Pels volts de l’any 1438, Violant de Prades, esposa de Bernat Joan de Cabrera, va tenir la certesa que Blanes necessitava una font. Tot apunta a que la idea de la construcció de la Font Gòtica va ser una resposta a una situació d’insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d’epidèmia entre els blanencs de la Baixa Edat Mitjana. I així va ser.
La font va ser construïda seguint l’estil gòtic imperant a esglésies i castells de l’època. La particularitat i el que sorprèn de la font gòtica blanenca és que aquest estil d’agulles que s’eleven al cel, cresteries i pinacles era d’ús quasi exclusiu en obres pies -esglésies, ermites, capelles- i militars -castells, muralles, etc.-, però només comptades ocasions l’arquitectura gòtica va posar el seu esplendor i la seva majestuositat al servei de fins humils com pot ser una font que servís d’abeurador a persones i fins i tot animals.

"Fa l’efecte que
ocupi més"
Però de l’empenta de Violant i l’esplendor del gòtic han passat gairebé sis segles i, tot i l’amor i cura professats pels blanencs envers la seva font, el temps n’havia fet de les seves sobre les pedres del monument. Per això, a finals de l’any passat, va començar un procés de restauració i neteja de la font que ha acabat fa molt pocs dies i que encara és una novetat al poble. Des del passat 11 d’octubre, quan els gegants Bernat Joan i Violant de Prada es van plantar al mig del carrer Ample, els transeünts es paren a tot hora i fan comentaris sobre el nou aspecte de la font: "Ara sembla més gran", diu una dona al seu marit, i ell li explica que "és perquè ara és més clara, fa l’efecte que ocupa més".

Més que una font
Des del seu emplaçament al mig del carrer ample, la font ha observat als blanencs al llarg de la seva història. Moltes vegades, però, ha estat protagonista i patidora d’aquesta història.
A principis del segle XX va haver-hi un projecte per traslladar-la al Passeig de Mar, a la cruïlla amb el carrer ample. A finals del mateix segle la font va veure com la remodelació de l’edifici que ara alberga el teatre va donar uns centímetres més d’espai a la font, però tot i els avenços de l’arquitectura moderna, no es va fer res per evitar que les persianes de l’edifici toquin una de les gàrgoles medievals de la font quan algú decideix obrir-les, perdent-se així una oportunitat històrica de realçar l’espai de la font.
La nova remodelació ha contemplat que "durant el dia i mentre la civilitat ho permeti" -explica Quim Valls, regidor de Cultura- les reixes de la part de darrera romanguin obertes per poder admirar tot el perímetre de la font.

Les obres

La restauració la va portar a terme l’empresa gironina Janus Arqueologia. Aquesta empresa, amb una àmplia experiència en el sector de la gestió i recuperació del patrimoni, ja va treballar en el seguiment i excavació arqueològica de la muralla descoberta durant la remodelació del carrer Ample. El projecte de restauració de la Font Gòtica va començar amb l’eliminació de les anteriors intervencions fetes amb morters de ciment, per continuar amb la neteja de tots els elements de pedra i eliminació, mitjançant microprojecció, d’una important crosta calcària. Seguidament es va procedir al desmuntatge de l’agulla i de tots els elements de cresteries, inclòs el primer nivell de carreus de la cisterna, per tal de recuperar la geometria original. A continuació es van fer les reproduccions dels elements de cresteria perduts: pinacles i pics amb decoració vegetal, l’angelet i la punta de l’agulla. També s’ha aprofitat la intervenció per assolir un millor coneixement del monument pel que fa al funcionament original de la font. S’han recuperat també restes de la cresteria que es trobaven abandonats a la coberta i finalment s’hi ha fet un tractament hidròfug.

Un angelet amb ales, 20.000 volts per als coloms
i una font que ha crescut 40 centímetres

> La restauració de la Font també ha servit per saber-ne més coses. Un exemple és la troballa de uns ancoratge ancoratges a l’esquena de l’arcàngel que corona l’agulla de la font. D’aquestes subjeccions penjaven fa molt anys un parell d’ales de metall que, segurament, en substituïen unes encara més antigues, de pedra. L’angelet alat que podem veure a partir d’ara és una reproducció de l’original, que quedarà exposat en dependències municipals.
> Els coloms no es podran passar llargues estones a sobre la font. Uns petits filferros els en dissuadiran mitjançant 20.000 volts.
> És molt notòria també la desaparició de les aixetes per on sortia l’aigua. Tot i que no existeix cap imatge de la font sense les aixetes, se sap del cert que originalment l’aigua, provinent d’una mina de Sant Joan, brollava lliurament per les boques de pedra de la font.
Una altra curiositat és l’alçada de la font. Segurament els més observadors hauran cregut veure que ara és una mica més alta. I ho és: 40 centímetres exactament. Segons ens han explicat, la reparació d’antigues obres fetes a la font ha tingut com a resultat la recuperació de 40 centímetres d’agulla. L’any passat vam haver d’acceptar que l’Himàlaia era uns metres més baix del que se’ns havia ensenyat tota la vida i ara veiem que la Font Gòtica guanya uns centímetres. Menys és res.