(versió en castellà by Google Translator)

· Per Albano Dante Fachin

Estic fart. Estic indignat. Estic furiós. Aquesta és la quarta vegada que començo a escriure aquest article des de que fa unes hores he sabut que Josep Prat i Domènech ingressava de les arques públiques 280.000 anuals per només unes hores de feina (cal recordar que compagina els seus càrrecs a la sanitat pública amb la vicepresidència d’una multinacional sanitària!). Més de 23.000 euros cada mes! Estic furiós!

Estic furiós perquè aquests diners no han arribat a l’Hospital de Mataró, on un malalt de càncer va morir patint terribles dolors perquè “no hi havia diners per morfina”.

Estic furiós perquè aquests diners no van anar a pagar els sous de metges i infermeres que haguessin salvat la vida de Carmen Mesa, qui va voltar per 4 hospitals abans de morir sense rebre atenció.

Estic molt furiós perquè mentre aquest impresentable s’embutxaca 23.000 euros al mes, milers i milers de professionals que ho donen tot per la nostra salut veuen com els roben el 5% del seu sou, com no se’ls actualitza l’IPC i, en milers de casos, són acomiadats.

Estic furiosíssim perquè a un poble de la comarca de la Selva el metge més proper que tenen durant la nit està a 35 quilòmetres per carreteres de muntanya mentre el President Artur Mas menteix al Parlament.

Estic furiós perquè el pare d’una criatura malalta crònica haurà de pagar centenars d’euros cada any en receptes…. perquè segons el nostre President diu desvergonyidament que “cal fer un esforç” És possible tanta maldat? És possible ser més abjecte?

Però el que em fa estar extremadament furiós és que Josep Prat no és l’única sangonera que xucla i destrueix la salut dels catalans. N’hi ha a per tot! A Reus mateix fa poques hores acaba de dimitir un regidor perquè la seva empresa era proveïdora de l’hospital Sant Joan de Reus, gestionat pel govern del que ell forma part. “Desconeixia que això fos incompatible” va dir el regidor!!! Ens han pres per estúpids?! Sort que és el regidor d’Empresa i Ocupació, que si no!!!

Agafem un dels molts hospitals comarcals que hi ha a Catalunya. Com a ciutadà i com a periodista fa vuit mesos que demano a polítics i gestors quants diners cobra la gerent dels hospitals de Blanes i Calella. Silenci. He preguntat quants diners es reparteix l’equip gestor en ‘despeses de representació’. Silenci. He preguntat quants diners s’adjudiquen en contractes menors a 12.000, sense concurs públic. Silenci. He demanat els documents per veure les decisions que es prenen sobre els 98 milions d’euros que reben aquests dos hospitals. Silenci, silenci i silenci. No se sent res, però fa una pudor que es pot apreciar a quilòmetres. I només parlo de 98 milions, dels 10.000 que gestiona la Generalitat.

Podria escriure desenes de folis detallant l’immens niu d’amiguisme, càrrecs dobles, portagiratoria, manca de transparència que és des de fa anys la sanitat catalana, però estic molt furiós i no tinc temps.

Si teniu temps, llegiu els articles d’Alfons Quintà, on explica com de corcat està el sistema. Podeu llegir els detalls dels negocis de Ramón Bagó amb els diners de tots els ciutadans.

I per acabar d’enfurismar a qualsevol ciutadà que paga impostos, els mitjans de comunicació romanen callat, silenciosos, anant a remolc dels escàndols que esclaten, en comptes d’investigar-los i destapar-los. Serà pels milions d’euros de tots que Artur Mas dóna a La Vanguardia? Quin escàndol! Polítics i mitjans corruptes de la mà, metre el poble asisteix atònit a l’escàndol, la malatia i la mort.

Finalment, per acabar d’arrodonir un paisatge de república bananera i corrupta, trobem que el president de la Generalitat, Artur Mas, repta als partits a presentar denúncies penals si tenen dubtes sobre la sanitat.

Senyor Artur Mas: és vostè un cínic rematat o senzillament és un complet inútil? Ja hi ha un partit que ha portat el cas a l’Audiència Nacional: la CUP de Reus, que amb només un regidor està removent la merda acumulada durant anys de sociovergència còmplice amb el robatori sistemàtic dels diners de la sanitat pública.

I per si això no fos suficient, ciutadans d’arreu de Catalunya –entre els que tinc el plaer d’estar- ja fa temps que es reuneixen amb un objectiu clar: portar davant la justícia als malfactors que estan arruïnant la sanitat catalana, d’esbrinar fins a on arriben els tentacles de l’escàndol a través d’una Iniciativa Penal Popular. Agafi’s senyor Mas. No som quatre perroflautes. Al grup hi ha metges, infermeres, economistes, advocats… fins i tot tenim un ex-fiscal anticorrupció.

Per sort, Reus només és l’inici. L’esclat de escombreries que s’apropa a la sanitat catalana és d’unes dimensions que no podran ser tapades com es va fer amb Millets, Prenafetes o 3%. Això, per sort, no ho podrà parar ningú. Ja està sobre la taula. El tema ja no és “retallades-si-retallades-no”. Ja no es tracta de saber si un cap està infrautilitzat o si els avis es mengen alguna píndola més de la que els hi toca. A la sanitat catalana ja no es pot evitar parlar de corrupció. Una corrupció que, cada dia que passa, sembla més generalitzada. Un escàndol que tot just acaba de començar.

Agafin seient, portin crispetes perquè l’espectacle serà per recordar. I amenaça amb emportar-se pel davant el Govern d’Artur Mas.