affinity o Gallina Blanca.

    Amb la informació trobada al BES, l’any 2008 es va obrir una investigació al voltant dels negocis dels sis germans Carulla, propietaris de la desena fortuna espanyola. Al desembre de 2010 Hisenda posa la lupa sobre un complex entramat de societats financeres domiciliades a diversos països i paradisos fiscals. Segons Hisenda els Carulla van simular una compravenda d’accions entre societats del mateix grup per valor de 61 milions d’euros amb l’objectiu de no haver de tributar per aquests diners.

    Comença el ball judicial

    El cas va quedar en mans del jutjat número 4 de Barcelona. El jutge instructor del cas va ser Josep Miquel Porras. Però què és un «jutge instructor»? Val la pena detenir-se un moment en aquest punt. El jutge instructor té la missió de determinar si hi ha indicis de delicte davant una acusació. Si el jutge instructor veu indicis de delicte el que fa és enviar el cas a un jutge penal perquè s’obri un judici oral. En el cas dels germans Carulla tenim dos acusadors: l’Agència Tributària (AT), que denuncia que no s’han pagat els impostos que s’haurien d’haver pagat, i el Fiscal, que acusa en nom de l’Estat.

    Què li passa a l’instructor?

    A principi de 2011 el jutge instructor imputa un dels germans Carulla, Jordi, per delicte fiscal, i el crida a declarar.  A la seva declaració Jordi Carulla va dir que «no recordava els detalls de les operacions», segons va explicar el diari El País. Després d’aquesta declaració el jutge instructor decideix imputar els altres cinc germans.

    Sis mesos més tard, l’Agència Tributària presenta al jutge instructor un informe demolidor que ratifica les sospites: «El frau fiscal dels Carulla puja fins al milió per germà» van titular diversos mitjans. Amb aquesta informació aportada per l’Agència Tributària i amb l’acusació del fiscal, el jutge instructor havia de decidir si hi veia suficients indicis de delicte. Finalment, dos anys després d’haver iniciat les investigacions, el jutge instructor decideix arxivar el cas dels germans Carulla. Segons ell, no hi havia indicis de cap comportament delictiu per part dels Carulla.

    I això és normal?

    Tant l’Agència Tributària com el Fiscal estan convençuts que els Carulla han comès un delicte però el jutge instructor no ho veu. Cada dia els jutges instructors arxiven causes en què no veuen indicis de delicte malgrat que el fiscal cregui que sí. Però el que passa a partir d’aquest punt a la història dels Carulla no és normal. Gens normal.

    El fiscal del cas, Francisco Bañeras, no està d’acord amb la decisió del jutge instructor i juga una carta per evitar que els Carulla escapin: presenta un escrit a l’Audiència Provincial de Barcelona demanant que es reobri el cas. Bañeras escriu: «existeixen indicis de càrrec suficients» per sostenir que els Carulla van defraudar Hisenda. «Es van succeir una sèrie de negocis», explica el Fiscal a l’Audiència de Barcelona, «dirigits a donar aparença de pulcritud fiscal». Després de llegir l’escrit del fiscal, els tres jutges que integren l’Audiència de Barcelona acorden per unanimitat ordenar al jutge instructor, Josep Miquel Porras, reobrir la investigació contra els Carulla.

    Un jutge capritxós?

    El jutge instructor es veu obligat a reobrir el cas. Pocs dies després arriba al seu despatx un altre informe de l’Agència Tributària. Aquest és més contundent i més detallat que els anteriors. Segons aquest nou informe els Carulla han defraudat el 2006 més de 2 milions d’euros de l’Impost Sobre la Renda. Així mateix l’Agència Tributària xifra en 9,2 milions d’euros les retencions que hauria d’haver fet l’empresa Arborinvest S.A., propietat dels Carulla. Ara el jutge instructor té tots els elements sobre la taula: els informes de l’Agència Tributària, l’escrit del fiscal i  l’ordre de l’Audiència de Barcelona per reobrir el cas. Amb aquesta informació, el jutge instructor Josep Miquel Porras decideix… arxivar el Cas Carulla  per segona vegada.

    El dia de la marmota

    Qualsevol imputat voldria un jutge instructor així. Malgrat que els informes de l’Agència Tributària, els escrits del fiscal, de l’Advocacia de l’Estat i de l’Audiència Provincial apunten els acusats, el jutge instructor es resisteix a enviar els imputats a judici. I no un cop. Dos.

    Davant d’això, el fiscal torna a fer un escrit a l’Audiència de Barcelona per explicar que el jutge ha tornat a arxivar el cas: «En un acte que no té una altre qualificació que la insubordinació oberta» el jutge instructor ha tornat a arxivar el cas «sense aportar cap fonament ni argument diferents dels que ja va intentar posar de manifest» la primera vegada que va arxivar el cas.

    El fiscal està molt enfadat amb el jutge instructor Josep Miquel Porras: «Repetir la decisió [d’arxivar el cas] no és sinó una taima empleada per profiar, sense fonament, sostenint una doctrina que va ser palmàriament descartada en un exercici d’inexplicable contumàcia». El fiscal indica la Audiència que tot plegat és “una qüestió que ja ha estat resolta” i adverteix del perill d’entrar “en un dia de la marmota processal”. El fiscal troba tan inexplicable la decisió del jutge instructor que assenyala que estan davant «una decisió a la qual no trobem cap altra justificació que la del seu propi caprici» i fa una curiosa comparació: «[el jutge instructor] ha decidit saltar-se el mandat fent-nos retrocedir a tots fins a situar-nos a l’octubre del mes passat, com si es tractés d’un d’aquells jocs de taula on et penalitzen i et fan ‘tornar a la casella de sortida’». Finalment, el fiscal demana a l’Audiència que «ponderi» si el jutge instructor Josep Miquel Porras ha comès alguna falta o delicte. Finalment Porras es va veure obligat a reobrir el cas contra els Carulla.

    Amb diners s’arregla

    Arxivar un cas dos cops en contra del criteri del fiscal, de l’Audiència i de l’Agència Tributària és normal? Diversos advocats consultats coincideixen: «Això no és normal». I menys quan les proves són tan concloents. Tan concloents que finalment la defensa de Lluís Carulla i la Fiscalia (amb un fiscal diferent) van arribar a un acord pel qual Carulla admet la seva responsabilitat en el frau i acepta pagar 6,4 milions —més 3 d’interessos— amb l’objectiu de no arribar al judici que el jutge instructor va frenar en dues ocasions. Carulla també assumeix una pena de presó de 20 mesos per cinc delictes contra la Hisenda pública. És a dir, només 4 mesos per delicte, ja que la Fiscalia hi aprecia dos atenuants: reparació del dany (ja que torna la quantitat defraudada) i «dilacions indegudes». Amb aquest pacte, els altres cinc germans Carulla queden exculpats.

    Preguntes: Com és que el jutge instructor Josep Miquel Porras  no va veure els indicis? Com és que malgrat que l’Agència Tributària, el fiscal i l’Audiència li aportaven la informació necessària, el jutge instructor, Josep Miquel Porras, va arxivar el cas, no una, sinó dues vegades? Com pot ser que una persona en un lloc de tanta importància pugui cometre un error tan greu? I l’última: algú investigarà  (com demanava el fiscal) aquesta cadena d’errors de Josep Miquel Porras que ha estat a punt de costar-nos 9,4 milions d’euros? Seria interessant conèixer tots els detalls d’aquest escàndol.

    Una gallina blanca i solidària?

    Mitjans de tota Espanya es van fer ressò de la campanya de l’empresa dels Carulla, Gallina Blanca, vinculada als Carulla: «Con Avecrem, tu ayuda se nota». L’empresa donaria al Banc d’Aliments un plat de sopa per cada dos sobres buits que enviessin els seus clients, fins a un màxim de 500.000. Fem números. Amb cada pastilla d’Avecrem es poden fer 4 plats de sopa. 18 pastilles costen 2,33€ al supermercat. Això vol dir que un plat de sopa Avecrem costa 0,03€ i 500.000 plats de sopa costen 15.000€. Amb els 9,4M€ que els propietaris de Gallina Blanca van pagar a Hisenda es poden comprar 313 milions plats de sopa. Als usuaris del Banc d’Aliments els convé que els Carulla  paguin tots els seus impostos. Molt més que no pas que de tant en tant «regalin» 500.000 plats de sopa. I que els mitjans informessin d’aquestes pràctiques.

    La família

    > Artur Carulla: President de la Comissió de Nomenaments i Retribucions de Repsol. Conseller de Telefónica a Catalunya.

    >Mariona Carulla: Presidenta del Palau de la Música.

    >Fundació Lluís Carulla: Entitat fundada pels germans Carulla per «promocionar la cultural catalana». Aquesta fundació és accionista del diari Ara. El pagament de la multa de 9,4M€ no ha estat recollit a les pàgines d’aquest diari.

    donatiu

     

    About

    Per contactar-me: noupaper@gmail.com Per seguir-me a Twitter: @_cafeambllet A Facebook: cafeambllet

    http://www.cafeambllet.com

    4 Responses to ELS CARULLA: La increïble història d’una gran família investigada per Hisenda

    1. juan
      22/04/2014 at 12:14

      Peor es lo de ferran falco

    2. Jordi Camps i Vergés
      22/04/2014 at 12:30

      Pregunto: I aquesta tal Mariona Carulla, encara és presidenta del Palau de la Música ? Espero i desitjo que no s’hi iniciï un segon cas Millet. A cada dia que passa, m’esgarrifo més. El dia que els diaris o la televisió no publiquin un nou cas de corrupció, em sentiré defraudat.

    3. JoseMa Ramos
      22/04/2014 at 21:22

      Em sembla que no és del tot correcte que el diari Ara no informa d’aquesta situació. http://www.ara.cat/economia/familia-Carulla-milions-Hisenda-carrecs_0_1114088838.html

    4. 23/04/2014 at 00:36

      Hola JOsé: la història la publicaron en su web pero no en el papel. Ellos mismos me lo confirmaron.

    Deixa un comentari