Coses del rei que no expliquen els diaris

L’abdicació del rei ha omplert pàgines i tertúlies amb hagiografies reials, però diversos fets es continuen silenciant

L’abdicació de Joan Carles de Borbó ha deixat en evidència la poca pluralitat i esperit crític que regna als mitjans de comunicació espanyols. Des del dia en què el rei va anunciar la seva decisió de deixar de ser-ho, l’allau informativa està sent enorme: el 23F, la Transició, noces i naixements reials i entrades al quiròfan omplen pàgines i tertúlies. Més enllà d’això, però, silenci. En aquesta pàgina oferim alguns fets poc coneguts que, segurament, no has trobat als quioscos. 

Companys de col·legi “forçats”

L’any 1948 Franco va fer venir a Espanya el jove Joan Carles, que llavors tenia 10 anys. El Caudillo volia supervisar de prop l’educació del futur rei i allunyar-lo del seu pare, amb qui el dictador tenia una mala relació. Però en comptes d’entrar en una escola en funcionament se’n va bastir una d’especial per a Joan Carles a una finca cedida per Alfonso Urquijo, Comte de Fontanar: van contractar quatre mestres i van portar 8 nens de l’edat del futur rei per fer-li companyia. Els 8 nens —de família il·lustre—van ser trets de les seves escoles (el curs estava començat) i van passar a formar part de la colla del futur rei. El més proper a Joan Carles va ser el fill de l’amo de la finca, Jaime Carvajal, que no va arribar a rei però per poc:  va presidir Ford España i Ericsson España, i ha participat als consells d’administració de Telefónica, Unión Fenosa, Repsol i, com a vicepresident, al Grup Ferrovial. Un dels primers membres del  grup selecte que forma el que molts descriuen com “el capitalisme de col·legues”

L’amic delinqüent

En la muntanya d’articles publicats, no hem pogut trobar cap diari que expliqués aquests dies la història de Manuel Prado, conegut com “l’amic del rei”. Prado va ser durant 20 anys administrador de la fortuna del rei. El 26 d’abril de 2004 Prado va ingressar a la presó per la seva implicació en el Cas Kio. Al 2008 va ser condemnat també per apropiació indeguda pel Cas Grand Tibidabo. Només va passar 2 mesos entre reixes, ja que se li va concedir el segon grau per “raons humanitàries”. El fill de Prado ha estat president d’Endesa.

El pare de Botín va pagar el viatge de noces del rei

Actualment Joan Carles de Borbó és un dels homes més rics d’Europa. Segons el diari The New York Times, la seva fortuna podria arribar als 2.300 milions d’euros. Però quan va arribar al tron les coses no li anaven gaire bé econòmicament, encara que ja en aquells temps el rei tenia amics molt poderosos i rics. El periodista Jesús Cacho explica que “va ser Botín II (el pare de l’actual president del banc Santander) qui va regalar un milió de pessetes de l’època a Joan Carles, acabat de casar amb Sofia de Grècia, perquè els nuvis poguessin finançar la volta al món que van emprendre com a viatge de noces, perquè el jove Príncep no disposava d’aquests diners. En realitat no tenia on caure mort, de manera que Don Emilio va fer més i li va anar fent una cartera d’inversions capaç de suportar el tren de vida de la parella , que llavors no era gens ostentós. Tot ho cuinava el banquer i tot eren sorpreses per a un Príncep que de mica en mica anava descobrint “les seves” inversions i que, en lloc d’alegrar-se’n, protestava perquè ‘no li agradava aquesta o aquella empresa…’, en paraules d’un testimoni de l’època. El record d’aquells anys de penúria, associats a l’escassetat heretada del seu pare, el comte de Barcelona, va portar Joan Carles a l’emulació subliminal de la coneguda frase de Scarlett O’Hara a Allò que el vent s’endugué: “Déu en sigui testimoni: mai més no tornaré a passar gana!” Avui, un dels secrets més ben guardats a Espanya és a quan arriba la fortuna de Joan Carles I i, sobretot, com l’ha aconseguit.

Index librorum prohibitorum

Al Concili de Trento (1564) el Papa Pius IV va promulgar l’Index Librorum Prohibitorum, una llista de 40 llibres prohibits que no va deixar d’actualitzar-se fins el 1948. Al voltant de les peripècies del rei Joan Carles I hi ha un seguit de treballs (llibres, reportatges i articles) que, malgrat que no estan prohibits expressament, és gairebé impossible trobar-los més enllà de l’àmbit d’Internet. A continuació, alguns d’aquests textos. (Si en cerqueu els títols a Google, els podreu llegir):

ø El Rey y el marqués de Villar Mir

Per Jesús Cacho

ø El incómodo amigo del rey 

Per José Garcia Abad 

ø Un rey golpe a golpe. Biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón · Per Patricia Sverlo.

ø Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones Iñaki Errazkin

ø Anasagasti: El rey es un corrupto · eldiario.es

ø La corte del rey Juan Carlos y el capitalismo de amiguetes · Per Belén Carreño

ø Una fortuna monumental construïda a còpia d’opacitat, testaferros i favors · Per Marc Font Ribas

Deixa un comentari:

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada