Com pot ser que jo no conegués aquesta història que va passar una nit de 2006 a Barcelona?

La matinada del 4 de febrer de 2006 Patricia Heras va caure de la seva bicicleta i va anar al servei d’urgències de l’Hospital del Mar. Allà, mentre esperava a ser atesa va començar un malson de tortures, presó i suïcidi.

Patricia Heras

· Albano Dante Fachin Pozzi (Twitter: @_cafeambllet)

La història va passar a Barcelona una nit de febrer de l’any 2006 però jo no la vaig conèixer fins que fa unes nits me la van explicar a casa meva. Al llarg de dues hores i vuit minuts vaig escoltar en silenci, gairebé sense respirar, la història de Patricia Heras, una noia de 32 anys que va sortir a fer una volta en bicicleta per Barcelona i que va acabar a la presó i, més tard, saltant per una finestra d’un setè pis.

Caure de la bici

Patricia Heras havia arribat a Barcelona feia pocs mesos, procedent de Madrid, la seva ciutat natal. La nit del 4 de febrer de 2006 ella i un amic van sortir de festa. Hores més tard, tornant a casa en bicicleta, Patricia i el seu amic van patir un petit accident. Ell es va fer un cop al cap i ella unes quantes rascades. Un cotxe es va parar a ajudar-los i van decidir trucar una ambulància que els va portar a l’Hospital del Mar. I allà comença una de les històries més increïbles que he sentit en anys. Una història que m’avergonyeix no haver conegut fins el 21 de setembre de 2014 quan, al sofà de casa, vaig veure el documental Ciutat Morta. Dues hores i vuit minuts.

Caure a un forat negre

Mentre atenien al seu company, Patricia Heras s’estava a la sala d’espera d’urgències. Una sala d’espera que estava especialment moguda aquella nit. Poques hores abans, al centre de Barcelona, un agent de la Guàrdia Urbana va resultar ferit de gravetat en el transcurs d’una intervenció que va acabar amb 9 detinguts, alguns d’ells, ferits en estranyes circumstàncies. Mentre els metges atenien els ferits, membres de la Guàrdia Urbana van veure Patricia asseguda, esperant que l’atenguessin. I la van detenir a ella també.

Per què? La intervenció de la Guàrdia Urbana havia tingut lloc a un antic teatre ocupat del carrer Sant Pere Més Baix. Els detinguts responien a allò que els mitjans de comunicació anomenen “estètica okupa”. 

La Patricia no havia posat els peus en aquell teatre mai, ni formava part del “col·lectiu okupa”. Estudiava filologia a la Universitat de Barcelona i poc abans de la seva detenció és va fer un tallat de cabell “com Cindy Lauper”, dibuixant una mena de tauler d’escacs al cap. Aquell tallat de cabell i una indumentària “antisistema” segons la policia, van fer que Patricia acabés relacionada amb els fets que havien tingut lloc hores abans i condemnada a 3 anys de presó. L’abril de 2011, durant un permís penitenciari, Patricia Heras no va aguantar la pressió i es va llençar per la finestra del setè pis on vivia.

Ciutat Morta

Al llarg dels seus 128 minuts de durada el documental Ciutat Morta ens explica amb tot detall la història de Patricia Heras i dels altres joves detinguts i condemnats en un procés policial, mediàtic, polític i judicial esfereïdor. Una història que sembla una fosca pel·lícula de Hollywood però que va passar a Barcelona.

I mentre mires Ciutat Morta no pots parar de preguntar-te: “Com pot ser que jo no sabés res de tot això?”

Com pot ser que jo no sabés que el llavors alcalde de Barcelona, els socialista Joan Clos, va canviar la seva versió dels fets de manera escandalosa, deixant indefensa la Patricia i els altres joves detinguts? Com pot ser que jo mai sabés que els nois detinguts –Rodrigo, Alex, Juan, Alfredo– van ser torturats per la policia, tal i com va denunciar Amnistia Internacional? Com pot ser que no tingués ni idea que els testimonis clau per tancar Patricia a la presó van ser dos policies –els agents Víctor Bayona i Bakari Samyang– condemnats per tortures greus? Com pot ser que no sabés de la implicació en tot el cas de Jordi Hereu i de Carles Martí, llavors alts càrrecs socialistes a l’Ajuntament de Barcelona? Com pot ser que no sabés que fins i tot TV3 va alterar els seus arxius després de rebre pressions del consistori? Com pot ser que no conegués tots els detalls d’aquesta història?

Manifestació al novembre de 2012. A la pancarta, referència expressa cap als agents Víctor Bayona i Bakari Samyang · Foto: Antigonia.com

Un silenci atroç

Una part de la meva ignorància és fruit d’un enorme muntatge destinat, justament, a que jo –i la resta de la població– no en sabéssim mai res. TV3, La Vanguardia, El País o El Periódico –ara ho sé– van ser peces clau per al triomf de la impunitat. 

D’una banda silenci. De l’altra, desinformació al servei dels plans urbanístics de l’ajuntament. 

Què té a veure la política urbanística de l’ajuntament amb tot plegat? Aquí està la gran troballa de Ciutat Morta. No estem davant un cas aïllat, d’un trist error policial i judicial. Estem davant un muntatge de dimensions enormes on estan implicades les més grans estructures de poder. Un sistema que aquella nit de 2006 va esclafar les vides de Patrícia i els altres detinguts.

Però no puc evadir la meva responsabilitat per no haver conegut mai aquesta història. Perquè des del mateix dia en que van succeir els fets, centenars de persones es van mobilitzar intentant que tothom sabés el que estava passant. Primer van ser els familiars i amics de les víctimes del muntatge que desmunta Ciutat Morta: manifestacions, vagues de fam, actes, xerrades…

Per què no vaig veure res? Potser perquè els manifestants portaven rastes? Vaig caure en el parany dels prejudicis? Com vaig fer per no veure aquells joves que es plantaven amb pancartes a les portes de l’ajuntament dient que Patricia Heras havia estat “assassinada per l’Estat”? L’aspecte “antisistema” de Patricia? L’origen sudamericà dels condemnats? Pot haver estat això?

No puc evitar preguntar-m‘ho perquè Ciutat Morta ens interpel·la a aquest nivell. Fins a quin punt una història terrorífica com aquesta s’hagués pogut produir sense el consens social de sospita davant del que és diferent, del que es pentina i vesteix d’una altra manera?

Els mitjans van fer la seva feina…però això ho explica tot? Als grans mitjans hi va haver molt poques escletxes, però n’hi va haver: Mònica Terribas, deixant descol·locat Joan Clos en plena entrevista, preguntant-li pel cas malgrat que no estava entre les preguntes guiades. Gregorio Morán, fent valer el seu enorme pes periodístic i publicant el cas a la seva columna… i després el silenci i la manipulació. I el setmanari La Directa, fent descobriments increïbles i publicant-los, exercint el paper pel qual va néixer el periodisme. 

Mea culpa

Però malgrat tot, no puc evitar pensar que hi ha certa responsabilitat meva. I l’única manera que trobo per intentar arreglar-ho, és escriure això per di-li a tothom que vagi a veure Ciutat Morta

Cal veure aquesta obra perquè sota l’aparença de documental respira un artefacte capaç de canviar el rumb de la història de Barcelona. No exagero. A mesura que Ciutat Morta va guanyant premis arreu, quan ens assabentem que l’han projectat al festival de San Sebastián, quan les poques sales que l’han projectat han deixat al públic en estat de xoc. A mesura que va passant tot això, els implicats en l’escàndol de ben segur es comencen a preocupar. Perquè estan veient que el silenci teixit amb mentides, manipulació i silencis està a punt de saltar pels aires. 

Ciutat Morta és una bomba que ja ha començat a esclatar al cor d’una Barcelona que si vol viure ha de mirar la realitat a la cara.

La perillositat de Ciutat Morta es fa evident quan TV3 i els grans mitjans de Barcelona silencien el triomf de la pel·lícula allà on va. Mentre que el Festival de San Sebastián omple els carrers de la ciutat amb enormes cartells de Ciutat Morta, a Catalunya tothom calla. 

Dependrà de tots nosaltres que aquesta terrible història sigui coneguda. Que la impunitat cessi. El primer pas és veure Ciutat Morta i que no quedi ningú que, en el futur pugui dir: “Jo no en sabia res”, com jo ho estic dient ara. Potser el segon pas és demanar perdó a aquells que van viure aquest drama davant la indiferència de tants com jo.

Captura de pantalla 2014-09-30 a las 09.50.28Captura de pantalla 2014-09-30 a las 09.51.03

Saber més sobre Ciutat Morta:

· Tràiler de Ciutat Morta

 · Web Des-Montaje4F

· Ciutat Morta a Twitter: @ciutatmorta

 

Silenci a TV3

Cartell de Ciutat Morta al Festival de San Sebastián

Silenci a TV3

Ciutat Morta ens explica els fets del 4F. Però a la vegada està aconseguint demostrar l’enorme bloqueig mediàtic que es viu a Catalunya quan es toquen certs temes. Malgrat els premis, malgrat la repercussió internacional que està tenint la pel·lícula, els mitjans catalans no estan informant. Dos exemples: TV3 no ha dit ni una sola paraula de la participació de Ciutat Morta al Festival de Cinema de Donosti.  A La Vanguardia, segons l’Observatori Media.cat, es poden trobar 40 entrades sobre el festival. Cap sobre Ciutat Morta.  Curiós. No cada dia un festival internacional de prestigi omple els carrers amb cartells gegants amb la cara d’un ex-alcalde de Barcelona

Saber més sobre Ciutat Morta:

· Tràiler de Ciutat Morta

· Web de Ciutat Morta

· Web Des-Montaje4F

· Ciutat Morta a Twitter: @ciutatmorta

Ara mateix estem repartint 100.000 exemplars amb aquesta notícia a portada.

Ara mateix estem repartint 100.000 exemplars amb aquesta notícia a portada.

banner_verkami_CAT

 

35 thoughts on “Com pot ser que jo no conegués aquesta història que va passar una nit de 2006 a Barcelona?

  1. El 2011 media.cat feia un informe on ja parlava del silenci dels mitjans sobre el tema i explicitava que els únics que n’informaven eren Vilaweb i LaDirecta. Exactament diu “amb l’excepció valenta de Vilaweb i la Directa”. En el vostre escrit us oblideu de Vilaweb.
    http://www.media.cat/…/la-ignorada-mort-de-patricia-heras/

  2. Sembla increible que pugui passar aixó, que et puguin condemnar uns prejudicis i el fet de ser en el lloc menys oportú en aquell moment. Aquestes coses m’enfaden molt, sobretot perque en aquest cas sembla que per ser guardia urbà només t’has de treure el carnet en una fira, com pot ser que detinguin algú sense cap prova? i 3 anys de presó? mare meva!

    Quan descobreixes aquest tipus de coses t’envaeixen les ganes, no de justicia, sino de venjança, perque tot aixó ha estat amagat per protegir als policies que no van saber fer la seva feina, per protegir una manera de fer tan deficient que deixaria per terra a tota la guardia urbana de barcelona.

    Espero que mica en mica es vagi coneixent aquesta historia i que s’identifiqui als culpables que van portar a la mort una persona inocent.

  3. Jo fa un parell d’anys vaig saber sobre el cas, fins i tot vaig publicar algunes entrades al facebook, però… el que no té ressò no interessa a ningú! És increïble, llastimós i esgarrifós que aquestes coses passin, i dic passin perquè segueixen passant coses igual de greus, que tot i no acabar amb suicidis, evidencien accions policials il·legals i il·lògiques: Terrassa, Can Vies, etc.

  4. Jo tampoc sabia res de tot això i la veritat és que no em sento culpable. És evident que el sistema i els seus mercenaris informatius tergiversen la realitat, és per això que abans protestava i sortia al carrer i acudia a les manifestacions i aquí ve lo tremendo: vaig acabar fart de que em confonguessin amb policia secreta i va arribar el punt en el que vaig decidir no acudir a més manis. Si finalment es queden en 4 gats (com sempre són) i els llenya la policia allà ells, si són tan extremadament idiotes que als pocs ciutadans que els donem suport però no compartim la seva estética ens fan marxar al crit de “Poli secreta” d’alguna manera es mereixen les hòsties.

  5. De la mateixa manera que no es bo tindre perjudicis ni generalitzar sobre la gent d’estética anti-sistema, tampoc es pot generalitzar sobre la policia, fan milers de serveis al dia, amb això no els vull escusar ni molt menys, però no ho veig just. Evidentment aqui hi juguen diversos factors, i si el jutge va conciderar presò entenc tindria els seus motius, desconec si va errar, no sóc el coneixedor de la veritat absoluta.
    La policia actua per indicis, i posen en coneixement d’un fet a l’autoritat competent. Si per ser policia t’has de treure un carnet a una fira, diguem on siusplau , perque pel que jo conec fins el dia d’avui, has de competir en una oposició fins passar-la, en molts casos has de ser interi anys, despres 9 mesos a l’ ISPC rodejats de psicolegs i despres si ho has superat un any de practiques. Finalment si ho passes ets guardia.

    • Bernat malauradament darrerament he escolta algun cas més on la policia ha actuat igual, com que el cap de Turc era fill d’un diplomàtic, el polis estan retirats i amb una bona pensió.

      • Jordi, aquest cas que dius del diplomàtic, són precisament els mateixos agents que el cas de la Patricia Heras que aquí es comenta. I no estan pas retirats i amb pensió, sino retirats a presó.
        Clar que n’hi ha més casos, però no són ni de lluny coses habituals.

        • Segons les darreres informacions, estan jubilats amb un sou de per vida de 1800€ (atenció, tots dos amb menys de quaranta anys) i, sí, pendents d’entrar a presó durant crec que tres anys (dels quals, em temo, en compliran amb prou feines uns mesos).

        • No són habituals?: Benítez, Esther Quintana, Pedro Alvarez, etc, quants més vols perquè siguin “coses habituals”? Pots llegir l’informe d’Amnistia Internacional “La sal en la herida”, sobre espanya i en concret Barcelona.

    • Estic d’acord amb no generalitzar, però has vist al documental el testimoni del Bakari Samyang? Quan un formador i seleccionador de personal de la guàrdia urbana és condemnat per tortures i falsificació de proves, algú s’hauria de preocupar… Fins que no s’identifiqui tots els policies que hi van participar en el muntatge, i se’ls retiri les condecoracions i les pensions, la generalització serà inevitable.

  6. La veritat es que no se que pensar , comprèn que es horrorós que es jutji ha ningú pel seu aspecte , pero també entén que si et poses l‘aspecte això pugui confondre a les autoritats , esclat que d‘aixo a que t‘empresonin hi ha un mon , de totes formes he de dir que jo personalment tot el que bé de madrid ains ains m‘olora malament , perquè només fant què llençar merda cap als catalans aixi que jo no se si tot això es el que sembla , o es un muntatge per llençar mes merda , i conté que ningú s‘ho prengui malament però es que no m’en refiu de res.

    • Mas q juzgar por la simple aperiencia, esta la de juzgar sin pruebas, y eso no cabe en ningun sentido comun, la accion dl juez tambien es horroros…

  7. Si Bernat, però on són els policies q ho fan be? Jo no els veig senyalant als corruptes q tiren per terra tots els seus esforços, amb el dit! No haurien d ser ells els primers? Mentre no ho facin jo no els defensare

  8. Vaja vaja ja he vist el que fa aquesta revista , el que jo dic llençar merda i mes merda cap en dintre , soc INDEPENDENTISTE i a molta honra una revista que només fa reso de merdas i res de la consulta ni dels mes de 2 millions de catalans pel dret a decidir , os podeu estalviar els vostres intents de sabotejar—nos , CATALONIA INDEPENDENT.

    • soc tant independestita com tu, pero a part de lluitar per aconseguir aquesta independencia , pot ser tambe estaria be lluitar per que el nostre païs sigui un exemple de onestiat, es poden lluitar per les dos coses. el cami a la independencia en cap cas justifica que tot ho val, per mi seria ideal viure en un pais on tota aquesta merda de corrupcio no hi fos.

  9. No soc Catalá, pero como si lo fuera, solo una sugerencia, si queremos que se entere todo el mundo, lo ponemos en castellano y en ingles, además del catalán, es solo porque si se quiere pasar a todo el mundo, al menos que lo entiendan y sepan de que va, un saludo y mirare y competiré el enlace. Merci

  10. Estoy de acuerdo con NELSON yo soy Francesa y no comprendo el catalan na mas que el castellano muchas gracias de traducir

    • Hola Lambert, cuenta la historia de una chica de Barcelona que iba en su bici, se hizo daño al caerse y la llevaron al hospital del mar, cuento estaba esperando para ser atendida, un grupo de policías la detuvo porque pensaron que era una de las manifestantes (al parecer ese día hubieron enfrentamientos entre al policía y la gente) la torturaron a tal punto que la chica acabo suicidandose. En fin la historia es así de lamentable y muchos culpables sueltos por ahí. Un abrazo

    • Hay algo q se llama traductor. Hay uno gratis incluso q es google-translate y ultimamente lo jace bastabte bien. Eso un poco de ganas, hoy dia, puedes leer lo que sea en el idioma que sea. Me empezais a cansar ya con vuestros comentarios (y por cierto, como sabeis que es catalan si no tenes ni idea?)

      • creo que más bien sois tú, Prou, y los que respondéis como tu los que empezáis a cansar.
        Chico, pueblo hay uno, y si pretendemos permanecer unidos contra los de arriba, no ayuda nada que nos “cansemos entre nosotros”.
        Mira lo socializadora que es la respuesta de Nelson que te precede comparada con la tuya.
        ¿No entiendes que cuanto más divididos estemos mejor para ellos? Se lo pones en bandeja.
        Sabes perfectamente q

    • Muchas gracias Jordi por compartir este valioso link, descargado sin problemas y terminado de visionar hace escasos minutos.

      Lo que no ha sido tan facil ha sido visionarlo, no por su calidad de video y/o sonido, que son admirables, gran trabajo, si no por su huella humana que ha dejado en mi interior………..y que tardaré en digerir.
      No voy a valorar ni a escribir una opinión ahora, pues tengo que dejar enfriar el alma para no vomitar barbaridades en caliente…..tengo que digerir…

      Gracias por compartir Jordi.

  11. la policia,lease mosos son unos hijos de putas,se creen que porque tienen una pistola en el cinto son dios,pero la verdad es que son cobardes,de hombre a hombre se cagan los pantelones,lo se por experiencia propia,cuando pasas a manos de un tribunal y no tienen nada que ver no te miran a la cara,seguro que en el talego, serian las putas de las celdas.cuando he estado bajo el tribunal les he llamado maricones en su propia cara yo, y otros y ni rechistan,son unos cagados,una mierda de tios.y ya no hablemos de la modelo,lloran ncuando tienen que entrar entre hombres los muy mojones,por eso no me da pena cuando matan a unos de esos cabrones

  12. Si falla el sistema, hay que reiniciar. Votaremos en las próximas elecciones municipales a los mismos de siempre?. Tendremos una papeleta para expresar nuestro asco. Podemos hacer más cosas, pero no menospreciemos esta oportunidad.

  13. Pingback: Una mica de ‘fisking’ a la caverna mediàtica catalana « El bloc d'Albano

Deixa un comentari: