• Corporació de Salut Maresme i La Selva: Contractes de milionaris en època de retallades

    by  • 21/03/2011 • General • 6 Comments

    Els gestors de la Corporació de Salut Maresme i La Selva es preparen per aplicar les retallades als serveis sanitaris mentre que els seus sous es continuen regint pel mateix marc legal que els alts directius de les grans multinacionals.

    Les retallades a l’àmbit de la sanitat són un fet, també a La Selva i l’Alt Maresme. Fonts sindicals de la Corporació de Salut Maresme i La Selva han confirmat que aquest mateix dimecres l’ens gestor de l’Hospital de Blanes i Calella, entre d’altres, presentaran el pla de retall pressupostari per al 2011. Tot i que fins el dimecres no es concretarà l’abast d’aquestes retallades, els sindicats temen retallades salarials -que es sumarien a les ja efectuades al 2010, tancament de quiròfans per les tardes i la no substitució de baixes.

    Però com han denunciat diversos col·lectius de defensa de la sanitat pública, aquestes retallades no afecten a tothom per igual. Un dels exemples més sagnants d’això ho trobem als sous dels alts càrrecs de la Corporació de Salut Maresme i La Selva. Els mateixos que el dimecres comunicaran als sindicats l’abast de les retallades.

    Des de fa setmanes el cafèambllet està intentant conèixer els detalls organitzatius de la Corporació amb uns resultats més aviat pobres. La opacitat en aspectes tan fonamentals com els salaris dels directius, les auditories comptables o els processos de decisió d’inversions és absoluta.

    Un exemple: la setmana passada vam entrevistar al Cap de Planificació de la Corporació, Xavier Conill i li vam preguntar sobre com s’havien vist afectats els sous de l’equip gestor per les retallades salarials. Conill va contestar que ‘els sous dels directius estan subjectes a les condicions que marca el conveni col·lectiu de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP)’ que és el que regula tots els sous dels treballadors de la Corporació, des de el personal mèdic fins als celadors.

    Però una ràpida consulta al conveni confirma que les paraules de Xavier Conill no s’ajusten a la realitat. A l’article 2.3 es pot llegir: “Queden exceptuades totalment de l’aplicació del Conveni Col·lectiu les persones que s’indiquen a continuació: a) El personal d’alta direcció, que es regirà d’acord amb allò que estableixen els seus propis contractes i també el Reial Decret 1382/1985, d’1 d’agost”.

    Segons aquest Real Decret, els directius acollits a aquest tipus de contractació té la potestat de signar amb l’empresa contractant clàusulas molt per sobre del marc indemnitzatori que marca el conveni de la XHUP, és a dir, el que es coneix com “contractes blindats” Segons el Reial Decret l’única condició per ‘blindar’ els contractes dels directius és que la part contractant accepti.

    Així, ens hem posat en contacte amb l’alcalde de Calella, Josep Maria Juhé, qui també és membre del Consell Rector de la Corporació per tal de preguntar-li si els contractes dels alts càrrecs de la mateixa inclouen clàusules de ‘blindatge’, sense obtenir cap resposta. També hem fet aquesta pregunta a l’actual alcalde de Blanes -i antic alt càrrec de la Corporació-, Josep Trias i estem a l’espera de la seva resposta.

    De moment l’únic detall que es coneix en relació als sous dels alts càrrecs de la Corporació el tenim gràcies al mateix Josep Trias. Quan l’any 2007 Trias va accedir a l’alcaldia de Blanes es va apujar el sou un 30%, arribant fins als 72,833 a l’any. En aquell moment Trias va justificar la seva decisió en que al seu càrrec a la Corporació guanyava més diners. En declaracions al diari El Punt va dir que ‘encara surto perdent econòmicament’. Actualment Josep Trias és l’alcalde millor pagat de la província de Girona.

    Nota

    No són els sous dels directius l’únic ítem poc transparent a la Corporació de Salut. Per això, i des de fa setmanes, treballem per tal d’aclarir quin és el funcionament de la Corporació. De moment el que hem trobat és un nul accés a certes dades, el silenci per part dels seus responsables polítics i les respostes errònies per part dels seus directius. Seguim treballant.

    About

    Per contactar-me: noupaper@gmail.com Per seguir-me a Twitter: @_cafeambllet A Facebook: cafeambllet

    http://www.cafeambllet.com

    6 Responses to Corporació de Salut Maresme i La Selva: Contractes de milionaris en època de retallades

    1. 21/03/2011 at 20:03

      Molt interessant la vostra investigació. Amb el vostre permís, el trametré per difondre al blog de Dempeus per la Salut Pública. I molts d’ànims per seguir fent el periodisme que realment explica les coses com són i quin és el significat real de les retallades. Una abraçada!

    2. Isabel Sáez Altet
      21/03/2011 at 20:15

      He localitzat aquest post i el blog a travès de l’Àngels. Res d’estranyar. Els contractes d’alts directius no s’ajusten mai ni a convenis ni regulacions per exemple dels empleats públics. Tampoc els ministres son funcionaris de carrera. S’agafa a l’amic, a la persona recomanada, a qui interessa… Com persona que he treballat amb alts directius i gerents de diferents empreses i vàries directament vinculades al món mèdic -indústria farmacéutica- això ho coneixo prou. Els seus contractes son un punt i apart. També -hi ha molt a parlar d’això- les normes i sobre tot les decissions que es prenen a alt nivell son i permaneixen desconegudes per a tothom menys els implicats, lligats a clàusules de confidencialitat.

    3. Carme
      21/03/2011 at 22:18

      Que el Sr. Trias sigui l’alcalde més ben pagat de la província vol dir que Blanes és el poble més ben gestionat de la provincia? Alguna cosa no em lliga… Es podria haver quedat a la Corporació, potser, només potser, estaria més justificat aquest sou que igualment paguem entre tots.
      Em fan gràcia amb el raonament de que a la seva feina guanyen més, si fa d’alcalde és perquè vol, llavors no sé què hi tenen a veure els diners…o sí?
      Patètic!

    4. Laura
      23/03/2011 at 12:37

      Sóc treballadora de la CSMS des de fa molt de temps i he vist com l’empresa ha anat canviant la seva política. De prioritzar la correcta atenció als usuaris de la comunitat, ha passat a convertir-se en un mercat de compra-venda de salut. Jo crec que un hospital o qualsevol centre de salut, no ha d’estar encaminat a lucrar-se.
      El sistema no funciona, sobretot, quan els polítics es dediquen a criticar-se entre partits. Davant una crisi tan forta, que afecta a nivell mundial, només s’han dedicat a estudiar de quina manera es pot estalviar diners. I la “millor” manera que han trobat ha estat, com sempre, ofegant als obrers, al poble. Mentre la gent del carrer lluita per sobreviure, el govern mira cap a un altre lloc. Gent que es troba sense feina, sense casa, amb una hipoteca que li van concedir però que , ara que no té sou i no pot pagar ha de perdre la seva llar, on havien posats els seus somnis, les seves expectatives de futur. Ningú s’adona que aquesta situació és absurda? Que la gent el que vol és treballar i poder pagar una vivenda digna (o no tan digna, però sota sostre).
      A ningú l’importa si una família que ha treballat tota la vida i ha pagat els impostos tota la vida, ha d’anar a viure sota un pont. Amb la crisi moltes aus carronyeres han aprofitat per enriquir-se encara més a costa dels que menys tenim. Ens baixen el sou, ens puja la hipoteca, la llum, la benzina, l’IVA, els impostos. Ens treuen ajudes, beques, i totes les millores socials i laborals que tants esforços ens havia costat aconseguir. Ara, d’un “plumazo” tot fora.
      Amb aquestes retallades només obtenen una quantitat irrisòria, mentre que alts comandaments d’empreses, així com moltes figures de govern tenen uns sou astronòmics (sense comptar amb els “extres de protocol, dietes, cotxes amb xofer, hotels, i milers de plusos”), amb contractes blindats. Jo no ho acabo d’entendre. O sigui, que ens baixen el sou un 5 % malgrat no ens l’han pujat des de fa 4 anys per que no s’ha arribat a cap acord per signar el nou conveni col•lectiu, per tant és il•legal. Clar, és el “decretazo”. Però als de dalt no els afecta per que tenen els contractes blindats, també per Reial decret. Quina mena de persones son aquelles que, per no tocar els seus sous (molt més alts que la gran majoria de treballadors) acomiaden gent sense cap sentiment de culpa??
      Estem en un mon ple d’injustícies, on els quatre amb poder abusen de tot un poble. Es denuncia constantment els països del 3r món, on els caps de govern es permeten luxes impensables, mentre el seu poble es mor literalment de gana. Però, què no passa el mateix al 1r món? Clar, es que els altres és molt obvi aquest abús. Però aquí ens està passant el mateix. Mentre uns el lucren i no renuncien a luxes i privilegis, els altres ens trobem cada cop més ofegats. La gent perd la seva casa i encara ha de pagar al banc per les despeses. Families senceres a l’atur, malvivint. Al cap i a la fi, ens treuen la dignitat com a ciutadans, ens treuen el més bàsic, una llar, un lloc de treball i poder tirar cap endavant amb la nostra familia. Ens treuen les il•lusions de crear un futur amb esforç. No estic dient que vull que ens regalin res, però, què menys que ens donin l’oportunitat de poder tirar endavant.
      Tornant als temes sanitaris, als treballadors, cada cop ens exprimeixen més. Volen que estalviem en material, tanquen llits, nos ens cobreixen les baixes ni vacances, ens deneguen els 3 dies per assumptes propis per falta de cobertura, però tampoc ens els paguen si no els gaudim. Però, és molt difícil acatar les ordres quan els de dalt no es plantegen ajustar-se el cinturó també. Al la CSMS hi ha un ambient de preocupació, por i molta ràbia. Ens venen la moto de que tots hem de col•laborar per sortir d’aquesta situació, que estan fent el màxim per conservar els llocs de treball i no tornar a tocar els sous, que la cosa està molt malament, però ja no ens ho creiem. Cada cop hi ha més gent amb despatxets, que ningú sap qui són, ni què fan, ni què cobren.
      Ahir i avui, la direcció ha convocat una reunió informativa per explicar-nos cóm està la situació general de l’empresa. Hi ha un detall que ja ens indica per on volen anar, i es que només han convocat 2 reunions. Una a Blanes i l’altra a Calella, de 14:30 a 15:30. La CSMS està formada per molts centres a Lloret, Malgrat, Tossa, Blanes i Calella. La gent sol sortir de treballar a les 15h i el torn de tarda entra a les 15h. Per tant, la gran majoria de treballadors no podran assistir a la reunió per qüestions d’horari. I si assisteixen, serà només per escoltar ½ part. Per no dir que la gent que treballa a Lloret, Malgrat i Tossa, ni poden pensar en anar-hi. S’ha demanat a l’empresa que fessin més reunions, amb un horari al que puguem assistir–hi tots. Però ens ho han denegat. Amb això ja ens estan dient molt del que els importa la gent que treballem per a ells.
      Bé, jo no entenc gaire de política, ni comandaments, ni convenis, ni res. Però si entenc del malestar social que hi ha darrerament pel carrer i crec que això petarà. La humanitat és molt egoista i molt poc solidaria, només es mou per interessos propis i, encara no entenc perquè ens anomenem HUMANITAT.

    5. Lilac
      23/03/2011 at 18:18

      Totalment d’acord, Laura.
      Jo també treballo en un centre sanitari concertat. També, per decretazo, ens descompten el 5%. També cada cop hi ha més gent en despatxets. Just abans de les eleccions va ser descarat. Gent que no saps ben bé que fan, a part de cobrar.
      Vivim en un país on “el que no corre, vuela” y “tonto el último”. Cada ex president, ex ministre, ex diputat, ex carguito que sigui, cobra de per vida una pensió (i no com la que no sabem si cobrarem tu o jo). Això crec que és des de Franco (lo de la pensió vitalícia)… imaginat els diners que portem “invertits” en aquesta gentola!. És el primer punt que s’hauria de canviar: quan es deixa el càrrec… s’acaba el sou. I a buscar feina, guapos, que no tindreu els problemes que podem tenir els demés, amb tots els contactes que teniu!!! O no? . També moderar els sous dels “servidors del poble”.
      Jo no tinc hipoteca, però tinc lloguer, 600€, amb les despeses corresponents (aigua, gas…). Qualsevol dia d’aquests li ha hauré de dir a la propietat que no li puc pagar… i em farà fora… i tira millas! A qui li importa? Que més dona que cada cop hi hagi més aturats? A qui li importa? No cal anar al tercer mon per veure gent que passa fam. A qui li importa? A ningú, només als que no podem fer gairebé res, res més que, potser, col•laborar amb alguna ONG. Mileurista, però altruista… (tinc guanyat el cel, no?). A tot això contenta i agraïda de tenir feina, encara que les condicions siguin cada cop pitjors i cobrem menys i ens amenacin amb EROs, i ens collin cada cop més… però no a tots, evidentment. I un cop més: a qui li importa?
      El tema de sanitat m’amoïna, tant a nivell de treballadora com d’usuària. És al•lucinant el que estan fent: jugant amb la vida i la salut de les persones. I tot, per assegurar-se els seus megasous. Rés més… no els interessa rés més.
      No hi ha ningú que els controli. Poden fer i desfer al seu gust. I cada cop el forat és més gros. I la culpa: dels “currants”… com sempre.
      És evident que el sou que cobrem els “currants” és el que provoca la crisi i la despesa. I lògicament és millor fotre al carrer a 6 de 1000 € que a 1 de 6000€ (bàsicament per que els de 1000€ no són coneguts de ningú important i el de 6000€ sí, …i ara no el puc fer fora per que si no quedo malament amb l’amic important). Cada cop que hi ha canvi de govern, s’inflen les plantilles de directius (al menys al centre on treballo jo) per que queden els que no hi ha manera de que marxin o tenen un blindat molt alt i s’afegeixen els amics del nou govern. També, en el meu centre, hi ha molts “coordinadors”, són com bolets… surten per tot arreu! Que fan? ben bé no ho sé… En el meu departament hi ha un supervisor i tres coordinadors… necessaris, molt necessaris… segur.
      A tot això, la ciutadania no farem res. No ens mobilitzarem. Ens morirem abans de que ens operin (les llistes d’espera seran interminables) però no passa res… Seguirem cobrant cada cop menys i pagant cada cop més. Però tots callats, veient el futbol que sí que és important.
      Bé, doncs… no t’oblidis els mocadors si has d’ingressar a l’hospital… i portat les xeringues i agulles, per si no n’hi ha.
      Salutacions i ànims!

    6. Angels
      23/03/2011 at 20:11

      Jo també treballo a la Sanitat i la cosa encara va més enllà.
      Cada vegada que hi ha canvi de Govern, arriba allò que en diuen ” que hay de lo mio”.
      Entren nous Gerents, nous gestors cadascun d’ells es porta el seu equip directiu( lease amiguitos) i amb l’excusa de que es tracta de càrrecs de confiança aquests amics passen a ocupar càrrecs directius sense previa convocatoria ni control de cap mena.
      I que passa a les hores amb els amics de l’anterior gestió? Bé ara tothom pensarà: com ja no dispossa de confiança doncs al seu lloc de treball anterior i si no pot demostrar que es vàlid/a per cap feina doncs cap a casa, cosa que alguns dels que els venen patint els darrers anys esperant amb gran ànsia.
      Doncs no! Ràpidament els col.loquen a algun despatx amb un títol o càrrec que ningú sap perquè servirà, i el més curios de tot mantenint-li el seu sou. Ningú sap que fan, ni a que es dediquen, cada cop són més als despatxos, aixó sí a final de més tots cobren ( fora de Conveni evidenment)
      I jo em pregunto: Us imagineu que cada cop que un de nosaltres prescindeix d’una persona com la senyora de la neteja o la persona que té cura dels teus fills perquè hi has perdut la confiança li seguissis pagant el seu sou de per vida? Com repercutiria això a la nostra economia? Doncs aqui hi ha una part important del forat de la Sanitat.

    Deixa un comentari