Així es lluita contra les llistes d’espera

El desmantellament de la sanitat pública catalana comença a generar unes llistes d’espera mai vistes.
Mentre el sector privat i la banca aprofiten per fer negoci amb aquesta situació, els ciutadans es comencen a organitzar. I funciona.

Usuaris i treballadors a les portes de l'Hospital de Vall d'Hebron.

Usuaris i treballadors a les portes de l’Hospital de Vall d’Hebron.

Les llistes d’espera formen part indestriable de qualsevol sistema sanitari —sigui públic o privat—, ja que és materialment impossible assistir a tothom immediatament. Però l’enorme creixement de les llistes d’espera a Catalunya en els últims dos anys comença a ser preocupant i suposa una barrera entre els ciutadans i el seu dret a rebre una atenció sanitària de qualitat. 

Actualment a Catalunya hi ha 181.000 persones esperant una intervenció quirúrgica, 27.000 més que l’any 2010. D’aquests, prop de 20.000 fa entre un i dos anys que esperen ser intervinguts i 6.000 esperen entre dos i tres anys.

“Les llistes d’espera”, explica Teresa Fuentelsaz, del sindicat Metges de Catalunya “han augmentat perquè s’han tancat plantes i quiròfans i s’han fet fora metges”.

Efectivament, des del punt de vista pressupostari la sanitat catalana ha passat dels 9.874M€ el 2011 als 8.289 al 2013. I baixant.

Com sempre, darrere les xifres hi ha persones que pateixen. La Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) va detectar que només a les llistes d’espera de dos hospitals 46 persones porten més de tres anys esperant una operació de mà i 104 fa tres anys que esperen per una fusió raquídia, una intervenció indicada per lluitar contra el mal d’esquena agut.

“Els responsables sanitaris publiquen els temps d’espera mitjos, però les mitjanes amaguen els casos extrems. Et diuen que hi ha un temps d’espera mig de 6 mesos però després trobes que hi ha un pacient que espera fa 2 mesos i un altre 10” explica Josep Martí, metge i membre de la PDS.

En aquest sentit, la Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS) va destapar fa un any que la Conselleria de Salut va utilitzar dades errònies de 2011 per simular una disminució del temps d’espera. Fa pocs dies Metges de Catalunya advertia que la situació de les llistes d’espera és “esfereïdora” i  ha afirmat que “això només és la punta d’un iceberg d’una tragèdia que no aflora per la ‘picaresca’ en el maquillatge de les demores reals”. 

En aquest escenari, ciutadans d’arreu de Catalunya s’estan organitzant amb l’objectiu de lluitar contra unes llistes d’espera que, malgrat els maqui-llatges i el silenci mediàtic, afecten la salut i la vida de desenes de milers de persones.  Una reacció ciutadana que, segons la PDS “aspira a ajudar els afectats però, sobretot, a posar sobre la taula un problema social que cal afrontar plegats com a ciutadania”.  

vh vh2 vh3

“Ens veurem als tribunals…”

Cada dimecres, des de fa prop de dos anys, veïns de l’Hospitalet del Llobregat munten una paradeta a les portes de l’hospital de Bellvitge. L’objectiu és detectar casos de gent que està patint a les llistes d’espera i denunciar-los.  Aquesta iniciativa va sorgir arran de l’ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo i la seva interpretació del relativament desconegut “dret de petició”, recollit a la Constitució. Sobre la base d’aquest dret, l’associació Dempeus Per la Salut Pública i 30 organitzacions més van  desenvolupar la Iniciativa Penal Popular (IPP), que pretenia, entre altres coses, encausar les autoritats sanitàries per “denegació del dret a l’assistència”. Per fer-ho es van desenvolupar un seguit de models de queixa que són els que ara fan servir els veïns de Bellvitge. “Cal fer sempre totes les reclamacions per escrit, però no només amb els fulls de reclamació dels hospitals”, explica Miguel Mansergas, un dels veïns que tira endavant la campanya.

Així, una de les eines que tenen els veïns a la seva taula és un formulari per exercir el ‘dret de petició’. Aquest formulari s’adreça directament al responsable del centre i al CatSalut i adverteix que en cas que el pacient no rebi resposta en el termini estipulat per llei es reserva el dret “d’acudir a les instàncies administratives i judicials que siguin procedents”. Segons Mansergas, el resultat és sorprenent:

“Hem tramitat unes 25 queixes i 20 s’han resolt de seguida. Creiem que això s’hauria d’estendre a la porta de cada hospital de Catalunya perquè cal que tothom sàpiga el que està passant”.

De moment, la iniciativa es desenvolupa a Bellvitge i ha estat utilitzada amb èxit a Badalona.

Acció a les sales d’espera

Identificats amb una samarreta groga i un carnet fet a casa, els activistes del SAP Muntanya recorren les sales d’espera de l’hospital de la Vall d’Hebron repartint octavetes i oferint informació als pacients. “En pocs dies hem detectat 30 casos de persones en llista d’espera que requerien ajuda” explica Carlos Blanch, un dels activistes que promou mesures de pressió per ajudar les persones que pateixen a les llistes d’espera. “La idea no és fer assistencialisme ni fer passar unes persones davant les altres”, explica l’activista Trini Cuesta, “però és imprescindible queixar-se i excercir pressió perquè es respectin els drets de les persones”.

Les llistes d’espera no són un problema individual, sinó social

En aquest sentit, Josep Martí diu que “més enllà d’indignar-nos per les llistes d’espera cal informar-se, presentar reclamacions al centre sanitari i, sobretot, organitzar-se”. Efectivament, una idea en què coincideixen tots els implicats en la lluita contra les llistes d’espera és la importància de treballar de manera coordinada, ja que “la pressió que es pot fer és molt més gran” i apunten a un fet fonamental per a aquests activistes: “el problema de les llistes d’espera no és un problema individual, sinó que és un problema social i com a tal l’hem d’afrontar com a col·lectiu”.  D’aquesta coordinació han sorgit models de reclamació, protocols d’actuació i fins i tot un grup de persones que recorren Catalunya explicant aquesta experiència i convidant a replicar-la allà on hi hagi llistes d’espera. “No podem permetre” expliquen “que hi hagi gent patint i que ningú posi aquest tema sobre la taula. Cal actuar”.

No marxis sense hora

“La realitat és a la porta dels hospitals”, assegura Teo Mayayo, metge i membre del grup de treball en defensa de la sanitat pública de Tarragona, on treballen junts la CUP, sindicats com CATAC i la CGT i multitud de ciutadans. Aquest grup de treball ha posat en marxa la campanya “No marxis sense hora”, que té com a objectiu “posar en evidència el fet que les llistes d’espera que dóna el Departament no són reals i empoderar la gent perquè actuï” explica David Vidal, regidor de la CUP a Reus. Amb aquesta campanya s’emplaça els usuaris de la sanitat pública a no abandonar els hospitals i els CAP sense dia i hora per a la següent visita, operació o prova, i a denunciar els problemes per accedir a l’atenció.

Sanitat universal

El Reial Decret 16/2012 va deixar excloses del sistema sanitari milers de persones: immigrants irregulars, persones que no cotitzen i espanyols residents a d’altres països. La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal treballa per detectar, denunciar i actuar en casos en què l’assistència sigui denegada, fent seguiment i pressió per garantir l’atenció adequada.

T’apuntes a la lluita?

Lluitar pels drets sempre exigeix organització i força. Però quan la persona que veu vulnerats els seus drets està malalta, l’organització  social del seu entorn és imprescindible. Aquest convenciment que cal ajudar els que pateixen és el que mou les persones que estan lluitant contra les llistes d’espera. Si vols posar en marxa alguna d’aquestes campanyes de lluita a la teva zona, aquestes organitzacions t’ajudaran:

· Iniciativa Penal Popular: dempeusperlasalut@gmail.com

· Plataforma Ciutadana Pel Dret a la Salut: 

  peldretalasalut.wordpress.com / peldretalasalut@gmail.com

· Pla

· Campanya No Marxis Sense Hora:

  cup.cat/sanitat   / sanitat@cup.cat

· Plataforma per una atenció sanitària universal: 

  lapasucat@gmail.com 

· Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa:

defensasanitatpublica@gmail.com

· Assessorament jurídic:  93 353 72 94

· SICOM TV (per passis del documental La salut, el negoci de la    

  vida):  sicom@sicom.cat

Relacionades

EDITORIAL · Quan el Govern abandona els ciutadans

Llistes d’espera: patiment per a molts, enorme negoci per a uns pocs

«No s’ha de caure en el parany de fer-se d’una mútua»

3 thoughts on “Així es lluita contra les llistes d’espera

  1. Pingback: » «No s’ha de caure en el parany de fer-se d’una mútua» cafeAMBllet.com

  2. Pingback: » Llistes d’espera: patiment per a molts, enorme negoci per a uns pocs cafeAMBllet.com

  3. Soy un afectado de las listas de espera. Me corresponde el Hospital Dos de Mayo, que de pende de la empresa,CONSORCIO SANITARIO INTGRAL. ( me gustaria saber quien lo conpone) el 27 de junio del 2013 el medico de familia, me izo un volante para Cirurgia Ortopedica, y mediero hora pare el dia 15.01. 2014 (aqui tenemos medio año de espera). a sisti a esta visita con el Dr. Vila me miro y memando al mostrador que medieran hora para hacerme una radiologia. y nueva visita. la hora 11/6/2014, (otro medio año de espera), por problemes que las personas tenemos pidi que me la cambiaran el dia, que no podia asistir y medieron para 1 /6/ 2015. (y aqui la espera es un año)
    Ante esta situacion me fuy por lo pribado y el dia 25 /06 / 2014 me pusieron la protisis.
    Yo mepregunto, toda una vida pagando para que, en que pais estamos, por que si esto es una persona que no tine posibilidad de hacerlo por lo pribado, se queda en una silla de ruedas, yo no espere mas por que no podia andar.
    Ante esta situacion mande tres cartas con acuse de recibo. una al SINDIC de GREUGES DE Barcelona,me contestaron que tan pronto como lo estudien me informarina de las gestiones.
    El segundo para el ministerio de sanidad. y me contestan que en su dia pasaron las copetencias a Cataluña y que ellos no pueden hacer nada .
    y la tercera al coseller de sanidad de Cataluña y este ni se a molestado en contestar, para que sinosotros no tenemos mas que pagar y callar.
    NO LES IMPORTAMOS UN RABANO EN CON CRETO NOSTIENEN COMO ESCORIA, PERO ELLOS VIVEN DE NOSOTROS.

    Todo lo que cuento lo tengo por escrito que se puede demostrar.

Deixa un comentari:

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada