\n

Per Enric Pons Ferrer i S\u00f2nia Farr\u00e9 Fidalgo, membres de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute: \u00abNo devem! No Paguem!\u00bb<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

CAF\u00c8AMBLLET \u00e9s un nom quotidi\u00e0 per a una revista d\u2019\u00e0mbit local, que convida a fullejar-la mentre seus a esmorzar en un bar o esperes torn en un centre sanitari. Lluny de tenir un contingut banal, ha esdevingut un referent social d\u2019informaci\u00f3 vera\u00e7, complexa, per\u00f2 explicada amb un llenguatge social que permet assimilar-ne el contingut sense esfor\u00e7. El risc d\u2019indigesti\u00f3 no es deu a la redacci\u00f3, sin\u00f3 als esc\u00e0ndols que s\u2019intueixen quan aprofundeixes en la investigaci\u00f3 dels seus redactors: l\u2019Albano Dante i la Marta Sibina.<\/p>\n

Des de la PACD (Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute: \u00abNo devem! No Paguem!\u00bb) fa temps que seguim amb inter\u00e8s la tasca de CAF\u00c8AMBLLET. Som una plataforma que lluita per conscienciar la ciutadania, que t\u00e9 el dret i l\u2019obligaci\u00f3 de fer-se c\u00e0rrec del control dels comptes p\u00fablics, per empoderar-la. Gran part de les nostres activitats van dirigides a desmuntar el discurs de les retallades a trav\u00e9s de la lluita per la transpar\u00e8ncia i a depurar responsabilitats dels aut\u00e8ntics causants d\u2019aquesta \u00abcrisi\u00bb, que est\u00e0 servint d\u2019excusa per instaurar unes \u00abretallades\u00bb que s\u00f3n, en realitat, un canvi de fons de la societat en qu\u00e8 hem viscut fins ara. Per\u00f2 sabem que tot aix\u00f2 no ho farem com a col\u00b7lectiu a\u00efllat, per aix\u00f2 apostem per vincular les lluites, ja que des de tots els sectors i els \u00e0mbits estem patint les mateixes mesures i el deute \u00e9s l\u2019excusa transversal utilitzada per justificar-les. Ens podr\u00edem estendre argumentant aquesta afirmaci\u00f3, per\u00f2 citant l\u2019Artur Mas, \u00abAra no toca\u00bb, i direm nom\u00e9s de passada que no podem continuar amb aquesta pol\u00edtica d\u2019endeutament, ja que nom\u00e9s ens porta al deteriorament dels serveis p\u00fablics i a la depend\u00e8ncia del sector privat amb el que implica: tot all\u00f2 que no sigui rendible deixa de ser important.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, per a nosaltres, la Marta i l\u2019Albano s\u00f3n l\u2019exemple perfecte d\u2019auditors ciutadans. A causa de la preocupaci\u00f3 per fets tan quotidians com que als hospitals del Maresme s\u2019hagu\u00e9s de pagar per reclinar una cadira o que deixessin de donar mantes als malalts i les hagu\u00e9s de dur la fam\u00edlia de la persona ingressada, van comen\u00e7ar a investigar com funcionava la gesti\u00f3 d\u2019aquestes institucions p\u00fabliques. Evidentment es van trobar amb silenci. Som a un Estat que est\u00e0 a la cua d\u2019Europa en transpar\u00e8ncia. La cultura dels pol\u00edtics professionals i, sovint, dels funcionaris que porten anys treballant per a ells \u00e9s la de dificultar l\u2019acc\u00e9s de la ciutadania a la informaci\u00f3. Ens volen ciutadans passius i la curiositat i la perseveran\u00e7a de persones com aquesta parella de periodistes els incomoda en gran mesura. Considerem que s\u00f3n un exemple d\u2019auditors ciutadans, perqu\u00e8 es van dedicar a demanar informaci\u00f3 susceptible d\u2019inter\u00e8s ciutad\u00e0, van convertir aquesta sol\u00b7licitud en un proc\u00e9s p\u00fablic i en van informar la poblaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un llenguatge entenedor en formats diversos (articles impresos a la revista gratu\u00efta, v\u00eddeos i articles al seu web, i difusi\u00f3 de material audiovisual a les xarxes socials).<\/p>\n

Com a plataforma hav\u00edem intentat contactar-hi diverses vegades, com tants altres col\u00b7lectius, per\u00f2 d\u2019entrada no ens va ser possible. Despr\u00e9s de con\u00e8ixer-los i saber de l\u2019allau de correus i trucades que reben al llarg del dia, \u00e9s f\u00e0cil d\u2019entendre. Malgrat aix\u00f2, i perqu\u00e8 ja som moltes les que tenim com a fita de la nostra lluita un b\u00e9 com\u00fa amb caracter\u00edstiques molt similars, va resultar que aquesta iniciativa personal ha acabat convertint-se, de manera natural, en un model a seguir i des de la PACD recolzem totalment aquesta feina. \u00c9s una mostra que hem de combinar i treballar per encaixar diferents tipus d\u2019experi\u00e8ncies: l\u2019assemble\u00e0ria i les iniciatives personals.<\/p>\n

Empoderament ciutad\u00e0<\/strong><\/p>\n

\u00abAix\u00f2 ho pot fer qualsevol amb un ordinador i un m\u00f2bil\u00bb, aix\u00ed convida l\u2019Albano a les seves xerrades a copiar aquesta tasca. I realment no han gaudit de m\u00e9s recursos. S\u00f3n dues persones i una treballadora a temps parcial. Tenen un petit despatx a casa, amb els guions de treball impresos en DIN A4 penjats a les parets, una taula amb un ordinador, una curiositat insaciable, un gran sentit de la just\u00edcia i legitimitat i const\u00e0ncia, molta const\u00e0ncia.<\/p>\n

Quan ens vam con\u00e8ixer personalment, l\u2019agost passat, ens vam trobar amb dues persones conven\u00e7udes que la seva tasca era important, per\u00f2 amb un cert des\u00e0nim per la dificultat de fer con\u00e8ixer tota aquesta informaci\u00f3 a la poblaci\u00f3 afectada per les retallades en sanitat i preocupats pel judici que encaraven al setembre. Venien buscant algun grup que els pogu\u00e9s donar suport i ajudar-los en la difusi\u00f3, per\u00f2 era clar que aquesta no n\u2019era la soluci\u00f3. Mesos despr\u00e9s \u00e9s un plaer veure com han evolucionat i crescut en la seva forma de fer activisme. Han descobert i han tret el m\u00e0xim profit al treball en xarxa. Han deixat de banda la idea que tenim molts al principi \u2014que tothom ha de posar-se a treballar pel nostre projecte\u2014 i han assimilat que el que \u00e9s efectiu \u00e9s connectar els diferents col\u00b7lectius que treballen en temes o amb objectius semblants. Som molts i som bons en el que fem, i com va dir el @Ciudadano_zer0 des del barri d\u2019Internet, el moviment 15M no nom\u00e9s ha teixit una xarxa pol\u00edtica, sin\u00f3 una xarxa pol\u00edtico-afectiva. Ara, CAF\u00c8AMBLLET ja s\u00f3n experts en vincular lluites ells mateixos: tenien una gran targeta de presentaci\u00f3, la tasca pr\u00e8via els avalava, totes sab\u00edem que no venien a vendre\u2019ns fum, han apr\u00e8s a coordinar-se i, no nom\u00e9s reben, sin\u00f3 que qualsevol que hagi compartit espai de lluita amb ells sap que donen molt\u00edssim. Treballen des de la humilitat i l\u2019autonomia i amb un alt grau d\u2019empatia.<\/p>\n

Vincular lluites<\/strong><\/p>\n

Han estat uns \u00abxerraires\u00bb incansables, han anat a tot arreu on els ho han demanat: assemblees de barri, hospitals, amb organitzacions pol\u00edtiques i candidatures municipals com la CUP, les CAV del Vall\u00e8s o Revolta Global. Han compartit taula amb la Teresa Forcades, amb l\u2019Ada Colau, amb l\u2019Esther Vivas i amb molts altres. S\u2019han carregat de paci\u00e8ncia per explicar-nos d\u2019una manera planera i pedag\u00f2gica com funciona la gesti\u00f3 de la sanitat privada i han ajudat a desmuntar el fals discurs que tot all\u00f2 que \u00e9s p\u00fablic funciona malament i que la gesti\u00f3 privada \u00e9s m\u00e9s efectiva. L\u2019Albano i la seva pissarra i la Marta en els v\u00eddeos ens han deixat clar que la gesti\u00f3 privada dels diners p\u00fablics comporta opacitat i que, si busques una miqueta, descobreixes relacions entre massa empreses vinculades a assessors o c\u00e0rrecs p\u00fablics. Ho han fet des de la proximitat i la passi\u00f3, mai com a experts o des d\u2019una posici\u00f3 de superioritat per haver dut a terme una investigaci\u00f3, sin\u00f3 explicant com han fet el proc\u00e9s d\u2019una manera tan senzilla i clara que empodera per fer el mateix.<\/p>\n

I ho han fet arreu de Catalunya i cal valorar, i de vegades des de la centralitat de Barcelona no es fa, que tot aix\u00f2 ho han fet des d\u2019un municipi de la Selva i que nom\u00e9s un t\u00e9 carnet de conduir. Per tant aquests despla\u00e7aments per fer les xerrades all\u00e0 on els han convidat, els ha suposat una inversi\u00f3 de temps considerable, s\u2019hagin mogut en transport privat o p\u00fablic. Mai no han dit que no \u2014tret de si la febre els ha obligat. Poques persones posen tantes facilitats perqu\u00e8 puguis comptar-hi. De tota aquesta voluntat de fer con\u00e8ixer el seu discurs i de col\u00b7laborar amb tothom n\u2019han rebut els fruits: primer amb el gran suport que van rebre durant el judici que van haver de suportar; despr\u00e9s amb la col\u00b7laboraci\u00f3 ciutadana per dur a terme aquest llibre que teniu a les mans; i, per sempre, un munt de gent que els ha descobert i que ja se\u2019ls estima, no nom\u00e9s per la tasca que han fet, sin\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019han fet amb integritat i passi\u00f3.<\/p>\n

CAF\u00c8AMBLLET per desmuntar el discurs<\/strong><\/p>\n

Pot semblar una evid\u00e8ncia, per\u00f2 volem dir que l\u2019Albano i la Marta s\u00f3n periodistes, per\u00f2 periodistes de veritat, dels que investiguen moguts per la curiositat i la independ\u00e8ncia que hauria de tenir qualsevol que exerceixi aquesta professi\u00f3. La seva tasca l\u2019han explicat en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 amb una cita de George Orwell que exemplifica perfectament la seva manera de fer i la seva motivaci\u00f3: \u00abPeriodisme \u00e9s imprimir alguna cosa que un altre no vol que s\u2019imprimeixi. La resta s\u00f3n \u201crelacions p\u00fabliques\u201d\u00bb. Al nostre imaginari dibuixem el periodista com alg\u00fa que investiga, descobreix i denuncia p\u00fablicament all\u00f2 que alg\u00fa altre amaga; a les facultats de periodisme, per\u00f2, ensenyen m\u00e9s a gestionar la informaci\u00f3 que arriba a una redacci\u00f3 que a la investigaci\u00f3 independent. Per aix\u00f2 pensem que l\u2019Albano i la Marta s\u00f3n periodistes socials. Segurament l\u2019adjectiu hauria de ser redundant, per\u00f2 \u00e9s que CAF\u00c8AMBLLET s\u00ed que ha incidit en els temes que preocupen la societat i s\u2019han dedicat a desenfilar el cabdell de vinculacions entre l\u2019empresa privada i la gesti\u00f3 p\u00fablica que, si b\u00e9 no podien afirmar directament que eren corruptes, s\u00ed que van denunciar que eren opaques aquesta opacitat? Qu\u00e8 amaga?\u00bb.<\/p>\n

I no ha estat senzill, els mitjans de comunicaci\u00f3 tradicionals no s\u2019han fet massa ress\u00f2, tret de comptades excepcions, de la tasca que han fet. Ells ja ho expliquen, la \u00abmajoria de mitjans de comunicaci\u00f3 estan controlats pels poders financers i pol\u00edtics que s\u2019han beneficiat durant anys del sistema sanitari\u00bb. I, de fet, aix\u00f2 \u00e9s quelcom que qualsevol periodista que treballi a un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 de masses t\u2019ho confirma: no poden publicar el que volen, no poden decidir, no tenen independ\u00e8ncia. Durant el judici al qual es van haver d\u2019enfrontar, no hi va haver mitjans de comunicaci\u00f3 tradicionals, i ens consta que tenien vetat cobrir la not\u00edcia. Despr\u00e9s de la condemna, CAF\u00c8AMBLLET va haver de retirar el seu v\u00eddeo d\u2019Internet, \u00e9s a dir, que han patit censura directa i indirecta. Per\u00f2 sempre ens queda la premsa internacional, i, si aqu\u00ed els mitjans poden ser coaccionats o controlats pels interessos econ\u00f2mics d\u2019uns quants, no passa el mateix amb la premsa internacional, aix\u00ed que la revista local CAF\u00c8AMBLLET va acabar sortint a un mitj\u00e0 com The Washington Post.<\/p>\n

La lluita per la transpar\u00e8ncia i per depurar responsabilitats<\/strong><\/p>\n

I \u00e9s que aquesta publicaci\u00f3 gratu\u00efta i la seva versi\u00f3 digital han fet trontollar l\u2019estabilitat de l\u2019entramat de relacions econ\u00f2miques entre empreses privades i organismes p\u00fablics o privats que gestionen els nostres diners destinats a la sanitat. La mostra ha estat que un simple v\u00eddeo on no es deia ni una sola falsedat, per\u00f2 que va pecar de tenir un t\u00edtol massa agosarat, ha servit perqu\u00e8 des dels cercles de poder se\u2019ls intenti represaliar, en aquest cas per la via judicial. I aix\u00f2 ens porta a q\u00fcestionar-nos la legitimitat de la nostra just\u00edcia quan els corruptes triguen mesos o anys en ser jutjats i sovint acaben marxant impunes, i una parella que alerta sobre la corrupci\u00f3 al sistema sanitari catal\u00e0 \u00e9s jutjada i condemnada per un v\u00eddeo penjat a Internet. Aquesta estrat\u00e8gia de desgast, per\u00f2, no ha tingut l\u2019efecte que devien esperar, m\u00e9s aviat tot el contrari. D\u2019una banda, els ha enfortit personalment; passar el tr\u00e0ngol d\u2019anar a judici per a la ciutadania \u00e9s un fet traum\u00e0tic, i m\u00e9s quan est\u00e0s plenament conven\u00e7ut que la den\u00fancia \u00e9s injusta. Per\u00f2 si ets capa\u00e7 de treure la for\u00e7a per no oblidar la import\u00e0ncia i la legitimitat de la tasca que has fet i et serveix per aprendre dels errors, en surts refor\u00e7ada. De l\u2019altra, ha estat una prova de foc per veure quin suport tenien al carrer, i ha quedat clar que els qui els valorem ho fem, no nom\u00e9s per la informaci\u00f3 que han fet p\u00fablica, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la seva coher\u00e8ncia personal i perqu\u00e8 s\u00f3n persones senzilles, clares i aut\u00e8ntiques que aconsegueixen fer-se estimar. I, finalment, si la intenci\u00f3 era el desgast econ\u00f2mic, aquest projecte deixa clar que estem disposats a assumir la multa de manera col\u00b7lectiva i a reconvertir la condemna en una oportunitat per treure\u2019n profit entre totes: haur\u00e0 servit per finan\u00e7ar aquest manual i perqu\u00e8 puguem aprendre dels encerts i els errors de la Marta i l\u2019Albano i siguem capaces de dur aquest model d\u2019auditoria ciutadana al nostre \u00e0mbit.<\/p>\n

Ara cal veure si el tribunal es referma en la condemna, perqu\u00e8 el temps els est\u00e0 donant la ra\u00f3, moltes de les persones que des de CAF\u00c8AMBLLET es va alertar que rebien diners de la sanitat catalana i que en feien una gesti\u00f3 opaca estan sent investigades. Carles Mant\u00e9, Josep Prat o Xavier Crespo han estat imputats, ara cal veure quants m\u00e9s acabaran al banc dels acusats i si la just\u00edcia far\u00e0 la seva feina o confirmarem que n\u2019hi ha dues: una per als qui tenen diners i una altra per a la ciutadania.<\/p>\n

#SomHiDragons<\/strong><\/p>\n

La via judicial no ha estat l\u2019\u00fanica que han utilitzat per a exercir la repressi\u00f3 sobre la revista: tamb\u00e9 han estat silenciats als mitjans de comunicaci\u00f3 i els han retirat exemplars de la revista gratu\u00efta d\u2019espais p\u00fablics o d\u2019administracions locals de la zona. I cal dir que tot aix\u00f2 no els ha frenat. Han continuat la investigaci\u00f3 i la den\u00fancia p\u00fablica i ho han fet mostrant-nos quina mena de persones s\u00f3n: una parella coherent i valenta que ha aconseguit arribar a totes nosaltres amb un gran esfor\u00e7, no nom\u00e9s professional, sin\u00f3 tamb\u00e9 personal. \u00c9s admirable la capacitat que han mostrat per viure amb coher\u00e8ncia i mantenir la seva tasca d\u2019informaci\u00f3 a la ciutadania. Quan els coneixes personalment, descobreixes que, a banda de tota aquesta tasca ingent, hi ha una fam\u00edlia que conrea part del seu menjar, que s\u00f3n feli\u00e7os, que es relaciona d\u2019una manera sana, que s\u00f3n conscients del m\u00f3n en qu\u00e8 viuen i del m\u00f3n que volen i lluiten per assolir-lo des de la coher\u00e8ncia del dia a dia. I, sobretot, que s\u00f3n persones excepcionals, per\u00f2 no perqu\u00e8 tinguin capacitats o coneixements especials, sin\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019han abocat amb passi\u00f3 i const\u00e0ncia a la tasca que els ha omplert i que, i aix\u00f2 \u00e9s el som investigadores potencials.<\/p>\n

Des de la PACD creiem que cal reproduir aquest model a qualsevol \u00e0mbit que com a ciutadania considerem important. Gr\u00e0cies a aquest manual i a la tasca pr\u00e8via de CAF\u00c8AMBLLET, tenim m\u00e9s coneixements per continuar la investigaci\u00f3 en la sanitat, per\u00f2 tamb\u00e9 podem traslladar l\u2019auditoria ciutadana a altres administracions o sectors que ens afecten en el dia a dia. Les retallades i la gesti\u00f3 en la sanitat tenen difer\u00e8ncies, per\u00f2 tamb\u00e9 moltes similituds, amb les d\u2019altres sectors com l\u2019educaci\u00f3, els serveis socials o qualsevol altre: totes mantenen sous d\u2019alts c\u00e0rrecs, per\u00f2 disminueixen la inversi\u00f3 en els serveis que rep la ciutadania; combinen concerts i serveis p\u00fablics; subcontracten; redueixen personal; contracten serveis d\u2019empreses privades amb poca o nul\u00b7la informaci\u00f3 sobre l\u2019adjudicaci\u00f3, etc.<\/p>\n

Tamb\u00e9 considerem important entendre l\u2019ess\u00e8ncia de la seva investigaci\u00f3 per traslladar-la a qualsevol \u00e0mbit de les administracions. Podem comen\u00e7ar analitzant els comptes de l\u2019Estat, per\u00f2 no ens ser\u00e0 f\u00e0cil entendre\u2019ls. En canvi, des del propi municipi podem investigar i establir mecanismes de control pressupostari que ens serveixin per depurar responsabilitats si hi ha il\u00b7legalitats; per\u00f2, sobretot, a empoderar-nos per exigir el dret a la informaci\u00f3 i a la participaci\u00f3. Si aprenem a fer-ho al municipi, fer el salt a les altres administracions ser\u00e0 una evoluci\u00f3 natural.<\/p>\n

I no cal dir que el m\u00f3n de l\u2019empresa privada \u00e9s tamb\u00e9 auditable, hem de recuperar els espais que s\u00f3n nostres. Els comit\u00e8s d\u2019empresa tenen acc\u00e9s a part de la informaci\u00f3 econ\u00f2mica: analitzar-la, difondre-la, denunciar all\u00f2 il\u00b7legal o illeg\u00edtim i exigir la participaci\u00f3 s\u00f3n unes altres vies que conv\u00e9 explotar.<\/p>\n

El per qu\u00e8 \u00e9s necessari que la ciutadania dugui a terme aquesta tasca \u00e9s senzill d\u2019explicar: el problema del deute de l\u2019Estat no \u00e9s un problema de deute p\u00fablic, sin\u00f3 de deute privat avalat per l\u2019Estat o reconvertit per mecanismes diversos en deute p\u00fablic. Totes les retallades i reformes que estem patint s\u2019estan justificant culpabilitzant-nos a nosaltres com a usuaris de la sanitat o l\u2019educaci\u00f3, consumidors irresponsables, abusadors de serveis p\u00fablics, etc. Si revisem els comptes de l\u2019Estat o d\u2019altres administracions veurem que els diners p\u00fablics sovint es destinen a enriquir i refor\u00e7ar unes elits i no pas a cobrir les necessitats b\u00e0siques de la poblaci\u00f3: sanitat, educaci\u00f3, habitatge… Resulta que vivint en un sistema que fomenta el consum per sobre de moltes altres coses, els \u00abclients\u00bb hem deixat de tenir la ra\u00f3. Ens toca treballar per deixar de ser vistos i de creure\u2019ns \u00abclients\u00bb i per redefinir la paraula ciutadania. Hem de deixar de ser ciutadans passius per participar de la vida pol\u00edtica, \u00e9s a dir, decidir cada dia com volem que sigui la nostra societat i com volem que sigui la seva economia.<\/p>\n

Si volem lluitar contra la corrupci\u00f3, hem d\u2019aprofitar aquest moment en qu\u00e8 s\u2019estan destapant cada cop m\u00e9s trames de corrupci\u00f3 pol\u00edtica per exigir transpar\u00e8ncia de veritat, no ens podem conformar amb una llei dictada pels mateixos que han estat corruptes o han encobert qui ho ha estat. Hem d\u2019exigir els mecanismes per posar a disposici\u00f3 de la ciutadania tanta informaci\u00f3 com considerem necess\u00e0ria, i aix\u00f2 nom\u00e9s ho aconseguirem amb la pr\u00e0ctica, convertint-nos en auditors ciutadans, tornant a donar el valor que t\u00e9 la curiositat humana i mantenint-nos constants en aquesta lluita col\u00b7lectiva.<\/p>\n

Per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi haur\u00e0 prou. Si assolim un nivell m\u00e9s alt de transpar\u00e8ncia, ens caldran mecanismes de control constants des de la ciutadania. I no podem permetre que aquests es dissenyin des d\u2019un despatx. L\u2019assaig de pr\u00e0ctiques de control, els errors i els encerts, s\u00f3n els que ens ajudaran a definir com han de ser aquests mecanismes per evitar la corrupci\u00f3 i les pr\u00e0ctiques opaques en la gesti\u00f3 dels nostres diners. Com a exemple podem prendre la intervenci\u00f3 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i del Tribunal de Cuentas per fiscalitzar els comptes d\u2019institucions p\u00fabliques: la poca transpar\u00e8ncia, la mala gesti\u00f3 i la m\u00e9s que probable corrupci\u00f3 albergada en el cas Crespo, denunciada per CAF\u00c8AMBLLET, han posat en evid\u00e8ncia una vegada m\u00e9s la depend\u00e8ncia pol\u00edtica d\u2019aquestes institucions. Si b\u00e9 la Sindicatura va realitzar una auditoria l\u2019any 2006 a l\u2019empresa Centros M\u00e9dicos Selva Maresme (CMSM) en qu\u00e8 informava de m\u00faltiples irregularitats, aquesta es va quedar tancada en un calaix. Ens podem alegrar, en part, de la valentia d\u2019una persona an\u00f2nima que va filtrar l\u2019informe a la premsa a trav\u00e9s d\u2019El Pa\u00eds, per\u00f2 s\u00f3n una alegria i una valentia a mitges, ja que quan ho va fer els presumptes delictes ja havien pr\u00e0cticament prescrit.<\/p>\n

En resum, CAF\u00c8AMBLLET \u00e9s un exemple d\u2019investigaci\u00f3 que assoleix els objectius de la PACD: empoderar-se i empoderar, vincular lluites, desmuntar el discurs que justifica les retallades, lluitar per la transpar\u00e8ncia i per la depuraci\u00f3 de responsabilitats. I \u00e9s un exemple aplicable a diversos \u00e0mbits: m\u00e9s complexos i m\u00e9s senzills; d\u2019un sector, d\u2019un \u00e0mbit territorial; dins un col\u00b7lectiu o de manera individual. La clau de l\u2019\u00e8xit en el seu cas, i en els que vindran, radica en la capacitat que han tingut de posar a disposici\u00f3 p\u00fablica tota la informaci\u00f3 i la feina feta, no nom\u00e9s els resultats, sin\u00f3 tamb\u00e9, i sobretot, el proc\u00e9s, el que teniu a les mans. Ara ens toca replicar-ho.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Enric Pons Ferrer i S\u00f2nia Farr\u00e9 Fidalgo, membres de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute: \u00abNo devem! No Paguem!\u00bb CAF\u00c8AMBLLET \u00e9s un nom quotidi\u00e0 per a una revista d\u2019\u00e0mbit local, que convida a fullejar-la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-89","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/505"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=505"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/505\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=505"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=505"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=505"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}