Mitjans de comunicaci\u00f3 contra el poble \u00b7 On s\u2019explica com TV3 va amagar\u00a0<\/i>la desaparici\u00f3 de 145.000\u20ac de La Marat\u00f3 i l\u2019estreta relaci\u00f3 de l\u2019amo de La\u00a0<\/i>Vanguardia amb La Caixa:<\/i><\/span><\/p>\n La persuasi\u00f3, la dissuasi\u00f3, que fins ara duien a terme\u00a0els ex\u00e8rcits del M\u00f3n, ara la duen a terme els mitjans de comunicaci\u00f3.\u00a0RAMON BARNILS, periodista catal\u00e0 (1940-2001)<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n Si algun ciutad\u00e0, associaci\u00f3 o moviment t\u00e9 la intenci\u00f3 de treballar per canviar l\u2019injust estat de coses en que vivim, tard o d\u2019hora haur\u00e0 d\u2019assumir que l\u2019establishment medi\u00e0tic estar\u00e0 all\u00e0 per impedir-ho. Durant aquests dos anys en que hem intentat posar llum al nostre opac sistema sanitari hem pogut comprovar constantment com mitjans p\u00fablics i privats treballen activament per ocultar informaci\u00f3 i per beneficiar als poders econ\u00f2mics que els sustenten.<\/p>\n La bona not\u00edcia \u00e9s que l\u2019arribada d\u2019Internet i una creixent comunitat de periodistes i ciutadans compromesos amb la informaci\u00f3 han comen\u00e7at a fer un forat en el mur de silenci medi\u00e0tic. Aquesta nova situaci\u00f3 fa que cada dia creixi la sensaci\u00f3 que els que ens han enganyat durant 30 anys comencen a perdre la batalla de la informaci\u00f3. Una batalla, per\u00f2 que nom\u00e9s ha fet que comen\u00e7ar.<\/p>\n A continuaci\u00f3 posarem dos exemples (un d\u2019un mitj\u00e0 p\u00fablic, un altre d\u2019un mitj\u00e0 privat) de com els grans mitjans treballen en contra dels interessos dels ciutadans. Per una altra banda farem un rep\u00e0s a les iniciatives d\u2019informaci\u00f3 lliure que estan en marxa i proposem una s\u00e8rie d\u2019accions que, com a ciutadans, podem emprendre per solucionar el grav\u00edssim problema medi\u00e0tic que pateix el nostre pa\u00eds.<\/p>\n Aix\u00ed va tapar TV3 la desaparici\u00f3 de 145.000\u20ac de La Marat\u00f3<\/strong><\/p>\n El 28 d\u2019octubre de 2012 vam rebre per correu electr\u00f2nic un document amb informaci\u00f3 sobre el que estava passant a una instituci\u00f3 per a nosaltres bastant desconeguda: la Fundaci\u00f3 Institut d\u2019Alta Tecnologia (IAT). Gr\u00e0cies a aquesta informaci\u00f3 es va poder descobrir un aut\u00e8ntic esc\u00e0ndol que s\u2019ha emportat per davant 4,6 milions d\u2019euros p\u00fablics. I 145.000\u20ac de la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3. Una informaci\u00f3 que TV3 va amagar als seus espectadors.<\/p>\n L\u2019any 2001 es va constituir IAT, una fundaci\u00f3 destinada a ser un \u00abcentre de diagn\u00f2stic per la imatge pioner a Europa\u00bb. Per fer-lo realitat es va utilitzar la f\u00f3rmula de \u00abcol\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablicoprivada\u00bb que tant agrada a les escoles de negocis com ESADE i IESE. Per un costat tenim el h\u00f2lding privat CRC, especialitzat en diagn\u00f2stic per la imatge, i pel costat p\u00fablic tenim tres dels m\u00e9s importants hospitals de Catalunya: Hospital del Mar, Hospital Cl\u00ednic i Hospital de la Vall d\u2019Hebron.<\/p>\n Com sol passar en aquests casos, la gesti\u00f3 dels recursos va caure en mans de \u00abla part privada\u00bb mentre la part p\u00fablica es limitava a posar-hi diners. Tot i que el h\u00f2lding CRC nom\u00e9s va posar una quarta part dels fons, els hospitals li van cedir la gesti\u00f3. Amb el poder a les mans, CRC va captar prop de 7 milions d\u2019euros p\u00fablics en forma de subvencions, cr\u00e8dits i maquin\u00e0ria. Per\u00f2 els diners p\u00fablics no van arribar on havien d\u2019arribar i durant una d\u00e8cada els administradors van saquejar AIT. Oriol G\u00fcell al diari El Pa\u00eds ho resumia aix\u00ed:<\/p>\n El antiguo Ministerio de Ciencia, la Seguridad Social, la Agencia Tributaria, universidades y hospitales, el Ayuntamiento de Barcelona… El listado de administraciones y entes p\u00fablicos atrapados en la quiebra de la fundaci\u00f3n barcelonesa Instituto de Alta Tecnolog\u00eda (IAT) es largo. Y muy caro: 4,64 millones de euros es el dinero que les costar\u00e1 la desastrosa \u2014y culposa, seg\u00fan el administrador concursal\u2014 gesti\u00f3n que el holding privado CRC al frente de IAT (…)\u00a0<\/em>CRC utiliz\u00f3 (\u2026) a la fundaci\u00f3n como una especie de tapadera para comprar a coste cero todo tipo de materiales y servicios. El esquema utilizado era tan simple como lesivo para IAT y los proveedores: la fundaci\u00f3n hac\u00eda los pedidos (que luego no pagaba), pero los materiales y servicios obtenidos iban en realidad a empresas del grupo CRC.<\/p><\/blockquote>\n Com no podia ser d\u2019una altra manera la fundaci\u00f3 IAT va fer fallida. I com tampoc podia ser d\u2019una altra manera, com tantes vegades passa en aquests brillants entramats p\u00fablicoprivats, la factura l\u2019haurem de pagar els ciutadans. El major perjudicat \u00e9s el Ministeri de Ci\u00e8ncia, a qui IAT no va tornar 2,52 milions d\u2019euros d\u2019un cr\u00e8dit rebut quan va comen\u00e7ar la seva activitat. Per la seva banda l\u2019hospital p\u00fablic Hospital del Mar ha perdut 787.000 euros, l\u2019Institut Municipal d\u2019Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria, 321.000\u20ac, l\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria, 139.000\u20ac i l\u2019Hospital Cl\u00ednic 100.000\u20ac. Aquest saqueig est\u00e0 totalment acreditat per l\u2019informe de l\u2019administrador concursal i pel Juzgado de lo Social 17 qui va \u00abdonar per provat\u00bb que CRC va carregar fraudulentament despeses pr\u00f2pies a la AIT.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria \u2014resumida\u2014 de com tots els ciutadans vam perdre prop de 5 milions d\u2019euros en aquesta \u00abiniciativa p\u00fablicoprivada\u00bb. Per\u00f2 encara n\u2019hi havia m\u00e9s. El 18 de desembre l\u2019Oriol G\u00fcell publicava una not\u00edcia realment escandalosa:<\/p>\n CRC se qued\u00f3 con 145.000 euros donados por La Marat\u00f3 de TV3.<\/strong><\/a><\/p>\n La quiebra de la fundaci\u00f3 Instituto de Alta Tecnolog\u00eda esconde episodips sonrojantes para la que fue una de las empresas m\u00e1s mimadas por las Administraciones en la sanidad catalana<\/p>\n El 19 de mar\u00e7 de 2010 la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 va decidir concedir 145.485\u20ac al projecte d\u2019un dels investigadors del IAT. Era la primera de tres anualitats que, en conjunt, ascendien a prop de 350.000\u20ac. Per\u00f2 els diners mai van arribar a l\u2019investigador i es van quedar atrapats al laberint format per l\u2019empresa CRC.<\/p>\n La not\u00edcia va tenir un important ress\u00f2 a les xarxes socials. Segons les dades d\u2019El Pa\u00eds, la not\u00edcia va ser compartida 7.153 vegades a Facebook i 2.611 a Twitter. Al dia seg\u00fcent el caf\u00e8ambllet va publicar el document complet de l\u2019administrador concursal. En nom\u00e9s 12 hores el document va ser consultat 33.000 vegades i l\u2019etiqueta #SaquejantLaMarat\u00f3 va ser trending topic 36 hores seguides. A dia d\u2019avui, per\u00f2, TV3 no ha dit ni una sola paraula sobre el tema i no ha informat de l\u2019afer IAT als milers de persones que cada any confien milions d\u2019euros a La Marat\u00f3. Un silenci que, com tants d\u2019altres, tamb\u00e9 t\u00e9 una hist\u00f2ria.<\/p>\n Quan al caf\u00e8ambllet vam con\u00e8ixer la desaparici\u00f3 dels 145.000\u20ac de La Marat\u00f3 ens vam posar en contacte amb els seus promotors per con\u00e8ixer la seva versi\u00f3 com a afectats pel frau d\u2019IAT. Vam preguntar a la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 sobre quins eren els controls per assegurar que els diners que aporten els ciutadans arribin al seu dest\u00ed. La Begonya Garcia, del Departament de Comunicaci\u00f3 de La Marat\u00f3, ens va explicar que els comptes de La Marat\u00f3 estaven auditats per l\u2019empresa auditora PWC i que les xifres estaven disponibles a la p\u00e0gina web de TV3. Efectivament a tv3.cat vam trobar un apartat titulat \u00abOn van els diners?\u00bb. En relaci\u00f3 a l\u2019any 2010 vam trobar aix\u00f2:<\/p>\n Com es veu no s\u00f3n uns comptes molt detallats, per\u00f2 just a sota dels comptes es podia llegir: \u00abEl Patronat de la Fundaci\u00f3 va aprovar els comptes en la reuni\u00f3 del 9 de juny del 2011, un cop van ser auditats per PricewaterhouseCoopers Auditors\u00bb<\/em>.<\/p>\n Tenint en compte que aquell mateix any havien desaparegut els 145.000\u20ac que La Marat\u00f3 havia destinat a IAT, el mat\u00ed del 20 de setembre de 2012 ens vam tornar a posar en contacte amb Begonya Garcia per demanar-li poder accedir als comptes elaborats per l\u2019auditoria i poder veure com es reflectien els 145.000\u20ac desapareguts. Garcia ens va dir que ens ho enviaria per correu electr\u00f2nic al m\u00e9s aviat possible. El 21 al migdia la informaci\u00f3 encara no havia arribat. Despr\u00e9s d\u2019intentar infructuosament contactar amb alg\u00fa de La Marat\u00f3 durant tot el mat\u00ed, decidim enviar un correu a Begonya Garcia preguntant perqu\u00e8 no ens enviava els documents que ens havia prom\u00e8s. Al cap de dues hores rebem resposta:<\/p>\n Els documents no els puc enviar per correu electr\u00f2nic. Si et sembla, podem parlar passat festes i estudiem la manera de fer-ho.<\/em><\/p><\/blockquote>\n La resposta ens va sorprendre. No havia de ser La Marat\u00f3 la primera interessada en que tot aix\u00f2 s\u2019esclar\u00eds? Vaig respondre el mail immediatament:<\/p>\n Hola Begonya: Per qu\u00e8 no em pots passar els comptes per mail? Ahir em vas dir que m\u2019ho enviaries i ara em dius que \u00abpassat festes estudiarem la manera de fer-ho\u00bb? No entenc res. Ahir em vas dir que la informaci\u00f3 era p\u00fablica i ara em dius que \u00abestudiarem la manera de fer-ho\u00bb? Si us plau, explica-m\u2019ho una mica. <\/em><\/p>\n Albano<\/em><\/p><\/blockquote>\n Despr\u00e9s de dos anys tractant amb institucions expertes en amagar informaci\u00f3 sab\u00edem que moltes vegades el discurs sobre la \u00abtranspar\u00e8ncia\u00bb s\u2019acabava just quan alg\u00fa feia alguna pregunta. Al cap de pocs minuts Garcia contestava:<\/p>\n La informaci\u00f3 \u00e9s p\u00fablica, of course! No la tinc en PDF. (…) El fet d\u2019estudiar la manera de fer-ho es refereix al quan i al lloc, per si cal que vinguis a veure-la.<\/em><\/p><\/blockquote>\n Aix\u00ed, de cop, en ple segle xxi l\u2019auditoria realitzada per una important empresa auditora (PWC) que treballa a tot el m\u00f3n, no estava en PDF! Aix\u00ed dons, mentre que La Caixa posa tota mena de sistemes de pagament per col\u00b7laborar en La Marat\u00f3 (SMS, transfer\u00e8ncies, trucades, etc) qui vol rebre informaci\u00f3 sobre el dest\u00ed dels diners ha d\u2019esperar \u00abpassat festes\u00bb i despla\u00e7ar-se a Barcelona per veure el document en paper. El correu acabava: \u00abNo vegis fantasmes all\u00e0 on no hi s\u00f3n. No tenim res a amagar, t\u2019ho torno a repetir\u00bb. No era la primera vegada que ens deien una cosa aix\u00ed i sembla que \u00e9s un costum, una visi\u00f3 arrelada al nostre pa\u00eds: qui pregunta \u00e9s el malpensat, l\u2019obsessionat, l\u2019esvalotador… La sospita acostuma a caure sobre qui pregunta, no sobre qui no respon. En una roda de premsa, en un ple, a la finestreta de l\u2019ajuntament… qui pregunta \u00e9s el molest i moltes vegades ens trobem preguntant \u00abon s\u00f3n els meus diners\u00bb (en qualsevol de les seves variants) amb un cert sentiment de culpa, amb una certa vergonya per semblar desconfiats. Quantes vegades davant preguntes directes els pol\u00edtics defugen contestar a la vegada que demanen \u00abconfian\u00e7a\u00bb? Tot plegat \u00e9s un comportament fortament arrelat a la nostra societat, com ho era el costum de portar dol durant anys o que els professors piquessin els alumnes amb regles. La veritat \u00e9s que posats a triar, prefereixo els cops de regle a haver d\u2019aguantar ser tractat com bestiar en comptes de com un ciutad\u00e0. O potser una cosa porta l\u2019altra? Han estat milions de cops als dits amb un regle els que ens han inculcat la por a preguntar? \u00c9s molt probable. Per\u00f2 llavors qu\u00e8 passa a Anglaterra, per exemple? A Anglaterra tamb\u00e9 picaven els nens amb regles als dits. En canvi, qui miri una entrevista de la BBC a un pol\u00edtic veur\u00e0 que les coses s\u00f3n molt i molt diferents que aqu\u00ed. Cospedal no aguantaria ni 4 minuts en un plat\u00f3 i Xavier Crespo fa mesos que seria hist\u00f2ria.<\/p>\n Tornant a La Marat\u00f3, una altra cosa que ens va sobtar va ser que, a la primera conversa telef\u00f2nica que vam tenir amb La Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3, els seus responsables ens van dir que \u00abestaven treballant\u00bb en un comunicat explicant la posici\u00f3 davant el frau que havia patit. Per\u00f2 al dia seg\u00fcent la mateixa Begonya Garcia ens va confirmar que no farien cap comunicat sobre el tema. Qu\u00e8 havia passat?<\/p>\n Mentrestant a Twitter l\u2019etiqueta #SaquejantLaMarat\u00f3 continuava generant milers de comentaris cada hora. Per aix\u00f2, ens vam posar en contacte amb TV3 i vam parlar amb el Departament d\u2019Informatius. Els vam preguntar si tenien pensat informar de la not\u00edcia publicada pel diari El Pa\u00eds als seus telenot\u00edcies. \u00abUna cosa \u00e9s TV3 i una altra \u00e9s la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3\u00bb, ens va dir un directiu. \u00abSi la Fundaci\u00f3 no fa cap comunicat nosaltres no informarem de res.\u00bb Veient que l\u2019estrat\u00e8gia era enterrar el tema vaig parlar com a telespectador:<\/p>\n \u00abEscolti, acabo de llegir en un diari que han desaparegut 145.000\u20ac de La Marat\u00f3 de TV3 i vost\u00e8 em\u00a0diu que no diran res? M\u2019est\u00e0 dient que TV3 no t\u00e9 res a veure amb la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 quan \u00e9s TV3 qui s\u2019adre\u00e7a als telespectadors demanant diners?\u00bb La resposta, un altre cop, per emmarcar: \u00abAix\u00f2 s\u00f3n informacions d\u2019El Pa\u00eds, nosaltres no sabem res i per tant no informarem\u00bb.<\/em><\/p><\/blockquote>\n El 8 de gener vaig intentar un altre cop esbrinar qu\u00e8 havia passat amb els 145.000\u20ac de La Marat\u00f3 caiguts en mans d\u2019IAT:<\/p>\n Hola Begonya: T\u2019escric per demanar-te qu\u00e8 he de fer per tenir la documentaci\u00f3 que et vaig demanar l\u2019any passat. Em vas dir que ja ho mirar\u00edem \u00abdespr\u00e9s de festes\u00bb. Em pots dir alguna cosa? Tinc una mica de pressa. Resto a la teva disposici\u00f3, Albano<\/em><\/p><\/blockquote>\n El mateix dia 8 Begonya Garcia em va contestar:<\/p>\n Bon dia, Albano, Referent a tot el que ens demanes, la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 de TV3 t\u2019informa que: (…) Els comptes globals de la Fundaci\u00f3 i les auditories estan a disposici\u00f3 de tothom que ho sol\u00b7liciti en el Departament de Just\u00edcia, d\u2019acord al que s\u2019assenyala en la Llei de Fundacions. Salutacions cordials<\/em><\/p><\/blockquote>\n Si mirem el web de la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3, a l\u2019apartat \u00abMissi\u00f3, visi\u00f3 i valors\u00bb podem llegir:<\/p>\n Excel\u00b7lir en la seva gesti\u00f3, en tant que diposit\u00e0ria i administradora dels diners que provenen fonamentalment de les aportacions solid\u00e0ries que la ciutadania fa a TVC a trav\u00e9s del programa La Marat\u00f3.\u00a0(…) Componen els valors propis de La Fundaci\u00f3 la voluntat de servei a la comunitat, l\u2019objectivitat en les seves decisions i activitats, l\u2019efici\u00e8ncia en l\u2019acompliment de les tasques i, en general, la transpar\u00e8ncia de totes les activitats que mena, particularment pel que fa a l\u2019administraci\u00f3 i destinaci\u00f3 dels recursos.<\/em><\/p><\/blockquote>\n Per\u00f2 on quedaven aquests \u00abvalors\u00bb quan alg\u00fa demanava els comptes? Primer ens van dir que ens enviarien la informaci\u00f3 per correu, despr\u00e9s que no la tenien en PDF i que l\u2019haur\u00edem d\u2019anar a veure \u2014\u00abpassat festes\u00bb\u2014 a un lloc incert. Despr\u00e9s el de sempre: \u00abNosaltres complim amb tot el que estem obligats a complir\u00bb, en aquest cas la Llei de Fundacions. I ens preguntem: quina Llei de Fundacions? La que no va permetre descobrir el frau milionari perpetrat per de la Fundaci\u00f3 Palau de la M\u00fasica de F\u00e8lix Millet? La Llei de Fundacions que no va ser capa\u00e7 de detectar l\u2019enorme frau de la Fundaci\u00f3 IAT que va acabar amb la \u00abdesaparici\u00f3\u00bb de 5 milions d\u2019euros p\u00fablics i 145.000\u20ac de La Marat\u00f3? O potser qui ha de controlar el dest\u00ed dels diners de la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 \u00e9s la Llei de Fundacions que va modificar CiU, on es va eliminar la \u00abintervenci\u00f3 a priori\u00bb per \u00abevitar l\u2019exc\u00e9s d\u2019intervencionisme\u00bb com va dir el portaveu del Govern Francesc Homs.<\/p>\n A dia d\u2019avui no hem tingut temps d\u2019entregar la inst\u00e0ncia al Departament de Just\u00edcia. El caf\u00e8ambllet \u00e9s una revista petita i amb poc personal i ens \u00e9s dif\u00edcil arribar a tot arreu on voldr\u00edem. Tot i els \u00abvalors\u00bb i la \u00abtranspar\u00e8ncia\u00bb que tant invoca La Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3, una cosa tan senzilla com veure els comptes exigeix invertir una quantitat de temps que no tenim i que no t\u00e9 la major part de la gent. Quanta de la gent que es grata la butxaca cada any per col\u00b7laborar amb La Marat\u00f3 de TV3 disposa de dies sencers per rastrejar el dest\u00ed dels diners? I el que \u00e9s m\u00e9s greu: quanta d\u2019aquesta gent s\u2019ha pogut assabentar que 145.000\u20ac mai van arribar a la investigaci\u00f3 i van acabar als comptes d\u2019una empresa privada? A dia d\u2019avui TV3 no ha ofert cap mena d\u2019informaci\u00f3 als seus telespectadors, tot i que els cas es troba als jutjats. Si algun dels lectors d\u2019aquest llibre t\u00e9 ganes (i temps) potser pot esbrinar qu\u00e8 va passar amb els 145.000\u20ac que van desapar\u00e8ixer. Si alg\u00fa t\u00e9 intencions de fer-ho aquestes dades i preguntes li poden ser d\u2019utilitat:<\/p>\n 1. L\u2019empresa que s\u2019ofereix \u00abvolunt\u00e0riament\u00bb a auditar els comptes de La Marat\u00f3 \u00e9s PWC, on no \u00e9s estrany trobar entre els seus directius a rellevants exalts c\u00e0rrecs de CiU. Els \u00faltims mesos PWC ha estat al centre de la pol\u00e8mica per ser l\u2019autora de diversos informes recomanant la privatitzaci\u00f3 de l\u2019ICS o per haver creat la \u00abvia de pagament\u00bb a l\u2019Hospital Sant Pau que permet a qui paga saltar-se la llista d\u2019espera. Una feina que, per cert, s\u2019ha pagat amb 218.000\u20ac de diners p\u00fablics. (1).<\/p>\n A l\u2019escriptura fundacional d\u2019IAT (la fundaci\u00f3 que va fer desapar\u00e8ixer els 145.000\u20ac de La Marat\u00f3) trobem amb un vell conegut de la sanitat p\u00fablica: Raimon Belenes, a qui ja vam trobar als \u00abpapers de Matar\u00f3\u00bb. Belenes \u00e9s col\u00b7laborador habitual de PWC. Trobem tamb\u00e9 que PWC \u00e9s un dels \u00abassessors\u00bb del Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB) on tenia la seva seu IAT.<\/p>\n Segons han confirmat fonts de La Marat\u00f3, la informaci\u00f3 sobre el desviament de diners destinats a investigaci\u00f3 els va arribar gr\u00e0cies al cient\u00edfic guanyador de la beca. Quan aquest va veure que no rebia els diners i que l\u2019empresa estava a punt de declarar concurs de creditors, va donar la veu d\u2019alarma. La pregunta \u00e9s: i si no s\u2019hagu\u00e9s declarat el concurs de creditors? Ens hagu\u00e9ssim assabentat mai del que estava passant?<\/p>\n El 5 de desembre de 2012 la Sindicatura de Comptes va fer p\u00fablic l\u2019informe \u00abInstitut d\u2019Alta Tecnologia (IAT) Fundaci\u00f3 Privada. Exercicis 2006-2010. Informe 32\/2012\u00bb. En nomes 30 p\u00e0gines queda reflectida la magnitud de l\u2019esc\u00e0ndol.<\/p>\n Fonts de la mateixa Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 asseguren que \u00abestan negociant\u00bb per recuperar els diners i que per aix\u00f2 no havien fet p\u00fablic l\u2019esc\u00e0ndol. En aquest sentit l\u2019administrador concursal d\u2019IAT \u00e9s molt contundent:<\/p>\n Es van mantenir en plantilla quatre persones per fer, suposadament, treballs d\u2019investigaci\u00f3 docent, i incl\u00fas va sol\u00b7licitar i tramitar subvencions per a tal efecte. Ni es van realitzar aquests treballs no es van consumir aquestes dotacions. Per\u00f2 aix\u00f2 si: una cosa \u00e9s que no s\u2019utilitzaran per als fins previstos per\u00f2 una altra molt diferent \u00e9s que no se li don\u00e9s un altre dest\u00ed, doncs en definitiva, els diners no hi s\u00f3n ni se\u2019ls espera. (document original aqu\u00ed<\/a>)<\/em><\/p><\/blockquote>\n Mant\u00e9 silenci la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 per intentar recuperar els diners o fa tot el possible per que la gent que va confiar en ells no s\u2019assabenti de l\u2019esc\u00e0ndol? No hi ha dubte de que La Marat\u00f3 \u00e9s una v\u00edctima d\u2019aquest frau. Per\u00f2 que TV3\u00a0amagui l\u2019esc\u00e0ndol \u00e9s un frau a la ciutadania. Als que paguen els impostos i\u00a0als que col\u00b7laboren a La Marat\u00f3.<\/p>\n Durant els dos anys que hem dedicat a investigar la sanitat catalana TV3 no es va fer ress\u00f2 de cap dels casos que vam destapar. Tampoc es van fer cap ress\u00f2 quan el diari El Pa\u00eds va publicar el seus tres reportatges sobre el Cas Bag\u00f3. Quan es va destapar l\u2019Informe Crespo vam trucar a TV3 preguntant perqu\u00e8 no feien refer\u00e8ncia al tema. La resposta dels directius dels informatius va ser que \u00abno sabien res d\u2019aquest informe\u00bb tot i que El Pa\u00eds feia dies que l\u2019havia penjat al seu web. A hores d\u2019ara, ni el web de TV3 ni el de Catalunya R\u00e0dio recullen cap not\u00edcia sobre el tema. Sembla que tampoc s\u2019han assabentat de que l\u2019Oficina Antifrau, la Fiscalia i el Parlament investiguen Ramon Bag\u00f3, de qui no apareix cap not\u00edcia. No queda m\u00e9s remei que preguntar-se: qui est\u00e0 protegint medi\u00e0ticament Bag\u00f3? Mentre s\u2019amaga el Cas Bag\u00f3, Xavier Crespo, el diputat imputat per la seva presumpta relaci\u00f3 amb la m\u00e0fia russa, va disposar de desenes de minuts a aquests mitjans p\u00fablics per \u00abdefensar-se\u00bb.<\/p>\n El Cas Pallerols, les c\u00e0rregues policials, l\u2019ull d\u2019Esther Quintana, les retirades de not\u00edcies sobre la PAH, la no-informaci\u00f3 sobre les protestes contra La Caixa… La llista de desprop\u00f2sits informatius protagonitzats per TV3 \u00e9s molt llarga i ens obliga a exigir, com a ciutadans, una televisi\u00f3 p\u00fablica democr\u00e0tica, lliure de comissaris pol\u00edtics del Govern i on els periodistes puguin fer la seva feina amb dignitat. Perqu\u00e8 \u2014i aix\u00f2 cal deixar-ho clar\u2014 el problema de TV3 en cap cas s\u00f3n els seus treballadors, ni els seus periodistes. \u00c9s un problema pol\u00edtic que no t\u00e9 el seu origen a Sant Joan Desp\u00ed sin\u00f3 a la Pla\u00e7a Sant Jaume.<\/p>\n Ens ajudes a difondre?<\/p>\n Saquejant La Marat\u00f3: Aix\u00ed va tapar TV3 la desaparici\u00f3 de 145.000\u20ac de La Marat\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n La Vanguardia, La Caixa i les subvencions<\/strong><\/p>\n Si als mitjans p\u00fablics la situaci\u00f3 \u00e9s escandalosa, als privats la cosa \u00e9s encara m\u00e9s greu. En aquest cas, per\u00f2, alg\u00fa podria dir que si s\u00f3n privats tenen total llibertat per triar la seva l\u00ednia informativa. Efectivament. El problema, per\u00f2, \u00e9s que els mitjans privats estan fortament finan\u00e7ats amb diners p\u00fablics. De fet, la de subvencions a mitjans \u00e9s una de les poques partides del pressupost de la Generalitat que ha augmentat prop d\u2019un 40%.<\/p>\n L\u2019any 2011 els 7 principals grups de comunicaci\u00f3 van rebre de la Generalitat 6 milions d\u2019euros. L\u2019any 2012 els ciutadans van posar de la seva butxaca 9,4 milions d\u2019euros. Els grups m\u00e9s beneficiats han estat el God\u00f3 (1,45 milions) i El Punt (1,3 milions). A banda d\u2019aix\u00f2 el Govern d\u2019Artur Mas va aprovar l\u2019any 2011 una subvenci\u00f3 de 5,5 milions d\u2019euros per finan\u00e7ar la rotativa del diari La Vanguardia. El diari Ara va ingressar entre 2011 i 2012 prop d\u2019un mili\u00f3 d\u2019euros i el Grupo Zeta (El Peri\u00f3dico) va rebre 1,9 milions al mateix per\u00edode.<\/p>\n L\u2019impacte d\u2019aquesta pol\u00edtica de subvencions \u00e9s enorme. En l\u2019\u00e0mbit sanitari, per exemple, els mitjans subvencionats no nom\u00e9s han tapat casos de corrupci\u00f3 o silenciat les protestes, sin\u00f3 que han servit d\u2019altaveu a les posicions m\u00e9s favorables a la privatitzaci\u00f3 o als copagaments. I no ens hauria d\u2019estranyar ja que els interessos del Govern coincideixen enormement amb els interessos empresarials dels grup de comunicaci\u00f3. L\u2019amo del Grup God\u00f3, Javier God\u00f3, compagina la seva faceta com a editor de la hipersubvencionada La Vanguardia amb el c\u00e0rrec de Vicepresident segon del consell d\u2019administraci\u00f3 de La Caixa. El periodista Abel Caldera explicava a la publicaci\u00f3 L\u2019Accent la import\u00e0ncia que per a\u00a0La Caixa t\u00e9 el sector de la sanitat privada:<\/p>\n L\u2019entitat financera ha estat tamb\u00e9 una de les principals benefici\u00e0ries de les retallades en sanitat. La Caixa controlava, a trav\u00e9s d\u2019AGBAR, una part de l\u2019asseguradora m\u00e8dica Adeslas, que la companyia d\u2019aig\u00fces compartia amb el fons franc\u00e8s Malakoff M\u00e9d\u00e9ric, dirigit per un germ\u00e0 de Sarkozy. Aquesta asseguradora era la principal asseguradora m\u00e8dica tant a nivell catal\u00e0 com a nivell estatal.\u00a0<\/em><\/p>\n <\/em>Quan a la primavera de 2010 la companyia francesa Suez va fer una OPA per fer-se amb el control del 80% de les accions d\u2019AGBAR, la Caixa, abans de vendre la seva part, va retirar Adeslas de la tutela de la companyia d\u2019aig\u00fces per posar-la sota el seu control directe, i va comprar la part de Malakoff M\u00e9d\u00e9ric. Amb aquest moviment l\u2019entitat volia posicionar-se avantatjosament en el mercat de les assegurances en un moment en qu\u00e8 les privatitzacions assenyalaven aquest sector com un dels sectors m\u00e9s puixants en plena crisi econ\u00f2mica. La voluntat de La Caixa era integrar Adeslas amb SegurCaixa, l\u2019asseguradora del grup, per tal que \u00ables sin\u00e8rgies que s\u2019estableixin entre les companyies permetin accedir a un univers amb m\u00e9s de sis milions de clients\u00bb, segons explica-va en un comunicat. Mig any despr\u00e9s, amb la vict\u00f2ria electoral de CiU, es va accelerar el desmantellament del sistema sanitari p\u00fablic. Aix\u00ed, tal com informava Europa Press, el sector el 2011 al Principat augmentava en 52.000 clients i registrava el seu r\u00e8cord anual de negoci.<\/p>\n La uni\u00f3 de les dues asseguradores de La Caixa va comportar la creaci\u00f3 d\u2019Adeslas SegurCaixa. Amb tot, una part dels hospitals i serveis m\u00e8dics propietat d\u2019Adeslas s\u2019atribu\u00efren a una altra companyia, Uni\u00f3n M\u00e9dica Regional, coparticipada per La Caixa i el fons d\u2019inversi\u00f3 Goodgrow. Aquest fons gestiona el patrimoni de la fam\u00edlia Gallardo, propietaris dels Laboratoris Almirall.<\/p><\/blockquote>\n Pel que sembla estem subvencionant amb els diners de la nostra sanitat als grups empresarials que no volen que tinguem sanitat.<\/p>\n Ens ajudes a difondre?<\/p>\n Per qu\u00e8 hi ha tantes Vanguardias als trens?<\/strong><\/span><\/p>\n Internet, una soluci\u00f3 (a mitges)<\/strong><\/p>\n La contrapartida a aquesta situaci\u00f3 medi\u00e0tica \u00e9s, sense dubte, Internet. La quantitat de gent que t\u00e9 acc\u00e9s a la xarxa no para de cr\u00e9ixer i el monopoli informatiu que tenien les grans corporacions fa anys que ha desaparegut. Avui les xarxes socials i el ja antic correu electr\u00f2nic estan servint per difondre informaci\u00f3 que dif\u00edcilment podr\u00edem trobar en un mitj\u00e0 \u00abconvencional\u00bb. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi ha prou.<\/p>\n Internet \u00e9s un magn\u00edfic canal de distribuci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3, per\u00f2 res m\u00e9s. Com hem vist al llarg del llibre, moltes vegades accedir a aquesta informaci\u00f3 requereix molt de temps. Tamb\u00e9 requereix molt de temps posar aquesta informaci\u00f3 en context, ordenar-la i analitzar-la. I aix\u00f2 no ho ha fa la xarxa. Aix\u00f2 ho han de fer persones. Han de ser persones les que insisteixin durant dies per a que finalment alg\u00fa alliberi la informaci\u00f3. Han de ser persones les que dediquin hores a llegir actes de treball del Parlament i les que es mirin amb lupa un redactat d\u2019una llei o les que estableixin les connexions de certes persones amb certs negocis. Han de ser persones, en definitiva, les que produeixin la informaci\u00f3 que despr\u00e9s si, es distribuir\u00e0 per Internet. Hist\u00f2ricament les persones que s\u2019han encarregat de fer aquesta feina han estat els periodistes.<\/p>\n Una metgessa, un pastisser, un paleta, un professor d\u2019institut, tots dediquen les seves hores de treball a cobrir necessitats importants de la resta de les persones. Aquestes persones, despr\u00e9s d\u2019una jornada laboral no tindran prou energia ni temps per dedicar-se a esbrinar si els contractes d\u2019un poder\u00f3s empresari han complert els requisits establerts o podran dedicar tot un mat\u00ed a perseguir telef\u00f2nicament un alcalde per a que expliqui un determinat punt de la seva gesti\u00f3. En aquest punt \u00e9s on la societat necessita de persones que facin periodisme.<\/p>\n Internet, doncs, \u00e9s una eina imprescindible per trencar el mur medi\u00e0tic. Per\u00f2 no suficient. Alg\u00fa ha de pagar als que generen i elaboren la informaci\u00f3. I si qui paga \u00e9s La Caixa, el problema est\u00e0 servit. \u00c9s en aquest punt on entra en joc la implicaci\u00f3 ciutadana.<\/p>\n Fent pinya amb la informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Des de fa m\u00e9s de 5 anys el setmanari La Directa surt al carrer setmanalment amb una oferta informativa que molt rarament trobarem a la \u00abpremsa convencional\u00bb. Ells es defineixen aix\u00ed:<\/p>\n La Directa \u00e9s un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 en catal\u00e0 d\u2019actualitat, investigaci\u00f3, debat, i an\u00e0lisi. Amb vocaci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia, volem exercir la funci\u00f3 social de denunciar els abusos i injust\u00edcies i potenciar les alternatives.<\/p>\n Actualment La Directa est\u00e0 fent una campanya per trobar subscriptors amb la intenci\u00f3 d\u2019enfortir el projecte. Els seus impulsors estan molt contents perqu\u00e8 estan a punt d\u2019arribar als 2.000 subscriptors, la qual cosa no est\u00e0 gens malament… per\u00f2 que ens obliga a fer una reflexi\u00f3: com potser que a tot Catalunya La Directa nom\u00e9s tingui 2.000 subscriptors? Com potser que, tot i que centenars de milers de persones som conscients de l\u2019engany al que ens sotmeten els mitjans de comunicaci\u00f3 massius, La Directa tingui nom\u00e9s 2.000 subscriptors. N\u2019hauria de tenir 20.000!<\/p>\n El cas de La Directa nom\u00e9s \u00e9s un de molts exemples del bon treball del periodisme independent. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un exemple de la encara poca implicaci\u00f3 de la ciutadania en aquestes iniciatives. Mentre els peri\u00f2dics \u00abtradicionals\u00bb reben milions d\u2019euros p\u00fablics, desenes de projectes informatius sobreviuen gr\u00e0cies a molta gent que creu que a l\u2019\u00e0mbit medi\u00e0tic s\u2019est\u00e0 lliurant una batalla que no es pot perdre.<\/p>\n Al llarg d\u2019aquests mesos, en que la Marta i jo hem participat en desenes de xerrades i actes p\u00fablics, una de les preguntes que m\u00e9s es repeteixen \u00e9s: \u00abQu\u00e8 podem fer?\u00bb. Entre d\u2019altres, la resposta pot ser: \u00abCrear i enfortir mitjans de comunicaci\u00f3 independents\u00bb. No \u00e9s un aspecte menor: les retallades, les preferents, la privatitzaci\u00f3, la corrupci\u00f3, la viol\u00e8ncia policial, els imputats… darrere de tot plegat trobem els mitjans de comunicaci\u00f3 que donen legitimitat a aquest estat de coses. No \u00e9s casual que els governants dediquin milions d\u2019euros a controlar mitjans. Si no controlen els mitjans el seu poder desapareix. De fet ja est\u00e0 desapareixent. Per aix\u00f2, ara, \u00e9s de vital import\u00e0ncia continuar amb la feina informativa i enfortir els mitjans independents. I aix\u00f2, com tantes altres coses, nom\u00e9s ho pot fer el poble.<\/p>\n Davant la impossibilitat de fer una llista tancada, al web de la revista caf\u00e8ambllet (cafeambllet.com) trobareu un complet llistat de mitjans independents. Pel que fa al caf\u00e8ambllet, fins ara el finan\u00e7ament s\u2019ha fet a trav\u00e9s de la publicitat de l\u2019edici\u00f3 impresa de la revista que es reparteix a la comarca de la Selva. Actualment per\u00f2, i degut a que la tem\u00e0tica que tractem excedeix l\u2019\u00e0mbit estrictament local, ens hem de replantejar la forma de finan\u00e7ament ja que els nostres continguts es distribueixen majorit\u00e0riament a trav\u00e9s de la xarxa. De moment no hem tingut temps de proposar als nostres lectors cap tipus de col\u00b7laboraci\u00f3. Esperem que quan tinguem la f\u00f3rmula aquesta us sembli interessant.<\/p>\n La implicaci\u00f3 popular en la producci\u00f3 informativa \u00e9s fonamental. L\u2019escriptor valenci\u00e0 Joan Fuster va dir que \u00abTota pol\u00edtica que no fem nosaltres ser\u00e0 feta contra nosaltres\u00bb. Una cosa semblant podem dir de la informaci\u00f3: \u00abTota la informaci\u00f3 que no fem nosaltres ser\u00e0 feta contra nosaltres\u00bb. Perqu\u00e8 tot i que el contingut dels principals diaris no s\u00f3n de pagament, la informaci\u00f3 mai \u00e9s gratis. Sempre hi ha alg\u00fa que l\u2019est\u00e0 pagant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Mitjans de comunicaci\u00f3 contra el poble \u00b7 On s\u2019explica com TV3 va amagar\u00a0la desaparici\u00f3 de 145.000\u20ac de La Marat\u00f3 i l\u2019estreta relaci\u00f3 de l\u2019amo de La\u00a0Vanguardia amb La Caixa: La persuasi\u00f3, la dissuasi\u00f3, que fins […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-7Y","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/494"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=494"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/494\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"57_marat\u00f3\"](\"http:\/\/www.onsonelsmeusdiners.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/57_marat%C3%B3.jpg\")
<\/p>\n![\"twitter_CAT\"](\"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/10\/twitter_CAT.jpg\")
<\/a>![\"facbook_CAT\"](\"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/10\/facbook_CAT.jpg\")
<\/a><\/p><\/blockquote>\n![\"Ejemplares](\"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/10\/58_vang.jpg\")
<\/p>\n<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n