• Entrevista amb Marta Sibina i Camps, directora del cafèambllet

    by  • 12/11/2008 • General • 0 Comments

    “Ara podem demostrar que un gratuït com el cafèambllet pot

    tenir més del doble d’audiència que La Vanguardia”

    “Cartes a la directora” sona una mica estrany. Vostè llegeix totes les cartes?
    Bé, en primer lloc, cada cop és menys estrany que un periòdic estigui dirigit per una dona. Tenim casos com l’econòmic Cinco Días, el Diario de Navarra o el diari Clarin d’Argetina dirigits per dones… i en tots ells les cartes s’han d’adreçar a la directora. Així doncs, cada cop sona menys estrany això de “cartes a la directora”. I sí, les llegeixo totes.

    Celebren quatre anys de vida aquest desembre i ho celebren amb les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Per què són tan importants aquestes dades?
    Aquestes dades són importants per diversos motius. El primer és de caire periodístic. En només quatre anys hem aconseguit crear un espai comunicatiu que permet als ciutadans de la nostra zona estar en contacte entre ells i amb els fets que passen a prop de casa seva. Crec que en aquest sentit, l’aparició del setmanari no només ha enriquit l’espai informatiu sinó que ha emplenat un enorme forat, una mena de foscor informativa que fins fa poc deixava fora de l’actualitat a gran part de la informació i a gran part dels lectors.

    I com s’aconsegueix això?

    Bé, des del primer dia hem apos­-tat pel tema exemplars. Hem vist clar que el més important era arribar a tothom, als que compren diaris de pagament i als que no, als que viuen al centre dels pobles com als que viuen als barris més allunyats. I per fer-ho cal una gran quantitat d’exemplar. Per això hem triat el format diari, ja que permet imprimir molts més exemplars que una revista en paper brillant, que potser és una mica més maca, però que per qüestió de costos, no pot fer tants exemplars com per arribar a una quantitat important de gent. A més, el paper premsa és, des del punt de vista ecològic, és el més respectuós.

    Quants exemplars poseu en circulació cada mes?
    La xifra exacta són 80.000 exem­-plars, controlats i auditats per l’Oficina de Control de Publicaciones.

    A l’estudi veiem que en número de lectors esteu per sobre dels principals diaris de pagament.
    Aquesta és una altra de les coses per les quals és important aquest estudi d’audiències que, ara mateix, és el més exhaustiu d’Europa: ens ajuda a canviar la percepció que es tenia del panorama comunicatiu de la nostra societat. En aquest sentit, una de les gran beneficiades ha estat la premsa gratuïta. A la gran majoria de les comarques catalanes el mitjà de comunicació amb més audiència és un gratuït, per sobre dels diaris i les ràdios nacionals. Aquesta és una realitat que fins l’arribada d’aquest estudi romania amagada. Avui, la influència dels diaris de pagament, sobretot a nivell local o regional, és cada cop més petita. Aquestes dades, doncs, ens apropen més, a nosaltres, als nostres lectors i als nostres anunciants cap a una més correcta interpretació del panorama comunicatiu.

    Ara que esmenta als anunciants, quina importància tenen les xifres del Baròmetre per a ells?
    Fonamental. El canvi en l’estructura de les audiències ha de ser seguit molt d’aprop per tot aquell que necessiti comunicar-se amb el seu entorn. Per això aquestes dades són importants, perquè permeten als anunciants conèixer la realitat comunicativa per ells mateixos, sense haver de creure el que diu un comercial determinat. Igual que es medeixen les audiències dels partits de futbol i tots els continguts de les cadenes de televisió, a nivell local, també es medeixen amb criteris científics les audiències. Així, quan un empresari fa la seva inversió en publicitat, no la fa a cegues, sinó amb tota la informació.

    Afecta la crisi al vostre sector?
    Sense dubte el mercat publicitari està patint, com tots, una transformació. Però aquesta transformació, justament, als mitjans emergents -i sobretot a la premsa gratuïta, li afavoreixen aquests canvis. Tot i l’enorme confiança que tenen els anunciants en el nostre model publicitari, encara alguns sectors segueixen invertint en publicitat seguint concepcions i creences antigues. Dades com les del Baròmetre de la Comunicació estan fent que aquests últims reductes de des­confiança quedin abolits per complet. Avui, un gratuït com el cafèambllet té més del doble de lectors que La Vanguardia. I això és una realitat que per primera vegada podem demostrar als nostres anunciants.

    Però, la baixada de vendes al consum es notarà també a ni-vell local, no?
    Segurament. Però justament en moments de baixada de consum la publicitat ben feta és més ne­cessària que mai. Hi ha un exem­ple molt bó que crec que il·lustra perfectament això: ima­ginem-nos un restaurant que té capacitat per a 30 comensals. Abans de l’actual situació, cada dia sortien a menjar 2.000 persones, i aquell restaurant havia d’obtenir la confiança de 30. Doncs bé, si a partir d’ara només en surten 1.000, aconseguir que 30 vinguin al nostre restaurant se­gueix essent perfectament possible. Així, aquest hipotètic res­­- taurant no sentiria en absolut la crisi. Això sí, per aconseguir aquesta fita s’han de redoblar els esforços per fer conèi­xer la seva proposta, per seduir a aquestes trenta persones. I per fer-ho ens té a nosaltres al costat, amb la seguretat que li oferim la màxima capacitat d’arribada al seus clients.
    Expliqui’m alguna anècdota que hagi viscut en aquests quatre anys al cafèambllet com a directora.
    Bé, l’experiència d’estar en contacte amb tantíssima gent et permet veure coses de tota mena.
    Una cosa que ens ha passat a tots és, quan repartim el cafèambllet, en un comerç, en una sala d’espera o en un bar, invariablement la gent pregunta “I el croissant?” Un dia els sorprendrem i ens presentarem amb un croissant deliciós i, com no, amb un cafèambllet. També és emocionant, quan estem repartint el setmanari, i se’ns apropa una dona i ens demana “uns quants” ‘cafèsambllet’ per­què ella és l’encarregada de portar-li als seus veïns, o quan en un forn de pa les depenentes guar­den alguns e-xemplars “per­què els tenen reservats”. Aquestes petites històries ens fan sentir que tota la feina que fem cada setmana és valorada i esperada per molta gent, i això et fa sentir bé i, a la vegada t’obliga a fer les coses cada dia millor. També dóna molta satisfacció quan una persona ens explica que ha aconseguit una feina a través del setmanari, o que ha trobat el seu gos perdut, o que ha aconseguit un espònsor per a la seva activitat, o simplement, que molta gent ha vist la seva foto i li ha comentat lo maco que sortia… aquestes històries passen cada dia a la nostra redacció i no ens deixen d’emocionar.

    Teniu projectes nous entre mans?

    Sempre en tenim. Normalment en tenim més dels que podem desenvolupar, però ara estem molt il·lusionats amb la versió digital del cafèambllet. Igual que fins fa poc passava amb els gratuïts de paper, les notícies locals a Internet passen desapercebudes, però són una realitat imparable. Ara mateix, la nostra web s’actualitza cada dia vàries vegades i les notícies són gairebé instantànies.
    A més, gràcies a la inestimable col·laboració de Danilo Casati i l’empresa de disseny web E-rgonomy.com, hem aconsseguit que la pàgina tingui un alt nivell d’interactivitat que permet que la gent participi molt activament. De moment les visites creixen a un ritme del 30% diari i el número de pàgines visitades creix imparable. Al setembre en vam tenir 12.000. I a l’octubre, 56.700. Estem contents. Però com a projecte, el principal és seguir oferint als nostres lectors coses interes­-sants i últils. Per això estem treballant.

    About

    Per contactar-me: noupaper@gmail.com Per seguir-me a Twitter: @_cafeambllet A Facebook: cafeambllet

    http://www.cafeambllet.com

    Deixa un comentari