Un ple de dictadors i feixistes?

  Categories: A fons por Albano Dante Fachin

Semblava que el nou reglament de participació ciutadana havia de resoldre els problemes que sovint comportava la intervenció dels ciutadans que acudien a la sessió plenària. Però res més lluny de la realitat.
Durant la última sessió aquest punt va desencadenar un intercanvi de paraules entre l’alcalde Josep Trias (CiU) i Josep Marigó (PSC).

Els fets
Les tres normes bàsiques que regulen la intervenció ciutadana als plens municipals són que els temes que toquin els ciutadans han d’haver estat tractats durant la sessió,que s’ha de fer un prec o una pregunta concrets i que el temps és limitat. Joan Puig, antic regidor d’ERC, és un habitual dels plens i normalment pren la paraula al torn de precs i preguntes. A la seva intervenció a l’últim ple també ho va fer però en comptes de fer una pregunta o un prec va fer una va-loració política, valoració que li va portar més temps del que normalment s’assigna a les intervencions ciutadanes.
En veure que el temps passava i ni el prec ni la pregunta arri-bava un altre habitual dels plenaris municipals, Moisés Manzano,  es va adreçar a l’alcalde per queixar-se del que ell considerava un tracte de favor cap al regidor d’ERC. Davant les queixes Josep Trias va intentar fer callar Manzano, però veient que no podia va cridar la policia per tal de que el fessin fora, tot amenaçant-lo amb no deixar-lo entrar al proper ple. Davant aquesta reacció Moisés Manzano es va aixecar i va abandonar la sala de plens. Segons després, el cap del PSC, Josep Marigó es va aixecar de la seva cadira i va dir que estava “fart de dictadors” i que s’havia “acabat amb ells feia anys” tot recollint les seves coses. Mentres tot els regidors socialistes abandonaven els seus llocs Trias va respondre “adéu, senyor feixista”
EUiA ha criticat Trias,  l’acusa de “perdre els nervis” i considera inacceptable l’actitud de l’alcalde envers un ciutadà.
Per la seva banda, Moisés Manzano es va dirigir per carta a l’alcalde exigint-li que rectifiqui i es disculpi (veure la carta a la plana 22)