URGENT: La direcció de la CSMS estableix un sistema de censura a publicacions gratuïtes
by Albano Dante Fachin • 12/03/2012 • Portada • 15 Comments
Una normativa vigent des d’avui implementa una censura prèvia per publicacions “que no responguin als principis ètics de la Corporació” · Depenent dels continguts de la publicació els directius donaran el seu vist i plau · La mesura arriba pocs dies després que les investigacions de la nostra publicació hagin portat a l’Oficina Antifrau a obrir investigacions sobre contractacions a l’àmbit sanitari ·
Podeu llegir tots els reportatges publicats sobre la Corporació aquí
Als directius de la Corporació de Salut Maresme i La Selva no els agrada que la prensa parli de la seva feina i faci preguntes. Per això aquest dilluns han difós un comunicat entre els treballadors titulat “Normativa per la presència de revistes gratuïtes en els centres de la Corporació”.
La normativa -vigent des de fa unes hores- explica que “la Corporació té el dret i el deure de vetllar perquè els continguts i les informacions que es distribueixen en els seus centres respectin uns criteris ètics d’acord amb l’Organització”.
La intenció és segons el comunicat “controlar la distribució de revistes (…) amb l’objectiu d’evitar la difusió de determinats continguts ofensius, sectaris, facin proselitisme, difamatoris”
Per tot això les revistes han de passar pel filtre de l’equip de direcció “que farà un revisió dels continguts de la revista en qüestió i donaran o no el vist-i-plau per la seva exposició. En cas de que la valoració sigui negativa -continua el comunicat- es procedirà a la seva destrucció”
Un punt de distribució tradicional
Els diferents dispositius sanitaris gestionats per la CSMS són, des de fa anys, un lloc tradicional de distribució de les diverses revistes gratuïtes de la zona. El cafèambllet distribueix en aquests centres aproximadament 1000 dels seus 30.000 exemplars. Les diverses sales d’espera han estat sempre un lloc on el periodisme imprès local s’ha trobat amb els seus lectors, aprofitant el temps d’espera. El passat divendres, però, repartidors de la nostra publicació no van poder fer la seva feina i se’ls va negar el permís per poder repartir a les instal·lacions de l’Hospital de Blanes. Segons el treballador en aquell moment hi havia exemplars d’altres revistes als diversos taulells que “ja havien passat la revisió”.
Una revisió obligatòria de la qual l’empresa editora de la revista no havia estat informada en cap moment. Des d’aquesta revista hem intentat contactar amb la direcció de la Corporació i els alcaldes que dirigeixen el seu consell rector sense èxit.
UN EDITORIAL
URGENT
Els directius de la Corporació de Salut Maresme i La Selva comencen a traspassar línies molt perilloses. Fa mesos que denunciem la seva negativa a respondre preguntes dels periodistes, fa mesos que sabem que no els agrada respondre sobre el destí dels diners públics que gestionen. Fa mesos que sabem que la seva gestió és poc transparent. A totes aquestes conductes poc democràtiques ara cal sumar-hi una de les més típicament dictatorials: coartar la llibertat d’informació dels ciutadans. La normativa sobre publicacions impulsada des de la direcció és un atentant intol·lerable a la llibertat.
En primer lloc la normativa entra en vigor abans de que les empreses i publicacions afectades siguin informades, la qual cosa impedeix absolutament el seu compliment i, per tant, el desenvolupament normal de la distribució de la nostra publicació.
En segons lloc resulta enormement preocupant que l’equip directiu s’atorgui unilateralment la potestat per decidir sobre què és allò que els ciutadans que freqüenten els centres poden llegir.
Sota quins criteris es farà la sel·lecció?
Quins són exactament els “criteris ètics” als que fa referència la Corporació?
Amb quin criteri determinaran si els continguts són “ofensius” o “sectaris”?
Com és que l’equip directiu s’atribueix la capacitat de dir quins objectius són “difamatoris”?
Potser consideren difamatoris els continguts que deixen en evidència la profunda opacitat de la seva gestió? Potser és ofensiu denunciar que les llistes d’espera al centre no paren d’apujar-se? Potser és “ofensiu” desvetllar que l’antic director de la Corporació presidia una empresa a Reus que ha deixat un forat de 3 milions d’euros a les arques municipals? Potser és “sectari” dir que el nou president de la Corporació inverteix centenars de milers d’euros en empreses de medicina privada És “difamatori” dir als ciutadans que tot i que són ells els que li paguen el sou a la gerent de la Corporació, Núria Constants, aquest sou és totalment secret? És “sectari” avisar als ciutadans que la Corporació es nega a dir en què s’han gastat prop de mig milió d’euros en “despeses de protocol” els directius?
Amb l’aparició d’aquesta normativa queda absolutament clar que l’equip directiu no només vol amagar als ciutadans el destí dels seus diners sinó que vol impedir sigui com sigui, que ningú pregunti res, que els ciutadans posin en qüestió la seva feina.
Des del punt de vista pràctic, la prohibició només té un efecte simbòlic ja que el punt de distribució només representa el 3% dels exemplars. Però des del punt de vista democràtic aquesta prohibició representa un precedent molt perillós on un grup de directius i polítics impedeixen la lliure circulació de la informació.
Qualsevol impediment en la distribució basat en criteris ideològics només té un nom: censura.
Per sort, no tothom creu que la nostra feina és “sectària” i “difamatòria”. Els nostres reportatges han fet que l’Oficina Antifrau de Catalunya obri una investigació sobre un dels fundadors de la Corporació, Ramon Bagó. Esperem que la censura ens permeti explicar com evolucionen les investigacions.
Per acabar, una petita reflexió: i si en comptes d’aprovar normatives, exercir la censura i perseguir periodistes, no informen del que fan amb els diners dels ciutadans? Perquè en comptes de perdre el temps amb aquestes “pataletes” no es dediquen a resoldre els problemes de les persones que pateixen la seva opaca gestió? Mentre l’equip gestor es dedica a “vetllar” pels continguts “ofensius” i “sectaris” les urgències dels hospitals que ells gestionen es torben en condicions lamentables. I si fan la seva feina i es deixen de perseguir publicacions al més pur estil franquista?
Finalment només ens queda demanar als nostres lectors i a qualsevol persona que cregui en la llibertat d’expressió i en el periodisme independent, que faci la màxima difusió possible d’aquests fets. Com la pròpia censura demostra, el que més por fa al poder és la informació.
Faré una mica de “abogada del diablo”…
La CSMS és una empresa i es BEN NORMAL que no vulguin tenir la vostra publicació dins de CASA seva. Ho entenc perfectament.
I tampoc cal fer un drama… Es comprensible.
Tampoc crec que sigui negar el dret a la informació, dins la teva empresa tens tot el dret a triar que lectures oferir, i si volem el cafeambllet, el recullirem a altre establement i llestos!
Crec que teniu la CSMS entre “ojo y ojo” i potser us esteu passant una mica amb els vostres titulars un pel sensacionalistes….
Salutacions.
La CSMS no és “una empresa”…. .És una empresa pagada amb diners públics. Això no es pot oblidar!
No pot ser… No em puc creure que hi posin un censor a cada hospital per vetllar per la nostra salut intelectual. Això es molt greu.
Currela… Com es això de casa seva? Casa nostra! Quin es el criteri de censura? Ficar se amb el gerent? Mare meva…
así empezó Hitler, incluso quemando libros, no nos dejemos engañar y digamos que todos los espacios públicos, son nuestros, y si prohiben alguna cosa, que sea para todos, pero dudo que en un espacio público se atrevan a ser hijos de hitler.
Tot plegat és gravíssim. Fa anys que sento a parlar de les irregularitats d’aquests hospitals. Em sap greu que amb tot el que estem vivint encara hi hagi determinades persones que fan d’advocats del diable (benvolguda Currela, va per tu, i per altres).
Hem de fer pinya i anar a totes, …o les elits, els mercats, la banca privada, els corruptes i companyia s’ho carregaran tot… tota aquesta organització social que tant de temps i esforços ha costat (sanitat, educació, serveis…). Insisteixo… tot plegat és gravíssim, ja cal que comencem a unir esforços.
La gent de “Cafè amb Llet” (quin nom més ben triat !) esteu fent molt bona feina.
Ànims, endavant i sumem esforços. Una abraçada.
Hola Currela,
estas muy equivocado, no pueden establecer, bajo ningún concepto, restricciones al derecho de opinión, en cualquiera de las modalidades que éste se manifieste.
Hacerlo es un delito, en cualquier ámbito que se produjera. Incluso en el privado y no es el caso, verdad?
Establecer ese tipo de “filtro”, “control”, es una censura que sólo corresponde a los jueces y, en este caso por mucho que ellos se consideren “los jefes”, sólo demuestran su mediocridad democrática y, sobre todo, su vulnerabilidad, (responsabilidad, connivencia) ante los resultados del trabajo de investigación de cafeambllet.
Ya sabemos que las “castas” se creen imbuidas de todos los privilegios y poderes “per se”, porque algunos “como imprescindibles”, se piensan que son “intocables” y experimentan una cierta impunidad por el hecho de sentirse “respaldados” por las estructuras de los que mandan….
Vamos despacio, porque vamos lejos….
Animo y por poco que sirva, gracias por plasmar blanco sobre negro, la realidad que todos sabemos y que vosotros habeís DEMOSTRADO…….
Manuel
Endavant i ànims. Gràcies . Com veieu també hi ha qui no li fa falta que li tapin els ulls, però no és novetat.
Esta decisión revela que están acojonados con vuestro trabajo excelente. Ya no se puede ocultar la información como antes. La gente que quiere leer vuestros informes los seguirá leyendo, tranquilo. Hacen falta unas decenas más de periodistas como vosotros para limpiar la pocilga de corrupción que es España. Mil gracias y animo!
Pero, que no ho veieu que la tal currela fa tuf de part intessada?
A vegades els amos del hotels o els seus amics es fan passar per clients i escriuen bones critiques dels seus establiments.
Estic segura que la tal currela es el mateix. Qui te el cul llogat… paga la cadira.
Currela, La CSMA no es una empresa normal, els ciutadans de catalunya paguem el servei que dona. Transparencia JA.
Companys ara tornen a sortir concursos públics al hospital, estarem atens com van. De moment tenen molt millor format que els anteriors, ja ha servit d’alguna cosa les denuncies.
Anims em de seguir igual
Currela —> TROLL
Seràs jeta. Què empresa i què hòsties?? Qui ho paga això? Au noia, vés a trolejar i a donar pel cul a una altra banda.
Cafè amb llet, sou la canya. Enhorabona i continueu així!!!
Es estupendo ver lo que pueden hacer dos personas honestas; que los que viven sin dar la cara salgan a la luz y se averguenzen.
Un gran trabajo!!!!! Necesitamos más prensa para desenmascarar a los prepotentes,!!! porque queda mucha basura todavia….
Y un premio para caféambllet !!!!!
Se recogen ya firmas para pedir una ley de transparencia real y un cambio en las adjudicaciones para empresas públicas en todos los ámbitos? Y para eliminar administraciones gigantescas llenas de cargos políticos???
Lo más increíble del asunto es que todos nuestros políticos se visten con la bandera bien prieta y todo lo defienden por el “bien de Cataluña”…nos han hecho creer que el que nos roba está en un bar de andalucía … y está en el parlament… y cuando organizan la pamema de que hay una izquierda y una derecha y luego entre todos sin excepción se reparten los cargos del “cobruni” en fundaciones, comisiones, confederaciones, consorcios… no me extraña que todos, absolutamente todos los políticos defiendan el rollo autonómico…a más administraciones más confederaciones, más consorcios, más comisiones, más consells comarcals, más consells locals… más Bagós, más Abellós, más y Mas…
És patètic i vergonyós que, enlloc de callar, baixar el cap i assumir les conseqüències dels seu actes, es sentin ofesos i ataquin a qui denuncia uns delictes molt greus. No hem d’oblidar que estan robant a tots i cadascuns dels catalans, què més han de fer per a què se’ls jutgi com un més? I a més volen fer callar quan diem el què no ens agrada? En quin món viuen? En el que vivim la resta del poble està clar que no. La gent paga per sentir el que vol sentir i no sentir el que li fereix; i en cap cas rep diners a canvi o els roba!!!!!!
Després es sorprenen de què el poble no confiï en els polítics, què han fet per a què hi confiem? Moltíssim menys del que han fet per a què no hi confiem. Prou abusos de poder!
El càstig o condemna hauria de ser proporcional al delicte, sigui qui sigui el delinqüent, haurien de donar exemple. A un càrrec que implica aquesta responsabilitat (recordem que ningú els obliga a ser el que son, és decisió pròpia) se’ls hauria d’exigir transparència i càstigs i condemnes més dures, haurien de predicar amb l’exemple! A aquests lladres se’ls hauria d’obligar a viure amb el vergonyós salari mínim interprofessional o amb els ridículs subsidis, segur que s’ho pensarien dues vegades abans de robar un altre cèntim!
És indignant
Felicitats a la feina que realitzeu l’equip de CafèAmbLlet, continueu obrint-nos els ulls i a ser conscients del que realment està passant. Que no us ni ens callin mai!!!!!