Podem: plurinacionalitat i dret a l’autodeterminació

“La Constitució i els seus consegüents desenvolupaments ens van conduir a un model de “café para todos” que s’ha evidenciat com disfuncional”

Per Gemma Ubasart, Roberto Uriarte, Breogán Rioboo i Toni Bennássar
Candidats a Secretaris Generals de Podem per Catalunya, Euskadi, Galiza e Illes Balears* · Versió en castellà publicada a Público.es


Durant la Transició, la majoria de forces democràtiques recolzaven el dret a l’autodeterminació. L’oposició antifranquista, els de baix contra els de dalt, va ser bastant àmplia i transversal, i és en aquesta riquesa que s’entenia, amb matisos diversos, aquest dret vinculat a apostes per aconseguir una major radicalitat democràtica. I l’abandonament d’aquest va ser conseqüència dels pactes que van donar lloc al Règim del 78.

p1

Més de tres dècades després, estem assistint a una forta crisi del règim gestat en aquell moment. S’ha parlat àmpliament de la seva dimensió política (crisi del bipartidisme) i social (absència de blindatge dels drets socials davant les polítiques d’austeritat), però també la crisi territorial s’ha de prendre en compte. Obrir el cadenat del 78 vol dir canviar tot allò que no funciona, i també poder posar sobre la taula debats que han estat tabú en la recent història democràtica.

Podem som l’única força amb capacitat de governar a l’Estat espanyol que defensem el dret a l’autodeterminació, en tant que considerem que són els ciutadans els que han de decidir en quin model territorial volen viure. Però també ens diferencia d’altres forces polítiques la concepció plurinacional de l’Estat que plantegem com a projecte polític. Volem treballar amb vista a una reformulació del model territorial, perquè tots els territoris puguin trobar còmodes dins l’Estat espanyol si així ho decideixen. És a dir, hem d’oferir la possibilitat de que aquelles nacions que vulguin anar-se’n puguin fer-ho, però hem de treballar perquè l’alternativa a aquesta decisió no sigui l’Espanya uniformitzadora, sinó un Estat plurinacional on totes les comunitats nacionals i culturals puguin desenvolupar en un marc igualitari i solidari sense imposicions. Així doncs, entenem l’Estat espanyol com a país de països, valorant positivament la rica diversitat cultural i lingüística.

p2

La refundació d’un projecte d’aquest tipus passa per tres dimensions: el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat, la reforma del sistema de finançament i el repensar el model d’organització territorial. Així doncs, en primer lloc, caldria procedir al reconeixement efectiu del caràcter plurinacional (pluricultural i plurilingüístic). La Constitució vigent només reconeix una nació –la espanyola– i manté en una posició de subalternitat les altres nacions i llengües que conviuen a l’Estat. En aquest sentit, amb independència de si la transformació constitucional es produeix abans o després, defensem un compromís de les institucions en la defensa i promoció de les llengües catalana, basca i gallega (blindant la immersió lingüística, i amb la introducció, per exemple, del coneixement d’aquestes llengües dins el currículum escolaren els territoris no-bilingües); procedir a la revisió dels plans educatius per superar la visió homogeneïtzadora de la història de l’Estat, promoure el compromís en la defensa internacional i protecció de la plurinacionalitat en l’arena internacional, etc.

La segona dimensió hauria de caminar cap a la reformulació del model de finançament perquè cada comunitat pugui exercir les seves competències. En aquest sentit Podem considera que aquest model s’hauria de basar en els principis d’equitat, justícia territorial i solidaritat interterritorial. Sovint, el debat sobre el model de finançament ha estat un dels principals esculls en les negociacions entre les comunitats autònomes de règim comú i el govern central. Considerem que aquest repartiment ha de ser equitatiu perquè els diferents territoris puguin desenvolupar les seves competències. No pot ser que el govern central utilitzi la clau de la caixa com una mesura per castigar o afavorir les comunitats en clau electoralista. D’altra banda, ha de ser un finançament just, el que considerem que podria aconseguir-se mitjançant la introducció flexible del principi d’ordinalitat; i ha d’haver un repartiment solidari en funció de les necessitats socials de cada territori.

p3

La tercera pota d’aquest projecte passa per l’articulació d’un model territorial que doni cabuda a la diversitat i complexitat de les diferents voluntats d’accés a l’autogovern, incorporant el principi d’asimetria. La Constitució i els seus consegüents desenvolupaments ens van conduir a un model de “café para todos” que s’ha evidenciat com disfuncional. Es va establir una proposta finalment homogeneïtzadora que permetia l’accés a l’autogovern a determinats territoris que no tenien aspiracions autonòmiques prèvies, mentre s’establia una faixa autonòmica per a territoris que aspiraven a un ple reconeixement dels seus drets polítics. Actualment, observem com una part de la ciutadania dels primers territoris defensa un model de recentralització, mentre als segons territoris s’observa un desig creixent de separació. Aquest model ha generat una inconvenient tensió alimentada per dues forces alhora -una centrífuga i una centrípeta- que mostra una insatisfacció generalitzada.

Tot el apuntat no és només teoria. Aquest passat diumenge els carrers de Compostel·la celebrar al crit de “Queremos Galego” més d’un mil·lenni d’història de llengua pròpia, alhora que van reclamar que els governs transitin el camí que la ciència i la decència els marquen per garantir mil primaveres més de vida per aquesta forma de relatar el món. L’actual president gallec, Alberto Núñez Feijóo, insisteix en estar aplicant una suposada solució salomònica al conflicte quan en realitat despulla al gallec d’eines de supervivència, com demostra una severa amonestació del Consell d’Europa. El necessari retorn de Galiza al marc teòric del consens de 2004 (Pla Xeral de Normalitzación da Lingua Galega) serà possible deslegitimant els agents introduïts artificialment pel PP per treure profit polític d’un conflicte cultural artificial.

A les Balears continua la lluita contra el decret de trilingüisme, que ha pretès trencar el consens social existent des de l’any 1983 al voltant de la llei de normalització lingüística. Durant aquesta última legislatura el PP ha intentat confrontar a la societat, utilitzant la llengua com a instrument. La resposta ciutadana, amb una vaga del sector educatiu que va ser seguida de forma massiva, i amb la major manifestació de la història de les illes, va ser la reacció espontània d’un poble indignat al repte llançat per l’executiu de José Ramón Bauzá amb la seva política educativa.

En el cas de Catalunya i Euskadi, a part de diversos episodis conflictuals provocats per dinàmiques uniformitzadores del Govern espanyol que amenacen llengües i cultures, està present el debat sobre el dret a l’autodeterminació. Si així ho sol·licités amb àmplia majoria el Parlament d’aquests (o altres) territoris, caldria trobar la fórmula per poder materialitzar aquest dret –dins el marc de l’actual Constitució via article 92 o 150.2, o amb una de nova–; podent-se expressar en la voluntat de decidir crear un estat indep endent o formar part d’un nou projecte de refundació plurinacional de l’Estat espanyol on es reconegui i promogui la realitat pluricultural i plurilingüística. Perquè les decisions fonamentals del futur de cada territori les ha de decidir la seva gent.


 

* El procés d’elecció de secretaris generals està en marxa fins aquest divendres a través del web participa.podemos.info/es .

26 thoughts on “Podem: plurinacionalitat i dret a l’autodeterminació

  1. Asimetria? No teniu pebrots a dir-ho a Extremadura i Andalusia. Un altre partit centralitzat i centralista, ajudat x la família Lara. Feu com el PSOE, teniu un discurs diferent a cada lloc.
    No entenc xq Cafeambllet, q no accepta ajudes de corruptes, doni tanta importància a un partit q sense governar ja té evasors d’impostos i pràctiques dictatorials, és a dir, corrupció.
    No són hereus del 15-M, se l’han apropiat!!
    Professors universitaris (una altra casta), fills d rics (Bertomeu)… són aquests els q representen millor els ciutadans? Als q no arribem a final d mes?
    Molt internacionalistes, parlant de pobles…us presentareu a França o Marroc? O només a ESPANYA?
    Esteu aspirant a substituir el PSOE i agafar els seus llocs x poder enxufar als vostres amics (com ja esteu fent amb les candidatures).
    Sou la mateixa merda que el PSOE i el PP.
    Mireu les CUP, potser aprendreu una mica el q significa ser un partit del poble i q busca el benefici de la majoria.

    • No es incompatible votar a la CUP a municipals i autonòmiques, amb votar a Podemos a les generals.
      Els teus arguments antiPodemos, molt fluixos.

    • Les CUP’s busquen el benefici de la majoria? Vols dir de la majoria de soberanistes, no? Per què jo no m’hi sento identificat amb la seva posició soberanista i com jo sé que de molta gent més!!! Autodeterminació, sí. Imposició de la soberania, no!!!

    • Tan difícil es entendre un principi universal com el que tots els pobles o grups tenen dret a l’autodeterminació?. Parleu d’una constitució dictada pel franquisme, controlada per l’exercit, amb un polítics que han fet perdurar el franquisme, més que a qualsevol altre país del món i que mai ho han condemnat, (recordeu que encara hi ha una Fundació Francisco Franco i grups com Falange que no han estat il.legalitzats).?
      Voleu sotmetre la voluntat del pobre català a la del poble que durant tants anys ha estat el seu opressor ?(no cal saber molta història per sapiguer-ho).
      Tan difícil es d’entendre que cap altre regio d’Espanya no te cap interes en exercir la seva sobirania tret de Catalunya i el Pais Basc, i tímidament Galiza ?
      Jo si vull independència per un motiu de justícia històrica, per economia i per que crec que la convivencia entre Catalunya i Espanya al llarg dels anys ha estat una relació difícil i molesta.

      La internacionalitzacio comença amb reconeixer el pobles que volen ser lliures, i em llibertat escollir el seu futur

  2. Hola Marc: gràcies pel teu comentari. Per la part que ens toca, el criteri que ens porta a publicar aquest artícle és, bàsicament, el nostre. I quin és aquest criteri? Oferir als lectors opinions interessants. És veritat que el nostre apartat “Opinió” encara no està prou desenvolupat al web. Estem treballant en això amb l’objectiu d’encabir i oferir veus enriquidores. Hem publicat opinió de gent de la CUP, del Procés Constituent, d’ICV-EUiA. I esperem poder publicar encara més! Si l’artícle t’ha fet pensar, t’ha fet enfadar o t’ha impulsat a escriure, ens donem per satisfets!

    PD: Tens obert aquest canal per expressar la teva opinió sempre que vulguis! Salut!

    Albano

    • Albano, et respecto molt i estic d’acord amb tu en moltíssimes coses. Però m’indigna molt que un partit amb tics estalinistes s’ajunti amb la casta q ha governat Bcn tants anys (ICV) i sobre ens diguin q són la renovació. ICV x no fer-li el joc a la burgesia catalana, fa seguidisme de l’alta burgesia espanyola contra els treballadors catalans, q necessitem la indy x poder lluitar contra TTPI i privatitzacions. Q ha fet P’s fins ara? Parlar bé d la monarquia, no tenir els comptes clars, cas Monedero…. Q lo del PPSOE és pitjor? És clar! Però no deixa de ser un partit DEL sistema i no entenc encara com els doneu veu. Si un partit q no ha tocat poder, ja té contradiccions i corruptes? Q passarà si governen?
      Marc

  3. En gran part, estic d’acord amb el Marc, Podemos és un refregit del PSOE, però encara que puguin ser una altra casta no deixa de ser un tercer en discòrdia a l’estat espanyol. El que crec que fa por a Madrid realment és haver-se de repartir el pastís entre 3 i no entre 2, com passa ara. Però sobre el tema de l’autodeterminació, sí que veig contradictori l’article amb la postura que ha demostrat diverses vegades la cúpula dirigent de Podemos a diferents mitjans de comunicació, que ha assegurat que no es pot celebrar cap referèndum d’aquest tipus.

    D’altra banda, em preocupa que aquesta nova ‘casta’ comenci a tenir casos de diners que apareixen de nou, declaracions de la renda complementàries… Si volen superar el sostre de votants al qual alguns diuen que ja han arribat, haurien de ser molt més escrupulosos i expeditius amb aquests casos.

  4. El tema del sentiment nacional és un tema peliagut, jo crec que és respectable qualsevol opinió sempre que respecti les altres també, al cap i a la fi, no hi ha res més íntim que la teva indentitat. Dit això, estic d’acord en que Podem – Podemos té molts clarobscurs, però també és indubtable que és un partit que creix i existeix gracies al moviment popular, i que aquesta inclinació cap a una Espanya plurinacional més que cap a una Catalunya independent és un sentiment bastant més estés a Catalunya del que els mitjans oficials catalans ens ensenyen. Per cert, un moviment amb clarobscurs però que existeix gracies a la força de la movilització popular, no us recorda molt en aquest sentit al Procés d’Independència que estem vivint a Catalunya?

  5. M’agradaria que esta claredat per part de Podemos fos sempre així, i encara més m’agradaria que aquells indepes que busquen i rebusquen merda de podemos per twittejar-la com una teràpia auto-reafirmadora també compartissin els articles com el present que poden ser interessants per formar-se un criteri, encara que puguin ficar en dubte les seves creences.

  6. Per mi Podem és un partit que té la voluntat d’assolir el poder. Per a fer-ho han buscat el que es diu “centralitat” i han adoptat l’estratègia de desdir-se d’algunes de les idees que defensaven, o moure’s en el terreny de les indefinicions ideològiques. Tot això per assolir aquesta centralitat que els permeti recaptar més vots. I aquí la meva conclusió: podem NO guanyarà mai unes eleccions estatals amb aquestes propostes. MAI, si aquestes propostes són defensades tal i com estan aquí escrites a tota la resta de l’Estat.
    Buscar el vot “federalista” (i ja m’enteneu) als únics territoris de l’Estat on n’hi han, amb un programa firmat únicament pels aparells del partit d’aquests territoris, això, no és nou per a molts de nosaltres, i ja sabem com acaben aquestes pel.lícules.
    Enlloc de voler regalar les (ja de per si predisposades) orelles amb boniques paraules i amb “que si, que si, que nosaltres si que…” que facin l’exercici de concretar. Que ens expliquin tempos. Que ens diguin que faran en el cas que, com sembla, no tinguin suficients majories per canviar la Constitució. Que ens diguin què tenen pensat fer, i en quin ordre. És a dir, primer refundaran l’estat espanyol i després ens permetran fer un referèndum per triar entre el que sigui que hagin acabat per sorgir i la independència? I si no tenen les majories (les enquestes encara donen gusnyador al PP) per fer aquesta Espanya que ells volen i, vaticinen, ens hi sentirem tots tant còmodes? Hi ha “plan B”?
    No puc veure res nou en Podemos, res que no em soni ja, res que no s’hagi provat. Han aparegut, han tingut l’oportunitat de parlar, i molt, i en molts mitjans, i segur que treuran un bon resultat, i sincerament, crec que potser són una etapa més a cremar.

  7. Em sap greu, però no acabo d’entendre aquest sentiment (més que pensament) més o menys “enfurismat”, que es destil·la en comentaris com els del Marc i el Josep, i que veig sovint en el meu entorn que, vagi per davant, és més aviat favorable al sobiranisme.
    No acabo d’entendre que parlin “d’evasors d’impostos” o de pràctiques dictatorials, de “declaracions de renda complementaries” o de “nova casta”, fent seguidisme a uns mitjans de comunicació (d’aquí i d’allà) que tots sabem que són mentiders i manipuladors i que estan al servei que qui estan, però que sembla, ara sí, que són La Bíblia i ens els hem de creure.
    Estant com estem, no acabo d’entendre aquesta reacció de profunda desconfiança quan no d’atac frontal i inclús d’odi cap a una nova opció política que amb tots els seus defectes i contradiccions, propis de qualsevol nou projecte i més si és obert i plural, sembla que ofereix una mínima possibilitat de canviar les coses, ni que sigui una mica, a l’estat al que ara per ara pertanyem administrativament.
    No entenc que es magnifiqui qualsevol regalim fora de test, mentre ens empassem amb patates i amb molt de gust totes les pixarades, ja no fora de test, si no directament a la nostra cara… això sí, si vénen “dels de casa nostra” (si és que hi ha cases d’algú).
    No ho acabo d’entendre si no és perquè, en el fons, ens aferrem a coses com el “val més boig conegut que savi per conèixer”, al “contra Franco vivíem millor”… o a coses pitjors.

    • Usualment, quan critiquem podemos s’ens acusa de ser molt millor “que les pixerades” dels altres partits. Perdona, però m’odien que la vara de mesura sigin uns suposats “altres partits” (deixant a banda que això no ha sortit referit a les CUP, Aralar, llistes populars municipals i un llarg exètera d’altes “partits”)
      Podemos no el compari amb aquests sinó amb mi (son gent del carrer normal, no?)
      He tingut una beca de doctorat (FPU) i al BOE queda molt clar les condicions, més la es que per a un funcionari, que és el què és un Profesor d’universitat pública)
      Monedero:
      1- Ha incomplert la clàusula d’exclusivitat (com sembla que també l’Errejón) al no demanar permís al centre per dur a terme activitats lucratives particulars.
      2- Participar en empreses, però a nivell accionarial, mai com a treballador (sense el permís previ del teu contractador, que no el té), lo qual és incompatible amb una societat unipersonal
      3- No ha cotitzat el temps de treball ja que només va cotitzar el mes de cobrament (o això o ha cobrat més de 300.000€ en un mes i no entenc què fa a la Uni si és així)
      4- no jo va declarar en el seu moment, sinó per una complementaria a darrera hora i no 3 mesos més tard, per una factura inesperada o modificada…
      5- com veus no entro en suposicions de si és diner per la Tuerca o Podemos en forma de financiació il•legal o altres sospites que s’han de clarificar.
      Pablo/podemos:
      1- absolut personalisme (foto a les butlletes, “me atacan a mi” i demés postures es habituals) que no té res a veure amb el 15M ni res que s’hi assembli.
      2- Control personal de les llistes, com se n’han queixat molts dels membres inicials de podemos i moltes candidatures alternatives.
      3- Enganys constants: programa europees i actuals, “la manifestacions más grande de la historia de españa”, dret a decidir, etc.
      4- elecció de la llista de Barcelona amb menys del 15% del vot dels electors potencials inscrits (això a la ANC no seria ni vàlid!)
      5- l’espectacle amb l’abraçada d’en David, etc, etc.
      La llista és llarga… I com veus son coses que no sé si fa l’Iceta o en Rajoy, però jo, la gent que valoro i les opcions a qui delego amb el meu vot, no que no ho fan.
      Si coincideixo amb alguna cosa amb la casta mediàtica, ho sento, no és la intenció i no m’estranya que en algo coincideixi… Suposo que els castosos i demés també mengen i van al water com jo…. I no perquè ho facin ells, deixaré de fer-ho (del purs, no en dic res perquè suposo que ja hen superat la fase terrenal i humana…)

    • Pere, gràcies per estalviar-me dir un munt de coses. Quantes ganes de que les coses siguin diferents i quina mandra ens fa deixar el nostre raconet conegut, encara que l’estiguem pagant a preu d’or.

  8. Podem ha dit més a favor del dret a decidir que cap altre partit espanyol abans. Però el problema no són els clarobscurs que per suposat té la formació, en menor mesura la CUP també els té i si no fixeu-vos en algunes candidatures municipals que semblen segrestades per col·lectius de la ciutat; el problema és que PART de l’independentisme té por de Podem. Perquè si Podem governa i governa amb coherència amb els seus ideals. molts catalans ja no veuran amb tanta desafecció Espanya. Perquè com va dir el Pablo Iglesias “molts catalans prefereixen seguir a Espanya amb Podemos que ser independents amb l’Artur Mas com a president”. La CUP mola molt, jo comparteixo la immensa majoria dels seus ideals i la seva manera de fer però lamentablement és impossible que governi Catalunya. Podemos, amb els seus nombrosos defectes, pot governar Espanya i que voleu que us digui, per molt independentista que em pugui sentir i més quan governa el PP, prefereixo l’alternativa al govern espanyol que al PPSOE. Al cap i la fi, Mas i Junqueres m’estan demostrant que tampoc faran masses sacrificis per la independència de Catalunya. I si aquesta ha d’arribar guanyem-la per mèrits nostres i no per desmèrit dels altres. En aquest sentit recomano l’article de Roger Palà al ND: http://www.naciodigital.cat/opinio/10075/sobiranista/emprenyat/fantasma/podem

  9. Potser poden manar pero no poden fer canvis d la constitucio amb el q tot el q diguin no drixa d der fum. Entendria q defensesdin la independencia d catalunya i la seva posterior incorporacio a una veritable Espanya multinacional. El proces invers es una excusa nomes culpa de la estupidesa o la malicia.

  10. El problema no és el projecte, perfectament legítim i amb ganes de canviar les coses a millor a tot el territori de l’actual Estat Espanyol.

    El problema és que no té massa en compte que el 27S a Catalunya haurem votat en clau de independència si/no (recolzant opcions pel si, opcions pel no i també hi haurà opcions per esperar a canviar Espanya primer i ja veurem si després podem fer alguna cosa si som capaços de tenir 2/3 dels parlamentaris del congrés dels diputats d’Espanya percanviar i refundar l’Estat). El que proposo a Podem és defensar nítidament la independència de Catalunya el proper 27S i que mentre estiguem en tansició cap a la República catalana (en el periode d’interregne on conviuran les dues legalitats perquè el govern espanyol no reconeixerà els resultats) els independentistes els ajudarem a tirar endavant les reformes que proposin (un cop tinguin ells els 2/3 del Parlament espanyol, està clar).

    Win-win en diuen?

  11. Personalment crec que el 27S en aquests moments ni tant sols s’hauria de fer: admetem que, en un moment de vents de canvi a l’estat espanyol, molts indecisos es poden decantar per Podemos com un “aviam què proposen” o “aviam què passa”, és a dir, com es concreten aquestes paraules boniques.
    Cal debatre també quina esperança tenen aquestes paraules de mantenir-se al llarg del temps amb altres governs (què passarà quan baixi podemos?), amb el que tenim una part del debat incomplerta/fosca: QUINA NOVA ESPANYA SORGIRÀ DE LES PROPERES ELECCIONS? Realment podem (valgui la redundància) esperar un canvi profund a espanya respecte les polítiques amb minories nacionals que inclou? (recordem sobretot que el culpable de què no hi hagi debat real sobre el tema és el PPSOE i deixem d’atacar-nos entre els demòcrates si us plau).

    Sobre el canvi a Espanya, en donc la meva opinió tot seguit…. perquè canviï Espanya respecte la plurinacionalitat, s’ha de complir que:
    1 – Els resultats a les urnes donguin prou majoria als partits que així ho accepten /reconeixen (Podem, IU, etc.) i el tema es comenci a debatre —> m’ho puc arribar a creure, tot i que ho veig difícil en quant a prou majoria.

    2 – Que la gent d’Espanya hi estigui d’acord. No s’hi val amb proposar-ho des de dalt i fer-ho des de dalt, la resta d’espanyols n’han de donar la opinió, no? O això és el que diu podemos (me n’alegro) i vull creure-m’ho… amb el que assumim que en quatre anys passem de l’escenari de majoria absoluta d’un partit la campanya del qual es basava sovint en l’anticatalanisme per gunayar vots… a un escenari ciutadà favorable a la federalització real de l’estat?¿? És a dir, estem assumint que el paio ex-votant del PSOE i del PP que ara vota a PODEMOS ara està a favor de l’autodeterminació… o això no ho preguntaràn al poble??? —> que la gent (a part dels resultats electorals) també hagi canviat tant ràpid em costa més de creure.

    3 – Que finalment s’assoleixin 2/3 del congrés dels diputats junt amb l’aval dels espanyols en referèndum per “blindar” una mica el nou model territorial plurinacional. NO es tracta de què durant quatre anys els catalans gaudim de buen talante per part de madrid, es tracta de què, justament, la nostra vida política depengui molt poc de la de madrid (auto-determinació, política local, com li vulgueu dir, no és dependre del que votin cada 4 anys a 600km per altres motius i en un altre ambient polític i cultural) —> Bé… canvi constitucional el veig complicat… mooolt complicat.

    Per tant, si heu llegit aquests 3 punts, entendreu perquè, tot i alegrar-me’n de podemos per els espanyols… segueixo siguent independentista. Per mi el canvi real d’Espanya respecte la plurinacionalitat és i ha estat sempre ciència ficció. Deixo aquesta reflexió aquí perquè crec que és un espai interessant de debat 😉

    Merci cafè amb llet per tota la feina i la defensa dels nostres drets, sigui de passada dit!!

  12. No ens enganyeu. “Podemos” a les Iles i al País Valencià parla en castellà. I a Catalunya perquè no us atreviu, que si no …
    Tot això de la reforma constitucional és un camelo i ho sabeu molt bé, Podemos no té cap interès a defensar la nostra autodeterminació, més aviat al contrari.
    Potser a Espanya li pot anar bé amb Podemos, però aquí deixeu-nos tranquils i no ens prengueu el número

  13. Tacticisme…. el company del País Valencià perquè no ha signat? no serà perque qualsevol possible vinculació a alguna cosa que faça tuf a catalanisme al PV resta vots a la carrera?

  14. Con la velocidad que Podemos esta haciendo el viraje hacia al centro, creer que cuando toquen algo de poder, estas promesas como muchas otras no caerán en el olvido, es de ser inocente.
    Inocente del nivel dejarle tu cartera a alguien de CiU y esperar que no te robe, quiero decir.Tambiénn Zapatero se marco un apoyare antes de las elecciones y despues paso lo que paso.

    Dicen que la historia se repite, primero como tragedia.
    En el 31 se llego a un pacto con las izquierdas españolas, que luego estas incumplieron al llegar al poder, dejandolo todo en un proyecto descafeinado, que aun así provoco una reacción furibunda de la derecha española. Que practicamente llevo a una guerra civil que ganaron (con la indudable colaboración de la burguesía catalana) los fascistas, que nos dejo peor de lo que estavamos.

    Luego como farsa.
    En el 2006 se llego de nuevo a un pacto, y la izquierda (si es que el PSOE merece ese calificativo), volvió a traicionarlo, con momentos impagables como Guerra vacilando de haber pasado el ribot. De nuevo la derecha catalana volvió a venderse, buscando la foto. Y oh sorpresa sabéis lo que también ocurrió. Pues una reacción furibunda de la derecha españolista. Que perpetro un contragolpe, Tribuna Contitucional mediante, que oh sorpresa,también nos ha dejado peor de lo que estavamos en temas como la inmersión lingüística.

    Entonces llegamos al 2015 y por enesima vez una fuerza de izquierda, bueno ni de izquierdas ni de derechas o lo que sea, nos prometen el sol y la luna. Y nos vuelve a pedir que les apoyemos en su “revolucion”. Esta tercera repetición de la historia ya no se como clasificarla. Apocalipsis? Podemos gobernado en Madrid y con Duran de president con apoyos puntuales de podemos y nueva mayoria del PP para completar el ciclo XD.

    Lo que si observo es como históricamente la izquierda española ha utilizado al electorado catalánn para llegar al poder, prometiendo cosas que saben que no pueden cumplir. Y digo utilizar, por que viene de la constataciónn que sin Catalunya el caladero de votos progresistas se les queda muy corto en España. Y digo que no pueden cumplir, por que sin saltarse el orden constitucional y con la correlación de fuerzas que hay en España es imposible una reforma minimante federal, por no hablar de autoderminacion. Y ya no es una cuestión de partidos, el electorado español mayoritariamente quieren mas centralismo.

    En el tema nacional existe una colusión de intereses entre la izquierda española y la burguesíaa catalana repugnante, a ambas les interesa el estatus quo. A unas por simple nacionalismo y a otras por no perder mercado, y por eso siempre estarán prestas a pactar. Para que me entendáis a Enric Juliana se le cae la baba con Pablo, y a Pablo le encanta ese catalanismo responsable y folclórico que no se quiere separar de España.

    Creo que confiar en podemos, es apostar por seguir 30 años mas de comer mierda autonomista de la mano de CiU y de la “izquierda” española de turno, “no nacionalista” pero muy patriota, siempre temerosos de que la derecha casposa no se enfade.

    Para mi lo revolucionario es apostar por que catalunya llegue a ser una nacion digna y soberana como Grecia. Que estos dias nos esta mostrando la importancia de tener un estado propio y que soberanía y justicia social siempre van de la mano.

    Salut!

    • “Para que me entendáis a Enric Juliana se le cae la baba con Pablo, y a Pablo le encanta ese catalanismo responsable y folclórico que no se quiere separar de España.”
      chapeau! Una gran frase… quanta raó! +1 a tot el comentari

  15. Tot això em sembla molt bé
    Plurinacionalitat i autodeterminació.
    Aleshores, ¿per què critiqueu en Mas?
    L’Artur Mas és el primer que ha obert el cadenat de veritat
    La resta, bla,bla,bla,bla, bla, bla i bla.
    ¿Per què no va donar suport Podemos al 9-n?
    No els vaig veure per enlloc, Devien està decidint en assemblea si cal dir “indignats i indignades” o ja es pot fer servir el ,plural en masculí.
    I mentrestant en Monedero fent la declaració des de Venezuela.
    Així anem, aquesta és la gran esperança per refundar Espanya!

  16. Aquest article, més o menys igual, el podria signar en Duran i Lleida. És allò de Catalunya i Espanya . Si però no, no prò sí. ¿Aquests de Podemos són els grans progres? Si diuen el mateix que Unió o el PSC de fa anys: la tercera via. Que no s’adonen que aquest discurs ja és antic!!! Que no recorden la Via Catalana?

  17. Deixeu-vos d’històries…per molt “noble” que sigui la vostra proposta d’un “nou projecte de refundació plurinacional de l’Estat espanyol” es torna cínica en el moment en que sabeu tan bé com jo que per aconseguir una reforma de la Constitució fan falta 2/3 parts de diputats i mai de la vida els aconseguireu, ni pactant amb el PSOE…

    Per tant deixeu de marejar la perdiu per que la societat catalana ha madurat i ja no ens tragarem més estratègies per tenir-nos uns altres 38 anys sotmesos…

    Gràcies per les engrunes, però volem el pa sencer…

Respon a Èric Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada