Les aigües fecals de la urbanització Terra Brava van a parar a una riera sense cap mena de tractament i la fiscalia busca indicis de delicte

Amb 84 quilòmetres quadrats, el terme municipal de Tordera és una dels més grans de Catalunya. Això és una actiu molt important per al poble i una font d’oportunitats, però aquesta enorme extensió fa que també els reptes de gestió siguin molt grans. Si a la seva grandària li sumem que el terme està atravessat pel riu Tordera, de vital importància per la comarca del Maresme i de La Selva, els problemes es multipliquen. Així, durant els últims anys, la gestió i conservació de l’entorn natural ha estat un problema recurrent al municipi.

L’alcalde, acusat
Fa poc més d’una setmana, El Periódico de Catalunya feia pública la decisió del Fiscal de Medi Ambient d’investigar un possible delicte ecològic a Tordera, després que els Mossos d’Esquadra prengues­sin mostres de les aigües de la Riera de la Lloparda, que passa a pocs metres de la Urba-nització Terra Brava. Què van trobar el Mossos? Doncs ni més ni menys que la majoria de les 350 vivendes de la urba-nització abocaven les aigües fecals a la riera sense cap mena de tractament. Així, la querella que va presentar el fiscal als jutjats d’Arenys de Mar, acusa de delicte ecològic l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet, ja que els considera partícips de la conta-minació, ja que haurien permés l’abocament de les aigües fecals.

Una mica d’història
Per respondre a aquesta pregunta amb un mínim de rigor ens hem de remuntar a principis dels anys 70, encara en època de dictadura, quan es van posar en marxa la majoria de projectes d’urbanitzacions. Amb lleis no ben definides i amb mancances a l’hora de fer complir les que hi havia, les normes que regulaven aquesta mena de desenvolupament no estaven massa clares. Emmarcat en aquest context es pot començar a conèixer la història de les aigües fecals de la Urbanització Terra Brava, que s’aboquen al sistema hídric sense cap mena de control.
La urbanització en qüestió va ser promoguda per l’empresa Terra Brava S.A. a l’any 1972. Als contractes que van firmar els parcel·listes l’any 1974, a la clàusula número 9 es pot llegir que “la sociedad concesionaria (Terra Brava S.A.) queda obligada a instalar una depuradora de las aguas residuales cuyo proyecto deberá presentar para su aprobación, durante la ejecución de las obras y deberá quedar terminada en el plazo concedido para la tramitación de las mismas”. Terra Brava S.A., empresa encara existent, no va complir mai aquesta clàusula. Segons explica el president de l’Associació de Propietaris de Terra Brava, Antonio Diaz, en el seu dia el MOPU va multar al promotor i aquest va decidir “pagar la multa, ja que li era més rentable que fer l’obra”.
Els anys van passar i les urba-nitzacions van passar a ser gestionades per la figura de la Entidad de Conservación Urbanística (ECU) qui tampoc dóna resposta a la necessitat d’una depuradora. Finalment, i des de fa pocs anys, la Gene-ralitat obliga a la desaparició de les ECU i obliga als ajuntaments a fer-se càrrec de les urbanitzacions.

Què diu l’alcalde?
Preguntat sobre el perquè d’aquesta greu deficiència, l’alcalde de Tordera ha declarat a aquest setmanari que la res­ponsabilitat de fer aquest equipament és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qui ja ha aprovat els projectes per dotar de depuradores no només a Terra Brava sinó també a sis urbanitzacions més. Garcia explica que és l’ACA qui cobra els rebuts per proveir als ciutadans de les infraestructures necessàries i que no és just que els ajuntaments carreguin amb despeses que no els pertoquen. Per la seva banda, el president de l’Associació de Propietaris de Terra Brava (APTB), Antonio Diaz, explica que l’actual alcalde porta catorze anys al govern i el considera respon-sable ja que “ha tolerat la desídia del promotor de la urbanització”. Aquesta desídia queda patent, segons Diaz, en el fet que el promotor va unir la canonada d’aigües fecals i la d’aigües pluvials en un mateix clavegueram. “S’estan fent autèntiques aberracions” conclou Diaz.
La Fiscalia de Medi Ambient, per la seva banda, amb els informes del Mossos d’Esquadra a les mans, ha vist prou indicis com per presentar la querella contra Garcia i Aulet. D’aques­ta manera, serà la justícia qui s’haurà de pronunciar sobre el grau d’implicació dels dos càrrecs torderencs. A hores d’ara, tot i que els veïns ho consideren ‘increïble’, l’any 2008, les aigües fecals de la urbanització van directament a la riera, que desemboca al riu Tordera.

L’APUNT

La querella de la Fiscalia de Medi Ambient contra l’alcalde Joan Carles García no és l’única questió per la qual la justícia s’ha interessat per la gestió del govern torderenc. Segons explica el mateix alcalde, s’ha obert una investigació fa poc més d’un any per esbrinar si l’ajuntament ha actuat correctament en la concessió del permís que va donar a favor de Terra Brava S.A. -l’empresa promotora de la urbanització per la qual l’alcalde ha estat denunciat per delicte ecològic- per fer un nou carrer a la urbanització. Segons l’alcalde, però, “aquest cas deu estar arxivat ja que fa un any que han demanat documentació i fins ara no hem sabut res”. Per la seva banda, Antoni Diaz, de l’Associació de Propietaris de Terra Brava, assegura que aquest procés segueix en marxa.
Un altre front obert amb la justícia, segons explica Diaz, és la investigació que s’està portant a terme per pert de la Fiscalia Anticorrupció. A Carles Garcia no li consta aquesta última investigació i es va mostrar contrariat pel fet de que tot plegat presenta als alcaldes com corruptes. “Ser alcalde no és ser cor­rupte” ha afirmat. Garcia també a dit que el Síndic de Greuges, davant les denúncies dels propietaris de Terra Brava, mai havia assenyalat a l’ajuntament com a culpable de cap greuge.