Reinterpretació necessària de les paraules de Martin Luther King Jr.

Fent ús del magnífic dret de llibertat d’expressió que tant ha costat guanyar, m’adreço als meus conciutadans per parlar de la nostra societat.
Fa trenta anys aquest país va fer un canvi immens. Aquest nostre país va deixar enrera llargs anys de foscor, tirania i injustícia per entrar en una democràcia que va aportar valors enormes i llibertats fins a llavors impossibles. Fa trenta anys, amb l’arribada de la democràcia, una generació sencera va sentir l’esperança i la confiança en un futur millor.  Va arribar com una albada d’alegria després d’una llarga nit de cautiveri.
Però trenta anys després constatem amb tristor i preocupació que aquella bocanada d’aire fresc s’ha enrrarit. Trenta anys després veiem com la democràcia que ens va portar justícia i llibertats ha caigut en un descrèdit immens. Trenta anys després veiem amb fàstic que una petita part de la societat s’ha aprofitat de la democràcia dels nostres pares per cometre les mateixes injustícies que van tacar els llargs anys de dictadura i repressió.

Per això avui, és moment d’afrontar aquesta situació dolorosa. Darrera la paraula democràcia viuen paraules com igualtat, justícia i transparència. Els que fa trenta anys vam il·lusionar-nos  per l’arribada de la democràcia i els que avui veiem com trontolla, tenim ara el dret i l’obligació de reclamar que les garanties democràtiques es tornin a complir.
Avui és obvi que la democràcia dels nostres pares s’ha anat allunyant dels valors que els demòcrates defensem. Els nostres polítics, representants del poble sobirà, en comptes de lluitar per engrandir l’imperi de la igualtat, la justícia i la transparència han montat un sistema corrupte, ineficaç i molt poc transparent.  Però els ciutadans que creiem en la democràcia i els seus valors ens neguem a creure que és la democràcia la que ha fallat. El que ha fallat són les persones que a l’ombra de la democràcia han fet el mateix que feien els dictadors que trenta anys els nostres pares van fer fora. Avui, doncs, els demòcrates hem de reclamar que ens sigui retornada la nostra democràcia, la democràcia de la igualtat, la justícia i la transparència.
Avui els demòcrates hem de deixar clar que les nostres reinvindicacions són urgents. No és temps de refredar, tranaquilitzar-se i deixar passar el temps fins que escampi. Ara és el moment de fer un pas més com el que van fer els nostres pares fa trenta anys i fer que la democràcia recobri el seu prestigi. Ara és el moment de donar un nou aire a la democràcia i protegir-la d’aquells que s’aprofiten d’ella i dels que diuen que no funciona. Repetim: el que no funciona no és la democràcia sino els que s’aprofiten d’ella.

Seria terrible que el nostre país no veiés la urgència d’aquest canvi. Aquesta etapa de malaltia en la que veiem com a la democràcia se li ha engatxat un paràsit ha de tenir un final. Per això, avui, en dies de profund desànim davant l’acció dels que diuen que són els nostres representats, hem de declarar el principi d’un nou temps, d’una democràcia renovada.  Si tot plegat quedés en un clamor popular més, en una queixa més, el futur ens depararà sorpreses molt desagradables. Països més rics, més grans i amb més educació que el nostre han quedat sepultats per la corrupció i la injustícia i avui, els seus ciutadans no tenen hospitals als que portar als seus fills ni escoles on educar-los ni esperança que oferir.

Si ara no som capaços de salvar la democràcia que va donar tanta esperança fa trenta anys, la que acull les idees de justícia, igualtat davant la llei i transparència, ens estarem condemnant com a societat i estem condemnant el futur dels nostres fills. Si no defensem la nostra democràcia ara, apareixeran els populistes, els salvapatries i els il·luminats i ens diran: “Veieu? La vostra democràcia no funciona” i milers de persones ferides per la injustícia seguiran aquests falsos profetes que ens portarien de seguida a la foscor que ja vam deixar enrera fa trenta anys. Hem d’actuar ràpidament per separar de la democràcia a aquells que s’estan aprofitant d’ella.

Però hi ha una cosa que hem de tenir ben clara els que encara creiem en la democràcia: només podrem salvar-la si no caiem en els múltiples paranys que ens esperen. Hem d’estar preparats a unir-nos al demòcrata que pensa diferent que nosaltres i hem d’estar preparats per a rebutjar al paràsit que s’amaga sota les nostres idees. No hem de permetre que les velles categories ens desviïn del veritable objectiu que és aconseguir una democràcia més fresca i forta. Un cop ho haguem aconseguit si que podrem, sobre aquesta base, discutir les nostres idees. Mireu al vostre costat: trobareu votants de totes les sigles polítiques disposats a fer un pas més. La bellesa de la nostra demanda radica en que està per sobre de les idees i es situa en el pla de la Justícia. Només podrem discutir els camins del futur sobre una democràcia sana i transparent.

N’hi ha alguns que davant les demandes de ‘més democràcia’ pregunten “Quan estareu satisfets?” Mai estarem satisfets mentre ajuntaments com el de  Lloret triguin un any en respondre a les preguntes d’un grup polític opositor.  Mai estarem satisfets mentre els ciutadans no puguin decidir a on es gasten cada un dels euros que són seus. Mai estarem satisfets mentre a Blanes, un alcalde com Josep Trias, cridi a la policia per fer fora del ple a un ciutadà que li demana explicacions. Mai estarem satisfets mentre els polítics no es rendeixin a l’escrutini constant dels ciutadans. No, no estem satisfets de l’absoluta manca de transparència a totes i cada una de les administracions que treballen amb els nostres diners i que cada dia embruten més el nom de la democràcia.

Molts dels que llegeixen aquestes línies tenen problemes per pagar el lloguer o la hipoteca. Molts veuen com la roba dels seus fills es trenca i no tenen diners per comprar-ne de nova. Molts tenen empreses petites sobre les que cau tot el rigor impositiu mentre veuen com els seus representats desvien aquests diners a les butxaques dels seus amics. Certament és un panorama desolador i desalentador. Però justament en moments així, quan la injustícia és tanta, és necessària l’acció dels oprimits per la desigualtat i la manca de respecte institucional.

A partir d’avui, les persones que creiem en la democràcia hem de començar una batalla que, tot i que sembla perduda, molts somiem que encara es pot guanyar. Un somni profundament arrelat als valors que fa trenta anys van il·luminar els nostres pares i que els van treure de la foscor i l’opressió. Un somni que encara és viu.

Els demòcrates somiem que un dia el nostre país es regirà pels principis bàsics del govern del poble: la justícia, la igualtat d’oportunitats i la transparència.

Els demòcrates somien que els partits polítics seran eines construïdes per tots i que deixin de ser aparells de xuclar poder. Partits on tothom pugui participar i que tothom -inclús els de dintre- puguin criticar.

Els demòcrates somiem que els ajuntaments, on avui regna una impunitat gairebé absoluta, on es fan tota mena de coses per eludir la llei, on els amics dels governants tenen la vida assegurada, siguin llocs on l’interès ciutadà sigui la màxima preocupació i que veritablement siguin  ‘la casa del poble’.

Els demòcrates somiem amb un sistema on un alcalde no pugui anar a treballar a la principal constructora del poble 4 dies després de deixar el càrrec.

Els demòcrates somien amb un país on els dos principals partits polítics no es cobreixin els draps bruts com fan ara, demostrant la desvergonya més absoluta.

Els demòcrates somiem amb un país on el Síndic de Comptes faci un informe d’irregularitats i els polítics les investiguin en comptes de guardar-les en un calaix.

Els demòcrates somiem amb un país on els mitjans de comunicació no siguin corretges de transmissió dels interessos dels polítics i que la publicitat institucional d’ajuntaments, Diputacions i Generalitat sigui una manera de premiar als que callen davant les seves manipulacions.

Els demòcrates somiem que els polítics respectin les regles del joc de la mateixa manera que les respecten els ciutadans.

Els demòcrates somiem amb un sistema judicial que no faci distincions entre pobres i rics i entre polítics i poble, tal i com passa ara, on els polítics són jutjats per amics, els rics eludeixen la presó i els delictes de tots plegats prescriuen. Somiem amb un país on els polítics no enarborin la ‘presunció d’innocència’ com a eina d’endarrerir els judicis per finalment basar la seva defensa en la ‘prescripció dels delictes’

Els demòcrates somien amb que els polítics no facin servir la llei com a escut d’activitats que poden no ser il·legals però són manifestament immorals.

Els demòcrates, els veritables demòcrates, somiem amb un dia en que tots, independentment de les nostres idees, ens alegrem perquè han enxampat un polític robant. Somiem amb que la defensa del lladre no sigui, com descaradament fan avui tots els partits “Tu robes més”.

Els demòcrates somiem que un dia, a un ajuntament de València, Madrid o Barcelona, polítics del PP i el PSOE, o de qualsevol altre partit, s’uneixin per denunciar-ne  un altre per les seves males accions, independetment del partit al que pertanyi el lladre.

Amb aquests somnis que hem de fer realitat, els demòcrates de veritat ens aixecarem a partir d’avui amb la convicció de que s’apropa el moment en que els ciutadans disposaran del que és seu. Amb la convicció de que al nostre país té sentit invertir en noves idees, té sentit formar-se per ser millor persona i millor professional. Un país on les persones amb idees i ganes puguin portar a terme els seus somnis sense haver de ‘passar pel tubo’ d’una administració corrupta on compten més els amiguismes que els mèrits.

Amb aquests somnis a punt per convertir-se en realitat, els demòcrates hem de sobreposar-nos al terrible espectacle de degradació política, econòmica i social a la que ens aboca el sistema actual. Amb aquest somni hem de posar-nos en marxa. Durant els últims deu mil anys d’història no hi ha hagut una altra manera d’avançar que treballant pels somnis. Ara, els fills dels que fa trenta anys van somiar amb la democràcia hem netejar aquest somni i fer-lo més gran i lluminós.