La CUP, Podemos i un Procés Sobiranista en mans de la dreta neoliberal  

És molt descabellat que amb la informació disponible molta gent a Catalunya pensi o percebi que el Procés és CiU? És molt descabellat pensar que potser hi ha molta gent que només té accés a la CUP de l’abraçada? És molt descabellat pensar que potser caldria prestar atenció al que diu Podemos?

· Per Albano Dante Fachin

Definició 1: “El Procés Sobiranista és una cortina de fum d’Artur Mas per tapar les retallades i la corrupció del seu partit”.

Definició 2: “El Procés Sobiranista és un moviment popular, transversal on la gent és la protagonista, que va per davant els partits polítics i els empeny”

Aquestes són dues descripcions recurrents i oposades a l’hora d’explicar el Procés Sobiranista català. Entre aquestes dues visions hi ha una enorme quantitat de matisos. En aquest article posaré sobre la taula alguns d’aquests matisos amb l’objectiu de posar llum en un punt concret de l’escenari polític actual: la creixent animadversió entre la CUP i Podemos. Un fet preocupant per a aquells que creiem que tots dos partits poden ser determinants en la lluita popular en els propers mesos.

La CUP, una comparsa?

Us imagineu que Pablo Iglesias hagués dit que la CUP era “una comparsa en les negociacions del Procés”? L’escàndol, segurament, hauria estat molt més gran que pel tema de “l’abraçada”. Curiosament, però, aquesta afirmació pertany a David Fernàndez (1). La CUP comparsa de les negociacions? Però no era aquest un procés popular?

Si. L’enorme participació i la diversitat social i ideològica ens parlen d’un Procés Sobiranista molt ampli. Però a la vegada, no podem negar un fet que –ens agradi o no– està sobre la taula: la clau d’aquest procés està en mans de la dreta neoliberal, qui l’està fent servir per portar a terme la seva agenda antisocial i antipopular. Aquest mateix diumenge Quim Arrufat deia (2):

“Mas està guanyant temps per fer la seva llista de país per reconfigurar espai nacionalista conservador”.

Així, dos anys després d’iniciada la legislatura el Procés Sobiranista ha quedat en mans de la dreta neoliberal i “el poble” ara mateix ha quedat relegat a ser un espectador, a esperar instruccions del MHP Artur Mas.

I què té a veure això amb la CUP i Podemos?

S’ha escrit molt sobre l’abraçada dels pebrots. Però deixeu-me fer quatre línies. Qualsevol que sàpiga mínimament qui és David Fernàndez sap que s’abraci amb qui s’abraci, el seus compromís amb la justícia, amb la memòria i amb la lluita popular, està fora de dubte.

Però agradi més o menys, l’abraçada Mas-Fernàndez té una càrrega simbòlica enorme. I no perquè ho digui Pablo Iglesias. Des del mateix 9N la dreta sobiranista van veure en aquesta abraçada un símbol que anava molt més enllà d’un moment personal i la van convertir en el seu particular i somiat “final de la història”, mentre que el transversalisme sobiranista acrític aplaudia amb les orelles.

Així, va ser com el gest humà irreprotxable de David va ser convertit per la dreta sobiranista en una eina política. TV3 ho explicava així:

“La distància ideològica i programàtica entre la CUP i CiU ha passat a un segon terme davant la unitat” (3).

Aquesta és la meva interpretació de l’abraçada i en aquest context analitzo les paraules d’Iglesias. I en aquest context, crec que l’ús de l’abraçada, des d’un punt de vista polític és legítim i inevitable.

Entenc perfectament el malestar. Jo mateix ho vaig viure amb molta incomoditat. Treballo molts dies colze a colze des de fa anys amb gent de la CUP que es deixa la pell per fer fora la màfia. Entenc perfectament l’enfado, el “calentón”. Però com a simpatitzant de la CUP crec que l’escenari obliga a anar més enllà del sentiment d’ofensa, de la ferida i fer una lectura més àmplia del que diu –amb més o menys encert– Podemos.

(Nota abans de continuar: aquest escrit no té com a objectiu veure qui va començar: si Pablo amb l’abraçada, si la CUP amb la carta o si Manuel Delgado cridant “lerrouxistes!!!” per les xarxes. I no és l’objectiu entre d’altres coses perquè això li importa un pebrot al 98,5% de la població que ja en té prou problemes com per seguir fil per randa una baralla amb molts actes i perquè justament, la idea és contribuir a deixar enrere els retrets).

Anem:

1) Com deia, qui eleva l’abraçada a fet polític simbòlic –portant-la més enllà de l’anècdota i omplint-la de significació política– és justament la dreta catalana. Iglesias simplement ho aprofita i ho utilitza. David Fernàndez respon: “Reduir el procés a CiU és precisament el que vol CiU” (4). Un anàlisis tan breu com magistral.

2) Però la dreta agafa fort l’esquer llençat per Iglesias i els convergents furibunds i els neoliberals amb carnet sortien en defensa de la CUP: “un dels nostres ha estat atacat per un de fora”. El vergonyós “els de casa”. A la vegada l’entorn de la CUP (regidors, organitzacions afins, destacats membres, etc.) carreguen contra Podemos amb moltíssima contundència. I crec que cal anar més enllà.

I si Podemos, amb mala llet, està assenyalat un problema real? I si de veritat hi ha grans sectors de població que senten que “la distància ideològica i programàtica –TV3 dixit– entre la CUP i CiU ha passat a un segon terme”?. La veritat és que no m’estranyaria.

A fi de comptes qui des de fa dos anys treballa per convertir la CUP en comparsa (David dixit), qui vol reduir la CUP a ser un simple actor pintoresc dintre del Procés no és Podemos. És CiU. Els exemples són molts: des de la condescendència en el debat Parlamentari fins a la mentida constant i el menysteniment als tres diputats de la CUP, passant per la invisibilització mediàtica sistemàtica de tot el que la CUP representa i defensa a cada racó del país.

A tots ens agradaria creure que “el poble mana” i que el President obeeix. Però no. Potser ara es veu més clar, però la cosa dura ja dos anys.

Mirem els mitjans de comunicació públics. El Procés pot ser tot el popular que vulguem però l’aixeta de la informació la manega CiU amb mà de ferro. Una mà de ferro que dia rere dia emet el missatge de que el Procés és CiU i, de passada, de que la CUP no existeix… O només existeix quan s’abraça a CiU. Insisteixo: Qui més ha fet per reduir la CUP a una abraçada ha estat CiU i els seus palmeros, no Podemos.

Perquè ens agradi o no la televisió és una eina fonamental en la configuració d’escenaris polítics i CiU l’ha fet servir constantment i sense vergonya.

Així, la dreta neoliberal ha convertit TV3 i Catalunya Ràdio en una plataforma de propaganda del pensament econòmic neoliberal.

Al llarg de 2014 l’economista Xavier Sala i Martín (defensor de les privatitzacions, les retallades i les mesures de l’FMI i la troika) va tenir 104 entrades als mitjans públics. Una cada 3 dies!

En canvi si cerquem “Josep Manel Busqueta” –economista anticapitalista i referent del pensament econòmic de la CUP– només trobem 2 entrades. Si busquem a Vicenç Navarro –economista lligat al Procés Constituent i autor del document econòmic per Podemos– trobem 3 resultats al 2014.

Seguim. A TV3 ni un sol vídeo al 2014 que expliqui a la ciutadania qui és David Vidal, el regidor de la CUP de Reus que ha portat a la banqueta dels acusats a més de cinquanta càrrecs relacionats amb un enorme escàndol de corrupció sanitària que implica a les més altres esferes de poder a Catalunya (5). En un país decent David Vidal seria una celebritat, se’l convidaria a les tertúlies i se li demanaria consell per acabar amb la corrupció. Però a TV3 David Vidal no surt. Surten el tertulians de cada dia, surt Xavier Crespo quan convé, per a que el diputat imputat, tingui a la seva disposició els micros per mentir (6), però no surt David Vidal.

No trobem ni un sol vídeo a TV3 del treball d’Oleguer Preses sobre les centrals eòliques però si podem veure un magnífic publireportatge a favor del frakking. (7) 

A TV3 calen mesos de pressió ciutadana (una pressió que la CUP va portar al Parlament) per poder veure el documental Ciutat Morta, on surt David Fernàndez denunciant l’escàndol i la barbàrie. En canvi el documental L’Endemà no té cap problema i, un altre cop, obre una finestra a Sala i Martín, qui oficia de far del nou país convergent.

Mentrestant, a Catalunya Ràdio Boi Ruiz diu mentides amb la connivència de certs periodistes servils però difícilment veurem alguna de les moltíssimes militants de la CUP implicats en les lluites per la sanitat pública arreu del territori.

Podria seguir i podria incloure els mitjans privats que CiU inunda de manera obscena amb diners públics. Mitjans que durant aquests dos anys han ocultat (quan no criminalitzat) la feina de la CUP. Però la llista seria molt llarga i crec que ja n’hi ha prou per fer la pregunta:

És molt descabellat que amb la informació disponible molta gent a Catalunya pensi o percebi que el Procés és CiU? És molt descabellat pensar que potser hi ha molta gent que només té accés a la CUP de l’abraçada? És molt descabellat pensar que potser caldria prestar atenció al que diu Podemos?

Bonus track: Xecs en blanc

La situació va empitjorar el dissabte 3 quan Marc Bertomeu –flamant Secretari General de Podem Barcelona– va dir en un entrevista, després de reconèixer la feina contra la corrupció feta per la CUP, que “no es pot signar un xec en blanc a Convergència”. Un altre cop, qui coneix la CUP, sap que no era l’expressió adequada. Però un altre cop no vaig entendre la virulència que es va desfermar. Gent de la CUP profundament ofesa, gent de la CUP ferida en l’orgull, en la memòria i en la història… I si hi ha una mica de veritat en això dels xecs?

Exemple (que també serveix per a ICV-EUiA, amb qui també simpatitzo). Imaginem:

Octubre de 2014. Tot el país està pendent de la fràgil unitat al voltant del Procés. Tothom conté la respiració. De cop, després d’hores de dures negociacions, un representant d’un partit d’esquerres mira a Artur Mas i li diu:

“OK, fins aquí està tot molt bé… Ara senyor Mas, si vol que l’acord, només hauria de aturar l’esquarterament de l’ICS, deixar de donar diners públics a la multinacional CAPIO i fer dimitir Xavier Crespo demà al matí”

No es podia? Perquè? Perquè allà només es negociava “la consulta”? Qui marcava de que es parlava i de què no? CiU? Obeïm?

Quina opció tenia CiU davant un òrdago com aquest? Us imagineu al partit d’esquerres en qüestió informant a la ciutadania de que Artur Mas renunciava a un pacte pel 9N perquè preferia seguir protegint Crespo i les seves presumptes relacions amb la màfia? Us imagineu l’impacte del titular:

“Artur Mas renuncia a un acord pel 9N perquè prefereix seguir donant diners a la multinacional CAPIO”.

Ho sé. És molt fàcil parlar a “toro pasado” i segur que hi ha coses que se m’escapen. La CUP ha fet el que en cada moment ha cregut millor amb els elements que hi havia disponibles. Ara potser hi ha d’altres elements. Ara sabem que CiU ha convertit la CUP en una comparsa. Ara sabem que Mas “està guanyant temps per reconfigurar l’espai nacionalista conservador”.

Aquests fets obliguen a reconduir, a reconsiderar, a ser autocrítics i, sobretot, a treballar per trobar noves estratègies. I no crec que convertir a Podemos en l’enemic sigui una de bona. En un moment en què Podemos s’està configurant com a proposta, posar l’accent en allò que no ens agrada pot ser molt còmode però és realment inútil.

La CUP (i tot el que representa) és més necessària que mai justament perquè la CUP no ha nascut per ser comparsa de ningú. I justament per això caldria pensar molt bé si descartar tot aliança i tot pont d’enteniment i trobada amb Podemos és una bona idea. Jo crec que no.

————

Lectures per seguir donant-li voltes el tema:

· Per què Podem i Pablo Iglesias són una bona notícia pel sobiranisme (Roger Palà)

· Pablo Iglesias o el nuevo Lerroux (Núria Alabao / Emmanuel Rodríguez)

· Esperando a Godot… (David Fernàndez)

—————–

Notes:

(1) Rac1, 21 de desembre, Via Lliure de 10 a 11. Minut 40:30

(2) https://twitter.com/quimarrufat/status/551690572122292225

(3) http://www.ccma.cat/324/Artur-Mas-i-David-Fernandez-es-fonen-en-una-abracada/noticia/2524691/

(4) http://www.ara.cat/politica/David_Fernandez-CUP-proces-independencia-Catalunya_0_1276072603.html

(5) La increíble historia de un jardinero de Reus

(6) http://www.media.cat/2013/01/29/entrevistes-sense-preguntes/

(7) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Expoquimia-i-el-sector-que-reclama-el-frakking/video/5259972/

60 thoughts on “La CUP, Podemos i un Procés Sobiranista en mans de la dreta neoliberal  

  1. No et facis passar per simpatitzant de tants partits perquè et cauran les dents. I, si ets simpatitzant alhora d’ICV, de la CUP i, en major mesura, de Podemos, és que pateixes una malaltia que té nom: “esquerranisme”. En qualsevol cas, les malalties són lliures, cadascú pot tindre les que vulgui (mentre no es falti a la veritat). I aquí hi ha hagut joc brut per part de la gent que heu muntat Guanyem, el Procés Constituent, i no dic Podem perquè us ha caigut del cel com aigua de maig. Alguns dels tuits, a què no fas referència, demanaven la fi del silenci de les persones que des de fora de Podem o des de Guanyem amparen els atacs “esquerranosos” a la CUP. Es poden fer atacs a la CUP des de l’esquerra? I tant que sí, però els atacs no vénen per la banda social si no sempre per la nacional i, vés per on, de gent que afirma que ICV és d’esquerres.

    És normal que hi hagi gent que pugui pensar que l’entorn de Revolta Global (i els seus xiringuitos) ha jugat brut amb la CUP. Fa uns anys, els seus debats en qüestió nacional s’encallaven perquè veien que si es declaraven independentistes ja no tenien espai a Catalunya. Però no volien donar el “poder” de l’hegemonia de l’esquerra transformadora (a Barcelona, és clar) a l’Esquerra Independentista. I a partir d’aquí s’han muntat tot un seguit d’estratègies avalades per estudiosos que no han militat mai o que si ho han fet ha estat de cara a la galeria que bàsicament consistia a crear nous xiringos en paral·lel a la CUP “perquè són sectaris”. El sectarisme es trobava, per molt que no ho vulgueu reconèixer, en salvar un cop més el vaixell d’ICV, quan ja estava mig mort i totalment deslegitimat.

    Ara, aquest article ens diu que la CUP ha fet malament en aquest procés. Curiós que es puguin atribuir les culpes a la CUP, i no a la constant atomització del mapa de les esquerres independentistes (o no) catalanes. Si, en comptes d’ensenyar el pandero per la tele i pels diaris dient exactament el que diu la CUP però amb nous xiringos, haguéssiu reforçat la CUP (és una organització oberta, però les vostres cares a primera línia seria difícil que sortissin el primer dia… era aquest el problema), el paper de la CUP o dels moviments populars en el Procés hauria estat diferent. Una major capacitat d’incidència, un debat més ric a l’organització, etc.

    És molt còmode criticar des de la tribuna, des de la no implicació. Què se n’ha fet del Procés Constituent? De què coi ha servit crear-lo si al final no es compliran cap dels punts programàtics amb Guanyem? Com s’ha implicat el PC en el procés? Això és el que teniu per oferir? Una cadena humana al marge de la via catalana? És que ni tan sols heu convocat a les manis de l’EI, és que ni tan sols heu tret un maleït comunicat de com encarar el procés, simplement us heu mullat les mans. I, de manera totalment oportunista, quan sorgeix Podem i veieu que encara queden espanyols a Catalunya -oh, sorpresa! hauríeu de sortir de les universitats!- li treieu el punt de la independència i aneu de pet a ICV per muntar un nou xiringo amb Ada Colau com a reclam.

    En fi, aquest rotllo “estic per sobre de tots vosaltres” te’l podries estalviar. Has fet i fas molt bona feina amb la revista, però en política has demostrat ser una mica fals amb els teus companys. I entenc per què. Però entén tu les crítiques a Podem i a ICV, no costen tant d’entendre.

    I, per cert, amb la democràcia no es negocia, perquè som els únics que la defensem. CiU no defensa la democràcia, no defensava el 9N, no defensa el Procés, parleu com si la llibertat del poble català fos bescanviable.

    • Hola Decebut:

      Dius: “Ara, aquest article ens diu que la CUP ha fet malament en aquest procés”. El que fa l’article és fer una mirada enrrera i preguntar-se si cal fer-se un replantejanment. No és acusar ningú de res. Es posar sobre la taula què es pot fer en l’escenari que ens trobem. O és un escenari bó per la CUP? Oi que no? La idea no és criticar. La idea és veure què es pot fer en el futur. Ja ho diu ben clar: “a toro pasado” és fàcil criticar. Per això no ho faig. Per això el que faig és proposar un analisis que pugui ajudar a veure o pensar per on anar.

      Dius: “En fi, aquest rotllo “estic per sobre de tots vosaltres” te’l podries estalviar. Has fet i fas molt bona feina amb la revista, però en política has demostrat ser una mica fals amb els teus companys. I entenc per què. Però entén tu les crítiques a Podem i a ICV, no costen tant d’entendre”.

      La idea no és estar per sobre de ningú. Sóc un ciutadà que pensa, llegeix, mira al seu voltant i intenta fer-se una opinió i compartir-la. Equivocat, a mitges, sense saber tot el que voldria saber, però un ciutadà que vol opinar per compartir, per aprendre i per escoltar altres. He llegit el que has escrit amb atenció. Aprenc i et dono les gràcies.

      Albano

  2. Perdona però jo el que no acabo d’entendre és parlar del “monopoli” del procés de la dreta i a la vegada romandre pràcticament inmòbil davant d’aquest. Quina ha estat la teva aportació per revertir aquesta tendència?

    Vaig a posar un exemple: si CCOO i UGT convoquen Vaga General, jo puc fer 2 coses, tractar de difondre-la, participar-hi i contribuir amb el meu granet de sorra per a que surti el millor possible i el més desvinculada possible de les urpes d’aquestes màfies grogues, o quedar-m’ho mirant a caseta, dir que és una vaga on qui porta la batuta “són els grocs de CCOO i UGT”, no moure un dit a nivell de poble, esperar que fracassi i després dir “ho veieu, ja us ho deia jo?

    Francament, si la independència nacional envers estat aliè i que no ens respecta com a poble és de per sí un objectiu just i ètic, no entenc l’actitud de mirar-s’ho des de la barrera. Hi ha la correlació de forces que hi ha a la política, com hi ha la que hi ha al sindicalisme. Es tracta de capgirar i revertir les 2, de fer fora la màfia política de CiU i la màfia sindical de CCOO i UGT per posar esquerres revolucionàries en un país just (parlant clar, socialista) i lliure (que no pot ser altra opció que independent, com tots els països del món).

    Però que algú m’expliqui com l’immoblisme de fet reverteix res. Bé, sí que m’ho explico en part: hi ha gent que diu que si no hi ha vaga indefinida, una vaga d’un dia no serveix res, i no la fa. Independentment del nivell de raó que pugui tenir, el fet és buscar una excusa per no fer-la però no quedar alhora com el que és. Amb el procés sobiranista passa el mateix: jo si no és per fer un estat independent amb un contingut polític sense precedents en aquestes coordenades espaials, no val la pena la independència. En realitat, ja sabem que vol dir això segon…

    • Ramon:

      Dius: “Quina ha estat la teva aportació per revertir aquesta tendència?” Segurament poca. La que pot fer un ciutadà dintre d’una societat enorme, plural i complexa. He intenta fer la meva feina periodístic el millor que he sabut per tal d’ajudar a la societat a millorar, dintre les meves modestíssimes possibilitats. Només això.

      Salut!

      Albano

  3. Parles com si no fossis conscient que la CUP tampoc és un ens homogeni. Dins hi ha posicionaments diversos, des dels convençudament socials als estrictament sobiranistes, passant, fins i tot, pels mancats d’opinió.
    La situació que, malgrat tot, se’ns ofereix ens hauria de fer pensar en no tenir la pell tan fina i no volguer anar d’herois.
    L’error i la feblesa són inherents a la condició humana, i la CUP no n’és aliena. ICV ha de reconèxer els seus errors, és la seva assignatura pendent per a recuperar la credibilitat.
    Podemos, en canvi, encara ha de fer la seva jugada. I per més que sospitem que acabarà fent el joc al neoliberalisme, ocupant l’espai de la revolta legítima, no el podem jutjar abans d’actuar. Entre d’altres coses, perquè darrera hi ha persones, somnis i anhels tan legítims com els teus o els meus.
    Però, sobretot, perquè darrere de tot, ara i sempre, hi haurà la cultura capitalista que ho amara tot.
    Qui pensi que demà sera la fi d’un sistema és un beneit.
    Després de la CUP i de Podemos la lluita continuarà, però hi haurà companyes que s’haran quedat pel camí.
    Adeu company,

  4. Ho has dit, Albano: “a toro pasado”. Aprecio enormement la feina que fas, que feu amb la Marta i aprecio moltíssim l’ànim aglutinador de les esquerres que mostreu, la desitjada unitat en allò fonamental, però no estic d’acord amb el fons o el tronc principal del teu anàlisi. Tot comença amb l’acceptació de quelcom que no entenc: l’utilització de la famosa abraçada per fer tesi política. És nota que coneixes a en David i ho dius d’entrada, però et sumes a la tesi, treus suc d’on no n’hi ha. L’abraçada no pot servir com a argument polític o element de reflexió política a posteriori si a priori no es féia la mateixa reflexió. Dos anys de feina al Parlament, amb discursos memorables, dos anys de lluita al carrer, de compromís en mil i un debats, ponències, assemblees, presentacions, taules rodones, aquí i enllà, no havien permés fer aquest anàlisi. De cop i volta, una abraçada feta en un lloc no-públic, en cap cas un acte o situació pública, passa a fer tesi, a alimentar tot un seguit de discursos que apel.len a l’autocrítica al si de la CUP, com si l’autocrítica no es fes, com si no recordéssim aquelles votacions al principi del procés (parlamentari) on dues dels seves tres diputades votaven a favor de la proposta encapçalada per Mas i l’altre en contra. ¿Hem oblidat les dures crítiques que el soberanisme dretà (+ERC) va fer a la CUP per aquella votació “dividida”? ¿Què havia de fer la CUP? Si no haguessin recolzat el 9N o el procés institucional inevitablement liderat per Mas de l’últim any, ¿no hauria sigut com concedir oficiosament el lideratge del procés a Mas? O és que, seguint l’argument de la manipulació dels mitjans públics catalans i el recolzament del poder a certs privats (Grup Godó sobre tot), ¿hauria pogut la CUP capitalitzar o encarnar davant l’opinió pública la crítica que ara es fa “a toro pasado”?

    Per tot plegat crec que la crítica a la CUP pel seu paper “a toro pasado” és absurda, i no només perquè el seu sistema assembleari canalitza la seva diversitat ideològica i fins i tot sentimental tan bé com pot, cosa gens fàcil, sinó perquè, en tot cas, el “problema” de la CUP és el problema de qualsevol moviment popular que beu dels moviments socials, que neix al carrer, i que pot representar aquesta diversitat tot i les contradiccions que comporta. El que vull dir és que la crítica derivada de l’abraçada (la crítica “a toro pasado”…, coi, amb la tírria que sento per la tauromàquia 😉 ) no passa de ser l’assenyalament de certes contradiccions, més que anunciades pels propis portaveus de la CUP, i que d’haver actuat d’un altra manera, dissolent aquestes contradiccions, haurien aparegut d’altres. No sé si m’explico, però d’aquí surt el meu desacord amb el tronc central de la teva tesi, tot i que bona part de les branques que en surten m’agraden, per no dir totes.

    Aquí és on arribo a PODEMOS i a una convicció, per no dir evidència: la controvèrsia és responsabilitat de Pablo Iglesias per haver respost en el terreny personal a una exhortació purament política com era la carta de la CUP. Això inclou l’altra part de la crítica que es dedueix del que ja he dit: Iglesias, a l’acte de la Vall d’Hebrón, va fer tesi política de l’abraçada, cosa útil en termes polítics, en termes de creació de discurs i controvèrsia, però contraproduent en termes de recerca de la unitat de les esquerres. Ho podia haver dit de moltes maneres sense ser injust. Per exemple, parlant de contradiccions, i més ell, que pot parlar de moltes que protagonitza com a Secretari General de PODEMOS. Dit això, i aquí estic amb tu, Albano, no combrego amb l’acritud que Iglesias ha rebut com a reacció de certs entorns de la CUP i, en la línia que bé has dibuixat, del nacionalisme, que òbviament tracta de diluir, no les diferències amb l’esquerra independentista sinò a l’esquerra independentista mateix, doncs la voluntat de personalitzar el projecte o el procés en la figura de Mas és evident. Iglesias es va passar de la ratlla, va fer quelcom propi de la vella política (i al dia següent ho va embrutar una mica més amb la Mònica Terribas, quan li va recordar l’eipisodi, dient que “donde las dan las toman”), amb l’atac personal injust, amb tàctiques que a Catalunya són pròpies de la dreta, i amb comptagotes, doncs és quelcom molt madrileny, però crec que les reaccions han sigut excessives, sobre tot per part d’aquells que no dediquen la mateixa virulència a qui més la mereix: Artur Mas. Crec que tanto PODEM, com ICV-EUiA, han de ser aliats o companys en algun punt, però això va més enllà de la cojuntura (com ha mostrat la CUP a Barcelona ab GB després de la decissió de les TPM) i requereix autocrítica on realment cal i molts encara l’esperem.

    A part de tot això, salutacions i a continuar reflexionant. Encara que pugui veure o sentir certs desacords, no hi ha dubte que escrits com aquest ajuden a pensar, i això no és poca cosa. Abraçada!

    • Hola Lucien:

      EN primer lloc, gràcies per prendret el temps d’escriure tot això. Ho he llegit i he aprés.

      Insisiteixo en que l’abraçada és un fet polític ja que com a tal l’utilitza CiU. Ens pot agradar més o menys però CiU el convertteix en un fet polític. De fet,si et fixes, l’article no l’escric quan passa l’abraçada. De fet no vaig fer ni un tuit el 9N sobre el tema. Ni entro qun Iglesias el fa servir. Entro quan veig que potser puc er alguna cosa per contribuir al debat, que últimament estava sent molt agressiu.

      Dius: ¿Què havia de fer la CUP? Si no haguessin recolzat el 9N o el procés institucional inevitablement liderat per Mas de l’últim any, ¿no hauria sigut com concedir oficiosament el lideratge del procés a Mas?”

      Això no ho savia ningú i es fa sobre la marxa. No hi ha manual i sense manual la CUP no m’ha decebut gens. Potser no queda prou clar però la idea no era “criticar” el que va fer la CUP sinó fer un anàlisis del que ha passat i posar sobre la taula que la pulla de Pablemos potser ens serveix per identificar algunes coses imporants. De vegades els adversaris (i els enemics) ens poden donar pistes sense voler-ho. Però cal estar atents.

      Bé, t’agraeixo que hagis compartit això,

      una abraçada,

      Albano

  5. Bé….amb tot el carinyo però ens dius, “això és el que he escrit. Espero que sigui útil”. D’entrada, estem davant d’un text d’opinió….la teva. No entenc perqué ens ha de servir una opinió davant d’una altre i a més això ho fan Raholas, Marhuendas…etc. Crec que vosaltres només amb dades, sense valoralas personalment ho teniu tot fet, però en canvi, us segeuixo i opineu majoritariament sobre la noticia i perdem així l’autentic periodisme, en favor del nou, on la noticia o les dades s’utilizten en favor de les idiologies del qui la redacta.

    • Xavi:

      Dius “No entenc perqué ens ha de servir una opinió davant d’una altre i a més això ho fan Raholas, Marhuendas”….. I David Fernàndez i Gandhi i el fruiter del meu barri…. No només opinen les Raholes i els Marhuendas… La pregunta és: no puc opinar? Crec que és un artícle d’opinió i espero poder seguir escrivint molts més i que tu en puguis també!

  6. Francament Albano Dante Fachin el teu article es totalment demagog i penso que lo millor que pots fer es militar directament a Podemos. Jo pensaba que un diari alternatiu i antisistema era molt mes acurat amb la seva critia i beig que no. O per lo menys en aquest cas t’as cobert de gloria i de la dolenta.

    • Som tan materialistes que dues persones -siguin qui siguin- emocionades, no es poden fer una abraçada?

      Somos tan materialistas que dos personas -sean quienes sean- emocionadas, no se pueden dar un abrazo?

  7. Tot es opinable però la tasca de les CUP davant la “casta” catalana fa legítim el Procés democràtic i constituent català que si només ho protagonitzés Mas i els partits tradicionals. És l’èxit del Procés Constituent aglutinar els que veuen en l’Estat espanyol un carreró sense sortida. Veurem si Podemos es capaç de portar als partits tradicionals a un veritable procés constituent a Espanya o caurà en els vells errors de la vella política. Fora bo que mirin a les CUP com els germans grans que porten una trajectoria de nova política de la que podran prendre bona nota.

    • Dius: “Fora bo que mirin a les CUP com els germans grans que porten una trajectoria de nova política de la que podran prendre bona nota”. Molt, molt d’acord. Ja veurem.

      Gràcies pel comentari,

      Albano

  8. L’EI, tot i que perfectament legítima, fiable i honorable crec que comet l’error de confondre desig amb realitat. És cert que el sentiment independentista és transversal, però el lideratge no ho és pas. Ni de bon tros. La idea de que, per alguna mena de miracle inexplicable, el dia que ens fem independents començarà un debat econòmic, polític i social en el qual decidirem quin tipus de país voldrem i en sortirà una proposta més o menys d’esquerres, em sembla com a mínim poc plausible. L’EI té la força que té -poca-, i el debat social i polític està ara completament ofegat per un únic tema que és la independència. Sense cap tipus de matís. És realista esperar-se que una societat tan tremendament despolititzada es plantegi les preguntes necessàries el dia que ens fem independents? No és molt més probable que en un moment d’inestabilitat s’aferri a ‘lo de sempre’ perquè ara ‘no toca parlar d’aquestes coses’? La cup crec que té amb diferència les bases més preparades de tots els partits, evidentment molt més que les de Podem; però això no ha evitat que creguin en el que -en la meva opinió- ve a ser un conte de la lletera. El diàleg de com ens farem independents, quin sistema de sanitat voldrem, quin estatus tindrem dins d’Europa, quin paper tindrà l’estat etc. no ha tingut lloc; l’EI o no ha sabut o no ha pogut introduir-lo, tot i que sí ho ha intentat (independècia per canviar-ho tot). Lluís Llach ho va explicar bé, el descontent a Espanya s’ha canalitzat amb Podemos, el descontent a Catalunya amb el procés.

    És per això que m’hagués agradat que Podem sortís dient «l’esquerra és minoritaria en el procés» «el procés està segrestar per la dreta» «és la casta catalana qui dirigeix el procés», però no insinuar ni que l’EI va de comparsa de CiU, ni que el procés és una creació de CiU; més que res, perquè m’he format molt gràcies a LaTuerka o FortApache -quan encara feien els programes amb decorats de cartrons d’ous-, i sé que no es creuen el que van dir.

    M’identifico molt més amb el programa de Podem que amb la CUP, però crec que a nivell de partit (no de simpatitzants) està força clar qui va començar els atacs. Que Pablo Iglesias mencionés l’abraçada de David Fernández, passant per alt altres forces com PSC, ERC o Ciutadans és demencial. Tota una declaració d’intencions. No estic ficat en cap dels dos partits (tot i que fa uns anys havia anat a alguna assemblea de la cup), però encara que soni sorprenent he de dir que aquell atac em va fer mal -fins i tot la meva nòvia em va dir que quan es va assebentar li va saber greu per mi!!-. Ha estat una decepció amb Podem, però és suficient per a que em replantegi el vot, com a mínim en unes autonòmiques. A la CUP se la pot criticar, com a molt, de poca ambició electoral, poca estratègia, o el típic gust per la marginalitat/minoria de l’esquerra radical; però mai, per res, se la pot acusar de comparsa de CiU. Crec que no fa falta enumerar tot l’activisme que ho demostra. La cup ha perdut la batalla per dirigir el debat públic, però això és molt diferent de ser vassalls o donar xecs en blanc.

    • Hola Uri:

      Dius:

      ” És per això que m’hagués agradat que Podem sortís dient «l’esquerra és minoritaria en el procés» «el procés està segrestar per la dreta» «és la casta catalana qui dirigeix el procés», però no insinuar ni que l’EI va de comparsa de CiU, ni que el procés és una creació de CiU; més que res, perquè m’he format molt gràcies a LaTuerka o FortApache -quan encara feien els programes amb decorats de cartrons d’ous-, i sé que no es creuen el que van dir”.

      Li hauries d’escriure els guions al Coletas! Això que proposes hagués estat molt més constructiu.

      Dius: “La cup ha perdut la batalla per dirigir el debat públic”

      Potser aquest és el punt central del que he intentat dir i el que em preocupa i el que he volgut posar sobre la taula amb la presunció de que potser serveix per posar remei… Però no sé si servirà d’alguna cosa….

      Una abraçada,

      Albano

      • Sobre la que suposo derrota de la CUP, el remei el veig difícil, però per altra bada també accepto que vivim uns temps en que tot canvia molt de pressa. Coses com la reacció per Can Vies -que el desallotjament d’una okupa comporti una setmana de disturbis, pels quals s’han de portar antidisturbis de fora- semblaven impensables. Molt difícil, però no impossible.

        El més lògic em sembla que seria plantar-se i negar-se a seguir amb el procés si no s’inicia un debat, ja no només a nivell social sinó a nivell pragmàtic de com es faran les coses per constituir l’estat. Trobo absurd preparar ara una altra votació, no seria moment d’iniciar el debat ja? jo per triar en una consulta/votació vinculant vull saber quines són totes les opcions, no vull triar entre el que tinc i la caixa sorpresa. Crec que l’únic que sabem amb una mica de certesa del procés, és que és per ser independents, la resta “ya se verá”.

        Ara, això li pot comportar a la CUP l’etiqueta d’haver parat el procés. També dic que aquesta és la meva opinió, que he estat independentista de forma circumstancial, hi ha gent que és indepententista i anticapitalista, però la independència per si sola ja els hi sembla bé, millor una cosa que cap de les dues.

  9. Molt bo Albano, aquest Pais es cada vegada mes intolerant i vosaltres, cafe amb llet, heu demostrat ser un clau a la sabata dels que cal escoltar .
    Aqui hi ha gent que disculpa els errors del ‘seu’ partit ,un o altre, el problema es transversal i s’ha de veure la MALA gestio + ERROR estrategic que esta duent tot aquest embolic, (TV$ i Sala Martin inclos) perque la dreta ‘fatxenda’ ho te tot ben lligat (200 assessors cobrant una pasta !) o ruptura (q pot esser molt doloros) o Proces Constituent… de Catalunya i de Castella..si no surt a Castella sera per els nostres pals a la roda ..juntar forces i consultar . Despres de 300 anys no vindra d’1 per fer fora tots els podrits de CiU ( lladres i cinics posant el poble a la butxaca ).

    • Daisy: efectivament, és complicat… Això de tots els assessors d’èlit sempre ho penso… Nosaltres aquí intentant arreglar coses amb un esclop i una espardenya i davant tenim un excercit de primer nivell… Però ells només tenen mercenaris. Nosaltres lluitem amb el cor! Salut!

      Albano

    • Ai del que mani! La corrupció està amb ell. I els que volen manar els ha de passar el mateix. Perquè la corrupció és dins nostre.
      Encara que no ens agradi que ens ho diguin, ni saber-ho, s’ha de dir, informar. Perquè hi hagi ordre i no confusió en els que volen manar.

      ¡Ay del que mande! La corrupción está con él. Y los que quieren mandar les ha de pasar lo mismo. Porque la corrupción es dentro de nosotros.
      Aunque no nos guste que nos lo digan, ni saberlo, hay que decirlo, informarlo. Para que haya orden y no confusión en los que quieren mandar.

  10. Postre também estaria bé veure els mitjans d’on venen aqueças personatges….David Fernández (La Directa) Pablo Iglesias (La Sexta). Potser també estaria be analitzar els tipus de lideratges ques ens ofereigen…en David es fa conegut per la seva manera coherent,contundent i digna de fer política… Pablo Iglesias juga al joc mediàtic i personalista (recordem anagrama de les europees).

    Segur que no tot és blanc o negra, però en David Fernández i les Cup’s (també gràcies a les maneres clàssiques de fer política de Podemos) ens han deixat un bon model de com poden ser uns parlamentris al servei de les lluites i els canvis. No tinc clar si aquesta lliçó l’ha après Podemos, Procés Constituent o Guanyem molt més centrats en patumetes i cadiretes de molts mandats…
    Ànims i gràcies per la feina que han fet fins ara les Cup’s i els seus representants… que sincerament m’han sorprés molt positivament.

    • Joan, amb tots els respectes, però els que penseu que Pablo Iglesias vé de La Sexta us equivoqueu tremendament. La televisió el va convertir en una cara coneguda, però aquesta gent no va sortir com un bolet sota la taula d’Iñaki López, ja teninen ideologia avans i ja feien les seves coses (recomano moltíssim els programes antics de La Tuerka). David Fernández ve de la Directa perquè és periodista, Pablo Iglesias era professor universitari, no ve de cap mitjà de comunicació. Com a molt pots dir que venia de telek o canal33.

  11. La llibertat és cosa de cadascú. Doncs és una cosa interna. El problema, llavors està quan volem imposar la nostra llibertat.
    Això és el que passa amb les parelles que es separen: els que ho veuen desde fora poden dir que això és un error, que ella és molt maca, està molt bona, té molts dineres, etc., i ell el mateix. Però, davant de la llibertat, de ser i sentirte lliure, tota cosa que sembla valuosa no hi val absolutament res.

    La libertad es cosa de cada uno. Pues es algo interno. El problema, entonces está cuando queremos imponer nuestra libertad.
    Esto es lo que pasa con las parejas que se separan: los que lo ven desde fuera pueden decir que eso es un error, que ella es muy bonita, está muy buena, tiene mucho dinero, etc., y él lo mismo. Pero, ante la libertad, de ser y sentirte libre, toda cosa que parece valiosa no vale absolutamente nada.

  12. No puc estar més d’ acord amb aquet escrit. Reflexa molt bé la realitat i el que no volen veure molts.

  13. No crec que valgui la pena perdre el temps en discutir sobre les CUP, sobre Podemos o el sum sum corda. Els fets i no les paraules demostren qui es qui. I de moment les CUP, am els seus regidors i els sues tres diputats, i fonamentalment la seva historia, vinculada a l’independentisme d’esquerres i a la justicia social, perque no hi ha alliberament nacional, sense alliberament social, ens deixen clar el camí.
    Podemos o Podem, que encara no tinc clar com es diuen o bé Guanyem encara no han demostrat res per donar lliçons. O cal comparar abraçades. Comparem l’abraçada Fernandez- Mas amb la de Iglesias-Garzón, torturador d’independentistes d’esquerres en el seu curriculum? Comparem el recolzament mediatic de les CUP amb el de Podemos i el seu empoderament de certs mitjans com La Sexta, del grup Atresmedia, de l’espanyolista antidemocratic Lara?
    Perque seguir……

    • Xavi: sense dubte, la trajectòria de la CUP i la feina feta durant anys està a anys llum del de Podemos, com és natural. Sobre l’abraçada, insisteixo en que –com dic a l’article– qui la eleva a objecte polític és la dreta, qui la utilitza per desfigurar les CUP. Això no sé perquè es vol obviar. L’ús que ha fet Pablo Iglesias no me va agradar gens. Però qui va convertir l’abraçada en una eina política, en un símbol al servei dels seus interesos no ha estat podemos. Ha estat CiU.
      Pel que fa a Podemos i La Sexta, qualsevol que hagi seguit el cafèambllet sap que justament hem fet de la denúncia del poder d’aquests conglomerats una de les nostres banderes. I sense dubte La Sexta deu tenir la seva agenda. I El Punt Avui? I el diari Ara en mans de persones fortament relacionades amb el gran capital espanyol?
      Però, torno a incidir en un punt punt de l’article: OK, Podemos surt en La Sexta… A mi, sense dubte em preocupa el mateix que el fet de que la CUP (i el que representa) estigui marginat a la TV que paguem entretots i que controla CiU.

      • No crec que l’eix del nostre debat sigui entrar en la tàctica del ” si però tu més”. El fet del Punt o de l’Ara no obvía la resta, i la resta es que Podemos, està demostrant ser un arma del sistema. un sistema que tant critica, però en el que es vol insal·lar, si es que no estant ja instal·lats. Perque qui es Marc Bartumeu?
        I efectivament, la CUP no surt e els mitjans. I qué??

  14. Dius :”la idea és contribuir a deixar enrere els retrets” per a continuació fer tot un seguit de retrets a les CUP. Un aplaus. Me ha sonado a eso tan cuñado de yo no soy … pero.

    A parte de eso, tu análisis esta echo como si catalunya ya fuera de facto independiente y eso por desgracia no es así.
    Vivimos en un estado gobernado por la derecha pseudofranquista con mayoría absoluta. Con todos los medios de comunicación estatales, públicos y privados en contra de que catalunya pueda decidir.
    Con todos los grandes empresarios, desde Botin, hasta los catalanisimos de Freixenet o Lara amenazando día si y día también con que la independencia seria el caos. La judicatura amenazando con juzgar a Mas y de vez en cuando nos levantamos con un exabrupto de algún militar o capellán de alto rango con mas amenazas. Cuando no nos llaman directamente nazis o lobotomizados por haber visto demasiada bola de drac en tv3.
    Seria justo decir,como haces tu, que los no indepes vais de la mano de esa gentuza?

    He observado hace tiempo que desde el entorno de Iniciativa/Podemos os esforzáis por obviar todo esto, por que os rompe el discurso de que proces=ciu, independentista=derecha, o incluso peor, catalán=burgués.
    Olvidar todo ese contexto de presión externa en lo referente al abrazo no es inocente.

    Quiero decir, aquí nos conocemos un poco todos.Tv3 es el mal ok y tve?eh .. circulen, no se me amontonen. Si hasta la izquierda española mas “nueva” pone condiciones imposibles para que se de el referéndum.

    Lo de criticar pactar con fuerzas de derechas sobre el proces es absurdo. Acaso si CiU propone una ley con la que estamos de acuerdo no la hemos de apoyar por que nos da asco su política económica. La ley en contra de la discriminación a los homosexuales o el decret de pobresa enegetica posteriormente tumbado por el tc habríamos de haber votado en contra?
    Las risas vendrán cuando Podemos tenga que pactar esa super factible reforma constitucional a la que los catalanes hemos de subordinar nuestro proceso constituyente.

    Una ultima reflexión. Las mismas fuerzas conservadoras y a favor del estatus quo que pueden hacer imposible la independencia, y que desde desde la izquierda no nacionalista aka me siento español se aplauden y hacen coñita con “el pruces”, por ser favorables a sus intereses nacionales, son las mismas que os joderan cualquier intento de transformación en España. Si catalunya hace una DUI vagara por el espacio, pero acompañada de una Espanya gobernada por podemos si se atreven a contrariar a Merkel. Vamos que la buena gente de izquierda española y los indepes de izquierda catalanes estamos jodidos por igual y en lugar de ayudarnos en nuestras luchas nos dedicamos a echarnos mierda mutuamente. Comenzando por Podemos y siguiendo por artículos como el tuyo.

    • Si el que veus són “retrets” a la CUP o no m’he explicat bé o no has llegit amb atenció. Intento plantejar preguntes a la vista del què ha passat aquests dos últims anys. O tot és perfecte? O no hi ha marge per millorar, per debatre i per buscar estrategies noves? O no ho puc fer jo perquè no tinc carnet?

      Dius: “Seria justo decir,como haces tu, que los no indepes vais de la mano de esa gentuza?” Ara ho tinc clar: no has llegit amb atenció.

      Dius: “Comenzando por Podemos y siguiendo por artículos como el tuyo”. Justament el que intentava és proposar reflexió i trobar camins per deixar enrere els retrets. Amb tú no ho he aconseguit. Seguim! 😉

    • En el clau, estic absolutament d’acord amb tot el que dius, Jose. Perquè barrejar constantment esquerres i dretes amb un moviment d’alliberació nacional. Una cosa és lluitar per la llibertat d’un poble, l’altra per la justícia social. Que si van juntes perfecte, però, siusplau, no barregem. Tenim exemples a la Història de lluita nacional i de revolució social: a vegades van juntes, però no tenen per què. A l’Albano evidentment li’n interessa més una que l’altra. Es legítim, però no fem passar gat per llebre i anem per pams que no ens acabem fet un batibull.

    • crec que el Jose ho ha clavat en la seva resposta,
      Per cert, no és que no hagi llegit amb poca atenció com diu l’Albano, és que al Alvano ja fa temps que se li veu el prioritzar poder seguir tenint de què esriure i queixar-se(seguint en una Espanya com l’actual) a tractar de canviar coses en un nous pais amb nova constitució i noves oportinitats (després ja veurem si ho fem bé)

  15. Primer de tot agrair el treball del company Albano i que comparteixis amb tots/es el teu posicionament.

    Nosaltres, des del 2001 treballem a kaosenlared.net per la unitat de les esquerres anticapitalistes donant veu als que no la tenien i encara avui no la tenen. Pensem que l’objectiu fonamental dels homes i dones que defensem un model anticapitalista d’esquerres és la unitat de les classes populars i que l’element aglutinador a de ser una forma flexible d’organització que respecti totes les formes de veure el conflicte i la solució. Una organització que es recolzi tan el terreny de les lluites ppulars de carrer com en l’acció política institucional. Dins del nostre col·lectiu convivint des del seu origen, persones de diverses ideologies anticapitalistes, que donen suport a les CUP, Podemos i altres formacions polítiques, amés amés de companys llibertaris. La convivència i el respecte mutu ha estat, és i serà part de la nostra identitat i forma de treballar. I així creiem que ha d’esser en tots els moviments socials, polítics i culturals d’esquerres anticapitalistes.
    Com diuen els companys de Panamà: La pelea es peleando!
    Algunes puntualitzacions.

    1. El proces sobiranista és un camp de batalla entre els interessos de les diferents classes socials (o grups socials o d’interessos, pels no marxistes) que participen en ell.

    2. El resultat d’aquest conflicte de classes, actualment hegemonitzat per la classe autoanomenada mitjana (que no existeix) no podem saber quin serà.

    3. La CUP (segons el meu punt de vista) que representa a part dels sectors de les classes populars hem optat per la independència, la Unitat Popular, el socialisme i el feminisme, per la qual cosa estem donant la batalla per generar totes les contradiccions possibles dins del procés, (la pelea es pelando). I dur-lo a una via transformadora popular i antineoliberal.

    4.- El nostre respecte per les posicions federals o confederals es clar. Només demanen una cosa i, així l i vaig dir a Pablo Iglesias duran la meva visita de treball al Parlament Basc en un sopar) que recolzin la celebració d’un referèndum. Ells ens va dir a tots/es inclosos els companys de Bildu que així ho farien.

    5. A Catalunya la necessitat de fer fora del govern a les forces neoliberals és una tasca de tots i totes i entre tots i totes hem de intentar trobar els acords que ens permetin aquesta fita fonamental per les classes populars a les que pertanyem.

    6. La situació actual mostra com la dreta neoliberal està cada cop més enfangada i com molta gent (inclosa ERC) ja parla de donar un veritable gir social i cercar noves majories.

    7. La CUP, Podemos, Procés Constituent, guanyem i els moviments populars hem de fer fora aquest govern però alhora fer una nova política que no tingui res a veure amb la vella.

    8. En un escenari de ruptura és on caldrà veure amb quines altres forces poliítques podem arribar a acords per constituir aquest procés de revolta democràtica i canvi social (ERC. ICV-EUiA).

    9. En aquest procés per canviar-ho tot hem de participar tots/es i aquest és la nostra feina pel 2015.

    10. Sinó ho fem no patim: la pelea es peleando. I els que res tenim lluitarem d’això podeu estar tots i totes segurs!

    Una abraçada

    Manel Márquez

  16. Abans de tot, expressar la meva admiració per la feina que com a cafèambllet veniu fent contra el neoliberalisme totalitari mancat de humanisme, la corrupció del sistema polític i la poca vergonya de tots aquells que només pensen en les seves butxaques i són incapaços de complir amb els seus deures i obligacions.

    Però estimat Albano, tinc la necessitat de dir-te que no m’ha agradat aquest article. Intentaré donar la meva humil opinió de la manera més senzilla i clara possible. Primer, responent a les teves preguntes: a) sí, és descabellat pensar que amb la informació que tenim hi hagi molta gent que percebi que el Procés és CIU, b ) sí, encara és més descabellat pensar que la gent només té accés a la CUP de l’abraçada, i c) sí, encara és molt més descabellat pensar que caldria prestar atenció al que diu Podemos.

    Amb això no vull dir, que CYU no utilitzi TV3 i tot allò que està el seu abast per mantenir el poder encara que sigui enganyant a tothom i fer veure que condueix el Procés – no sabem a on, o si, esperar que Espanya sembli una altra o que ens ho prohibeixin tot però ells continuïn manant com ha passat tantes altres vegades – ni vull dir tampoc que CYU, Podemos o tu mateix, no utilitzeu l’abraçada com a eina política, quan en canvi, penso fermament que les coses són el que són més que el servei que els altres li vulguin donar.

    Més aviat penso que utilitzar aquest gest tant humà i titllar la CUP de comparsa de CYU, té una macabra intenció de provocar l’esquerra independentista a confrontar-se entre ella i amb el Procés, a fi d’evitar la unió del poble per la seva llibertat, el que realment fa tanta por a la dreta com a l’esquerra espanyola, i això fa mal, perquè l’esquerra ha de respectar les llibertats pròpies i alienes, i no respectar la voluntat de decidir del poble català no és ser d’esquerres.
    Per acabar m’agradaria exposar el que va difondre el 23 d’abril de 1939, l’ex-president del Parlament, Joan Casanovas, ja a l’exili després d’haver confiat amb qui no devia:

    “Catalunya no pot lluitar per altre ideal que el de la seva independència, Catalunya voldrà ésser nació independent, mestressa dels seus destins i només responsable dels seus actes. Unió, doncs, però unió de veritables patriotes, disposats a treballar per una Catalunya independent, girada definitivament d’esquena a tota promiscuïtat més o menys federalista. Prou tuteles que no són sinó explotacions humiliants. Ni Negrin ni Franco. Ni puny clos ni palmell estès. Prou canvis de nom; prou estatuts i mancomunitats i autonomies. Catalunya sobirana ni més ni menys.”

    Personalment no m’agrada la paraula patriota, i em cansa parlar tant de nacions, m’agradaria estar parlant més sobre com combatre el neoliberalisme entre tots els pobles, però evidentment entre aquest, el català.

  17. A mi em preocupa que tot a Catalunya i Espanya es plantegi de forma binària, dues opcions, “dues descripcions recurrents i oposades”.
    Ja sé que és la nostra herència històrica i la nostra falta d’experiència tranquil·la en processos democràtics.
    Aquest binarisme és simplista i deixa fos les molt necessàries converses amb anàlisis més profundes.
    Són temps que exigeixen un estudi més profund dels processos democràtics. Llegir. Llegir a Laclau, Mouffe, Delgado i molts més. No anem molt lluny l’ambient aquest d’1. enfocar-nos en líders perquè ens salvin, 2. passar de l’amor a l’odi de temps record. Bipolar.
    Deixem de parlar de David i de Pablo. Què fem nosaltres? És preocupant que la gent un dia digui: “Què bé, Pablo/David els va a ficar por als poderosos!” i l’endemà odiï a Pablo/David pel que sigui.
    Hem de posar-nos tots a entendre que el agonisme és part dels processos democràtics i a poder parlar i pensar sense polaritzar ni atacar.
    Ningú ens va a salvar. Ho hem de fer tu i jo.

    • Igual et falta informat-te més, el marc polític català és binari per una raó claríssima i és la manca de tradició democràtica espanyola que tenim als partits catalans espanyolistes.

  18. Lamento molt incorporar-me tan tard a aquest superdebat, però he estat, i encara estic molt ocupat amb la tancada #GIRONAxHepatitsC i les seves repercussions (per a qui no sàpiga de què parlo: http://catacctsiac.cat/principal5.php?m=41560f2d678088aba524f1e8b04dc4a3&i=35292 ). I ve al cas, perquè la informació que va donar tv3 de l’acabament de la tancada, com la major part de la informació que dona) va ser nefasta. Segons deien, sortíem decebudes de la tancada perquè ni tan sols havíem aconseguit una cita amb Boi Ruiz, quan la realitat era http://catacctsiac.cat/docs_observatori/fulls_info/tancada_trueta_manifest_final.pdf que en vam sortir supercontents i que en absolut estava en els nostres objectius cap cita amb aquell destroyer. Vull dir que no em sembla adient, Albano, que ni tu ni ningú fixi tv3 com a punt de referència de la realitat. També t’haig de retreure que insisteixis que no s’ha de mirar qui ha començat. No es tracta d’encaparrar-se a cap joc de nens, però Pablemos hauria de reconéixer que la va cagar, que la va fer ben grossa. I clar que jo ho vaig dir pel twitter del sindicat @catacctsiac i no entenc que tu no diguessis res. Les coses al seu lloc. I clar que vaig contribuir a difondre la imatge de Pablo Iglesias donant la ma al rei. Hi ha coses que no es poden fer. Donar mans o fer abraçades són xorrades, però dir que mai et veuran abraçar-te a Mas quan has estat donant la ma al rei és de capullos integrals.

    El problema és que no es tracta d’un fet puntual. Crec que s’ha de dir que Podemos menteix en la qüestió nacional. Dir que s’està d’acord amb el dret a decidir i supeditar-lo a un canvi constitucional és dir que no s’està d’acord amb el dret a decidir. Dir que actualment no es pot és una excusa de mal pagador. O es que ara es pot complir qualsevol punt del ‘programa’ de Podemos? La gràcia de la revolució és fer el que no es pot fer. No, no vull fer una desqualificació global de Podemos. La gent de Podemos amb la que estem treballant en diferents àmbits socials és encantadora. És cert que Podemos recull una ampla franja de una indignació que compartim, però lamento compartir la idea que, pel camí com enfoca la qüestió nacional, portarà a un lerrouxisme d’esquerres. I sumar-se a la idea que ‘el procés’ és el que tv3 diu que és el procés, em sembla nefast. I és lamentable que Podemos oculti i no respecti l’existència real d’un altre procés que tant de bo cristalitzi en la Crida Constituent, amb CUP i amb Procés Constituent, per a mi la combinació perfecta, perquè ni la CUP és perfecta (hi ha gent sectària, per exemple és incomprensible que no formi part de http://catacctsiac.cat/principal5.php?m=fba2373edb0695aa6e4d1962101d336d&i=32601 ) ni tampoc ho és el PC, però la unió contribuiria enormement a eliminar defectes i bastir una alternativa amb moltes possibilitat. I no puc seguir ara perquè em venen més feines relatives al tema tancada. No puc dinar ni dormir ni… espero que treguis el tema de l’hepatitis al Cafèambllet. Seguirem i guanyarem. Salut

  19. L’altre dia et vaig interpel·lar via twitter sobre les paraules del D. Férnandez en relació a la CUP com comparsa en el procés. Crec que parlar de comparsa i procés sense més no s’esqueia a les seves paraules i en aquest sentit aportes un matís interessant que és el terme negociacions. No és tot el procés, és on es troba (o on l’han portat) en aquest moment. I això se’ls hi acaba ja.

    Sobre xecs en blanc i la percepció de la feina de la CUP dues reflexions:

    1. La primera sobre el tema de les contrapartides a la consulta crec que és tan fàcil com entendre la tradició de més de 40 anys d’història de l’esquerra independentista. I ho és sense necessitat de buscar excuses amb la capacitat d’incidència dels 3 diputats en el debat.

    2. Crec que és evident, i ho he pogut constatar de primera mà, que no hi ha una percepció del treball de la CUP més enllà del procés i alguna imatge puntual en moltes zones del país. És el reflex d’una realitat territorial que és un dèficit històric de l’independentisme d’esquerres. No sé com s’hauria hagut d’afrontar i quina capacitat d’incidència real pot tenir la CUP a l’Àrea Metropolitana des d’una militància plenament independentista. Però sigui com sigui, crec que és un dèficit que l’EI ha assumit i canalitzat com a fonament del propi moviment.

    I el contrast amb Podem és precisament aquest. La CUP és molt conscient d’on ve, quins són els seus principis rectors i quins són els seus sostres a curt termini. Podem no. Podem té un contrast molt gran entre l’origen i les dinàmiques de les seves bases i un massa de potencial electoral gegant. I això et porta a una mena de reducció a l’absurd. Que CiU té interès en capitalitzar el Procés és obvi, però tan descabellat és pensar que a Podem també li interessa que el Procés sigui només vinculable a CiU i perdi la transversalitat? No aconseguiria així Podem vincular tot el procés a la casta i treure’s de sobre un problema com és el del dret a l’autodeterminació dels pobles de l’estat?

  20. No és de política, però “descabellat” en català fa referència a una persona sense cabell, és un castellanisme escriure’l com a sinònim de “desgabell”.

  21. Tant difícil és entendre que malgrat tot, sí o sí, el govern espanyol ha de prendre partit en un hipotètic procés sobiranista constituent d’àmbit català per a que aquest tingui reconeixement i recolzament per part de la comunitat internacional? ( no siguem ingenus, esta clar que dins d’un marc globalitzat, no només parlo d’Europa, malauradament no podem trencar amb tot de la nit al dia). En aquest escenari, quin interlocutor millor que Podem, pot tenir el procés sobiranista? PP, PSOE, IU, UPYD? No parlem ja de polítiques socials. Cal veure quins punts formen part de la intersecció política i reforçar-los. La resta a debatre i fer això, el que anomenem política. El que ja coneixem es que amb el panorama actual de la classe dominant aquesta política i debat brillen per la seva absència. Herència evidentment del candau del 78.

    • Per l’emancipació d’un poble no se’n necessiten dos, el procés està sent el més democràtic possible oferint totes les possibilitats per tal que la resta de l’estat participi, perquè és la manera més sana i civilitzada de fer les coses, però l’emancipació depèn d’un mateix ser individual o col·lectiu, sobre els drets i llibertats individuals i col·lectives ja en parlava Aristòtil, salut!

  22. CARTA PER PODEM I PER LES CUP: CENTREM-NOS

    Estimades i estimats totes i tots:

    Cada cop amb més intensitat, i arrelant-se a declaracions puntuals i sobredimensionades, veig més guerra entre Podem i les CUP; un conflicte que no només s’està exagerant des de molts mitjans de comunicació i figures d’ambdós partits, sinó que està durant massa.
    Són evidents les dues perspectives envers Catalunya: a Podem, es vol parlar per a que es reconegui com a “un país dins d’un altre”, com a un poble amb llengua i cultura pròpies, mentre que a les CUP es mira per un país directament fora d’Espanya. I totes dues són totalment legítimes, amb arguments vàlids i constructius en els dos casos.

    El que no pot ser és que a Podem li sembli malament que David Fernàndez abracés a Artur Mas (postura força comprensible tenint en compte que es tracta del president més “desnonador” de l’Estat i pioner i partícip d’algunes de les retallades més desoladores en educació i sanitat) i es comenci a atacar a la formació com a lerrouxistes, “anti-catalans” i alguna barbaritat més que no citaré.

    El que tampoc comparteixo en absolut és la imatge que s’està donant de les CUP, sobretot envers CiU (un partit que només vol la independència –“d’última hora”- per seguir retallant, robant i atorgant-se poder per fer-ho amb impunitat). Es tracta de gent de base, humil, transparent i més que compromesa, que porta tota la vida lluitant amb fermesa contra CiU, al carrer, als ajuntaments i al Parlament; ens pot semblar un gest encertat o no l’al·lusió del Pablo a la famosa abraçada, però ha de quedar clar que, tal i com ell mateix reconeix, el David i la seva formació són referents polítics per a ell i per a moltíssims més (compartim o no la idea de la independència).

    Per això escric questa carta, perquè tinguem clares les nostres discrepàncies i els nostres objectius. Clar és que no compartim, en general, la visió territorial, sentimental i d’identitat de Catalunya envers Espanya, però no podem fer d’aquest debat (en qualsevol cas enriquidor, o així hauria d’ésser) el “trending topic” de les declaracions entre CUP i Podem.
    Tinguem clar qui destrueix l’Estat del benestar, qui privatitza educació i sanitat i les retalla sense pietat, qui aposta per la opacitat més absoluta, les mentides i una corrupció que hauria d’estar penada de la forma més dura possible, qui utilitza la força dels que haurien de protegir al ciutadà del carrer per dissoldre les reivindicacions que totes i tots defenem, qui prefereix destruir el de totes i tots per enriquir-se més i més. Tinguem clar qui vetlla pels seus propis interessos i qui ho fa pels de la majoria, qui lluita per una equitat del poble i una societat justa.

    Abans d’iniciar discussions més destructives que altra cosa, pensem deu segons a qui beneficia això, aquesta mena de disputes sense finalitat. Seguim debatent sobre l’espai de Catalunya dins o fora d’Espanya, però que sigui constructiu i, sobretot, capfiquem-nos en la lluita contra els tirans, els ja citats (crec que no calen ni sigles), i traiem-los d’una maleïda vegada dels trons que porten massa temps ocupant. Que això sigui la prioritat d’ambdós formacions, collons!

    Un petonàs (amb molt d’amor cap al Pablo i el David),

    Guille

  23. Perdón!!! …. artículo excelente el de Albano: abriendo puertas, provocador, sin encasillamientos, de pensamiento. Me ha gustado, aunque con algunas cosas no esté de acuerdo, comparto el espíritu general del discurso de Albano.
    Em crida l’atenció que en totes les intervencions NINGÚ parli d’ERC, inclòs Albano. Què s’oculta en els seus plantejaments?, qui està darrere d’ells? quin paper estan jugant?.
    No els sembla rar tot això?.
    Salut

  24. Com a militant de l’esquerra independentista vull donar-te les gràcies per una aportació que, tot i no compartir en algunes coses, em sembla una reflexió molt lúcida i encertada. Per una senzilla raó, dins del nostre moviment tendim en general a ser autoreferencials (això està molt bé sempre i quan no se’n abusi) i ignorem les crítiques honestes que se’ns fan des de fora, i per això valoro molt positivament el teu escrit que sens subte ajuda a obrir el debat de forma constructiva.

    Per mi el concepte clau en tot aquest debat és internacionalisme. Quan l’esquerra espanyola, sigui PODEMOS, IU o qui sigui, entengui i sobretot practiqui, l’internacionalisme dins les pròpies fronteres de l’Estat, llavors trobarà aliats amb qui treballar conjuntament i coordinar-se.

    Lenin deia que era un error còmic que, per por de fer el joc al nacionalisme burgès de les nacions oprimides, s’acabés beneficiant no sols el nacionalisme burgès, sinó també el nacionalisme ultrareaccionari de la nació opressora. Reflexionem-hi!

  25. Gràcies al Cafè amb llet per les seves aportacions intel·lectuals en un moment tan complicat. On la menjada d’olla d’alguns es difícilment explicable. Sóc català per haver nascut i viure aquí, però no hem sento ni més ni menys que els nascuts a qualsevol lloc del món.
    Les CUP potser son uns grans defensors dels drets de la gent, però avui en dia semblen al servei total dels interessos de CiU. Només falta que formin part de la llista de país del “govern dels millors”. Dels millors retallant, privatitzant, concertant, externalitzant,…. en resum, deixant en mans de quatre el que era de tots. Al pas que anem si un dia Catalunya és independent ni la bandera serà nostra. O potser hi haurà publicitat de Catar….en fi.
    Voldria també dir-vos que els nacionalismes històricament són una eina del poder i de la burgesia. Feu una prova; poseu una bandera (més ratllada o menys) a la paella i afegiu-li oli i sal, i intenteu menjar-vos-la.
    Els romans ho tenien clar; per controlar a la gent cal pa i circ. I aquí hi veig molt circ i molt poc pa.
    Albano molta força i ha continuar amb la vostra excel·lent tasca informativa i reflexiva.
    Salut per tothom.

  26. He sentit unes declaracions d´en Quin Arrufat respectuoses i clarividents sobre Podem. Tant de bó que les coses vagin per aquesta direcció.
    Felicitats per l´article.

  27. He seguit tot el debat amb molta atenció i veig que hi ha algunes picabaralles que penso que són perfectament superables, però en canvi trobo al faltar una anàlisi de tota una realitat que ens està passant per sobre com un bulldozer i sembla que no ho veiem. En el món actual les sobiranies reals ja no es juguen en el nivell local, que és molt fàcil de controlar i subordinar, o fins i tot esmicolar. I que ningú s’ho prengui malament, però quan dic món local em refereixo a Catalunya, Espanya, Portugal o Grècia. Fins i tot afecta als sectors populars d’Alemanya o França. La coalició del poder econòmic i els seus subordinats polítics arreu, ja fa temps que han traçat les línies de joc i nosaltres ja podem anar fent-nos il·lusions amb les reformes constitucionals. Si no ho tenim clar mireu l’article 135 de la constitució espanyola, o el seu equivalent de la constitució grega, o el que ens tocaria afegir en la futura constitució catalana si volem seguir a dins de la UE. La revolució social+ alliberament nacional en un únic país ja fa molts anys que es va intentar (Algèria, Cuba, etc. per no cansar més) i l’entorn internacional va fer tot el possible per engegar-ho tot en orris (en algunes coses les nomenclatures internes van ajudar també). I el nostre entorn és Europa. En la meva opinió, si no sabem ajuntar-nos totes les esquerres a nivell europeu (com a mínim) per a dur endavant una veritable transformació social, ho tenim realment magre. La dreta ja ha fet la feina: CiU (junt amb UPyD, companys de grup parlamentari) o el PP van votar president a Junker, recolzen el Tractat de comerç i inversions amb els EUA, i no dubten en aplicar les polítiques de la troika o en privatitzar tot lo públic. Són només quatre exemples. A qué juguem doncs?. El futur de l’autèntic sobiranisme s’està jugant en un altre nivell i nosaltres de moment estem entretinguts amb lo nostre.

  28. Per molt que ens entestem en descobrir la sopa d’all, el nacionalisme és el nacionalisme, i històricament ha estat un moviment propi de la dreta conservadora. No val aquí que fem ara referència a FLN vietnamita com a exemple nacionalista d’esquerres, o que diguem allò de “jo sóc sobiranista, però no nacionalista”. Deixem-nos de pretendre trobar la quadratura del cercle… Catalunya i Espanya tenen molt poc a veure amb Vietnam, la Xina, Letònia o l’antiga URSS. Evidentment que el nacionalisme sempre creix en temps de crisi econòmica. És molt fàcil culpar els altres de tots els problemes i erigir-se un mateix en el nou “heroi del poble”, o en alguns cassos extrems com el nostre, fins i tot en “messies de l’autodeterminació”. “L’Espanya ens roba” ha estat una mostra de la irresponsabilitat política d’uns quants dirigents, a més d’un insult per a tots aquells que portem una barreja de sang ibèrica a les nostres venes. Per cert, i qui no porta una bona mescla de sang ibèrica a les venes? Pel que puc veure aquí gairebé no hi ha ningú amb els “Vuit cognoms catalans”! Tots tenim algun “López”, “Martínez” o “Muñoz” en algun lloc de la nostra genealogia. Adéu, nazi-onalistes!!! (altrament dits, “sobiranistes”)

  29. Resumen: Somos de la CUP y seguiremos siéndolo.
    Me equivoqué al suscribirme al panfleto, pero rectificar es de sabios.

    Suerte!

  30. Un article d’obligatoria lectura després del 24M, on es pot observar que totes les afirmacions obtingudes a partir de hipòtesis i opinions subjectives més arrelades a emocions que a qualsevol altre cosa, queda en una visió sesgada i equivocada d’un moment polític en concret. Espero que si realment acabes sent el candidat de podemos a Catalunya o de “Catalunya en comú”, no cometis l’error efectuat aquí. A dia d’avui dir que el procés és propietat de la dreta neoliberal és un anàlisi erroni i actualment està a l’aire qui en pot ser el major representant. Que faràs? Donar suport a l’esquerra independentista o bé ajudar a la dreta neoliberal al no posicionar-te? O millor encara, digues que els drets polítics (com el dret d’autodeterminació de les nacions, o la legitimitat estatista dels pobles) no son prioritaris com el PP i C’s. En tot cas ara s’ha obert una possibilitat, una possibilitat de efectuar un procés de recuperació de sobiranies i tens la oportunitat d’anar a primera línea política per tenir un paper important per recuperar.les, espero que lluitis per elles. Molta sort.

Respon a Albano Dante Fachin Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.