Extracte del cap\u00edtol 16 del llibre \u00abArtur Mas: on s\u00f3n els meus diners?\u00bb<\/strong> <\/span>\u00b7\u00a0Llegeix-lo gratis<\/a>
\n<\/i><\/p><\/blockquote>\n

<\/p>\n

Quan vam sortir la Marta i jo est\u00e0vem esgotats. La perspectiva de passar tot un any defensant-nos d\u2019un personatge com Josep Maria Via era desoladora. Vam caminar en silenci fins la parada de metro de Llucmajor en direcci\u00f3 al centre, on vam buscar un bar per dinar. Vam repassar tota la informaci\u00f3 que ens havia donat en Jos\u00e9 i, abans del caf\u00e8, ja hav\u00edem decidit que no ens defensar\u00edem, que no presentar\u00edem cap escrit i que la just\u00edcia fes el que volgu\u00e9s. Tots dos vam estar d\u2019acord en el fet que entrar en el terreny dels jutjats era admetre com a v\u00e0lid un sistema judicial en el qual no confi\u00e0vem. Nosaltres no hav\u00edem fet res malament i no ens vol\u00edem defensar, i vam concloure que els que havien de seure al banc dels acusats no \u00e9rem nosaltres. Vam decidir que no contestar\u00edem, que ens declarar\u00edem en rebel\u00b7lia. No ten\u00edem estalvis ni propietats immobili\u00e0ries que ens poguessin confiscar. No ten\u00edem res a perdre. Al llarg de la setmana seg\u00fcent vam comunicar la nostra decisi\u00f3 a en Ramon, l\u2019\u00c0ngels, en David de Reus, l\u2019Oriol i l\u2019Ant\u00eda, als nostres familiars i amics i, com no, a en Jos\u00e9.<\/p>\n

El que ens vam trobar era que tothom va estar d\u2019acord que aix\u00f2 no era bona idea. Tots ens van intentar fer canviar d\u2019opini\u00f3 amb diversos arguments. Des d\u2019un punt de vista econ\u00f2mic, tot i no tenir propietats, una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria podria comportar l\u2019embargament del sou d\u2019infermera de la Marta i que tots els comptes del CAF\u00c8AMBLLET fossin intervinguts, la qual cosa provocaria el tancament immediat de la revista, que era el que en Via volia. A banda d\u2019aix\u00f2, alguns companys periodistes van insistir en el fet que no defensar-se de la demanda de Via significaria una sent\u00e8ncia segura i aix\u00f2 podria crear un precedent perill\u00f3s per a tota la professi\u00f3 period\u00edstica. Per \u00faltim, en Jos\u00e9 ens va dir una cosa que ens va fer canviar el nostre posicionament davant l\u2019Administraci\u00f3 de just\u00edcia: \u00abEls jutjats s\u00f3n un camp de batalla m\u00e9s, \u00e9s un lloc on cada dia es lliura una lluita de classes i aquesta batalla tamb\u00e9 s\u2019ha de lliurar\u00bb. Al cap de dues setmanes torn\u00e0vem al despatx d\u2019en Jos\u00e9 a preparar l\u2019escrit de defensa. A finals d\u2019abril el text de 17 p\u00e0gines estava enllestit.<\/p>\n

Recordar el que va passar durant les seg\u00fcents dues hores encara avui em fa perdre els nervis. De fet, he deixat la redacci\u00f3 d\u2019aquesta part de la hist\u00f2ria per al final per por de reviure aquells moments.<\/p>\n

Recordo que la Marta i jo ens don\u00e0vem la m\u00e0, la cara de preocupaci\u00f3 dels nos-tres pares, els dos guardaespatlles del senyor Via. Recordo la cara d\u2019en Via, amb els ulls tancats, punys tancats, front su\u00f3s, refugiat darrere d\u2019aquells dos homes\u00a0grans, nervi\u00f3s. Nom\u00e9s l\u2019acompanyaven els seus guardaespatlles i els seus cars advocats. Recordo que el judici es va allargar, que la jutgessa s\u2019impacientava, que passaven els minuts i que mai arribava el moment de parlar. Recordo perfectament quan l\u2019Oriol va ser cridat per explicar les muntanyes d\u2019irregularitats que enfonsaven la sanitat catalana. Passaven els minuts, la jutgessa no ens deixava parlar, i recordo quan la Marta i jo ens vam adonar que ens condemnarien sense deixar-nos dir ni una sola paraula. Recordo la fiscal quan va demanar que f\u00f3ssim condemnats, quan la jutgessa va donar per acabat el judici, com a mi em va haver d\u2019agafar en David mentre ens deia: \u00abMarxem d\u2019aqu\u00ed, aqu\u00ed no podem fer res\u00bb. Recordo que en Juan Garc\u00eda, un veter\u00e0 iaoiflauta que estava assegut just darrere nostre, ens deia: \u00abTranquils, tranquils, el que volen es que perdeu els nervis\u00bb, mentre intentava sense \u00e8xit que no ens aixequ\u00e9ssim del banc. Recordo la jutgessa ordenant-nos que abandon\u00e9ssim la sala i com es va tancar la porta, quedant-s\u2019hi a dins la jutgessa, en Via i la fiscal. Recordo el personal de seguretat intentant que sort\u00edssim al carrer. A la Ciutat de la Just\u00edcia el personal de seguretat \u00e9s d\u2019una empresa privada. Recordo que no em va estranyar.<\/p>\n

Ja est\u00e0. Ja ho he escrit. Vam necessitar mitja hora per recuperar-nos d\u2019aquell tr\u00e0ngol. Quan vam sortir al carrer, un altre cop, centenars de persones amb pancartes, xiulets, meg\u00e0fons. Vam agrair tothom la seva pres\u00e8ncia i vam dir que, mentre ens qued\u00e9s una connexi\u00f3 a Internet, no callar\u00edem i que per cada v\u00eddeo que ens retiressin en far\u00edem deu. Despr\u00e9s de tot aix\u00f2, vam anar a un bar a prendre una Voll Damm. Em va anar molt millor que el Tranquimaz\u00edn.<\/p>\n

Extracte del cap\u00edtol 16 del llibre \u00abArtur Mas: on s\u00f3n els meus diners?\u00bb<\/strong> <\/span>\u00b7\u00a0Llegeix-lo gratis<\/a><\/i><\/p>\n

Ens ajudes a explicar-ho?<\/p>\n

Despr\u00e9s del judici, millor una Voll Damm que un Tranquimazin<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Extracte del cap\u00edtol 16 del llibre \u00abArtur Mas: on s\u00f3n els meus diners?\u00bb \u00b7\u00a0Llegeix-lo gratis Quan vam sortir la Marta i jo est\u00e0vem esgotats. La perspectiva de passar tot un any defensant-nos d\u2019un personatge com […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[5],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-fe","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/944"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=944"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/944\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=944"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=944"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=944"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}