• Crònica d’una traïció al medi ambient

    by  • 07/06/2009 • General • 3 Comments

    Científics de tota Catalunya denuncien la

    destrucció de Pinya de Rosa davant la inacció de

    les administracions

    La tanca que el propietari de Pinya de Rosa ha posat al perímetre de la finca és il·legal i l’actuació que s’està portant a terme al bosc de la finca és, en realitat, una destrucció en tota regla.
    Amb aquestes dues afirmacions estan d’acord el Consejo  Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental de la UB, el Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, el Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la Facultat  de Geografia i Història de la Udg,  la Institució Catalana d’Història Natural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals… Totes aquestes entitats i prop d’un miler de científics de tot el món han subscrit el manifest  impulsat pel CSIC. Però no només és una opinió dels científics: amb la llei a la mà, el Parlament de Catalunya també ha entès que el bosc mediterrani de Pinya de Rosa és un patrimoni a preservar, així com la fauna que allà hi viu.
    Però tot i aquesta unanimitat a l’hora de reconèixer Pinya de Rosa com un àmbit que s’ha de protegir, la realitat és que a hores d’ara el bosc i els seus animals estan sent destruïts sense que ningú posi hi remei.

    Una sèrie d’esdeveniments
    La cronologia del paratge blanenc de Pinya de Rosa és llarga i complexa, plena de declaracions polítiques, informes tècnics, decisions parlamentàries i mobilitzacions ciutadanes. Però resumidament la situació és la següent: després d’una gran mobilització ciutadana en contra de l’urbanització d’aquest espai, s’aconsegueix que el Parlament de Catalunya declari la zona com a Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN). Aquesta figura de protecció és la més alta que preveuen les lleis catalanes i només n’hi ha quatre a tot el territori i un  exemple és la mítica muntanya de Montserrat.
    Tot i l’alta proteció de la finca -no es pot construir, no es pot canviar l’estructura del bosc, només es pot fer un tancat amb unes condicions molt concretes- l’any 2008 un paticular paga 24 milions d’euros per fer-se amb la finca, que sempre ha estat privada, ja que la Generalitat no la va comprar tal i com demanava molta gent que seguia d’aprop el tema.
    Però a banda d’això, la qüestió és que a principis d’aquest any els propietaris demanen permís al Departament de Medi Ambient per fer una acutació forestal encaminada a evitar futurs incendis. El departament de Medi Ambient aprova l’actuació i la condiciona a que segueixi les especificacions que es recullen a la llei que protegeix la finca i a l’informe d’un enginyer forestal.

    La tanca

    Però deixem aparcat per un moment el tema de la neteja del bosc i posem la mirada a la tanca. Amb el permís de Medi Ambient per fer l’actuació forestal, la propietat demana a l’ajuntament de Blanes un permís d’obres per tal de fer aquesta actuació forestal però també per posar una tanca al voltant de la finca.  El dia 22 de març l’ajuntament de Blanes, a través de la regidoria d’Urbanisme a càrrec de Carles Gibert (CiU), dóna el permís  per procedir a l’actuació forestal -aprovada per Medi Ambient- però també dóna permís per posar una tanca de la qual el Departament de Medi Ambient no té cap constància.
    Quan comencen les obres per posar la tanca, un grup de persones de l’Associació Pinya de Rosa (APR) detecten que la tanca en qüestió no compleix la llei ja que no permet el pas dels animals, amb la qual cosa la finca perd la qualitat de ‘connector biològic’ per la qual està protegida. Segons la llei, la tanca apropiada és aquella que permeti el pas de la fauna -tanca cinegètica-  i que no superi el metre vuitanta. Però la tanca no és cinegètica i impedeix el pas dels animals i medeix dos metres. Els membres de la plataforma ecologista s’adrecen a l’ajuntament de Blanes per tal d’informar de la il·legalitat de la tanca. El dia 7 d’abril, l’ajuntament  suspèn cautelarment la llicència d’obres que havia concedit sense informar-se degudament de les especificacions que havia de complir l’obra per la qual es demanava el permís. Però tot i la suspenció del permís, les obres de la tanca continuen. Preguntat per això al ple municipal, Carles Gibert respon que la propietat té 15 dies per fer al·legacions a la suspenció del permís. Un cop passats els 15 dies -dia 22 d’abril- el permís segueix suspès i les obres continuen fins al dia 30, quan finalment la finca queda envoltada amb la tanca no cinegètica i de més d’1,80 metres d’alçada.

    Tornem al bosc (i al jutjat)
    L’altre front obert són les actuacions que s’estan portant a terme a l’interior de la finca. La propietat demana un permís per actuar al bosc per tal de prevenir els riscos d’incendi. Per fer-ho demana -com hem dit- un permís a Medi Ambient. El permís és aprovat però queda condicionat a un informe i supervisió d’un enginyer forestal. L’encarregat d’aquest informe és l’enginyer Aitor Goñi, del mateix departament de Medi Ambient. Després d’una primera visita, Goñi dóna llum verda per portar a terme les actuacions al bosc. Però quan els membres de la plataforma Pinya de Rosa -atrets per les obres de la tanca- veuen en que consisteix l’actuació, el dia 17 d’abril posen una denúncia davant el jutjat de Blanes per “delicte ecològic” L’associació al·lega que ha hagut de recòrrer a la justícia donada “la indefensió en la que es troba l’associació i el propi espai protegit davant la desídia de l’administració local i autonòmica” A la denúncia l’associació exposa que tant la tanca com les actuacions al bosc vulneren “els valors pels quals es va concedir la protecció del paratge”, uns valors que “es troben clarament especificats a la memòria feta al seu dia pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas” A dia 6 de maig, el jutjat no ha fet cap actuació.

    La magnitud del desatre
    Mentrestant, les tasques al bosc continuen. Segons Daniel Martín Sintes -director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, depenent del CSIC i promotor del Manifest Pinya de Rosa “la neteja no selectiva dels estrats arbustius i herbacis (veure gràfic a la plana següent) són indispensables per a la biodiversitat (…) i s’està destruint el bosc i la fauna de Pinya de Rosa” Rafael Sardà, socioecòleg del CEAB ha visitat la finca i descriu  el que ha vist: “el bosc està arrassat, igual que si s’hagués incendiat. Han arrencat els arbustos, les herbes i fins i tot han destrossat el sòl amb els buldòzers” “A més -continua el científic- la destrossa s’ha fet abans de l’època de floració dels vegetals afectats, amb al qual cosa no han quedat ni llavors al terra” Segons Sardà, el bosc podria trigar més d’una dècada a recuperar-se de dita actuació.
    Però potser és necessari fer aquestes actuacions per tal d’evitar riscos d’incendi? Els científics donen una resposta unànim: el que s’està fent no té res a veure amb el tema del incendis.  Sardà explica que “en l’únic cas en que es podria contemplar una actuació com la que s’està portant a terme és a les zones de la finca que estan en contacte directe amb carreteres o nuclis habitats, però el que estan fent és arrasar la zona interior que dóna al mar, que té un perill nul d’incendis, com ho demostra el fet de que no s’ha incendiat en 60 anys” “En canvi-continua Sardà- a les zones perimetrals on podria estar justificat fer actuacions d’aquest tipus, no s’ha fet res excepte posar una tanca il·legal”  Segons els científics, el que s’ha fet fins i tot augmenta els riscos d’incendi ja que “amb l’eliminació dels arbustos i les herbes el bosc perd la capacitat de contenir la humitat del sòl” Això, sumat a les restes vegetals seques que han deixat escampades els operaris fan de Pinya de Rosa un lloc de màxim risc d’incendi.

    Lleis inútils
    Però si tot plegat és de tanta gravetat, com és que un enginyer forestal de Medi Ambient ha donat un informe favorable?  Una part de la resposta la podem trobar en el fet que la Finca Pinya de Rosa  no té ni Pla d’Usos ni Consell Rector, tal i com contempla la llei. El Pla d’Usos és el document que -en teoria- havia de recollir tots els detalls de la gestió de la finca i el Consell Rector és l’organisme encarregat d’aplicar el Pla d’Usos. Al Consell Rector estaria representada la propietat, la Generalitat, l’ajuntament de Blanes, els científics i la mateixa Associació Pinya de Rosa. Però aquestes eines mai s’han constituït. Per què? Segons alguns, com per exemeple ERC de Blanes, el contenciós que manté l’Obreria de Santa Cristina de Lloret amb Medi Ambient contra la inclusió de Santa Cristina al PNIN de Pinya de Rosa és el que està endarrerint la constitució del Consell Rector. En canvi, l’Associació Pinya de Rosa creu que “això és una excusa” i argumenta que el Consell Rector ja podria treballar a Pinya de Rosa, independentment del que finalment es decideixi en relació a Santa Cristina.
    Però tornem a l’enginyer forestal de Medi Ambient. L’APR està en desacord amb la seva visió: “el mateix 26 de gener, quan es va donar el permís d’actuació forestal el Departament de Medi Ambient especifica que ‘els treballs s’han d’executar unànimement amb la finalitat de millorar l’estructura de la vegetació i sempre sota els princpis de conservació i millora de les masses forestals’ Aquest principi -segons l’associació- no s’està cumplint ja que no tenen en compte que es treballa a una zona d’alta protecció i s’estan destruint els arbustos, les herbes i el sòl, la qual cosa implica la destrucció de l’ecosistema natural, una destrucció que tant afecta a plantes com a animals”
    En casos com aquest, “l’existència d’un Consell Rector com el que prescriu la llei  podria gestionar de manera íntegra aquest espai i aquestes actuacions, amb un profund coneixement de la zona, la normativa i les bases científiques” “No estem en contra de que es prenguin mesures contra els incendis, però això tampoc ha de ser una excusa per arrassar el bosc” explica Sardà, i es pregunta “com és que s’ha actuat a l’interior de la finca i no a les zones de més alt risc d’incendis”.  Però si tot plegat és així, com és que l’enginyer ha donat el permís que ara denuncien les més altes instàncies científiques catalanes? “No ho sabem -expliquen des de l’associació- ni ho entenem. Fins i tot hem ofert a l’enginyer acompanyar-lo al lloc on s’estan fent els treballs per aportar les dades dels informes tècnics que s’han fet durant anys i que estan recollits a la llei que protegeix la finca però ell no s’ha posat en contacte amb nosaltres” Davant la interpretació del seu informe, l’enginyer Goñi diu que per fer l’informe autoritzant el que s’ha fet ha “seguit les recomanacions del Pla Especial de Delimitació” A la memòria adjunta d’aquest pla no diu res -segons Goñi- de l’obligació de mantenir els quatre estrats del bosc. Sardà respon que al mateix document es contempla la fauna com a factor a protegir i argumenta que amb la actuació que s’ha portat a terme, la fauna ha resultat molt perjudicada ja que se l’ha privat del seu habitat i el seu aliment. “l’enginyer s’ha equivocat i ara no pot tirar-se enrrera” sentencia Sardà.


    I les administracions?

    Mentre el paratge de Pinya de Rosa pateix la destrucció denunciada per l’APR, els responsables polítics no responen o responen amb promeses que no sempre es cumpleixen. En una visita a Blanes al juny de 2008, la directora general de Medi Ambient, Núria Bonaventura, va afirmar que “el Consell Rector” estaria enllestit abans de l’estiu de 2008, la qual cosa no ha succeït. Per la seva banda, en una visita a Blanes  a finals del mes d’abril, el responsable dels Serveis Territorials de Medi Ambient ,  Emili Santos (EUiA) es va comprometre a fer que l’enginyer tornés a Blanes el més aviat posible  i a fer arribar la documentació per a constituir el Consell Rector “abans de fi de maig” Segons l’APR, a dia 7 de maig no tenen cap notícia de la visita de l’enginyer i estan a l’espera de rebre informació pel tema del Consell Rector. A l’ajuntament de Blanes, la resposta és el silenci. Davant la gravetat del problema, aquest setmanari ha intentat parlar amb Carles Gibert, qui va atorgar erròniament la llicència per fer les obres -a Medi Ambient han dit que “la bestiesa l’ha fet l’Ajuntament de Blanes- i ha estat impossible contactar amb ell.

    De cap contra la tanca

    Qui visiti la tanca que la propietat ha posat il·legalment i sense els permisos municipals corresponents, podrà veure uns bonys que els entesos creuen que son causats per l’impacte de porcs senglars. Al ple municipal, Carles Gibert  va explicar que “quanta més tanca posi la propietat, més n’hauran de treure”. El problema -apunten des de l’associació ecologista- és que cada dia que passa amb la tanca posada, els danys es fan cada vegada més greus i poden arribar a ser irreversibles. Mentrestant, l’administració i la justícia, callen i no actuen.

    About

    Per contactar-me: noupaper@gmail.com Per seguir-me a Twitter: @_cafeambllet A Facebook: cafeambllet

    http://www.cafeambllet.com

    3 Responses to Crònica d’una traïció al medi ambient

    1. MARGARITA DUARTE
      09/05/2009 at 16:53

      EL MAL DE MUCHOS , LA DEJADEZ DE UNOS CUANTOS.
      HE LEIDO EL ARTICULO SOBRE PINYA DE ROSA, ME HE QUEDADO PARADA , PERPLEJA E INDIGNADA.
      DESPUES DE CONSIDERARLO PARATGE NATURAL D’INTERES NACIONAL , QUE TODOS LOS CIENTIFICOS ,UNIVERSIDADES Y DEMAS EXPERTOS LO CONSIDEREN Y COMPAREN CON LAS MONTAÑAS DE MONTSERRAT. ¿COMO SE HA PODIDO Y PERMITIDO HACER ESTA BARBARIDAD? . NO ENTIENDO DESDE MI MODESTA NORMALIDAD DE CIUDADANO DE A PIE, COMO NO HAN LEVANTADO LA VOZ NINGUN PARTIDO POLITICO, DESPUES DE LAS 20 MIL FIRMAS RECOGIDAS , Y LAS EXPLICACIONES DE EXPERTOS. NO ENTIENDO LA DEJADEZ EN UN TEMA QUE A LO MEJOR PARA UNOS PUEDE SER TRIBIAL PERO PARA OTROS PUEDE SER LAS LAGRIMAS DE UNAS GENERACIONES VENIDERAS SIN PODER DISFRUTAR DE ESTE PARAJE NATURAL. SI AHORA SE LE DA LA ESPALDA A ESTO QUE ES LO SIGUIENTE QUE SE PUEDE HACER CON EL SILENCIO CUANDO NO INTERESA HABLAR. SI ES TAN INPORTANDE PARA BLANES, SI HA TENIDO EL HONOR DE TANTAS CONSIDERACIONES CIENTIFICAS, SI LE HAN DADO TAN ALTA CATEGORIA QUE EN CATALUÑA SOLO HAY CUATRO QUE LO TENGAN. NO ENTIENDO ESE SILENCIO, NO LO ENTIENDO. MI HIJO DE 5 AÑOS ME HA HECHO AMAR LAS PLANTAS, CONOCERLAS , MIRARLAS . ME HA HECHO VER QUE UN NIÑO TAMBIEN PUEDE LLORAR POR UNA PLANTA, NO SOLO POR UN JUGUETE. ME HA HECHO PENSAR Y RECAPACITAR POR EL MUNDO QUE LE DEJAREMOS . Y SI AHORA SE PERMITE ESTE DESTROZO ECOLOGICO ,CUAL SERA EL SIGUIENTE CON LA LEY POR DELANTE.

    2. Sol Zamora
      12/05/2009 at 02:17

      Con la indiferencia constante hacia la naturaleza, los aves,los peces y todos aquellos seres vivos que en ninguno de ellos nos reconocemos, demostramos la incapacidad de aceptar que somos mamíferos, que necesitamos la naturaleza tanto como el comer, y por tanto, nuestro fín cada vez está mas cerca.

      Y todo ésto se lo debemos a nuestros gobernantes.

      En primer lugar a los políticos actuales de Blanes, y según lo leido en Café amb Llet, concretamente al responsable de la regiduria de Urbanismo, el Sr. Carlos Gibert (CiU) el cual ha dado permiso para poner una valla y posteriormente a corroborar la autorización del Departamento de Medio Ambiente y proceder al destrozo forestal total de toda la zona.
      El cierre se ha hecho en dos semanas. Y durante éste tiempo las sierras electricas no han cesado en talar árbol tras árbol. El viernes 8 de mayo las sierras electricas funcionaban a todo gas, sin descanso, como si toda la furia de la naturaleza se cebase en ellas para arrasar cuanto más mejor.

      Y me pregunto… ¿porqué tanto interés en arrasar, en que no queden árboles, arbustos, animales, setas…etc?.

      Pensando en los porqués a este desastre no me estrañaría varias posibilidades: un futuro campo de Golf, o una zona privada de celebración de eventos, fiestas…etc, y todo ello en un ambiente muy selecto ya que el paisaje lo vale, de manera que sirva para obtener ingresos rápidos que compensen la compra de la zona al actual propietario. Porque no hay otra explicación posible.

      El tiempo y los futuros acontecimientos nos lo dirán.

      Y mientras tanto nosotros, los administrados, que en los ùltimos 10 años hemos sufrido y visto el incremento de la capacidad recaudatoria al 500% de las administraciones locales que nos administran; que contribuimos a pagar los sueldos de los funcionarios y políticos; éstos últimos nos dejan poco a poco con una sonrisa en los labios, sin árboles, flora y fauna y a cambio gozamos, eso sí, de calles cada vez con más piedra, menos árboles y menos sombras, y les damos las grácias a la desaparición del último grande y maravilloso paraje que quedaba en nuestra zona.

      Y Medio Ambiente….Que parádoja, la palabra ya tiene guasa. Nacio para proteger, y se ha convertido en la mano ejecutora del destrozo. Nadie controla, tan solo se oyen los gritos de los animales desesperados

    3. MARGARITA DUARTE
      14/05/2009 at 21:49

      ESTOY CANSADA DE SENTIR CRITICAS DEL LOS POLITICOS SOBRE COMO LLEVAN EL TEMA DE LA CRISIS. ESTOY CANSADA DE SENTIRLOS DECIR QUE SI GOBERNARAN ELLOS TODO SERIA DISTINTO. ESTOY CANSADA DE LA POLITICA DEL CRITICAR , PERO NO DEL CONSTRUIR. LOS POLITICOS NO SE DAN CUENTA QUE EL PUEBLO DE APIE, NO QUIERE INSULTOS SINO SOLUCIONES. AUN NO SE HAN ENTERADO QUE EL SUELDO QUE COBRAN ES PARA TRABAJAR PARA EL PUEBLO. ESTOY CANSADA DE ESTE PODER QUE SE CREEN QUE TIENEN , PERO NO SE DAN CUENTA QUE SOMOS NOSOTROS LOS QUE PODEMOS DECIDIR SI ESTAN ARRIBA O ABAJO. POR FAVOR QUE BAJEN DE ESA NUBE QUE REALMENTE RECAPACITEN Y SE ACUERDEN DEL JURAMENTO DE TRABAJAR PARA EL PUEBLO . QUE PIENSEN QUE SON SIMPLES TRABAJADORES MAS, Y SI NO LO HACEN BIEN OTRO VENDRA CON MEJORES PROMESAS. QUE SOMOS NOSOTROS CON NUESTROS BOTOS LOS QUE DECIDIMOS QUIEN TIENE QUE ESTAR. Y NO SERA EL QUE MEJOR CRITIQUE, SINO EL QUE MEJOR SOLUCIONES TENGA.

    Deixa un comentari