1. Treball publicat l\u201911 de setembre de 2012 a la publicaci\u00f3 especial \u00abProu corrupci\u00f3 a la sanitat p\u00fablica\u00bb el\u00b7laborat conjuntament per CAF\u00c8AMBLLET, Catac-CTS IAC i la Candidatura d\u2019Unitat Popular (CUP).<\/p><\/div>\n

(Quasi) Tots els homes del President: coneguent als assessors d\u2019Artur Mas…\u00a0<\/i>i els seus negocis \u00b7 I si canviem d\u2019assessors? \u00b7 10 propostes concretes i 7 idees\u00a0<\/i>sobre els medicaments \u00b7 Per una nova cultura de la salut:<\/i><\/span><\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

A la sanitat p\u00fablica est\u00e0 tenint lloc un fenomen similar al que s\u2019est\u00e0 vivint al sistema financer: els mateixos que han portat la sanitat p\u00fablica al desastre s\u00f3n els que ara es presenten com a \u00abexperts\u00bb i ens proposen les \u00absolucions\u00bb. Unes solucions que, curiosament, coincideixen en gran mesura amb els seus interessos particulars i els de les corporacions a les que representen. Per sort, al nostre pa\u00eds hi ha altres experts que treballen per oferir alternatives al discurs interessat i oficial. A continuaci\u00f3 oferim un rep\u00e0s a aquestes dues maneres d\u2019enfocar el debat sanitari. Per una banda presentem a alguns dels \u00abexperts oficials\u00bb i, per una altra, oferim les propostes alternatives dels experts \u00abno oficials\u00bb.<\/p>\n

(Quasi) Tots els homes del President
\n<\/span><\/strong><\/p>\n

Raquel Gallego Calder\u00f3n al seu estudi del model sanitari catal\u00e0 va definir el model sanitari catal\u00e0 com a \u00abmercat relacional\u00bb. Un \u00e0mbit de negoci on les relacions personals, els contactes entre empreses, l\u2019estret contacte entre el m\u00f3n privat i el m\u00f3n p\u00fablic s\u00f3n una constant. Altres actors menys acad\u00e8mics, han descrit aquest sistema com \u00abamiguista\u00bb i de \u00abporta girat\u00f2ria\u00bb. Periodistes, treballadors i estudiosos dels sistemes sanitaris han vist en aquest \u00abmercat relacional\u00bb un focus d\u2019opacitat, de manca de transpar\u00e8ncia i, sobretot, de conflictes d\u2019interessos.<\/p>\n

El Sindicat CATAC-CTS\/IAC ha observat durant els \u00faltims 20 anys els moviments de persones, empreses i institucions. Una observaci\u00f3 que li ha perm\u00e8s tra\u00e7ar un mapa d\u2019aquest mercat relacional.<\/p>\n

\u00c9s un mapa enorme. \u00c9s incomplet, complex i requereix encara molt desenvolupament. De moment, per\u00f2, podem comen\u00e7ar a estirar d\u2019alguns fils. Per exemple, del CAREC i del Consell Assessor de Sanitat.<\/p>\n

Una de les primeres decisions d\u2019Artur Mas quan va arribar al Govern va ser la creaci\u00f3 de dos \u00f2rgans consultius: el CAREC (Consell Assessor per a la Reactiva-ci\u00f3 Econ\u00f2mica i el Creixement) i el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progr\u00e9s del Sistema Sanitari. Qui s\u00f3n aquests \u00abassessors\u00bb de Mas? D\u2019on surten aquests \u00abexperts\u00bb que parlen a cau d\u2019orella al govern del nostre pa\u00eds? Quins interessos tenen? Qui s\u00f3n els seus amics? Quins s\u00f3n els seus negocis? Aconsellen pensant en el b\u00e9 dels catalans o en el compte de resultats de les seves empreses? El seg\u00fcent article intenta aportar dades per respondre aquestes preguntes.<\/p>\n

<\/p>\n

Salvador Alemany va ser designat per Artur Mas com a president del Consell Assessor per a la Reactivaci\u00f3 Econ\u00f2mica i el Creixement (CAREC). Alemany \u00e9s el president d\u2019Abertis, la multinacional que s\u2019ha enriquit, entre d\u2019altres negocis, gr\u00e0cies a les pol\u00e8miques concessions d\u2019autopistes. El diputat de SI, Toni Strubell, va qualificar Abertis com \u00abun cementiri d\u2019elefants d\u2019ex dirigents de CiU\u00bb.<\/p>\n

El principal accionista d\u2019Abertis \u00e9s La Caixa, copropiet\u00e0ria de la m\u00fatua privada SegurCaixa-Adeslas (Mutua Madrilenya). El segon accionista m\u00e9s important d\u2019Abertis \u00e9s el fons CVC, copropietari de la multinacional sanit\u00e0ria Capio.<\/p>\n

Alemany \u00e9s membre de la Fundaci\u00f3n de Estudios de Economia Aplicada (FEDEA). Segons el catedr\u00e0tic d\u2019economia Vicen\u00e7 Navarro, FEDEA \u00e9s \u00abLa veu de la banca i la gran patronal\u00bb.<\/p>\n

Una opini\u00f3 que es confirma si mirem algunes de les empreses que financen la instituci\u00f3: Abengoa, Banesto, BBVA, Banco Sabadell, La Caixa, Banco Popular, Iberdrola, Grupo Santander, Repsol…<\/p>\n

Els estudis que paguen totes aquestes empreses ho deixen clar: \u00abNada es gratis. Hay que incentivar el uso de la sanidad privada. Hay que dar soluciones al sistema nacional de salud aunque a veces resulten impopulares.\u00bb<\/p>\n

Salvador Alemany va ser fins l\u2019any 2011 president del Cercle d\u2019Economia, actualment presidit per l\u2019exministre de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, Josep Piqu\u00e9. Aquesta instituci\u00f3 \u00e9s una mena de club on es troben poderosos empresaris com Josep Oliu, president del Banc Sabadell; Artur Carulla, president d\u2019Agrolimen; o Isak Andic, propietari de Mango, primera fortuna catalana i principal impulsor d\u2019Eurovegas a Catalunya.<\/p>\n

La companyia presidida per Alemany ha estat not\u00edcia en relaci\u00f3 amb el Cas Palau. Podem llegir a la premsa: \u00abLa policia veu acreditat el finan\u00e7ament irregular de CDC a trav\u00e9s del Palau de la M\u00fasica\u00bb \u00b7 \u00abFerrovial va finan\u00e7ar de manera il\u00b7l\u00f2gica i amb ingents quantitats de diners el Palau de la M\u00fasica\u00bb \u00b7 \u00abSegons informes de la Unitat Contra la Delinq\u00fc\u00e8ncia Econ\u00f2mica de la Policia Nacional Abertis va fer donacions a la Fundaci\u00f3 Trias Fargas que, en bona mesura, van nodrir les arques de CDC\u00bb \u00b7 \u00abLa policia sospita que aquestes donacions hagin \u201cviciat\u201d els concursos p\u00fablics on han participat\u00bb.<\/p>\n

D\u2019altra banda, a m\u00e9s d\u2019assessorar Artur Mas, Alemany forma part del patronat de la Fundaci\u00f3 Pr\u00edncep de Girona.<\/p>\n

En clau borb\u00f2nica, ens trobem l\u2019Institut Noos d\u2019I\u00f1aki Urdangarin. \u00abLa policia assenyala que Abertis va pagar 116.000 euros a l\u2019Institut Noos en concepte d\u2019informes\u00bb \u00b7 \u00abLa multinacional espanyola Aberits pag\u00f3 2.362 euros por cada p\u00e1gina escrita. La polic\u00eda a\u00f1ade que el tipo de letra utilizado para esos informes era muy grande\u00bb.<\/p>\n

Ens ajudes a difondre?<\/p>\n

Qui \u00e9s Salvador Alemany?<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n

<\/p>\n

A m\u00e9s de ser membre del CAREC, Eugenia Bieto \u00e9s, actualment, directora general de l\u2019escola de negocis ESADE. Bieto va accedir a aquest c\u00e0rrec despr\u00e9s que el seu predecessor, Marcel Planelles, es vei\u00e9s involucrat amb l\u2019esc\u00e0ndol de l\u2019Institut Noos. \u00abPlanelles va desenvolupar un paper central entre les persones i empreses que oferien serveis a Urdangarin\u00bb segons explica el diari El Pa\u00eds.<\/p>\n

La relaci\u00f3 d\u2019ESADE amb l\u2019esc\u00e0ndol Urdangarin no acaba aqu\u00ed. El soci d\u2019I\u00f1aki Urdangarin i cofundador de l\u2019Institut Noos era Diego Torres, professor i membre de l\u2019equip d\u2019investigadors d\u2019ESADE, on per cert, va estudiar I\u00f1aki Urdangarin.<\/p>\n

Una de les primeres mesures d\u2019Eug\u00e8nia Bieto quan va assumir ESADE va ser demanar als empleats i professors que no parlessin amb la premsa sobre el tema Urdangarin. Per cert, el director de comunicaci\u00f3 d\u2019ESADE \u00e9s Oriol Llop, que abans d\u2019aix\u00f2 era cap de premsa d\u2019Artur Mas.<\/p>\n

Lli\u00e7ons als ciutadans \u00b7 Tot i els esc\u00e0ndols protagonitzats per molts dels seus directius i professors, ESADE es permet donar lli\u00e7ons als ciutadans. En una entrevista concedida a la revista Aces de Sanitat Privada, Bieto va dir: \u00abNo \u00e9s sostenible que l\u2019estat presti serveis sanitaris a cost 0\u00bb. Segons Ramon Serna del sindicat CATAC-CTS IAC \u00abla senyora Bieto sembla oblidar que els ciutadans paguen impostos per tenir aquests serveis. De \u201ccost 0\u201d res de res…\u00bb<\/p>\n

A la mateixa entrevista, Bieto explica l\u2019avantatge de tenir consellers al Govern provinents del sector privat: \u00abAquesta mena de porta girat\u00f2ria entre persones que van del sector p\u00fablic al sector privat i viceversa ajuda a signar convenis\u00bb.<\/p>\n

Ens ajudes a difondre?<\/p>\n

Eugenia Bieto: ESADE, els \u2018urdangarins\u2019 i Artur Mas<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n

<\/p>\n

La Caixa t\u00e9 important\u00edssims interessos al negoci sanitari privat a trav\u00e9s de SegurCaixa\/Adeslas. Per aix\u00f2, no \u00e9s estrany trobar entre els assessors d\u2019Artur Mas a Jordi Gual. Gual \u00e9s sotsdirector general i economista en cap de La Caixa.<\/p>\n

De la mateixa manera que Salvador Alemany, Gual \u00e9s membre del Cercle d\u2019Economia. Jordi Gual tamb\u00e9 \u00e9s professor especialista en la relaci\u00f3 entre el sector p\u00fablic i el sector privat a l\u2019escola de negocis IESE, creada per l\u2019Opus Dei.<\/p>\n

Per fer-nos una idea de quina mena de pol\u00edtiques propugna aquesta escola, fem una mirada a l\u2019ideari que defensa el professor d\u2019Iniciativa Emprenedora de IESE, Pedro Nueno:<\/p>\n

\u00abCal privatitzar tot el que encara \u00e9s de propietat p\u00fablica… el que m\u00e9s pagui, s\u2019ho queda. Hem de vendre el pa\u00eds, per\u00f2 de veritat\u00bb \u00b7 \u00abCal posar a treballar els joves gratu\u00eftament durant dos anys obligat\u00f2riament\u00bb \u00b7 \u00abEns enfrontar\u00edem a la protesta de tots els que se\u2019ls acabaria viure del \u201ccuento\u201d. Caldr\u00e0 aguantar crits uns dies i ficar a la pres\u00f3 alg\u00fa. Cal fer aquestes coses\u00bb<\/p>\n

El que Pedro Nueno no explica a cap dels seus articles \u00e9s que el seu company a IESE, el professor Miguel Tejeiro, era el comptable dels xiringuitos d\u2019Urdangarin i secretari del fam\u00f3s Institut Noos. Actualment Tejeiro est\u00e0 imputat per aquests fets.<\/p>\n

El senyor Nueno tampoc explica que ell \u00e9s el creador del fons de capital risc de IESE, Finaves, un fons que rep desenes de milers d\u2019euros de diner p\u00fablic a trav\u00e9s de l\u2019Institut Catal\u00e0 de Finances i de l\u2019empresa p\u00fablica Acc10 per finan\u00e7ar \u00abprojectes dels alumnes de IESE\u00bb.<\/p>\n

Entre d\u2019altres inversions, Finaves inverteix en companyies m\u00e8diques privades als EUA.<\/p>\n

Al consell d\u2019administraci\u00f3 de Finaves, juntament amb Nueno, trobem Josep Fern\u00e1ndez Terricabras, actualment president de la Corporaci\u00f3 de Salut Mares-me i La Selva, un consorci p\u00fablic que est\u00e0 sent investigat per la Sindicatura de Comptes i pel Tribunal de Comptes en relaci\u00f3 amb l\u2019esc\u00e0ndol protagonitzat per Xavier Crespo, actualment diputat de CDC.<\/p>\n

Per\u00f2 qu\u00e8 fa Gual a IESE? Aquest assessor d\u2019Artur Mas compagina la seva feina com a subdirector General de La Caixa amb el comit\u00e8 de direcci\u00f3 del Centro Sector P\u00fablico \u2013 Sector Privat de IESE (IESE SP-SP), un lobby \u00abper a la transfer\u00e8ncia total o parcial de la gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics\u00bb.<\/p>\n

Qui paga aquesta m\u00e0quina de privatitzar dirigida per Gual?<\/p>\n

La Cambra de Comer\u00e7, el BBVA, la Diputaci\u00f3 de BCN, els assessors tributaris Garrigues, VidaCaixa, Telef\u00f3nica, T-Systems, Endesa, Agbar, les farmac\u00e8utiques Sanofi i MSD i la consultora PWC.<\/p>\n

Finalment, IESE i La Caixa col\u00b7laboren estretament amb el programa \u00abEmprendimiento Social\u00bb de l\u2019Obra Social de La Caixa, una obra social de la qual la infanta Cristina \u00e9s directora de l\u2019\u00c0rea Internacional.<\/p>\n

Per acabar amb el senyor Gual: no hem trobat un sol article on parli de l\u2019esc\u00e0ndol de les preferents de La Caixa, entitat on, recordem, ell \u00e9s l\u2019economista en cap.<\/p>\n

A \u00abLos Desayunos ESADE\u00bb John de Zulueta \u2014actual president d\u2019USP-Hospitales\u2014 va assegurar que \u00ablo adecuado ser\u00eda contar con una cartera limitada de servicios, ya que no es posible financiar todo para todos\u00bb.<\/p>\n

El senyor Manel Peir\u00f3, professor d\u2019ESADE i tamb\u00e9 assessor d\u2019Artur Mas, ho t\u00e9 clar: \u00abLa crisi \u00e9s una oportunitat magn\u00edfica per accelerar reformes sanit\u00e0ries. Sense retallades ni sacrificis no es pot mantenir l\u2019actual sanitat. Cal refor\u00e7ar copagaments i assegurances privades complement\u00e0ries\u00bb. Unes \u00abassegurances privades complement\u00e0ries\u00bb que es freguen les mans mentre \u00abassessoren\u00bb el nostre president.<\/p>\n

Ens ajudes a difondre?<\/p>\n

Jordi Gual: Quan les escoles de l\u2019Opus treballen per robar la sobirania als ciutadans<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n

<\/p>\n

Si parlem de IESE i de PWC, \u00e9s inevitable parlar d\u2019un altre assessor d\u2019Artur Mas: Joaquim Triad\u00fa.<\/p>\n

Entre els molt c\u00e0rrecs pol\u00edtics que ha ocupat Triad\u00fa destaca la seva etapa de conseller de presid\u00e8ncia de Jordi Pujol.<\/p>\n

A l\u2019esfera dels negocis, Triad\u00fa \u00e9s vicepresident del Centro Sector P\u00fablico-Sector Privado de IESE (IESE SP-SP) que hem conegut de la m\u00e0 de Jordi Gual. Joaquim Triad\u00fa ha estat soci del bufet d\u2019advocats Garrigues, que ha estat not\u00edcia recentment per la seva implicaci\u00f3 al cas dels ERE d\u2019Andalusia: \u00abVenien a l\u2019empresari el producte, \u00e9s a dir, l\u2019ERE i les prejubilacions gratis o pr\u00e0cticament gratis perqu\u00e8 pagava la Junta\u00bb \u00b7 \u00abEls advocats proposaven a les empreses el negoci rod\u00f3 perqu\u00e8 no havien d\u2019abonar res, ni tal sols la seva minuta\u00bb \u00b7 \u00abLa jutgessa ha assenyalat el bufet Garrigues com a protagonista d\u2019aquesta manera d\u2019actuar que li va reportar uns ingressos per 1,2 milions d\u2019euros\u00bb explicava El Pa\u00eds el passat 11 de mar\u00e7.<\/p>\n

Quan Triad\u00fa encara era a Garrigues, l\u2019assessor d\u2019Artur Mas va protagonitzar un dels moments m\u00e9s escandalosos del Cas Palau: com a advocat de l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0, Triad\u00fa es va ocupar de portar a terme una maniobra curiosa: \u00abdemanar al jutge del Cas Palau que no obr\u00eds una causa judicial nova per separar la investigaci\u00f3 sobre un presumpte finan\u00e7ament irregular de Converg\u00e8ncia de l\u2019espoli del Palau\u00bb.<\/p>\n

\u00abQui va portar el tema jur\u00eddicament (explica Jordi Font, membre de la junta de l\u2019Orfe\u00f3) va ser Triad\u00fa (…). \u00c9s un esc\u00e0ndol tan greu com el desfalc d\u2019alg\u00fa que est\u00e0 pagat per l\u2019Orfe\u00f3 i fa funcions contra l\u2019Orfe\u00f3.\u00bb<\/p>\n

Un Orfe\u00f3, per cert, presidit per Mariona Carulla, hereva del Grup Agrolimen i promotora de la Fundaci\u00f3 Llu\u00eds Carulla, on trobem com a membre el senyor Triad\u00fa.<\/p>\n

L\u2019objectiu de la fundaci\u00f3 \u00e9s \u00abpromoure desinteressadament qualsevol activitat de la cultura catalana sempre que siguin mereixedores de tal ajut a judici del patronat\u00bb. Actualment la fam\u00edlia Carulla t\u00e9 seriosos problemes amb Hisenda.<\/p>\n

\u00abSegons l\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria, els sis germans de la fam\u00edlia Carulla, propiet\u00e0ria del grup Agrolimen van defraudar entre 400.000 i un mili\u00f3 d\u2019euros… cada un d\u2019ells\u00bb, explicava el diari El Pa\u00eds el 8 de juny de 2011.<\/p>\n

Empreses d\u2019aquest grup s\u00f3n: Gallina Blanca, Pans&Company, Ausonia, Evax, Caves Montferrant, El Pavo o BioCentury.<\/p>\n

Triad\u00fa, actualment, \u00e9s membre de la Junta Directiva del Cercle d\u2019Economia (on trobem a Salvador Alemany, i Jordi Gual, tamb\u00e9 assessors de Mas), membre del Consell d\u2019Administraci\u00f3 de la petroliera Meroil i del Consell Directiu del Grup DIR.<\/p>\n

Triad\u00fa ocupa, tamb\u00e9, un lloc clau a l\u2019empresa consultora PriceWater HouseCooper (PWC). Podem esbrinar-ne el sector? \u00abResponsable del sector p\u00fablic\u00bb.<\/p>\n

Des de la seva incorporaci\u00f3, la firma ha rebut 1,6 milions d\u2019euros en contractes de la Generalitat.<\/p>\n

Ens ajudes a difondre?<\/p>\n

Joaquim Triad\u00fa: del Palau de la M\u00fasica al Pans&Company<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n

<\/p>\n

Xavier Vives \u00e9s el \u00abDirector Acad\u00e8mic\u00bb del lobby privatitzador de IESE SP-SP que hem conegut de la m\u00e0 de Jordi Gual i Joaquim Triad\u00fa, tamb\u00e9 assessors del president.<\/p>\n

Vives \u00e9s el director de la C\u00e0tedra Abertis de Regulaci\u00f3, Compet\u00e8ncia i Pol\u00edtiques P\u00fabliques, que s\u2019imparteix a IESE.<\/p>\n

Com el seu nom indica, les c\u00e0tedres Abertis estan finan\u00e7ades per l\u2019empresa de\u00a0Salvador Alemany.<\/p>\n

La missi\u00f3 d\u2019aquesta c\u00e0tedra \u00e9s: \u00abDifondre coneixements en l\u2019\u00e0rea de la regula-ci\u00f3 i les pol\u00edtiques p\u00fabliques\u00bb.<\/p>\n

En mat\u00e8ria de drets laborals, Xavier Vives \u00e9s fidel a la l\u00ednia de IESE: \u00abCal rebaixar les cotitzacions socials, augmentar l\u2019IVA i reformar la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva\u00bb \u00b7 \u00abA Espanya la gent pensa m\u00e9s en defensar els drets adquirits que en com generar riquesa\u00bb \u00b7 \u00abHi ha una Espanya que confia en l\u2019amiguisme per aconseguir negocis i subvencions\u00bb.<\/p>\n

Veient casos com el d\u2019Urdangarin o els esc\u00e0ndols sanitaris a Catalunya, en aquest punt cal donar la ra\u00f3 al senyor Vives.<\/p>\n

L\u2019\u00fanic que falta \u00e9s que el senyor Vives especifiqui qui s\u00f3n exactament els que es beneficien d\u2019aquest amiguisme! Per cert, ESADE tamb\u00e9 t\u00e9 una C\u00e0tedra Abertis: es diu C\u00e1tedra LiderazgoS i Governanza Democr\u00e1tica. L\u2019equip acad\u00e8mic est\u00e0 integrat, entre d\u2019altres, per Eugenia Bieto (tamb\u00e9 assessora del president), Marcel Planellas o a Carlos Losada, que va promoure el llibre sobre patrocini esportiu d\u2019I\u00f1aki Urdangarin. Actualment Xavier Vives forma part del Consell Assessor de la Fundaci\u00f3 Pr\u00edncep de Girona.<\/p>\n

Ens ajudes a difondre?<\/p>\n

Xavier Vives: assessors de Mas, pilotes del Pr\u00edncep Felip<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n

<\/p>\n

Santacreu aconsella el Govern en mat\u00e8ria de sanitat p\u00fablica a la vegada que \u00e9s conseller delegat de DKV Seguros, empresa estretament lligada a la gesti\u00f3 privada de la sanitat valenciana a trav\u00e9s de DKV Marina Salut…<\/p>\n

\u00abDKV Marina Salut t\u00e9 per objectiu aconseguir l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en la gesti\u00f3, la generaci\u00f3 de riquesa\u00bb va dir Santacreu quan va posar la primera pedra de l\u2019hospital de Beniadl\u00e0, juntament amb Francsico Camps.<\/p>\n

Una excel\u00b7l\u00e8ncia de gesti\u00f3 que, com a m\u00ednim, cal posar en dubte tenint en compte qui eren els dos socis de Santacreu a DKV Marina Salut:<\/p>\n

Un dels socis era la CAM, els directius de la qual van cobrar 1,7 milions en incentius de manera indeguda; una entitat que va haver de ser rescatada amb\u00a05.249 milions d\u2019euros pagats per tots els ciutadans.<\/p>\n

I l\u2019altre soci era Bancaja, una de las caixes que, sota el nom de Bankia, han deixat un forat de 19.000 milions d\u2019euros que s\u2019ha tapat, evidentment, amb diners p\u00fablics.<\/p>\n

Santacreu admet que les retallades ajuden a la seva empresa: \u00abExiste un enorme inter\u00e9s por parte de familias, aut\u00f3nomos, empresas e incluso parejas, que antes dudaban si entrar o no en estos seguros y que ahora, frente a la incertidumbre de la sanidad p\u00fablica, dan el paso (…). Este movimiento nos aporta estabilidad\u00bb, explicava a la premsa fa poques setmanes.<\/p>\n

Actualment, a m\u00e9s d\u2019assessorar Artur Mas, Santacreu tamb\u00e9 \u00e9s vicepresident del Patronat de la Fundaci\u00f3 Edad&Vida, presidida per Higinio Ravent\u00f3s i on participen La Caixa, PWC, IESE o Josep M. Via, tamb\u00e9 assessor d\u2019Artur Mas en l\u2019\u00e0rea de sanitat.<\/p>\n

Santacreu \u00e9s membre de FemCat, una organitzaci\u00f3 empresarial on trobem alguns noms que han fet fortuna gr\u00e0cies a la sanitat p\u00fablica, com per exemple, Carles Sumarroca o Jordi Bag\u00f3, del Grup Serhs.<\/p>\n

Ens ajudes a difondre?<\/p>\n

Josep Santacreu: els nois del PP que assessoren a CiU<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/p><\/blockquote>\n

<\/p>\n

Jordi Ramentol \u2014antic exalumne de IESE\u2014 \u00e9s un home fort de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica catalana. Ramentol ha estat director general dels Laboratoris L\u00e1cer i actualment \u00e9s conseller delegat de Ferrer.<\/p>\n

Ramentol tamb\u00e9 \u00e9s president de la patronal Farmaindustria. Com a tal Ramentol va dir el passat mes de juny: \u00abVolem que es treguin ja de finan\u00e7ament f\u00e0rmacs per s\u00edmptomes menors i esperem que la mesura s\u2019adopti al proper Consell Interterritorial\u00bb.<\/p>\n

Dit i fet, el Govern de Mariano Rajoy va fer cas de la demanda i va excloure 456 medicaments del finan\u00e7ament p\u00fablic.<\/p>\n

Ramentol ha participat en l\u2019elaboraci\u00f3 del document \u00ab10 temes candents sobre la sanitat espanyola\u00bb elaborat sota l\u2019auspici de la companyia PWC, de la qual ja hem parlat.<\/p>\n

Juntament amb Ramentol, trobem en aquest document alguns personatges coneguts de la sanitat Catalana: Rai Belenes, director general de C Gest (creada pel CSC de Ramon Bag\u00f3) i actualment director de la totpoderosa empresa CAPIO; Javier Fern\u00e1ndez-Lasquetty, conseller de sanitat d\u2019Esperanza Aguirre; o Eduard Rius Pey, que per cert, \u00e9s un altre exemple perfecte de la porta girat\u00f2ria a la sanitat catalana: antic conseller de Salut i actualment director del Sector M\u00e8dic a PWC. Actualment el trobem a Acciona Serveis Hospitalaris.<\/p>\n

Tornant a Ramentol, els seus contactes amb el govern semblen comen\u00e7ar a donar bons fruits per a la ind\u00fastria farmac\u00e8utica: el passat 9 de setembre el govern de Catalunya va celebrar una reuni\u00f3 entre Ramentol i els consellers Andreu Mas-Colell i Francesc Xavier Mena. La reuni\u00f3 tenia una finalitat clara: \u00abLa finalitat de la reuni\u00f3 ha estat promoure un conjunt de mesures que han d\u2019afavorir el desenvolupament\u00bb. Unes mesures en qu\u00e8 els diners p\u00fablics jugaran un paper fonamental ja que es preveu: \u00abel foment de la recerca i la innova-ci\u00f3\u00bb. Com es veu, la gent de IESE nom\u00e9s deplora el diner p\u00fablic si serveix per donar servei als ciutadans.<\/p>\n

<\/p>\n

Joan Baptista Casas \u00e9s soci fundador de Faura-Casas, una empresa auditora que t\u00e9, entre els seus principals clients a la Generalitat de Catalunya. Faura-Casas fa l\u2019auditoria financera de desenes d\u2019ens sanitaris finan\u00e7ats amb diners p\u00fablics.<\/p>\n

Segons explica l\u2019empresa \u00abla nostra missi\u00f3 \u00e9s col\u00b7laborar amb els \u00f2rgans de control extern i intern, en els \u00e0mbits en els quals la legislaci\u00f3 preveu el suport de professionals externs en l\u2019execuci\u00f3 de les funcions de fiscalitzaci\u00f3 i control financer\u00bb.<\/p>\n

El que \u00e9s preocupant \u00e9s que Faura-Casas vigila els comptes d\u2019organismes p\u00fablics com el CSC (dirigit per Ramon Bag\u00f3) i els hospitals que van donar contractes a Bag\u00f3 i al mateix temps, audita els comptes del Grup Serhs, propietat de Ramon Bag\u00f3.<\/p>\n

A Badalona, per exemple, Faura-Casas auditava els comptes de Badalona Serveis Assistencials (gestionada pel CSC, tamb\u00e9 auditat per Faura-Casas). Des de 1998 BSA va adjudicar contractes per 7,8 milions d\u2019euros a les empreses de Bag\u00f3 (tamb\u00e9 auditades per Faura Casas) sense cap mena de contracte.<\/p>\n

Aix\u00f2 ha portat al consell d\u2019administraci\u00f3 de BSA a canviar d\u2019empresa auditora ja que considera que \u00abFaura-Casas hauria d\u2019haver alertat l\u2019Ajuntament de les irregularitats que beneficiaven al Grup Serhs de Bag\u00f3\u00bb… client de Faura-Casas.<\/p>\n

I si canviem d\u2019assessors?<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de veure els curr\u00edculums d\u2019aquests \u00abexperts\u00bb i \u00abassessors\u00bb que marquen les pol\u00edtiques sanit\u00e0ries al nostre pa\u00eds, la pregunta obligada \u00e9s: \u00abvetlla aquesta gent per un sistema sanitari p\u00fablic, de qualitat, equitatiu i universal? O m\u00e9s aviat vetllen pels milionaris negocis que ofereix a les seves empreses un sistema sanitari privat? Per sort, al nostre pa\u00eds hi ha uns altres experts, menys vinculats als conglomerats financers i empresarials que treballen per oferir alternatives de futur per al nostres sistema sanitari. Aquests experts no oficials ho tenen dif\u00edcil per sortir als mitjans de comunicaci\u00f3 privats a les ordres de les corporacions i als mitjans p\u00fablics a les ordres dels partits que treballen per a aquestes corporacions. Tot i aix\u00ed la seva feina s\u2019obre pas poc a poc. Davant l\u2019evident frac\u00e0s de les pol\u00edtiques actuals, cada cop m\u00e9s gent comen\u00e7a a escoltar aquestes veus que posen sobre la taula altres mesures. Per sort, diem, aquestes veus s\u00f3n moltes i fer una selecci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil. Tot i aix\u00ed, presentem les propostes de dos grups de treball: el Centre d\u2019An\u00e0lisi i Programes Sanitaris (CAPS) i el Manifest per una nova cultura de la salut\u00bb.<\/p>\n

Al seu \u00abAn\u00e0lisi del pressupost de salut 2011 i propostes alternatives per millorar el sistema p\u00fablic\u00bb(1)<\/strong><\/span> el CAPS va fer les seg\u00fcents propostes:<\/p>\n

\u00b7 Augmentar els ingressos, fiscalitat progressiva i a nivell de la mitja del la\u00a0UE-15.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Optimitzar les despeses tenint en compte els valors: equitat, efici\u00e8ncia i qualitat.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Transpar\u00e8ncia en la informaci\u00f3: de resultats en salut, econ\u00f2mica i de concerts, identificant centres i territoris, dades obertes.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Oferta de serveis i avaluaci\u00f3 planificada en termes de necessitat i equitat en salut, evitant les retallades lineals.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Reducci\u00f3, sin\u00e8rgies, fusions entre prove\u00efdors. Optimitzant ofertes de terciarisme, de compres, serveis comuns, innovaci\u00f3, etc.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Prendre les mesures en despesa de farm\u00e0cia descrites en aquest document.<\/em><\/p>\n

\u00b7 M\u00e9s prevenci\u00f3 i protecci\u00f3 de la salut, desmedicalitzar. Salut en totes les pol\u00edtiques.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Fer l\u2019assist\u00e8ncia all\u00e0 on sigui m\u00e9s eficient amb igualtat de qualitat. Potenciar la Prim\u00e0ria amb m\u00e9s recursos i autonomia per poder ser m\u00e9s resolutiva i fer el paper de coordinaci\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Implicar, responsabilitzar, donar autonomia, apoderar als i les professionals i a la ciutadania amb instruments de participaci\u00f3 real en el sistema.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Situar les retribucions dels professionals i treballadors i treballadores del sector al nivell que els hi correspon per la seva qualificaci\u00f3 i responsabilitat.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Propostes sobre la pol\u00edtica dels medicaments:<\/strong><\/p>\n

\u00b7 Selecci\u00f3 centralitzada dels medicaments m\u00e9s idonis per al conjunt del sistema de salut, amb negociaci\u00f3 dels seus preus. Introducci\u00f3 de sistemes de preus relacionats amb el valor terap\u00e8utic dels medicaments.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Prohibici\u00f3 total de la promoci\u00f3 comercial als centres de SNS, p\u00fablics i concertats.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Sistemes d\u2019informaci\u00f3 sobre medicaments i terap\u00e8utica independents de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, propis del sistema de salut i integrats en les eines inform\u00e0tiques.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Formaci\u00f3 continuada organitzada des del mateix sistema de salut. Deixar d\u2019acreditar oficialment els cursos organitzats o patrocinats per companyies farmac\u00e8utiques.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Creaci\u00f3 de Comissions F\u00e0rmaco-terap\u00e8utiques a totes les \u00e0rees sanit\u00e0ries, amb la funci\u00f3 de garantir la participaci\u00f3 professional i la gesti\u00f3 cl\u00ednica en\u00a0terap\u00e8utica, 9 seleccionar les recomanacions terap\u00e8utiques i els medicaments d\u2019elecci\u00f3, garantir i acordar la continu\u00eftat assistencial entre hospitals, atenci\u00f3 especialitzada i atenci\u00f3 prim\u00e0ria, concretar la formaci\u00f3 continuada, i fer un seguiment de les pr\u00e0ctiques preventives i terap\u00e8utiques i els seus resultats.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Establiment de sistemes d\u2019incentius segons indicadors de prescripci\u00f3 de medicaments i \u00fas d\u2019altres tecnologies sanit\u00e0ries.<\/em><\/p>\n

\u00b7 Potenciar la implicaci\u00f3 de la ciutadania i les persones usu\u00e0ries.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

El 22 de juny de 2011 m\u00e9s de 30 organitzacions (2)<\/strong><\/span> van desenvolupar i suscriure les l\u00ednies mestres del Manifest per un Nova Cultura de la Salut. A continuaci\u00f3 us oferim un extracte del mateix:<\/p>\n

\u00abLa salud es un asunto social, econ\u00f3mico, y pol\u00edtico, y sobre todo es un derecho humano fundamental. La desigualdad, pobreza, explotaci\u00f3n, violencia e injusticia est\u00e1n en la ra\u00edz de la mala salud y de las muertes de los pobres y marginados. La salud para todos significa que los intereses de los poderosos tienen que ser cuestionados\/disputados, que la globalizaci\u00f3n tiene que ser cuestionada, y que las prioridades pol\u00edticas y econ\u00f3micas tienen que ser cambiadas dr\u00e1sticamente.\u00bb\u00a0Declaraci\u00f3n para la Salud de los Pueblos (Bangladesh, 2000)<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Introducci\u00f3:<\/strong><\/p>\n

Les organitzacions i persones reunides avui, 22 de juny del 2011, en la Convenci\u00f3 per una Nova Cultura de la Salut, declarem la nostra voluntat de recuperar la concepci\u00f3 global dels antics metges salubristes catalans que varen donar una impronta social a l\u2019exercici de la seva professi\u00f3 a Catalunya, que\u00a0varen ajudar a enderrocar muralles i humanitzar una ind\u00fastria naixent, que varen considerar la salut p\u00fablica, tot just entesa com a tal, com una manera de viure que tenia molt a veure amb el medi, les relacions socials i personals i les necessitats humanes i col\u00b7lectives de cada \u00e8poca.<\/p>\n

Nosaltres, entenem ara que no \u00e9s de cap manera saludable viure en una societat on l\u2019economia mana sobre la pol\u00edtica. No \u00e9s bo per la salut que organismes supranacionals que ning\u00fa ha escollit (FMI, BM, OMC) i els interessos privats d\u2019empreses multinacionals, d\u2019ind\u00fastries qu\u00edmiques i farmac\u00e8utiques i institucions financeres que fomenten l\u2019atur en retallar els cr\u00e8dits a les petites i mitjanes empreses, s\u2019apropi\u00efn del finan\u00e7ament dels serveis p\u00fablics i deixin a tants treballadors i treballadores sense casa \u2014si no ho impedim. Les privatitzacions, les retallades, el menysteniment dels drets, tenen clarament biaix de g\u00e8nere i de classe, desestructuren la nostra societat i estan preparant el cam\u00ed a unes noves formes d\u2019explotaci\u00f3, marginaci\u00f3 i infelicitat de les persones, estant fomentant una societat individualista, cruel, on sols el patiment \u00e9s compartit i de la que es vol erradicar la solidaritat amb un nou autoritarisme i menysteniment per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 (especialmente per als m\u00e9s d\u00e8bils) que sols poden fer germinar les llavors del feixisme.<\/p>\n

No \u00e9s bo per la salut que les persones, el medi, la qualitat de vida, les necess\u00e0ries relacions de suport, participaci\u00f3 social i la cultura, siguin mercaderia. I amb la mateixa for\u00e7a volem dir que la salut no pot ser moneda de canvi per als guanys d\u2019uns pocs, i que ens mereixem una societat millor. Per aix\u00f2, avui, des d\u2019aqu\u00ed, les persones i organitzacions reunides, ens comprometem a treballar per a desenvolupar aquests 9 eixos fonamentals per a la construcci\u00f3 d\u2019una nova cultura de la salut per tornar el poder a la pol\u00edtica en el sentit m\u00e9s noble i evitar que sigui el sector privat de salut i sense un transparent i efectiu control democr\u00e0tic, el que dicti els objectius de salut tant per les localitats com per Catalunya, l\u2019Estat i la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Eixos de la Nova Cultura de la Salut:<\/strong><\/p>\n

1) Desmercantilitzar la salut p\u00fablica i l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria del control privat i la influ\u00e8ncia del neoliberalisme i el complex industrial biom\u00e8dic-farmac\u00e8utic. En aquest sentit, rebutjar tant les propostes de retalls de salaris del personal com de plantilla, propostes de copagament, etc., que, en la pr\u00e0ctica, redueixen les prestacions que reben els pacients i que tenen per objectiu real potenciar un sistema p\u00fablic amb doble llista d\u2019espera (una lenta i prec\u00e0ria per les classes populars i un altre accelerada i diligent pels que es paguin tamb\u00e9 una asseguran\u00e7a privada).<\/p>\n

2) Desbiomedicalizar la salut proposant aven\u00e7os en l\u2019educaci\u00f3, la prevenci\u00f3, l\u2019humanitzaci\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 de la salut a trav\u00e9s d\u2019una integraci\u00f3 entre el biol\u00f2gic, el psicol\u00f2gic i el social, en una visi\u00f3 integral de la salut.<\/p>\n

3) Integrar l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria dins de la salut p\u00fablica fent un \u00e8mfasi especial en la prevenci\u00f3 prim\u00e0ria de la malaltia i la promoci\u00f3 de la salut. Per aix\u00f2 \u00e9s imprescindible fer pedagogia activa dels determinants socials de la salut i de l\u2019equitat en salut; potenciar l\u2019equitat en salut \u00e9s tamb\u00e9 potenciar una societat de persones m\u00e9s iguals, en una societat m\u00e9s justa.<\/p>\n

4) Vigilar i proposar pol\u00edtiques per canviar els principals Determinants de la salut i de l\u2019equitat, com recomana la Comissi\u00f3 de Determinants de Salut. Avui \u00e9s m\u00e9s clar que mai que han de ser les pol\u00edtiques sorgides des de les persones, els seus drets i les seves necessitats, les que marquin les pol\u00edtiques de salut. En aquest sentit, una societat excloent, amb una taxa mitjana d\u2019atur del 20% de la poblaci\u00f3, que arriba al 40% en la poblaci\u00f3 menor de 25 anys, \u00e9s un element de desigualtat i una atemptat a la salut p\u00fablica de primer ordre.<\/p>\n

5) Cal aconseguir que el lema de salut en totes les pol\u00edtiques sigui m\u00e9s \u00fatil que mai, i aix\u00f2 vol dir fer possibles les mesures que satisfacin els drets i les necessitats, amb la seva avaluaci\u00f3 relativament constant. Si la pol\u00edtica plan-tejada pot afectar negativament a la salut o incrementar les desigualtats s\u2019ha de desestimar i impulsar-ne d\u2019altres que afavoreixin la millora de la salut entesa de forma global.<\/p>\n

6) Cal explicar qu\u00e8 \u00e9s l\u2019EQUITAT en salut, i per qu\u00e8 l\u2019equitat pot no correspondre\u2019s amb el que est\u00e0 escrit o el que sembla m\u00e9s igualitari. No \u00e9s just ni permet arribar a la igualtat tractar de manera iguali els desiguals\u2026<\/p>\n

7) Cal fer \u00e8mfasi en la figura del treballador\/a social, que juntament amb els metges i metgesses d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria constitueixen una figura de proximitat estretament amb contacte amb els sectors m\u00e9s d\u00e8bils de la nostra societat, on cal esmer\u00e7ar m\u00e9s solidaritat i tota l\u2019ajuda necess\u00e0ria, especialment pels col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n

8) Promoure el reconeixement del paper imprescindible que han de jugar els agents educatius (escola formal i no formal) en la promoci\u00f3 de la salut de la comunitat. El seu acompanyament en el desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds de les persones, aix\u00ed com la situaci\u00f3 de proximitat quotidiana que els permet con\u00e8ixer els contextos socioecon\u00f2miques d\u2019infants, joves i fam\u00edlies; situa als agents educatius com a elements claus en la promoci\u00f3 de models de vida i entorns f\u00edsics i psicosocials saludables.<\/p>\n

9) Democratitzar la salut p\u00fablica i l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria amb participaci\u00f3 de la poblaci\u00f3. La participaci\u00f3 ciutadana millora la salut de la poblaci\u00f3 de forma directa, per la mateixa acci\u00f3 i implicaci\u00f3 de les persones, i indirecta, per l\u2019impuls d\u2019objectius que d\u2019altra manera podrien no arribar mai a estar a l\u2019agenda de les persones que fan les pol\u00edtiques. La nova cultura de la salut ent\u00e9n que la participaci\u00f3 ha de ser lliure i insurgent, amb veu pr\u00f2pia, ha de crear un contrapoder fort, real, argumentat, amb propostes alternatives. Sols aix\u00ed t\u00e9 sentit parlar de participaci\u00f3 de la societat civil.<\/p>\n

Volem viure en una societat sana, equitativa, plenament democr\u00e0tica i saludable, en harmonia, autonomia i solidaritat. Denunciem la fal\u00b7l\u00e0cia de la col\u00b7laboraci\u00f3 del sistema mixt, la injust\u00edcia de les privatitzacions, dels CO-REpagaments, de qualsevol intent de seguir fent el servei p\u00fablic de salut subsidiari del sector privat. A Catalunya, exigim la retirada de la \u00abllei \u00f2mnibus\u00bb i l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019uns Pressupostos sense retallades dels serveis p\u00fablics. Exigim a m\u00e9s, com un valor de salut fonamental, que els nostres nois i noies disposin d\u2019un sistema d\u2019ensenyament presidit per continguts i valors humanistes, i s\u2019eduqui en la solidaritat i la llibertat, sense els perills reductors i empobridors del pensament \u00fanic.<\/p>\n

(\u2026)<\/p>\n

Estem d\u2019acord amb la carta d\u2019Ottawa que \u00abLa salut ha de formar part de l\u2019ordre del dia de les persones responsables de l\u2019elaboraci\u00f3 dels programes pol\u00edtics, en tots els sectors i a tots els nivells\u00bb i assumim com a pr\u00f2pia l\u2019afirmaci\u00f3 que \u00abLa salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d\u2019ensenyament, de treball i de lleure\u00bb.<\/p>\n

Nosaltres, reunits avui a Barcelona, considerem imprescindible construir aliances, treball i proposta conjunta entre ciutadania, professionals, organitzacions cient\u00edfiques i entitats socials, per una Nova Cultura de la Salut, per a garantir els Drets Humans i enfortir els valors d\u2019autonomia i solidaritat. Per una vida m\u00e9s digna i un m\u00f3n millor.<\/p>\n

—-<\/p>\n

1.<\/span><\/strong> Responsables de la elaboraci\u00f3 del document: Agust\u00ed Colom. Professor d\u2019Economia, Universitat de Barcelona \u00b7 Santiago Marimon. Economia i sistema d\u2019informaci\u00f3 en salut. Membre del CAPS \u00b7 Josep Artigas. Advocat, gesti\u00f3 sanit\u00e0ria. Membre del CAPS \u00b7 Antoni Barbar\u00e0. Metge, Dempeus per la salut \u00b7 Carme Borrell. Metgessa salut p\u00fablica, membre del CAPS \u00b7 Lluis Camprubi. Investigador Salut p\u00fablica, grup GREDS-EMCONET. Universitat Pompeu Fabra \u00b7 Olga Fern\u00e1ndez. Psic\u00f2loga, gestora de e-criterium, membre del CAPS \u00b7 Albert Ferris. Consultor, membre del CAPS \u00b7 Joan Ram\u00f3n Laporte. Catedr\u00e0tic de Farmacologia, UAB \u00b7 Josep Mart\u00ed. Metge, membre del CAPS \u00b7 \u00c0ngels Martinez. Economista, Dempeus per la salut \u00b7 Ramon Morera. Metge, F\u00f2rum Catal\u00e0 d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FOCAP) \u00b7 Carme Valls. Metgessa, membre del CAPS \u00b7 Francesca Zapater. Metgessa, presidenta del FOCAP.<\/p>\n

2<\/span><\/strong>.- Participants: \u00c0ngels Mart\u00ednez Castells (Dempeus per la Salut P\u00fablica) \u00b7 Montse Vergara (GREDS-EMCONET) \u00b7 Joan Benach (GREDS-EMCONET, UPF) \u00b7 Luc\u00eda Artazcoz (ASPB) \u00b7 Carme Borrell (ASPB) \u00b7 Antoni Barbar\u00e0 (Dempeus per la Salut P\u00fablica) \u00b7 Noelia V\u00e1zquez \u00b7 Albert Planes (FOCAP) \u00b7 Sergi Ravent\u00f3s (Fundaci\u00f3 Tres Turons) \u00b7 Laura Leyva (Ass. CEPS-Salut) \u00b7 Joan Ramon Laporte (Farmacologia, UAB), Gustavo Subirats (Ass. DMD) \u00b7 Jordi Calm (Plataforma Fibrofamiliars) \u00b7 Ver\u00f2nica Mir\u00f3 (Som lo que sembrem) \u00b7 Josep Mart\u00ed (CAPS) \u00b7 Toni Solanas (Agrupaci\u00f3 AuS) \u00b7 Loly Fern\u00e1ndez (Salut Laboral CCOO) \u00b7 Gianfranco Pani (AICEC-ADICAE) \u00b7 Llu\u00eds Juber\u00edas (Col\u00b7lectiu Inflexi\u00f3) \u00b7 Felipe L\u00f3pez Arangueren (Comunicaci\u00f3) \u00b7 Helena \u00c1lvarez (Coordinadora).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Quasi) Tots els homes del President: coneguent als assessors d\u2019Artur Mas…\u00a0i els seus negocis \u00b7 I si canviem d\u2019assessors? \u00b7 10 propostes concretes i 7 idees\u00a0sobre els medicaments \u00b7 Per una nova cultura de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-7W","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/492"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=492"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/492\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}