“Avui us donaré moltes males notícies, però començaré amb una de bona: guanyarem aquesta lluita”

La politòloga i activista Susan George és una de les veus cada cop més nombroses que s’aixequen per advertir dels perills del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP)

“Avui us donaré moltes males notícies, però començaré amb una de bona: guanyarem aquesta lluita”. Així començava la politòloga i activista Susan George la conferència sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TIPP) que va pronunciar a Bilbao el passat mes de març. “Aquest acord” continua George “és un assalt a la democràcia, a la classe treballadora, al medi ambient, a la salut de la ciutadania i al benestar”. 

Susan George és una de les veus cada cop més nombroses que alerten del greu perill que suposa aquest pla, que s’impulsa des de les altes instàncies financeres i polítiques a Europa i als Estat Units i que, malgrat el silenci dels mitjans de comunicació de masses, comença a fer-se lloc a les preocupacions de milions de ciutadans arreu del món. 

Un creixement de consciència que, segons George, és imprescindible per derrotar els impulsors del TTIP: “Per aconseguir la victòria cal fer servir l’estratègia del vampir: treure a la llum el que s’està negociant per matar el seu pla”. Per això, a continuació, oferim un breu resum sobre els detalls del TTIP i posar una mica de llum en un tema força fosc:

Què és? · El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès) és el nou model de tractat de lliure comerç que s’està negociant entre la Unió Europea i els Estats Units des de juny de 2013, amb la intenció de crear la zona de lliure comerç més gran del món.

Per què ara? ·  EUA i la Unió Europea estan perdent poder econòmic i polític, i altres països, especialment la Xina, els estan desplaçant com a economies, exportadors i proveïdors d’inversió estrangera directa. El TTIP pretén per tant consolidar els interessos geopolítics i recuperar el poder i el protagonisme de les dues potències, declarant una guerra comercial a països tercers.

Qui i com s’està negociant? · De manera formal, per part de la Unió Europea és la Comissió Europea qui té el mandat de les negociacions i, de l’altra banda, el mateix Govern dels EUA. No obstant això, des del seu origen, són els grans lobbies empresarials d’una banda i altra que pressionen i hi participen de manera activa: indústria automobilística, farmacèutica i agroalimentària, empreses de serveis, bancs, fons d’inversió…

Les negociacions, a més, s’estan produint d’amagat de la població, amb un alt caràcter secret sobre el seu contingut, i sense participació i amb prou feines consulta a la societat civil, i fins i tot amb molta desinformació cap als governs dels països de la pròpia UE.

Què regularà? ·  Atès que els aranzels entre la UE i els EUA ja són molt baixos, aquest nou model de tractat se centra en la liberalització de tots els sectors i en aconseguir una harmonització legislativa, és a dir, unificar lleis a banda i banda de l’Atlàntic, per tal de reduir costos i “retards innecessaris” per a les corporacions. 

Un capítol especialment polèmic és el de la protecció de les inversions, pel qual qualsevol inversor privat internacional pot desafiar, davant tribunals internacionals poc transparents, qualsevol legislació (ambiental, laboral o social) que interfereixi amb els seus beneficis. Per exemple, una moratòria al fracking (tècnica molt contaminant d’extracció de petroli o gas) o una regulació sanitària de substàncies tòxiques poden ser objectes de demandes als governs.

Què suposarà? S’aprofundirà en les retallades en els drets laborals, justificades per la reducció de costos i basades en la política antisindical dels EUA (que no han ratificat convenis de l’OIT) i en les reformes laborals imposades per la Troica [enllaç a www.troikaparty. eu / ca] (Comissió Europea, FMI, BCE).

La liberalització de cada vegada més sectors econòmics aprofundirà en les privatitzacions de serveis públics, les conseqüències ja són conegudes. L’harmonització legislativa a la baixa, aplicant la legislació més beneficiosa per a les grans corporacions, afectarà:

Polítiques mediambientals i del dret a la salut: es flexibilitzarà l’ús del fracking, s’augmentarà la producció i venda de transgènics, l’ús de toxines i substàncies perilloses, entre altres, que compten amb legislació més favorable als EUA.

L’agroindústria es veuria afavorida en detriment de les petites explotacions més sostenibles i, per tant, se’n ressentirà la sobirania alimentària i la qualitat en l’alimentació.

Sobre propietat intel·lectual i ús i accés a internet: s’aplicaria la legislació nord-americana, que facilita la vigilància cibernètica i l’accés a dades personals, i pena compartir arxius a la xarxa. A més, blindarà les patents, reduint per exemple la possibilitat d’accés a medicaments genèrics.

I a tot això s’hi afegiria, mitjançant els mecanismes de protecció de les inversions, que els governs es trobarien lligats de mans per a la posada en marxa de les polítiques públiques socials i mediambientals destinades a protegir la ciutadania, en benefici del gran capital.

La lluita · Davant d’aquests plans Susan George es dirigeix a l’auditori que omple la seu de Bilbao del Sindicat ELA i es pregunta: “Què és aquesta Comissió Europea que signa tot això? Creuen que tot això és bo o no s’atreveixen a fer front als Estats Units? Són necis o són forces antidemocràtiques a les quals no els importa res de tot això?” George es respon a si mateixa: “L’única resposta possible davant aquest atac és aixecar-se de la taula, tancar la porta i deixar la cadira buida”.

Els mitjans es fan els desentesos  amb les filtracions sobre les condicions secretes del TTIP

Media.cat evidencia el silenciament de la informació relacionada amb el tractat

Divendres la plataforma de denúncia ciutadana Filtrala publicava alguns dels compromisos secrets de l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (ACTI o TTIP, segons les seves sigles angleses, com és més coneguda), entre la Unió Europea i els EUA. Segons els documents filtrats la Unió Europea ha llistat els camps en els quals està disposada a negociar una flexibilització de les normatives de protecció i s’hi inclouen serveis públics com l’educació, la sanitat o l’aigua potable.

Filtrala –igual que Wikileaks- és una eina informàtica que permet als ciutadans que creguin tenir al seu abast informació secreta que pot afectar el funcionament bàsic de la democràcia o el benestar de la ciutadania, filtrar-la de forma segura i anònima. La informació que hi arriba és gestionada per quatre mitjans de forma cooperativa: ElDiario.es, La Marea, Diagonal i Mongolia.

Naturalment aquests mitjans van els primers a publicar l’exclusiva el mateix divendres, però 72 hores més tard, a penes segueixen sent els únics a fer-se ressò d’una documentació que en sols pocs mesos pot significar importants canvis en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. La notícia només ha estat possible trobar-la en blogs i alguns digitals, però no a cap gran mitjà, tot i que en alguns casos sí als seus blogs associats.

En canvi el Financial Times sí va dedicar la seva portada de l’edició digital del divendres a aquest assumpte.

El desinterès mediàtic pel TTIP –que fa mesos que es negocia- ja ve de lluny i va ser analitzat per Mèdia.cat el passat octubre.

Un silenciament que no només es circumscriu a les darreres filtracions. Fa només una setmana el Partit de l’Esquerra Europea –al que al nostre país pertanyen Esquerra Unida, EUiA i Podem- va anunciar l’inici d’una campanya continental contra el TTIP. A pesar que les principals agències de notícies van recollir la informació i van publicar-ne el teletip, aquest no ha tingut pràcticament cap ressò.

Deixa un comentari:

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada