• Barcelona prohibeix la publicitat als seus autobusos d’un llibre crític amb Artur Mas

    by  • 16/06/2013 • Portada • 6 Comments

    bus10.24.43

    anunci.31.42

     

     

    · 20Minutos:  El Ayuntamiento de Barcelona prohíbe anunciar un libro crítico con Artur Mas en los autobuses

    · La Directa:  TMB impedeix que els busos de Barcelona anunciïn el llibre ‘Artur Mas: on són els meus diners?’

    · El País: TMB veta en sus autobuses publicidad de un libro crítico con Mas y la sanidad catalana

    · La Marea: El libro ‘Artur Mas, ¿dónde está mi dinero?’ no podrá anunciarse en los buses de Barcelona

    · La Voz de BCN: Prohíben la publicidad en los autobuses de Barcelona de un libro crítico con la gestión de la sanidad pública de CiU

     

    · TMB i l’empresa que gestiona la publicitat als busos de Barcelona es neguen a permetre publicitat del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?”

    · El llibre està prologat per Teresa Forcades i Àngels M. Castells i participen l’ex-fiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i la ex-regidora de Ciutat Vella, Itziar Gonzalez. (veure índex)

    · L’obra destapa i analitza greus irregularitats al sistema sanitari i té com a principals protagonistes importants càrrecs de CiU i el PSC.

    · La prohibició se suma a diversos intents de censura, alguns captats amb càmera oculta.

     Descarrega el PDF de l’índex i els 2 primers capítols del llibre

    Artículo en castellano

    Ja estava tot preparat: pressupostos, disseny i data de sortida. Alguna cosa, però, es va torçar i la publicitat del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” que havia de sortir enganxada a diversos autobusos de Barcelona aquest dilluns 17 va quedar anul·lada. La cronologia dels fets és la següent:

    · El 23 d’abril de 2013 surt al carrer el llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” gràcies a la col·laboració de prop d’un miler de ciutadans i d’organitzacions que van finançar la seva edició a través de la plataforma Verkami.

    · El 3 de maig Noupaper Editors S.L., empresa editora del llibre demana pressupost per anunciar el llibre als autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El mateix dia, l’empresa que gestiona en exclusiva la inserció publicitària als busos de Barcelona, Promedios, envia les tarifes i una proposta concreta per a la publicitat del llibre en PDF:

    N3

     

     

    N2

     

     

     

     

     

     

     

     

    · A finals de maig, els primers 3.000 exemplars estan gairebé esgotats i decidim imprimir una segona edició i preparem una campanya publicitària per difondre el llibre.

    · El 31 de maig Promedios confirma disponibilitat per inserir publicitat:

    N4

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    · El 3 de juny sembla que tot marxa sobre rodes i Promedios demana les dades per formalitzar el contracte:

    N5

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    · L’11 de juny Noupaper Editors S.L envia les dades necessàries per tancar el contracte.

    · El mateix 11 de juny la comercial de Promedios envia aquest e-mail:

    N7_ok

     

     

     

     

     

     

    · Seguint les instruccions, a les 12:37 enviem l’esbós preliminar dels anuncis:

    boceto.14.11

     

     

     

     

     

     

     

    · A les 18:06 la comercial ens escriu:

    NE8

     

     

     

     

     

     

     

     

    Juntament amb l’OK de TMB, Promedio envia las plantilles per crear l’anunci definitiu que sortirà als busos de les línies triades, l’H12 i la 17. Però al dia següent, 12 de juny, abans de que els anuncis estiguessin enllestits, a les 12:59 rebem una missatge de veu de la comercial de Promedios:

     – Hola Albano, sóc la comercial de Promedios. Necessito parlar urgentment amb tu pel tema de la campanya. Diga’m alguna cosa quant abans millor.

    Alguna cosa semblava haver-se torçat. De seguida vam trucar la comercial. Ens oloràvem per on anaven els tirs:

    – La gerent –ens va explicar la comercial- m’ha dit que clar, que el que vosaltres voleu anunciar no és exactament un llibre, és ‘com’ una revista… i que això no s’ajusta a les normes…

    – Què? Això és un llibre, té 350 planes, té un número d’ISBN i està a la venda a desenes de llibreries de Barcelona i Catalunya!

    – Però… tens alguna cosa per enviar-me per mail i que jo li pugui enviar a la gerent? Per dir-li, mira, no és una revista, és un llibre… Tens alguna cosa?

    – Home, l’anunci parla d’un llibre, surt la portada d’un llibre! Jo t’envio el que vulguis, però em sembla que estem parlant de censura directament!

    – Jo que sé, no sé que dir-te… envia’m alguna cosa…

    –  Jo et puc enviar tota la informació que vulguis, però em preocupa aquesta situació. Són públiques aquestes normes que regulen què s’anuncia i què no?

    – No ho sé, ho he de preguntar… Jo no les he vist…

    – La gerent diu que no ens podem anunciar perquè som una revista… Això vol dir que si volgués anunciar la revista no podria? – vaig preguntar

    – No ho sé… Quan jo li vaig dir que era l’anunci d’un llibre ella em va dir: “No és un llibre, és una revista”…

    –  Bé, en definitiva, m’agradaria saber amb exactitud  en base a què no es permet la publicitat del nostre llibre.

    – Bé, ja et passaré amb ella i parleu vosaltres directament. Jo li donaré el teu telèfon i ella et trucarà.

    La trucada de la gerent de Promedios, Elena Ramos mai es va produir. En canvi, l’empresa ens va adreçar un mail adjuntant la “Normativa para la utilització dels suports publicitari als autobusos de Barcelona”. Segons es pot llegir al document la normativa té com a objecte “clarificar i objectivar els criteris d’admissió de les campanyes dels anunciants” i explica que “les campanyes admeses han de ser d’algun d’aquests dos tipus:

     Tipus 1: “Campanyes publicitàries destinades a informar als ciutadans dels productes i serveis de consum oferts per les empreses comercials. En aquesta categoria entren la immensa majoria de les campanyes vigents”.

    Tipus 2: Campanyes de publicitat institucional, promogudes per les administracions i organismes públics per informar de les seves accions i campanyes realitzades pels partits polítics per difondre les seves activitats o demanar el vot en períodes electorals”.

    I quines campanyes no seran admeses segons la normativa?

     “Queda exclosa explícitament la publicitat de missatges ideològics o sobre creences individuals, incloses en campanyes que busquen exclusivament provocar el debat social i la repercussió mediàtica, promogudes per qualsevol persona, grup o entitat.”

    Després de llegir el document, encara ens va quedar menys clar per quin motiu la publicitat del nostre llibre no era acceptada. No és el nostre llibre “un producte de consum ofert a la ciutadania per una empresa comercial”? El nostre llibre està editat per una empresa, NoupaperEditors S.L., que està donada d’alta com a empresa editorial.  El llibre té un ISBN (978-84-86469-41-2), un dipòsit legal (B-9896-2013) i està disponible a desenes de llibreries de Catalunya, incloent les més importants de Barcelona. Així doncs, si estem parlant d’un llibre editat per una editorial, quin problema hi ha?

    De seguida vam pensar: potser no anuncien llibres, aquesta gent. Potser la publicitat de llibres en autobusos és considerada per Promedios i TMB com “missatges ideològics” que “busquen provocar debat social”? Però no. Promedios i TMB sí accepten publicitat de llibres. Per posar només dos exemples, durant l’últim Sant Jordi els busos tenien publicitat de “La isla de las mil fuentes” de Sarah Lark i de l’últim llibre de Ildefonso Falcones, “La Reina descalza”.

    Així doncs queda clar que si que es poden anunciar llibres, la qual cosa ens porta a preguntar-nos:

    “Serà que només es poden anunciar els llibres que Promedios i TMB consideren adequats? Serà que no es poden anunciar llibres que “busquin provocar debat social”?

    Vam escriure a Promedios i vam fer les següents preguntes:

    Pregunta: Em podria indicar exactament quina norma incompleix la publicitat del nostre llibre?

    Resposta: La normativa

    Pregunta: El problema és el títol del llibre?

    Resposta: No

    Pregunta: El problema són els colors utilitzats? La tipografia?

    Resposta: No

    Prec: Prego si us plau una explicació sobre el tema el més ràpid possible.

    Resposta: La Gerent de Promedios es posarà en contacte amb tu.

    Com deiem, de la gerent encara no hem tingut notícia. Davant el silenci de Promedios i com que no entenem quin és el motiu de vet a la nostra publicitat,  decidim trucar directament a TMB i vam parlar amb el “responsable de publicitat i patrocini”

     – Bon dia, som una empresa editorial, hem editat un llibre i l’empresa que gestiona la vostra publicitat als autobusos no ens permet inserir la publicitat. Segons ells, incomplim la normativa, però hem mirat la normativa i creiem que no la incomplim. Com que no ens responen, necessitem que TMB ens esclareixi què està passant.

    – Bé, no he parlat amb ells i no sé de què va el llibre, però si aquest llibre queda inclòs dintre del grup que la normativa entén que pot “generar polèmica”… això deu ser el que els porta a no acceptar la publicitat del llibre…

    – Val, però nosaltres hem vist que als busos de TMB hi ha publicitat de llibres. Això vol dir, llavors, que el permís per anunciar un llibre depèn de la temàtica del llibre?

    – I vostès tenen el seu número de CIF i tota la documentació en regla? -ens va preguntar confús.

    – Si clar, som una S.L. i el llibre té un número de ISBN i està a la venda en desenes de llibreries…

    – Bé, doncs deu ser que Promedios interpreta que no s’ajusta a la seva normativa…

    En aquest punt cal explicar una cosa molt interessant de la normativa. La publicitat als autobusos ja va ser motiu de polèmica fa anys arrel de diversos anuncis al voltant de temes “conflictius”. Una d’aquestes polèmiques es va produir quan la Unió d’Ateus i Lliurepensadors de Catalunya va contractar aquesta publicitat en dos busos:

    bus_ateu_ok

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Immediatament l’anunci va provocar reaccions. L’organització ultracatòlica E-Cristians, liderada per l’ex dirigent de CiU, Josep Miró Ardèvol, va respondre amb aquesta campanya:

    e_cris

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Fins aquí tot bé. Uns diuen una cosa, els altres la contrària. El que hauria de ser normal en una democràcia. Però la cosa es va complicar. Després de la seva resposta als ateus, E-Cristians va voler posar un altre anunci, aquesta vegada “contra el divorci i l’avortament”. Arribats a aquest punt, l’empresa Promedios decideix posar punt i final a les polèmiques i redacta la norma que impideix “la publicitat de missatges ideològics o sobre creences individuals, incloses en campanyes que busquen exclusivament provocar el debat social i la repercussió mediàtica, promogudes per qualsevol persona, grup o entitat”.

    Dues coses, però, han de quedar absolutament clares:

    1.- Sense entrar en el debat si els anuncis com els d’E-Criatians o Ateus de Catalunya han de poder anunciar-se al bus o no, creiem que el nostre llibre no es veu afectat per la norma ja que es tracta de la publicitat d’un llibre que es ven a llibreries i que cap jutge ha ordenat retirar. Tenint en compte que TMB si anuncia altres llibres, només podem concloure que TMB anuncia els llibres d’acord amb el seu contingut. Diu TMB que no vol “missatges ideològics”. No podem evitar preguntar-nos si als busos de la Barcelona del segle XXI es podrien anunciar llibres com “L’orígen de les especies”, “Un món feliç” o “1984”.

    2.- Curiosament, és la companyia la primera que es salta la seva pròpia norma. La norma va entrar en vigor el 21 d’octubre de 2009. Però un any més tard, al novembre de 2010 Promedios i TMB van donar el vist i plau per a aquest anunci d’E-Cristians:

     

    bene

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    És això un “producte o servei ofert per una empresa comercial”? A primera vista no. És una “campanya de publicitat institucional o organisme públic”? Sembla que tampoc. Tot i així, Promedios i TMB la van acceptar, tot i que la normativa ja estava en vigor.

     

    ep.53.13

     

     

     

     

     

     

    (article complet aquí

    La conversa amb el responsable de “publicitat i patrocini” va continuar:

     

     – Llavors -vaig preguntar- si TMB permet anunciar llibres però el nostre llibre no pot ser anunciat, entenc que es poden publicitar llibres depenent del seu contingut. És així?

    – Home, jo crec que ells han considerat uns arguments…

    – Justament el problema és que no ens donen arguments…

    – Bé, deixi’m que investigui la raó de la negativa.

    – Molt bé, ho entenc… però hi ha una cosa que no em quadra: Promedios ens va demanar un esbós de l’anunci per “l’aprovació de TMB”. Curiosament Promedios ens va contestar que TMB havia “donat l’OK”. Entenc que TMB també té capacitat d’influir sobre què es publica i què no. Això és així?

    – Nosaltres com a propietaris del suport, tenim tota la capacitat i a la vegada no la tenim…

    – Home! O la té o no la té!

    – Si, si, la tenim!… El que passa que nosaltres el dia a dia no el portem… això és fàcil d’entendre…

    – Home, no gaire… Si Promedios ens va dir que “teníem l’OK de TMB” això vol dir que algú de TMB va haver de mirar el tema, no?

    – Però llavors quin és el problema? Si TMB ha donat l’OK, quin problema hi ha? No ho entenc!

    – Doncs miri, jo tampoc ho entenc i per això truco a TMB. Si TMB va donar l’OK perquè ara Promedios ens prohibeix posar la publicitat? I una altra cosa: si TMB ha donat un “OK”, m’agradaria saber quin òrgan de TMB és l’encarregat de donar els “OK” (o de no donar-los). Abans m’has dit “tenim la capacitat i no la tenim”… perdona’m però o teniu la capacitat o no la teniu. Les dues coses no poden ser.

    – No, no m’has entès. Nosaltres som els responsables finals perquè som els propietaris del suport publicitari… però nosaltres no fem el dia a dia…

    – Però en el nostre cas si que heu intervingut. Tenim un mail on Promedios diu que “tenim l’OK” de TMB!!!  Teniu un departament que s’encarrega de donar “OK” o no donar?

    – No, no tenim un departament d’aprovació… hi ha algunes persones responsables…

    – Qui són aquestes persones?

    – Unes persones que s’encarreguen d’això…

    – Val, però vull saber quines persones són les que des de TMB decideixen què es pot anunciar i què no…

    –  Jo aquesta informació no li puc donar.

    Després d’aquesta conversa vam intentar contactar amb el President de TMB, Joaquim Forn, tinent d’alcalde de Barcelona per CiU. Vam parlar amb la seva secretària qui ens va dir que ja li passaria la nota. Al tancament d’aquesta notícia el senyor Forn no s’ha posat en contacte amb nosaltres. El que si hem sabut, finalment és que TMB ha contactat amb Promedios per demanar què havia passat.

    – Ens han dit –ens va explicar el responsable de publicitat de TMB- que decideixen vetar la publicitat perquè no s’ajusta a la normativa.

    – I vosaltres esteu d’acord? Doneu suport a aquesta decisió?

    – Si

    – Una última pregunta: on puc trobar el contracte de TMB amb Pormedios?

    – Bé, tot i que TMB és una empresa pública, el contracte és de règim privat.

    – Això vol dir que no puc saber quines són les condicions?

    – Exacte, no es pot mostrar el contracte.

    – Val, doncs res més.

     

    Epíleg

    Estem segurs que trobarem la manera de difondre l’existència del nostre llibre. D’una manera o una altra ho aconseguirem. El que ens preocupa moltíssim és el fet de que a la Barcelona que es ven com moderna, culta i cosmopolita es persegueixin llibres i es prohibeixi la difusió de llibres depenent del seu contingut. És veritat que –de moment- els nostre llibre està a les llibreries. Però el fet de que no se’ns permeti fer servir els canals habituals de promoció dificulta enormement que la gent sàpiga que el llibre existeix. No és aquesta una forma de censura?

    El nostre llibre no s’anunciarà als busos de TMB. En canvi si es poden anunciar les empreses de sanitat privada que estan fent negoci gràcies a la destrucció del sistema de salut pública. Companyies que es presenten amb la cara amable de Messi i altres milionaris:

    messi

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    O companyies que et venen a dir: “Si no tens una assegurança, el teu fill patirà”:

    clinica

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Però no es pot anunciar el llibre que explica com un entramat político-empresarial porta 25 anys destruint la sanitat de tots. No es pot anunciar el llibre que explica el paper de l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, en alguns dels escàndols sanitaris més denigrants que coneixem.

    Ens preocupa que la decisió de permetre la publicitat d’un llibre depengui del seu contingut. Ja no pel nostre llibre sinó per la llibertat d’expressió i d’informació, que cada dia està més acorralada a Catalunya.

    Davant de la reacció de Promedios i TMB ens preguntem de què tenen por els que no volen que la gent sàpiga que existeix el nostre llibre? Tenim algunes sospites:

    Potser tenen por de que la gent descobreixi al Capítol 8  del nostre llibre la implicació de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias en uns escandalosos fets que van tenir lloc a l’hospital de Mataró l’any 1993.

    Potser tenen por de que els ciutadans llegeixin el capítol 13 i descobreixin com Xavier Crespo, diputat de CiU, va participar en una trama que va fer desaparèixer 2,4 milions d’euros dels hospitals de Blanes i Calella. Potser no volen que se sàpiga com el seu company de partit, el diputat Jordi Turull, va pressionar la Sindicatura per a que ocultés els fets?

    Potser algú a TMB no vol que els ciutadans llegeixin un llibre on s’explica com Ramon Bagó, ex-alt càrrec de CiU es contractava a si mateix amb diners públics. Potser algú a TMB no vol que se sàpiga que el convergent Bagó –tot un Creu de Sant Jordi- està sent investigat per la Fiscalia per contractes on l’Oficina Antifrau va veure “indicis de delicte”?

    Potser el president de TMB, el convergent Joaquim Forn, no vol que la gent sàpiga que existeix un llibre que explica com el seu partit ha posat les bases per a la destrucció sistemàtica dels sistema sanitari dels catalans?

    Són preguntes que, probablement, mai tindran resposta. Nosaltres, però, ens podem fer una idea de per on van els tirs. I ens preocupa. Ens preocupa perquè tot plegat no és un fet aïllat. La prohibició té lloc a la Barcelona on el periodista Bertran Cazorla és apallisat pels Mossos d’Esquadra, té lloc a la Barcelona on els Mossos d’Esquadra precinten l’emissor de latele.cat. Potser caldrà començar a advertir als milers de turistes que visiten el Sónar, les platges i el Colom vestit de blaugrana que Barcelona és un lloc molt més fosc que el parc d’atraccions que ven l’ajuntament.  

    MÉS INFORMACIÓ:

    · Del cafèambllet s’ha dit…

    · L’opinió dels que ja han llegit el llibre

    · Descarrega l’índex, el pròleg i els 2 primers capítols en PDF

    · Com comprar el llibre

    · Altres intents de censura patits pel cafèambllet (càmera oculta)

     

     

     

     

     

     

    About

    Per contactar-me: noupaper@gmail.com Per seguir-me a Twitter: @_cafeambllet A Facebook: cafeambllet

    http://www.cafeambllet.com

    6 Responses to Barcelona prohibeix la publicitat als seus autobusos d’un llibre crític amb Artur Mas

    1. Daniel Mollà
      16/06/2013 at 20:26

      Hola Albano, has vist que s’havia de licitar a partir de febrer?

      “Explotació publicitària, actual i futura, dels canals digitals de TMB.”
      http://www.tmb.cat/ca/licitacions/-/licitacion/detall/LICITACIONS-14535881

      Si l’empresa és coherent haurien de tenir el mateixos criteris pels medis digitals i curiosament una de les webs a gestionar és http://relatscurts.tmb.cat/ca.

      Fan un concurs de relats amb una web institucional pròpia on suposadament fomenten la lectura però després no es pot anunciar un llibre. O tal volta sols fomenten l’escriptura, que llegir sembla molt perillós.

      I no crec que estiguen en contra de les revistes ja que ells també n’editen una.

      Quina manipulació.

      A veure si trobeu altres mijans de difusió.

    2. F.M?
      17/06/2013 at 14:17

      No es la primera vez que se censura algo que esta en conta del gobierno nacionalista de CiU, hay un libro muy difícil de encontrar en las bibliotecas de Cataluña que se llama “Extranjeros en su país”, y es una crítica feroz al nacionalismo catalán. Yo para comprarlo lo tuve que buscar en una libreria de Málaga.

      La censura existe, se tapa todo aquello que no interesa y se promociona lo que se ha publicitar, para ello tienen comprados a todos los medios Comunicación, que año tras año, reciben subvenciones millonarias para ser los panfletos del gobierno de turno.

    3. xavi
      17/06/2013 at 17:07

      Hola,
      estic d’acord amb F.M., fa uns anys va sortir a El País Catalunya un article genial d’Enric González que es titulava ‘En defensa de Berlusconi’, aquest article no es pot trobar a la xarxa, i l’única raó possible és per censura. Aquest periodista amb una ironia subtil i magistral presentava una defensa de Berlusconi semblant a la que el propi Berlusconi hauria fet d’ell mateix: és perseguit per enveja, perquè és un home fet a ell mateix, que ho ha donat tot pel seu país i això els enemics del seu país no ho suporten, etc. El periodista al final deia que els catalans podem entendre la situació del pobre Berlusconi, perquè nosaltres hem patit atacs a Catalunya repetides vegades en forma d’atacs a Jordi Pujol… Genial. L’article no es troba a la xarxa.

    4. emili biarnes
      18/06/2013 at 18:18

      M’ofereixo per a dur la publicitat a la meva furgoneta, això sí, gratuïtament.

    5. Guillem
      19/06/2013 at 11:11

      Hola Xavi, l’article de que parles és aquest: http://elpais.com/diario/2009/10/14/catalunya/1255482443_850215.html

      Gràcies cafèambllet! Seguiu així!

    6. xavi
      01/08/2013 at 01:14

      Hola, Guillem,
      gràcies per l’enllaç, desconfio tant dels nostres cacics que ja tenia coll avall que l’article l’havien fet desaparèixer, de tant en tant me’l rellegeixo, gràcies!

    Deixa un comentari