Pau entre els pobles. (Missatge nadalenc als “catalans de mierda” i a les “rates espanyoles”)

Deixarem que aquesta gent ens marqui el pas? Els farem servir per demostrar que “els catalans/els espanyols” són l’enemic? Deixarem que aquest sigui el nivell de la confrontació?

albano Per Albano Dante Fachin Pozzi (Twitter: @_cafeambllet) (El artículo en castellano, aquí)

El 25 de desembre al vespre vaig fer aquest tuit:

Captura de pantalla 2014-12-27 a les 17.30.37

Em va semblar que s’estava fent un gra massa per l’opinió de quatre exaltats i vaig creure que elevar a “categoria” els tuits recollits en aquest collage era, si més no, problemàtic.

Com era d’esperar el tuit va generar debat. Algunes persones van argumentar que aquests “quatre exaltats” eren el “reflex d’una catalanofòbia més profunda” i que per tant havia de ser denunciada. L’argument em va semblar oportú. Un altre tuitaire va anar més enllà i va dir que callar davant aquestes mostres de catalanofòbia era com callar davant el maltractament de gènere. I tampoc em va semblar descabellat: qualsevol maltractament, qualsevol agressió, encara que es faci de manera puntual i contra un sol individu, ens interpel·la a tots.

Però va ser justament aquest argument el que em va fer seguir donant-li voltes al tema, que per això serveixen els debats i no per “guanyar-los”. Efectivament, qualsevol català (i qualsevol persona amb dos dits de front) no pot evitar sentir rebuig davant un atac tan gratuït, inútil i obtús contra una llengua i, per extensió, contra una comunitat de persones. Però seguint amb el paralelisme entre aquesta agressió i una agressió de gènere, em va semblar que hi havia una diferència. Imaginem-nos que en un mateix dia es produeixen quatre casos de violència de gènere a Madrid. Sense dubte que quatre agressions de gènere no són només fets puntuals sinó que són indici d’un problema estructural que mereix ser analitzat amb profunditat si el que volem és solucionar-lo. Però el fet que a Madrid hi hagi quatre casos de violència de gènere ens permet extrapolar aquest comportament a tots els madrilenys?

I m’ho pregunto perquè justament això era el que estava passant al voltant dels tuits que carregaven contra Serrat. A Twitter es podia llegir:

 “No canviaran. Siguin d’esquerres o de dretes, spain i spain. Marxem.”

 

“Això està a l’ADN espanyol”

 

“No són pocs, és l’ADN espanyol, immutable”

 

“ADN espanyol”? Ja se sap que Twitter és així… Uns exhaltats tiren la bomba i uns altres responen, igualment exhaltats. Però la cosa no va quedar aquí i al cap de poques hores molts mitjans de comunicació es van fer ressó de la polèmica, elevant-la a la categoria de notícia. Dos exemples:

Nació Digital titulava:

“Serrat insultat per cantar en català a Televisió Espanyola”.

La “notícia” estava il·lustrada amb el collage de tuits que corria per internet i es limitava a explicar, en tres línies, que “al cantautor li han dit de tot”.

El Singular deia que

“la polèmica es va aixecar quan Serrat va cantar cançons en català, i va començar a rebre nombroses queixes i insults a través de les xarxes socials”

I a continuació reproduïa els mateixos tuits del collage.

Cap dels dos mitjans feien referència a cap més tuit que els 8 missatges que corrien per tuiter. Cap dels dos mitjans oferien al lector una dada que permetés copsar l’abast quantitatiu dels insults. Quants missatges hi havia hagut? Signaven amb el seu nom o s’amagaven darrere un pseudònim? Ocupava alguns dels autors càrrecs representatius?

Res d’això. Senzillament s’amplificava una polèmica tuitera sense donar dades que permetessin entendre l’abast i el context del que s’explicava. Malgrat això la “notícia” va ser molt compartida i visitada. La peça servia per obtenir clicks i per “confirmar” posicions. Alguns comentaris a la notícia:

 

“El vostre menyspreu i els vostres insults són la nostra força. Una evidència més que no podem continuar en aquest estat. Catalunya independent!”

 

“Au que vagin a cagar a la via pobres incults de merda que només saben l’idioma dels paletos incults del reino!”

 

“És lamentable l’educació que tenen aquests “españols”

 

“País de pena, s’ha de ser molt ruc per voler conviure amb aquesta gent.”

 

“…són votants de Podemos. Fotem el camp ara mateix”

 

“El senyal és molt clar: els hezpanyols no volen sentir la nostra llengua. Millor no parlar-ne amb ells de no res! Adéu, Espanya!

 

Així, els tuits de 4 descerebrats es convertien en la confirmació de que “els espanyols” odien Catalunya i en la raó més clara en favor de la independència de Catalunya.

Insisteixo: no pretenc obviar un anticatalanisme que és real i palpable. Ningú ho pot obviar, només cal obrir certs diaris de Madrid o tenir una mica de memòria: el LAPAO, la guerra del PP contra l’Estatut, les recollides de signatures, Canal 9, el repetidor de TV3 a València, el perill que suposa portar una estelada a un camp de fútbol i trobar-te la Policía Nacional…

Efectivament, hi ha un problema estructural que mereix ser tractat amb profunditat. I justament per això crec que és un error enorme quedar-nos en la superfície, en l’exabrupte i la mala educació, la ràbia i l’odi.

O de veritat ens empassarem que “els espanyols” odien Catalunya? De veritat ens empassarem que “els hezpanyols” són maleducats i que porten aquesta malaeducació a l’ADN? Perillós. Molt perillós.

Tan perillós com que algú a Espanya pensés que aquests comentaris –igualment descerebrats– representen els catalans. A qui beneficia que algú cregués –per exemple– que aquest despreci és la bandera dels catalans que treballen per la independència? Conec moltíssims independentistes que tenen raons molt vàlides, sòlides i resspectables per defensar la seva postura i que no basen el seu posicionament en l’odi “als espanyols” ni en el despreci al seu ADN. Igual que també conec moltes persones que des de l’honestedat i el respecte, creuen que hi ha d’altres camins polítics a recòrrer.

Lamentablement, però, hi ha molta gent i molts poders que volen atiar aquesta confrontació. A Espanya hi ha molts que volen fer que es cregui que “els catalans” odien Espanya. A Catalunya hi ha molts que volen fer creure que “els espanyols” odien Catalunya.

Fa uns anys un usuari de Facebook demanava “Zotal per les rates espanyoles”. Fa uns dies a Twitter un altre demanava “una bomba en algún colegio reventando a unos cuantos catalanes”. Deixarem que aquesta gent ens marqui el pas? Els farem servir per demostrar que “els catalans/els espanyols” són l’enemic? Deixarem que aquest sigui el nivell de la confrontació?

Jo no.

I atenció: en cap cas vull dir –com de vegades proposen els tramposos– que per tal d’evitar la “confrontació” cal suprimir i enterrar els debats. Al contrari: calen tots els debats i cal confrontació. Confrontació d’idees, confrontació de parers i confrontació d’arguments. Però cal fugir de les confrontacions de l’ADN, dels pobles i de les persones.

Escric aquest article conscient de que la meva opinió pot tenir mancances, que li poden faltar eines d’anàlisi, que potser hi ha algun factor que se m’escapa. En sóc conscient i per això estic disposat a escoltar altres opinions, a fer lectures complementàries i, en definitiva, aprendre. Parlem-ne. Aquí sota trobareu un apartat on poder comentar, opinar i confrontar. El meu Twitter és @_cafeambllet i el meu email noupaper@gmail.com

Per acabar, dos missatges nadalencs per als que parlen dels “catalanes de mierda” i dels que proposen “Zotal per a les rates espanyoles”:

1) Fa unes setmanes un grup d’ultres va irrompre en un acte a Madrid on participava David Fernàndez (CUP) al crit de “Viva España”. I David va respondre: “Al proper que cridi ‘Visca Espanya’ li direm ‘Visca l’Espanya de Lorca”. I va afegir: “Ningú destruïrà els llaços fraterns” entre Catalunya i Espanya.

 

2) Dos tuits –entre molts– que no sortiran als collages. El primer, d’Aurelia, d’Azuqueca de Henares Madrid: Captura de pantalla 2014-12-27 a les 17.45.24

El segón, des de Talavera, és de Samuel, que es defineix com “madridista”:

Captura de pantalla 2014-12-27 a les 17.49.31

 

Dit això, feliç 2015 a tothom!

 

Nota: El collage inclou un tuit d’@alexandertanned qui havia escrit un tuit on posava en qüestió les crítiques a Serrat.

 

23 thoughts on “Pau entre els pobles. (Missatge nadalenc als “catalans de mierda” i a les “rates espanyoles”)

  1. Gràcies per mostrar el parer de molts catalans, Albano. El problema aquí és que de un i altre costat s’ ha anat atiant aquest foc generalitzant actituds. Espanya no és només les portades del Abc, o La Razón o els comentaris dels polítics Pperos: també hi ha gent progressista que ens valora. L’únic que es necessita és treure l’altaveu a tota aquesta colla d’eixelebrats.
    Bon Nadal a tothom!

  2. molt d’acord amb en Jordi. I el fil discursiu del text d’Albano el trobo incontestable i s’hauria de difondre al màxim.

  3. D’acord dons amb el jordi,el ramon y com no amb
    l’albano, cal silenciar l’altaveu d’eixelebrats d’una y altra banda, y potenciar l’altaveu que vosaltres (modestament m’incorporo)) aneu aixecant. Bones Festes a tothom.

  4. Jo no ataco ADN’s, però posicions politiques? Quins son els partits majoritaris a nivell espanyol i que pensen de que poguem decidir el nostre futur? I que expresen els mitjans majoritaris: el pais, el mundo i abc? O quins son sino els majoritaris?

  5. No em sembla molt justa la equidistancia. Quins partits voten majoritariament a Espanya. I quina posicio tenen respecte a Catalunya? I quins partits hi ha a Catalunya? Quins diaris es llegeixen majoritariament a Espanya i quines opinions tenen respecte a Catalunya? I quins diaris es llegeixen majoritariament a Catalunya? Em sembla bé fer autocritica, però no veig justa l’equidistancia. Vosaltres si?

  6. Gràcies Albano per aquest article on exposes una anàlisi acurada dels fets i dels raonaments. Molt d’acord amb tu i amb el Jordi, el Ramon, i el Jaume. Em sembla que alguns confonen i barregen l’Estat espanyol amb el poble espanyol. I no és el mateix, tot i que cal reconèixer que els votants son responsables del seu vot. Tanmateix, els mitjans que es tenen a l’abast a Espanya, no hi ajuden pas. Pel que fa a les generalitzacions, no és gens fiable fer-ho sense un estudi acurat i ampli. No hem d’oblidar tampoc que molts catalans també se senten espanyols, i es poden sentir ferits. Atiar la confrontació i la crispació, amb amenaces creuades, no resolt el problema, i no ajuda gens al procés.

  7. Estic d’acord que a vegades es “sobrereacciona” i magnifiquen els tuits amb missatges insultants i d’odi contra els catalans, o més correctament contra “allò català”, i que moltes vegades els tuits de resposta cauen en la mateixa trampa, deslegitimant en part el discurs. Però cal també tenir en compte d’on venim. Estem en un estat en que un dels partits de govern té un suport força consolidat de més de 8 milions de persones. Una part important del discurs d’aquest partit consisteix en fomentar l’odi a allò català (la majoria dels exemples que tu poses a dalt venen d’aquest partit), i humilment sospito que és perquè en treu rèdit electoral. Com he dit abans, que malgrat això un fons de 8 milions continuïn votant aquest partit implica que com a mínim aquests votants no estimen allò català, perquè al meu entendre, si com a espanyol estimes i entens com a part de la teva realitat nacional allò català, no n’acceptaries les agressions continues (i no en forma de tuit) i no votaries aquest partit. Tot això, sense tenir en compte que UPD o el propi PSOE, amb personatges entranyables com per exemple Bono, Guerra o Rodríguez Ibarra, també fomenten en moltes ocasions el menyspreu cap allò català. I el que per a mi encara és més greu, manca una intel·lectualitat espanyola que es posicioni clarament en contra de les múltiples agressions contra allò català sigui del tipus que sigui i vingui d’on vingui, com farien amb les agressions masclistes (per utilitzar la mateixa comparació que tu). En definitiva, estem en un estat que no respecta la seva plurinacionalitat i els tuits d’odi no són més que les expressions més extremes d’una incomoditat generalitzada amb allò català i és en aquest context que es tendeixen a magnificar aquests exabruptes.

  8. Diaris com l’Ara o la razón tenen el mateix discurs xenòfob. I com dius, s’hauria de respondre a aquests atacs com a agresions a la integridad dels colectius. És increible que es deixi passar una cosa així a un estat modern.

  9. araE, no confonem actituds com la del article o la dels que estem d’acord amb la “equidistància”, amb el “no mullar-se”.
    Torno a dir: una cosa és el Pp i la seva actitud granítica amb la situació actual, altra diferent és el PSOE. És un partit que s’ ha mogut, per desgràcia, més per una actitud electoralista (no sempre encertada, tal com s’ ha vist els últims anys) que per conviccions.
    Avui dia ja parlen de canvi constitucional, que, si no tornen a deixar-se portar, no és poc.
    “El País” no és ja el que era (l’actual propietari és un magnat mexicà), o sigui que no es pot predir el seu tarannà.
    Ara per ara, l’únic partit no lligat a interessos econòmics és “Podemos” i, a més, tenen una actitud favorable al dret a decidir. .. la cosa es presenta interessant, perquè per fi s’ estan movent les coses.

    • Podemos no esta a favor del dret a decidir, avui mateix al periodico el Pablo diu que no, que reforma de la constitucio votada per tots els espanyols. Aixo vol dir no reconeixer cap sobirania catalana, que es el mateix que diu el PSOE. Es una opcio com qualsevol altre, però no es reconeixement del dret a decidir.

  10. Esta molt bé aquesta explosió primaveral de bon rotllo superxulo de cara al 2015, tots som superculpables de les males relacions que tenim amb Espanya, es veritat, només son dos rancis que s’asbatussen obertament pel Twitter, oblidem aquesta comentaris tant: racistes, xenòfobs, puerils o insensibles si, si … però si us plau, posats a demanar, penseu una mica abans de baixar de la figuera!

    • No es això, ni de bon tros, el que diu l’article, però hi ha que només veu el que vol veure i continuar alimentant el seu odi i el del seus adversaris. Hi han d’altres que treballen per just el contrari, com l’autor d’aquest escrit, pujar-los dalt d’una figuera es només el primer pas per després penjar-los.

  11. Twitter es tan irreal como peligroso, siempre teniendo en cuenta la importancia que se le de. Es una fuente en la cual los comentarios son anónimos o de personas posiblemente con poca cultura o desconocimiento, que no representan a nadie. En el momento en el se obvia este hecho y estas “opiniones” pasan a ser utilizadas por ciertos medios para darle base a una noticia, es cuando Twitter pasa a ser peligroso. No se puede negar que cafres hay en todos los sitios pero darle cobertura informativa a estos comentarios, es como ir a Madrid de turismo y que te atraquen en la calle y generalizar este hecho a que todos los madrileños son unos chorizos.

    • No creo que haya catalanofobia generalizada. Però si creo que a nivel politico hay un abismo. Se exagera cuando se muestra la catalanofobia como reflejo de ese abismo, però el abismo politico es un hecho contrastado por los votos que es lo unico contrastable objetivamente.

  12. Efectivament, ni tots els espanyols son tan dimonis ni tots els catalans som tan Sants. Efectivament, 4, 8 o 50 piulades ni son ni haurien de considerar-se representatives de cap poble, nació o estat al que pertanyin els qui els han escrit. Efectivament, hi ha interessos molt forts en fer creure que aquestes actituts son generalitzades per justificar l’odi a l’adversari.
    Efectivament no tots els espanyols ens odien, però els que ens estimen tampoc fan gran cosa per demostrar-ho. Hi ha una gran tipologia d’espanyols que ens estimen:
    Els que ens estimen com tantes altres vegades al llarg de la historia ens ha estimat, son els que serien feliços amb una intervenció militar pel nostre propi bé, es clar, llàstima no ens adonem de quant ens estimen aquests.
    Els que ho diuen pel nostre be pero sense voler saber la nostra opinio tipus PP, C’s o UPD ens estimen protegint-nos de nosaltres mateixos i proporcionant-nos l’ordenament legal que ens conve, tot i que burros de nosaltres no en som concients.
    Els que ho diuen per interes electoral tipus PSOE ens estimen proposant-nos una nova Constitució de tipus Federal que no reconeixer el dret a l’autodeterminació, per què es clar es el millor per nosaltres i burros de nosaltres no ho sabem.
    Els que ho diuen per oportunisme politic tipus Podemos ens estimen passant del reconeixement al dret a decidir com a premisa innequivoca pels catalans a involucionar-lo i barrejant-lo amb tots els altres temes, es clar que ho fan també, i en aquest cas amb unes formes molt més amables i educades, pel nostre bé, però burros de nosaltres no ho sabem reconeixer.
    Efectivant queden dos sectors de la societat espanyola. Per un costat tot un seguit de gent a qui no li importa ni un borrall ni una cosa ni una altra. I per fi arribem al qui desde les terres d’Espanya ens reconeix el ple dret a decidir el nostre futur.
    Doncs be, aquests que son els únics als que jo considero realment amants de Catalunya (siguin o no partidaris de la independencia) quants son? Si treiem als nacionals gallecs, bascos, navarressos o d’altres parts dels PPCC, quants en queden? Els d’IU. I el més important, quants estan dispossats a moure un sol dit per defensar el nostre dret? A hores d’ara hi ha més manifestacions pels drets del poble palesti que del poble català a territori espanyol.
    Efectivament, generalitzar les piulades ofensives no es correcte ni just, però ho seria més fer-ho amb les positives? Dir que Serrat li encanta desde Cordova, Caceres o Segovia te una categoria moral superior només per què no ens insulten? Per que una cosa es no insultar i l’altra defensar el dret que te tot poble a decidir el seu futur.
    Salut i bon 2015 a tothom, pensi com pensi i sigui d’on sigui, però respecte només per qui em respecti.

  13. Els polítics estan utilitzant les tècniques de Goebbels. Al meu parer sobretot els mitjans catalans, però només es una opinió. Anticatalanisme i antiespanyolisme son com el ying i el yang i tots dos existeixen per igual i es retroalimenten. És una vergonya. Los 11 principios de la propaganda de Goebbels.
    por videlanghelo

    Principio de simplificación y del enemigo único. Adoptar una única idea, un único Símbolo; Individualizar al adversario en un único enemigo.

    Principio del método de contagio. Reunir diversos adversarios en una sola categoría o individuo; Los adversarios han de constituirse en suma individualizada.

    Principio de la transposición. Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos,
    respondiendo el ataque con el ataque. “Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan”.

    Principio de la exageración y desfiguración. Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave.

    Principio de la vulgarización. “Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar”.

    Principio de orquestación. “La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentadas una y otra vez desde diferentes perspectivas pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas”. De aquí viene también la famosa frase: “Si una mentira se repite suficientemente, acaba por convertirse en verdad”.

    Principio de renovación. Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que cuando el adversario responda el público esté ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones.

    Principio de la verosimilitud. Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sondas o de informaciones fragmentarias.

    Principio de la silenciación. Acallar sobre las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines.

    Principio de la transfusión. Por regla general la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales; se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas.

    Principio de la unanimidad. Llegar a convencer a mucha gente que se piensa “como todo el mundo”, creando impresión de unanimidad.

  14. Ah i els mitjans de comunicació han copiat en model de Sálvame pero en clau política. Com més radical siguin els tertulians/periodistes i més grosses les diguin millor, més audiència! més calers! Evidentment una linia sossegada, tranquil·la i concialiadora no genera interès i avorreix.

  15. Totalment d’acord Albano. És més, els mitjans que nomenes no sé què farien si mai fóssim un estat independent, què explicarien?

  16. En un debat sobre la discriminació que pateixen els negres, suposo que tu diries que bueno que també hi ha negres que odien els blancs, no?
    En aquesta tesi oblides que qui té el poder polític, militar, judicial, religiós i econòmic són els blancs. De la mateixa forma que els espanyols respecte als catalans.
    No hi ha equidistància possible i hem fot veure gent d’esquerres utilitzant aquests discursos.

  17. Voldria donar un punt de vista diferent.
    En termes generals estic d’acord que l’extrapolació, la manipulació,… no es correcta en un estat democratic pur. I davant d’un conflicte s’hauria d’incentivar el debat d’una forma pausada i educada.
    Realment creieu que vivim o hem viscut en un estat democratic?!! jo sincerament no.
    El poble porta una inèrcia de manipulacio històrica que dificilment es pot canviar en 4 dies. La transisio democratica va ser un teatre… les mateixes families que tenien el poder en època franquista van seguir al poder.
    Jo sempre he volgut la independencia per Catalunya… igual que sempre he volgut lluitar contra els imperialismes, les opresions, les dictadures, la globalitzacio economica (no aixi la globalitzacio del coneixement).
    Mai vaig imaginar-me que catalunya pogues estar tant a prop de la llibertat.
    Llibertat aparent.
    M’explico… algu pot pensar que aquest procés… a aparegut espontaneament? que un partit conservador i covard davant qualsevol inestabilitat dels mercats i l’empresariat com és CiU podia liderar aquest procés? i amb quina seguretat van marcant el tempo dels esdeveniments com si de una agenda guanyadora es tractés? Doncs precissament d’això crec que es tracte! d’una agenda…. una agenda dibuixada des de fora.
    Sempre he pensat que ens estan ajudant des de fora… i per això els tempos dels esdeveniments succeixen en el moment precís… el degoteig de corrupció generalitzada… pero especialment afectant al PP… la sinchronització amb la crisis provocada a nivell internacional que ens ha anat be…per fee retallades socials innecessaries pero utils per arreplegar un sector de la poblacio que sense la crisis no hagués mai volgut la independència.
    A qui li interessa aquesta agenda del procés i perque ens ajuden?
    Bé…. “ajudar” es un dir… jo ho definiria com un pacte amb el diable… tot i que prefereixo aquest pacte i un cop assolida la independencia… aquest diable pot tenir peus de fang i llavors ja serem independents definitivament.
    Recordeu la reunio dels Bilderberg a Sitges? jo hi era… es més… erem 4 gats manifestant-nos
    contra aquesta mafia.
    Bilderberg es només un dels grups de poder que treballen per una concentracio de poder… on els pobles estiguin summisos al poder economic. Varis son els objectius dels que treballen per aquest Nou Ordre Mundial (NWO); reduccio poblacio mumdial, concentracio de poder en poques mans, enmalaltir la poblacio i fer-la depenent d’un sistema sanitari corrupte, eliminacio classe mitja,… per facilitar la feina, aquest grups volen reduir el poder dels estats… i ajudant la independencia de catalunya desintegren una espanya que haura de negociar deute i haura perdut totalment la seva sovirania.

    Aixi doncs tots aquest debats son molt interessants en un mon ideal… pero personalment crec que la independencia ja esta signada i pactada… ara simplement es tracta de materialitzar-la.

    Un cop siguem independents jo convido a lluitar per una catalunya sense corrupcio… i contra el diable del NWO.

    • Hola Toni. Malgrat que jo estic a l’altra banda, soc catala i vull continuar sent espanyol, trobo molt encertat el teu comentari. Pot ser tots volem el mateix, viure en una societat mes lliure i justa on no ens puguin manipular uns quants pels seus interessos.

Respon a Fede Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada