Corinna va aconseguir 8,3 milions d’euros de Barcelona per celebrar dos esdeveniments esportius

L’Ajuntament de Barcelona confirma que el contracte va ser signat per l’alcalde Joan Clos (PSC) i que comprometia la celebració de dues gales de l’esport d’un parell d’hores de durada per als anys 2006 i 2007 · La noble va intentar implicar Urdangarin en la celebració de l’esdeveniment i va arribar a oferir-li 250.000 euros · El gendre del rei va enviar el seu número de compte corrent a Corinna per cobrar per uns negocis que encara es desconeixen

El rei saluda Corinna (eldiario.es)

· Gonzalo Cortizo · eldiario.es (original en castellà aquí)

L’Ajuntament de Barcelona es va gastar, en tot just unes hores, ni més ni menys de 8,3 milions d’euros. El motiu de mida despesa, impulsat pel gabinet de Joan Clos (PSC), va ser patrocinar dues edicions de la Gala Laureus de l’esport a la Ciutat Comtal; dues festes de tot just dues hores de durada cadascuna.

L’esdeveniment es va celebrar consecutivament el 2006 i 2007. Darrere de l’organització hi havia l’amiga del rei Joan Carles, Corinna Sayn-Wittgenstein, que va intentar que Iñaki Urdangarin liderés la proposta oferint-li un contracte de 200.000 euros i un bonus de 50.000 euros, en funció dels patrocinadors que aconseguís. Així ho demostren els emails intercanviats entre la noble alemanya i el gendre del rei Joan Carles entre 2004 i 2005.

Per preparar l’aterratge de la Laureus Foundation a Barcelona, Urdangarin i Corinna van intercanviar multitud de correus que han vist la llum en el context del cas Nóos. L’exsoci d’Urdangarin, Diego Torres, els va aportar a la causa per acreditar el paper del rei Joan Carles en els negocis del seu gendre. Bona part d’aquestes comunicacions incorporaven al rei Joan Carles en còpia i feien referència al fet que en tot moment se li estava informant de la marxa de les negociacions entre Corinna i el marit de la seva filla, la infanta Cristina.

Els tractes entre Corinna i Urdangarin van tenir sempre una finalitat comercial. Així queda acreditat en un correu del 12 de juliol de 2004 en el que la noble alema-nya explica al gendre del rei Joan Carles la seva intenció de crear un “sector comercial” per a la Fundació Laureus.

El paper d’Urdangarin era el d’aconseguidor i, tal com se li va encomanar a aquesta correspondència electrònica, havia d’aconseguir patrocinadors perquè aportessin diners als esdeveniments de Laureus. Part del sou proposat estava lligat a una “comissió d’èxit” en funció dels patrocinis que aconseguís. En l’email referit anteriorment, Corinna li deia a Urdangarin:

“Et podries convertir en el director d’operacions i podries tenir la teva seu a Espanya”.

Les negociacions van seguir avançant i, en aquest període, Urdangarin arriba a enviar a la noble alemanya el seu número de compte de La Caixa a través d’un correu en què no s’especifica per a quins pagaments es donen aquests detalls.

A principis de 2005, l’operació es va frustrar i Iñaki Urdangarin va rebutjar el negoci de Laureus. En una carta en anglès i en espanyol amb data de 9 de febrer, Urdangarin es dirigeix a l’amiga del monarca per renunciar formalment a la presidència de Laureus Espanya i als 250.000 euros pactats prèviament.

El marit de la infanta Cristina va renunciar al negoci després de consultar amb el seu entorn més íntim i malgrat l’impuls rebut a la Casa Reial. Durant tota la negociació són constants les referències al rei Joan Carles i a García Revenga (exsecretari de les infantes) com a empenta constant a què l’operació entre Corinna i Urdangarin es tanqués en els termes en què havia estat plantejat per l’amiga del rei. En diversos d’aquests correus, Corinna adverteix a Urdangarin: “He posat al teu sogre en còpia”. El rei Joan Carles estava plenament informat.

No obstant això, en la seva carta de renúncia, Urdangarin indica que, en la seva situació personal,

“seria àmpliament criticable la meva vinculació amb una fundació amb l’objectiu de demanar diners a futurs patrons”.

En un altre moment d’aquesta missiva, assenyala:

“Durant l’últim any estem patint un degoteig permanent de notícies poc precises sobre la nostra vida professional i personal. La publicació del meu nomenament a Laureus Foundation aixecaria reaccions mal interpretades que provocarien un impacte negatiu per a la nostra família i per a la institució a la qual ens devem”.

Barcelona va seguir endavant

Tot i no comptar amb Urdangarin, Corinna Sayn-Wittgenstein va seguir endavant amb els seus plans a Espanya. Va aconseguir convèncer el Govern de Joan Clos per al desemborsament de més de 8 milions d’euros per dues festes. Clos, recolzat en aquell moment en el seu Govern per ICV i ERC, va impulsar el contracte amb la Fundació Laureus, que va signar l’1 de desembre de 2005. El regidor de la Ciutat Comtal va signar el contracte com a representant màxim de Barcelona Serveis Municipals. Dit d’una altra manera, l’Ajuntament va utilitzar una de les seves empreses públiques per pagar els diners d’aquestes gales.

Ara per ara ja ningú recorda a les dependències municipals pràcticament res d’aquell acord. Eldiario.es ha sol·licitat als serveis oficials del consistori una còpia d’aquell contracte i, com a resposta, els portaveus municipals s’han compromès a buscar en els arxius.

Malgrat que els correus entre Corinna i Urdangarin han estat aportats al cas Nóos per Diego Torres, ningú ha reparat en la possibilitat d’irregularitat en l’ús de 8,3 milions de fons públics per a la celebració de dues festes. El València Summit, que va organitzar l’Institut Nóos i sí investiga la justícia, va costar menys d’un milió d’euros.

Els plans de l’amiga del rei per buscar a Espanya patrocinadors per celebrar la gala dels premis Laureus no van començar per Barcelona. Abans, Corinna Sayn-Wittgenstein va intentar vendre aquest esdeveniment a València. Amb l’ajuda del rei, com figura en els correus dipositats al jutjat de Mallorca que investiga el cas, Corinna va demanar participar al València Summit que va organitzar l’Institut Nóos el 2004.

Gràcies al suport del propi rei, finalment ho va aconseguir, i Urdangarin va buscar un forat per a ella en l’esdeveniment. Un cop allà, va intentar convèncer els principals càrrecs públics valencians perquè paguessin el patrocini dels Laureus, que finalment sí que va comprar Barcelona.

En el sopar de gala del València Summit, Corinna va maniobrar per poder seure a la taula presidencial al costat de Francisco Camps i Rita Barberá. La taula estava preparada per només deu persones, però la insistència de Corinna va obligar els organitzadors a afegir una cadira més.

Els grans mitjans catalans oculten l’escàndol

La notícia dels 8 milions que es va emportar Corinna de Barcelona va ser publicada pel diario.es el dia 25 de novembre. La notícia estava documentada amb còpies dels correus electrònics entre Corinna i Urdangarin i un cop fetes totes les comprovacions amb l’Ajuntament. Malgrat la solidesa del treball d’eldiario.es la major part dels mitjans catalans han amagat aquesta notícia.

La Vanguardia, el diari amb més tirada de Catalunya, no recull ni una línia sobre els 8 milions que Corinna s’ha emportat de Barcelona. A l’hemeroteca de La Vanguardia el que si trobem és la notícia –de l’any 2007– que recull les següents declaracions del successor de Joan Clos (Jordi Hereu): “l’esport està prop dels cors dels habitants de Barcelona i és un plaer donar la benvinguda als premis Laureus”. Hereu va parlar del cor dels barcelonesos però no va dir res de les seves butxaques. Al març de 2013 La Vanguardia recull en un petit paràgraf, la implicació de Corinna amb els premis Laureus però no diu ni una paraula sobre els 8 milions. Per a La Vanguardia allò realment important és una altra cosa, tal i com es pot llegir al titular: “La princesa Corinna va organitzar la lluna de mel dels prínceps d’Astúries”. La peça més recent on surt la Fundació Laureus –organitzadora dels premis– és d’abril de 2014: “El català Marc Márquez, nou ambaixador de la Fundació Laureus”. Una activitat que de ben segur desenvolupa des d’Andorra, on el pilot s’ha traslladat per no pagar impostos, com s’ha sabut fa pocs dies.

El Periódico de Catalunya tampoc recull la notícia d’eldiario.es. Un silenci que comparteix amb TV3 –que només parla de l’ambaixada de Márquez. Per la seva banda, les edicions digitals d’El Punt Avui, el diari Ara i Vilaweb sí que recullen la notícia. 

banner_pdf_OK

Deixa un comentari:

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada