On es detalla com vam acabar a la banqueta dels acusats, com un cop all\u00e0\u00a0<\/i>vam perdre els nervis i on s\u2019explica com ser condemnats a pagar 10.000\u20ac\u00a0<\/i>pot ser una bona cosa:<\/i><\/span><\/p><\/blockquote>\n

L\u2019Informe Crespo va ser una aventura meravellosa. Despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de tot el material i de tot l\u2019enrenou que van generar les not\u00edcies sobre la CSMS als mitjans i al Parlament, la Marta i jo ten\u00edem una sensaci\u00f3 de vict\u00f2ria enorme. Per\u00f2 ben aviat haur\u00edem de passar per un altre tr\u00e0ngol gens agradable: la demanda de Via seguia el seu curs.<\/p>\n

La carta amb la demanda de Via va arribar el dia 3 d\u2019abril de 2012. Despr\u00e9s d\u2019un parell de converses telef\u00f2niques amb l\u2019advocat Jos\u00e9 Aznar, el 12 d\u2019abril vam anar al seu despatx al barri de Nou Barris, a Barcelona. Era la primera vegada que la Marta i jo ens v\u00e8iem en una situaci\u00f3 com aquella i cada detall ens cridava l\u2019atenci\u00f3. El despatx d\u2019Aznar no s\u2019assemblava gens als despatxos d\u2019advocats que surten a les pel\u00b7l\u00edcules. L\u2019advocat, tampoc.<\/p>\n

Aquella primera reuni\u00f3 va durar m\u00e9s de dues hores i el primer que li vam preguntar la Marta i jo era quant ens costaria defensar-nos de la demanda de Via. Jos\u00e9 ens va respondre que res. Que era per la causa. Jos\u00e9 ens va explicar que el primer que calia fer era respondre per escrit abans d\u2019un mes. Despr\u00e9s vindria la vista pr\u00e8via, el judici i la resoluci\u00f3. Tot plegat podia durar un any.<\/p>\n

Quan vam sortir la Marta i jo est\u00e0vem esgotats. La perspectiva de passar tot un any defensant-nos d\u2019un personatge com Josep Maria Via era desoladora. Vam caminar en silenci fins la parada de metro de Llucmajor en direcci\u00f3 al centre, on vam buscar un bar per dinar. Vam repassar tota la informaci\u00f3 que ens havia donat en Jos\u00e9 i, abans del caf\u00e8, ja hav\u00edem decidit que no ens defensar\u00edem, que no presentar\u00edem cap escrit i que la just\u00edcia fes el que volgu\u00e9s. Tots dos vam estar d\u2019acord en el fet que entrar en el terreny dels jutjats era admetre com a v\u00e0lid un sistema judicial en el qual no confi\u00e0vem. Nosaltres no hav\u00edem fet res malament i no ens vol\u00edem defensar, i vam concloure que els que havien de seure al banc dels acusats no \u00e9rem nosaltres. Vam decidir que no contestar\u00edem, que ens declarar\u00edem en rebel\u00b7lia. No ten\u00edem estalvis ni propietats immobili\u00e0ries que ens poguessin confiscar. No ten\u00edem res a perdre. Al llarg de la setmana seg\u00fcent vam comunicar la nostra decisi\u00f3 a en Ramon, l\u2019\u00c0ngels, en David de Reus, l\u2019Oriol i l\u2019Ant\u00eda, als nostres familiars i amics i, com no, a en Jos\u00e9.<\/p>\n

El que ens vam trobar era que tothom va estar d\u2019acord que aix\u00f2 no era bona idea. Tots ens van intentar fer canviar d\u2019opini\u00f3 amb diversos arguments. Des d\u2019un punt de vista econ\u00f2mic, tot i no tenir propietats, una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria podria comportar l\u2019embargament del sou d\u2019infermera de la Marta i que tots els comptes del CAF\u00c8AMBLLET fossin intervinguts, la qual cosa provocaria el tancament immediat de la revista, que era el que en Via volia. A banda d\u2019aix\u00f2, alguns companys periodistes van insistir en el fet que no defensar-se de la demanda de Via significaria una sent\u00e8ncia segura i aix\u00f2 podria crear un precedent perill\u00f3s per a tota la professi\u00f3 period\u00edstica. Per \u00faltim, en Jos\u00e9 ens va dir una cosa que ens va fer canviar el nostre posicionament davant l\u2019Administraci\u00f3 de just\u00edcia: \u00abEls jutjats s\u00f3n un camp de batalla m\u00e9s, \u00e9s un lloc on cada dia es lliura una lluita de classes i aquesta batalla tamb\u00e9 s\u2019ha de lliurar\u00bb. Al cap de dues setmanes torn\u00e0vem al despatx d\u2019en Jos\u00e9 a preparar l\u2019escrit de defensa. A finals d\u2019abril el text de 17 p\u00e0gines estava enllestit.<\/p>\n

La defensa<\/strong><\/p>\n

La defensa proposada per en Jos\u00e9 es basava en la invocaci\u00f3 de l\u2019exercici de la llibertat d\u2019expressi\u00f3 sobre un tema, la sanitat p\u00fablica, que era objecte d\u2019un enorme debat social. A part d\u2019aix\u00f2 l\u2019escrit de defensa recollia que, al v\u00eddeo, el senyor Via no se l\u2019acusava directament de cap robatori, sin\u00f3 que es rebatia una afirmaci\u00f3 (\u00abcalen menys controls\u00bb) que el senyor Via havia expressat p\u00fablicament en un article a la premsa.<\/p>\n

Al v\u00eddeo pot observar-se amb manifesta nitidesa que la cr\u00edtica \u00e9s general i les refer\u00e8ncies al demandant s\u00f3n la m\u00ednima part. (…) No hi ha\u00a0prop\u00f2sit de pertorbar el bon nom de les persones que es citen al v\u00eddeo, sin\u00f3 la constataci\u00f3 de fets ocorreguts i on han participat diverses persones, entre elles el demandant.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

A l\u2019escrit tamb\u00e9 s\u2019adjuntaven totes les not\u00edcies que havien aparegut als mitjans durant els \u00faltims mesos sobre diversos esc\u00e0ndols en la sanitat: el cas Bag\u00f3, el cas Crespo i els esc\u00e0ndols protagonitzats a Reus per Prat i per Mant\u00e9. Unes not\u00edcies que confirmaven que el que explic\u00e0vem al v\u00eddeo tenia molt de sentit. L\u2019escrit insisteix en la prevalen\u00e7a de la llibertat d\u2019expressi\u00f3:<\/p>\n

\u00a0Les frases del v\u00eddeo s\u00f3n de cr\u00edtica cap a una forma de pretendre l\u2019aplicaci\u00f3 de la sanitat i de cr\u00edtica democr\u00e0tica cap a la forma com s\u2019estan fent les actuacions pol\u00edtiques i administratives, (…) i encara que sigui dura i pugui molestar qui la rep, la cr\u00edtica no supera ni s\u2019allunya de la cr\u00edtica democr\u00e0tica en el marc de la greu crisis de la sanitat catalana. (…) Vegi\u2019s que \u00e9s el propi demandant qui obre el debat amb les seves propostes, qualificant d\u2019aprofitats els funcionaris de l\u2019ICS, critica les possibles corrupteles de l\u2019anterior govern i advoca per la gesti\u00f3 privada de la sanitat. En contestaci\u00f3 a les seves posicions els meus representats, dintre d\u2019aquest marc de debat i cr\u00edtica, realitzen les afirmacions que considera ofensives el demandant.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

La idea \u00e9s que el senyor Via pot escriure tots els articles que vulgui, pot malparlar de governs, treballadors p\u00fablics, institucions de control, per\u00f2, si se li contesta, s\u2019of\u00e8n i posa una demanda. En aquest sentit, a finals d\u2019abril es va fer p\u00fablic un manifest titulat \u00abVolem respostes i no demandes\u00bb (signat per prop de 4.000 persones) on es demanava:<\/p>\n

Que el senyor Josep Maria Via defensi les seves idees sobre gesti\u00f3 sanit\u00e0ria amb arguments transparents i no amb demandes judicials i que un mitj\u00e0 de la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals organitzi un debat entre el senyor Via i els demandats per tal de posar sobre la taula aquest urgent debat. Aix\u00f2 donaria al senyor Via i als demandats la possibilitat de debatre amb arguments transparents i no amb demandes judicials, com pret\u00e9n el senyor Via.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

La vista pr\u00e8via<\/strong><\/p>\n

La data per a la vista pr\u00e8via va ser fixada per al 13 de juny de 2012. Per a aquell dia la den\u00fancia de Via ja havia comen\u00e7at a apar\u00e8ixer en alguns mitjans de comunicaci\u00f3. El setmanari La Directa parlava del \u00absetge a la revista que ha destapat un dels grans esc\u00e0ndols de la sanitat catalana\u00bb. La not\u00edcia estava il\u00b7lustrada amb una foto d\u2019Artur Mas i la seva dona acompanyats per Ramon Bag\u00f3 i el seu fill. Dos dies abans del dia fixat per a la vista pr\u00e8via, el diari El Pa\u00eds publicava un article amb un t\u00edtol prou expl\u00edcit: \u00abLa querella como defensa\u00bb.<\/p>\n

La cita amb la jutgessa i la part demandant estava fixada per a les 10 de mat\u00ed. En principi no estava previst que ni la Marta ni jo hagu\u00e9ssim de dir res, i si la jutgessa no ens preguntava res a nosaltres directament, els \u00fanics que parlarien serien els advocats. De totes maneres la Marta i jo est\u00e0vem bastant nerviosos. A les 8 del mat\u00ed vam sortir de Breda en cotxe. Darrere nostre, una caravana de cotxes amb els nostres companys de la plataforma Units pel CAP vinguts de tota la comarca. Aix\u00f2 ens va emocionar i ens va fer passar una mica els nervis. Per\u00f2 quan vam arribar a les portes de la Ciutat de la Just\u00edcia, l\u2019espectacle ens va deixar gaireb\u00e9 sense paraules: ens esperaven centenars de persones amb pancartes, xiulets i adhesius del CAF\u00c8AMBLLET on es podia llegir: \u00abNO CALLAREM\u00bb.<\/p>\n

Durant tots els mesos que port\u00e0vem en aquesta aventura havia estat molta la gent que ens havia acompanyat. A molts d\u2019ells, no a tots, els heu pogut con\u00e8ixer llegint aquest llibre. Per\u00f2 aquell mat\u00ed la Marta i jo ens vam haver d\u2019enfrontar a una cosa totalment nova per a nosaltres. All\u00e0, a les portes de la Ciutat de la Just\u00edcia, hi eren els nostres amics, els nostres familiars, les persones amb qu\u00e8 hav\u00edem treballat, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia un munt de gent que no hav\u00edem vist mai. Un munt de gent que, aquell mat\u00ed pluj\u00f3s i laborable, havia deixat les seves ocupacions i havia vingut a recolzar-nos. Havien agafat els seus cotxes, el transport p\u00fablic i un parell de grups, fins i tot, havien organitzat autobusos per venir-hi. \u00c9s dif\u00edcil explicar el que vam sentir en aquell moment, davant tota aquella gent que s\u2019havia pres com seu l\u2019atac que est\u00e0vem rebent. Encara avui ens preguntem si algun dia serem capa\u00e7os de tornar tot aquest suport, tota la calidesa i l\u2019afecte que vam sentir aquell mat\u00ed a les portes del jutjat.<\/p>\n

En Via no apareix<\/strong><\/p>\n

Com era d\u2019esperar, Josep Maria Via no va venir al judici. La vista pr\u00e8via era a porta tancada i a la sala nom\u00e9s \u00e9rem la Marta, jo, en Jos\u00e9, l\u2019advocat d\u2019en Via i la jutgessa. Durant una mitja hora els lletrats van exposar la posici\u00f3 de les parts i van discutir sobre els elements en qu\u00e8 es basaria el judici. En un moment donat la jutgessa va preguntar si no hi havia possibilitat d\u2019acord per tal d\u2019evitar el judici. Els advocats d\u2019en Via van vacil\u00b7lar i van dir alguna cosa sobre la possibilitat que ens retract\u00e9ssim i que retir\u00e9ssim el v\u00eddeo. La proposta ens va estranyar, ja que en cap moment els advocats de Via s\u2019havien posat en contacte amb nosaltres per oferir cap mena d\u2019acord. La proposta semblava m\u00e9s una manera de fer veure un \u00e0nim de conciliaci\u00f3 que de tenir la voluntat real d\u2019arribar a un acord. Sigui com sigui, nosaltres no est\u00e0vem disposats a retractar-nos de res i, molt menys, a retirar el v\u00eddeo. La conversa entre lletrats amb el seu llenguatge incomprensible per a nosaltres va continuar durant uns minuts m\u00e9s. La Marta i jo est\u00e0vem m\u00e9s concentrats en el soroll que arribava del carrer, on centenars de persones cridaven \u00abNO CALLAREM\u00bb.<\/p>\n

Si l\u2019entrada al jutjat va ser emocionant, la sortida encara ho va ser m\u00e9s. Aplaudiments, c\u00e0ntics, parlaments i moltes, moltes abra\u00e7ades. Tot i que aix\u00f2 no era m\u00e9s que el principi de la perip\u00e8cia judicial, la Marta i jo vam marxar amb una enorme sensaci\u00f3 d\u2019alleujament i una enorme emoci\u00f3 pel recolzament rebut. No est\u00e0vem sols. Aquell mateix dia diversos mitjans es van fer ress\u00f2 de la vista pr\u00e8via. El digital eldebat.cat titulava: \u00abLa revista CAF\u00c8AMBLLET davant la just\u00edcia abans que els casos que denuncia\u00bb. L\u2019observatori de mitjans de comunicaci\u00f3 M\u00e8dia.cat va escriure:<\/p>\n

Per ara, els \u00fanics que han de compar\u00e8ixer davant un jutge s\u00f3n Dante i Sibina, en un altre exemple de la peculiar doble velocitat de la just\u00edcia, que ja s\u2019ha donat en altres casos de corrupci\u00f3, com en els casos G\u00fcrtel o Brugal, en qu\u00e8 tamb\u00e9 els denunciants van arribar a judici abans que els denunciats.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

El 4 de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar crear una comissi\u00f3 d\u2019investigaci\u00f3 sobre els esc\u00e0ndols en la sanitat. S\u2019investigarien les activitats del Grup Serhs, els esc\u00e0ndols de la CSMS, els d\u2019Innova. Semblava que tota la feina feta per tanta gent havia servit per aconseguir alguna cosa. Tothom va votar a favor excepte CiU, que es va abstenir, i Joan Laporta, que va votar en contra. Durant l\u2019acte d\u2019aprovaci\u00f3 de la comissi\u00f3, el diputat Toni Strubell (SI) va dir tot mirant l\u2019Artur Mas:<\/p>\n

Cal lamentar, una vegada m\u00e9s, que siguin periodistes, la Marta i l\u2019Albano de CAF\u00c8AMBLLET, els \u00fanics que estiguin trepitjant tribunals per culpa de totes aquestes irregularitats. (…) Massa recorda al cas Garz\u00f3n el fet que siguin uns periodistes, nom\u00e9s, els que ens aquests moments estan passant pel tr\u00e0ngol de la persecuci\u00f3 judicial. (veure v\u00eddeo<\/a>)<\/em><\/p><\/blockquote>\n

La data del judici va quedar fixada per al 27 de setembre de 2012. Ten\u00edem quatre mesos per preparar el judici i per continuar investigant la sanitat. Aquell va ser l\u2019estiu de la pujada de l\u2019IVA, dels Jocs Ol\u00edmpics de Londres, de l\u2019admissi\u00f3 de la querella contra Rodrigo Rato impulsada per 15PaRato, de la marxa obrera del SAT i de centenars de manifestacions arreu del pa\u00eds.<\/p>\n

Pre-judici<\/strong><\/p>\n

A principis de setembre es va posar en marxa el dispositiu per afrontar el judici. Hav\u00edem acceptat que calia lliurar la batalla als tribunals, per\u00f2 \u00e9rem molt conscients que, si Internet ens havia portat fins a aquella situaci\u00f3, Internet ens hauria d\u2019ajudar a sortir-ne. Vol\u00edem convertir aquell judici en un bumerang. Sab\u00edem que sectors propers a la Conselleria de Sanitat estaven molt molestos amb en Josep Maria Via i la seva den\u00fancia, perqu\u00e8, en certa manera, suposava haver donat una puntada de peu al vesper. Si abans de la den\u00fancia els v\u00eddeos del CAF\u00c8AMBLLET eren una incomoditat, amb la den\u00fancia s\u2019havien convertit en un problema creixent. Per aix\u00f2, a principis de setembre, una de les nostres principals tasques era preparar el judici, que tindria lloc el 27 d\u2019aquell mes. L\u2019altra, que tothom s\u2019assabent\u00e9s que a Catalunya es perseguia els que destapa-ven els esc\u00e0ndols sanitaris.<\/p>\n

A principis de setembre en David Vidal va comentar-nos la possibilitat de fer un acte a Reus sobre la corrupci\u00f3 a la sanitat i en suport al CAF\u00c8AMBLLET. De seguida vam dir que s\u00ed. Haver conegut en David uns mesos abans havia significat molt per a nosaltres i el fet de fer un acte junts abans del judici era una manera de tancar el cercle. La cosa es va posar encara m\u00e9s interessant quan en Rub\u00e9n, un amic d\u2019en David, li va proposar assistir a l\u2019acte a la Teresa Forcades. En certa manera la metgessa i monja benedictina havia estat una inspiraci\u00f3 per a nosaltres a l\u2019hora de decidir fer servir YouTube com a eina de den\u00fancia. M\u00e9s enll\u00e0 dels fets que denunciava sobre la vacuna de la Grip A, la Teresa va ser una de les primeres persones al nostre pa\u00eds que va fer de YouTube la seva arma per contactar amb grans audi\u00e8ncies i explicar el que els mitjans de masses amagaven.(1)<\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019acte es va celebrar el 21 de setembre, una setmana abans del judici, al Centre de Lectura de Reus. La pres\u00e8ncia de la Teresa va causar molta expectaci\u00f3 a la ciutat i la sala va quedar totalment desbordada. Es va habilitar una sala al costat amb una pantalla gegant per encabir-hi les prop de 1.000 persones que havien vingut a l\u2019acte. Recordo aquella nit a Reus com una de les m\u00e9s alegres i emocionants en molt de temps.<\/p>\n

El 25 de setembre, dos dies abans del judici el Sindicat de Periodistes feia p\u00fablic un comunicat solidaritzant-se amb el CAF\u00c8AMBLLET. Duran la IV Assemblea de Periodistes es va aprovar una resoluci\u00f3 en solidaritat amb el CAF\u00c8AMBLLET \u00abque est\u00e0 sent perseguida per haver fet un reportatge d\u2019investigaci\u00f3\u00bb<\/p>\n

Judici<\/strong><\/p>\n

El 27 de setembre ens vam llevar a les 6 del mat\u00ed. No comen\u00e7aria fins les 11, per\u00f2 calia aixecar-se aviat. A les 7 van arribar la Maria i l\u2019Antonio, que ens ajudarien a preparar els nens per anar al cole i despr\u00e9s vindrien amb nosaltres a Barcelona. A banda d\u2019aix\u00f2, aquell setembre en Pep Cabayol, periodista i director de SICOM, estava treballant en el rodatge del documental La salut, el negoci de la vida i volia incloure-hi el nostre judici. Aix\u00ed, a les 7 del mat\u00ed Cabayol i el seu\u00a0equip (en Carlos Vera i en Carles Collazos) van desembarcar a casa amb les c\u00e0meres, els tr\u00edpodes i els llums. El desplegament va tenir un efecte de distracci\u00f3 i ens va fer passar una mica els nervis que tots ten\u00edem. Cal dir que tamb\u00e9 em va ajudar bastant la pastilleta de Tranquimaz\u00edn que em vaig prendre abans de sortir de casa.<\/p>\n

A les 10 vam arribar a la Ciutat de la Just\u00edcia. Dubto que mai li pugui agrair a Josep Maria Via aquell moment. Si a la vista pr\u00e8via hi havia molta gent, aquell mat\u00ed nuvol\u00f3s l\u2019espectacle va ser impressionant. Hi era tothom. Els meus pares, el meu germ\u00e0 Juanmi, que havia vingut expressament de Noruega on vivia, la meva germana Merc\u00e8, en Ram\u00f3n i els seus companys del sindicat, en David i tota la gent de Reus i de les Terres de l\u2019Ebre, que havien sortit en autob\u00fas a les 6 del mat\u00ed. Gent de Girona, de Castelldefels, de Badia del Vall\u00e8s, de Badalona, els companys de lluita pel CAP de la comarca de la Selva, gent de Solsona, la Fanny, que venia de rodejar el Congr\u00e9s dels Diputats, gent de la PAH, gent de Blanes, de Lloret, de Calella, gent d\u2019hospitals, metges i infermeres, gent que hav\u00edem conegut a les manifestacions, a les places, i un munt de gent de qui no us podria dir el nom, per\u00f2 que s\u00f3n per a mi \u2014encara que soni cursi\u2014 part de la meva fam\u00edlia.<\/p>\n

A les 10.30 va arribar el nostre advocat, en Pepe, disposat a batallar la lluita de classes judicials a qu\u00e8 havia dedicat la seva vida, vestit amb la toga i unes Crocs blaves que van causar sensaci\u00f3. Abans d\u2019entrar al jutjat l\u2019\u00c0ngels Mart\u00ednez Castells, l\u2019Arcadi Oliveras i en Toni Barbar\u00e0 van dir unes paraules i despr\u00e9s, tots plegats, vam passar pels arcs detectors de metalls de la Ciutat de la Just\u00edcia sota l\u2019atenta mirada d\u2019una desena de policies secretes, que la jutgessa havia disposat a petici\u00f3 d\u2019en Via.<\/p>\n

Recordar el que va passar durant les seg\u00fcents dues hores encara avui em fa perdre els nervis. De fet, he deixat la redacci\u00f3 d\u2019aquesta part de la hist\u00f2ria per al final per por de reviure aquells moments.<\/p>\n

Recordo que la Marta i jo ens don\u00e0vem la m\u00e0, la cara de preocupaci\u00f3 dels nos-tres pares, els dos guardaespatlles del senyor Via. Recordo la cara d\u2019en Via, amb els ulls tancats, punys tancats, front su\u00f3s, refugiat darrere d\u2019aquells dos homes\u00a0grans, nervi\u00f3s. Nom\u00e9s l\u2019acompanyaven els seus guardaespatlles i els seus cars advocats. Recordo que el judici es va allargar, que la jutgessa s\u2019impacientava, que passaven els minuts i que mai arribava el moment de parlar. Recordo perfectament quan l\u2019Oriol va ser cridat per explicar les muntanyes d\u2019irregularitats que enfonsaven la sanitat catalana. Passaven els minuts, la jutgessa no ens deixava parlar, i recordo quan la Marta i jo ens vam adonar que ens condemnarien sense deixar-nos dir ni una sola paraula. Recordo la fiscal quan va demanar que f\u00f3ssim condemnats, quan la jutgessa va donar per acabat el judici, com a mi em va haver d\u2019agafar en David mentre ens deia: \u00abMarxem d\u2019aqu\u00ed, aqu\u00ed no podem fer res\u00bb. Recordo que en Juan Garc\u00eda, un veter\u00e0 iaoiflauta que estava assegut just darrere nostre, ens deia: \u00abTranquils, tranquils, el que volen es que perdeu els nervis\u00bb, mentre intentava sense \u00e8xit que no ens aixequ\u00e9ssim del banc. Recordo la jutgessa ordenant-nos que abandon\u00e9ssim la sala i com es va tancar la porta, quedant-s\u2019hi a dins la jutgessa, en Via i la fiscal. Recordo el personal de seguretat intentant que sort\u00edssim al carrer. A la Ciutat de la Just\u00edcia el personal de seguretat \u00e9s d\u2019una empresa privada. Recordo que no em va estranyar.<\/p>\n

Ja est\u00e0. Ja ho he escrit. Vam necessitar mitja hora per recuperar-nos d\u2019aquell tr\u00e0ngol. Quan vam sortir al carrer, un altre cop, centenars de persones amb pancartes, xiulets, meg\u00e0fons. Vam agrair tothom la seva pres\u00e8ncia i vam dir que, mentre ens qued\u00e9s una connexi\u00f3 a Internet, no callar\u00edem i que per cada v\u00eddeo que ens retiressin en far\u00edem deu. Despr\u00e9s de tot aix\u00f2, vam anar a un bar a prendre una Voll Damm. Em va anar molt millor que el Tranquimaz\u00edn.<\/p>\n

Concentracions a les portes de la Ciutat de la Just\u00edcia \u00b7 Fotomovimiento.org<\/p><\/div>\n

<\/p>\n

Ens ajudes a explicar-ho?<\/p>\n

Despr\u00e9s del judici, millor una Voll Damm que un Tranquimazin<\/strong><\/p>\n

<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n

La velocitat de la just\u00edcia<\/strong><\/p>\n

No vam haver d\u2019esperar ni un m\u00e9s per saber el contingut de la sent\u00e8ncia. El 23 d\u2019octubre, a les quatre de la tarda, en Jos\u00e9 Aznar ens va trucar i ens va dir que la jutgessa ens havia condemnat a una multa de 10.000\u20ac, a publicar la sent\u00e8ncia a la revista, i a retirar i destruir els v\u00eddeos. Vam pensar que era curi\u00f3s. Per un cop que vol\u00edem que guany\u00e9s l\u2019Aznar…<\/p>\n

La mateixa tarda que es va con\u00e8ixer la sent\u00e8ncia, la Marta i jo vam fer un v\u00eddeo de deu minuts<\/a> on explic\u00e0vem que ens havien condemnat. Com sempre, la Marta era la que parlava, per\u00f2 aquesta vegada jo sortia al seu costat amb cara seria. En nom\u00e9s 12 hores el v\u00eddeo el van veure 135.000 persones i al llarg dels seg\u00fcents dos dies va arribar a les 165.000 visualitzacions. Un usuari de YouTube (123yamadashi) va comentar: \u00abEl tio de la derecha da miedo, macho! xD\u00bb. A la qual cosa jo vaig respondre: \u00abEs la cara que se me queda cuando me sablean 10.000\u20ac \ud83d\ude09 xD\u00bb.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia va tenir un gran impacte medi\u00e0tic. L\u2019Oriol va escriure a El Pa\u00eds un article titulat \u00abUn amargo CAF\u00c8AMBLLET\u00bb:<\/p>\n

Tras un a\u00f1o de sacudidas medi\u00e1ticas, los tribunales ya han dictado una primera sentencia relacionada con los esc\u00e1ndalos en la sanidad catalana. Quien espere que la justicia haya puesto un poco de luz en el c\u00famulo de sobrecostes, cobros y adjudicaciones irregulares se llevar\u00e1, sin embargo, una may\u00fascula decepci\u00f3n. La sentencia va en otro sentido. Condena a la revista CAF\u00c8AMBLLET, una de las m\u00e1s beligerantes en favor de la transparencia y en contra de la corrupci\u00f3n, a resarcir con 10.000 euros al alto cargo sanitario Josep Maria Via. (…) El fallo judicial llega en un momento sensible para un sector que hace solo un a\u00f1o \u2014aunque ard\u00eda contra los recortes\u2014 era un pl\u00e1cido oasis en materia de corrupci\u00f3n. La situaci\u00f3n ha dado un giro copernicano en solo doce meses, en el que una sucesi\u00f3n de esc\u00e1ndalos han roto la dura costra bajo la que se ocultaba la putidrez. Personas que han ocupado cargos de poder como la direcci\u00f3n del CatSalut, la presidencia del ICS, directivos del Consorcio de Salud y Social de Catalu\u00f1a (CSC) e incluso el presidente de la Comisi\u00f3n de Salud en el Parlament se han visto envueltos en casos en los que ha quedado acreditado un laxo cumplimiento de la ley y un elevado amor por el dinero p\u00fablico. (\u2026) Es en este contexto en el que la condena a CAF\u00c8AMBLLET deja un regusto amargo. Porque la revista \u2014la primera que destap\u00f3 el caso Bag\u00f3 \u2014 ha sido uno de esos actores que han suplido el fracaso de quienes deb\u00edan velar por el bien com\u00fan. La historia tambi\u00e9n deja el mal sabor de boca de ver a una justicia, tan veloz y eficaz cuando toca fallar contra los d\u00e9biles, como pusil\u00e1nime y torpe cuando toca hacerlo contra los poderosos. (\u2026) Para terminar, tres detalles relevantes sobre la condena a CAF\u00c8AMBLLET. Primero: Francisco Jos\u00e9 Mar\u00eda, el abogado al que Via ha recurrido para derrotar judicialmente a CAF\u00c8AMBLLET, era el secretario del CSC en los consejos de\u00a0administraci\u00f3n que adjudicaron contratos millonarios a Bag\u00f3 en\u00a0Badalona, unos contratos cuya legalidad cuestiona ahora la investigaci\u00f3n en marcha. Segundo: Via ha anunciado que donar\u00e1 los 10.000 euros que reciba de CAF\u00c8AMBLLET a la Corporaci\u00f3n de Salut del Maresme y la Selva, cuyos actuales directivos encubrieron las irregularidades del caso Crespo. Tercero: Via ha sido y es compa\u00f1ero de Bag\u00f3 y Mant\u00e9 en los consejos de administraci\u00f3n de empresas filiales del CSC sin que ni la entidad ni los propios interesados hayan criticado o se hayan posicionado ante las graves irregularidades destapadas.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

El setmanari La Directa apuntava un fet que ens va semblar curi\u00f3s:<\/p>\n

\u00abArtur Mas va condecorar la jutgessa que ha condemnat la revista\u00a0CAF\u00c8AMBLLET\u00bb<\/em><\/p>\n

La jutgessa que ha condemnat els periodistes de CAF\u00c8AMBLLET va ser condecorada el 17 de novembre de 2011, pel mateix Artur Mas, amb la Medalla d\u2019Honor de la Generalitat. La jutgessa Maria Mill\u00e1n Gisbert i el secretari judicial Francisco Javier Pay\u00e1n G\u00f3mez van rebre aquesta distinci\u00f3 per la seva implicaci\u00f3 en el programa pilot d\u2019implantaci\u00f3 d\u2019un nou aplicatiu de gesti\u00f3 processal per a la tramitaci\u00f3 dels procediments de la jurisdicci\u00f3 civil.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

He parlat amb diversos juristes sobre el tema i em van dir que aquesta mena de premis no s\u00f3n excepcionals ni, per descomptat, il\u00b7legals. De totes maneres, tenint en compte la llarga llista de vergonyoses inger\u00e8ncies del poder executiu sobre el poder judicial \u2014totalment provades al cas Couso gr\u00e0cies a Wikileaks\u2014, no acaba de donar una imatge gaire saludable el fet que un president, membre d\u2019un partit amb una dif\u00edcil situaci\u00f3 judicial, vagi donant premis als jutges. Si la jutgessa ha fet tan b\u00e9 la seva feina, no la pot premiar un alt c\u00e0rrec de l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia? Havia de ser Artur Mas, membre de l\u2019\u00fanica formaci\u00f3 pol\u00edtica condemnada per finan\u00e7ament irregular? Sembla que no.<\/p>\n

Un altre mitj\u00e0 que va seguir el cas va ser Global Voices, una xarxa internacional de bloguers que produeixen i tradueixen not\u00edcies a diferents idiomes. A Catalunya una de les persones que fa aquesta feina \u00e9s la periodista Violeta Camarasa. Des del dia que vam rebre la den\u00fancia, la Violeta va seguir el nostre cas i va elaborar algunes peces en angl\u00e8s. Segurament va ser alguna d\u2019aquestes peces la que van fer que arrib\u00e9s la hist\u00f2ria a la periodista de The Washington Post Olga Khazan, que va escriure un article titulat \u00abCatalanes luchan contra una sentencia con v\u00eddeos de YouTube\u00bb. El mat\u00ed de l\u20191 de novembre un amic ens va enviar un WhatsApp que deia: \u00abSortiu a The Washington Post\u00bb. Fins que no ho vaig veure amb els meus propis ulls vaig estar segur que era una broma. Per\u00f2 no, all\u00e0 sortia l\u2019article. El millor de tot \u00e9s que, a sota d\u2019una foto nostra, ben gran, s\u2019hi havia inserit el v\u00eddeo Greatest theft in the history of Catalonia. Des de llavors, insisteixo en enviar-li a Josep Maria Via una bona ampolla de vi del Montseny, per\u00f2 la Marta no em deixa. Em sap greu no poder donar les gr\u00e0cies a l\u2019aut\u00e8ntic responsable que un treball nostre sort\u00eds a The Washington Post poques setmanes despr\u00e9s que se celebr\u00e9s el 40\u00e8 aniversari del Watergate.<\/p>\n

El periodista Alfons Quint\u00e0 escrivia a eldebat.cat que la ra\u00f3 per la qual la not\u00edcia de la condemna al CAF\u00c8AMBLLET arrib\u00e9s a The Washington Post podria ser pel fet que:<\/p>\n

Als Estats Units hi ha una extrema sensibilitat pel tema de la llibertat de premsa arreu del m\u00f3n. \u00c9s un principi constitucional b\u00e0sic, severament aplicat, com un criteri molt compartit per tota la societat, tots els partits i els grans mitjans. Una imputaci\u00f3 de violaci\u00f3 del dret a la llibertat d\u2019expressi\u00f3 \u00e9s definitiva, quant a imatge d\u2019una posici\u00f3 pol\u00edtica o d\u2019un pa\u00eds.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

A casa nostra, amb La Vanguardia, va passar una cosa ben curiosa. Durant els dos anys que hav\u00edem estat investigant i denunciant els esc\u00e0ndols sanitaris, el diari del Grup God\u00f3 no va dir absolutament res als seus lectors. Quan El Pa\u00eds va publicar la seva trilogia sobre les irregularitats d\u2019en Bag\u00f3, La Vanguardia tamb\u00e9 va callar. Curiosament, el CAF\u00c8AMBLLET s\u00ed que va sortir a La Vanguardia quan va ser condemnat. La seg\u00fcent vegada que vam sortir va ser quan The Washington Post va publicar el nostre v\u00eddeo. El titular era \u00abEl Washington Post es fa ress\u00f2 de la den\u00fancia contra CAF\u00c8AMBLLET\u00bb. Aix\u00f2 va provocar alguns comentaris graciosos a Twitter. El periodista Dani Chicano (@xiquein) va piular:<\/p>\n

Molt simptom\u00e0tic que h\u00e0giu de sortir a The Washington Post perqu\u00e8 a can God\u00f3 (al\u00b7lusi\u00f3 al propietari de La Vanguardia) s\u2019assabentin que el que denuncien \u00e9s not\u00edcia.\u00a0<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Un altre periodista, Joan Canela (@JoanCanela) va fer un apunt que va tenir molt \u00e8xit:<\/p>\n

Sembla que per assabentar-se del que passa a Blanes els de La Vanguardia llegeixen The Washington Post.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

L\u2019opini\u00f3 dels que en saben<\/strong><\/p>\n

Les presons estan plenes de gent condemnada que diu que \u00e9s innocent. Algunes ho s\u00f3n, d\u2019altres no ho sabrem mai. Nosaltres, com condemnats, no pod\u00edem ser menys. Creiem que som innocents. Per descomptat la nostra postura no deixa de ser la postura d\u2019una de les parts. A banda d\u2019aix\u00f2, ni la Marta ni jo som experts ni en periodisme ni en lleis. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del que nosaltres puguem dir, hi ha hagut gent, que sap de periodisme i sap de lleis, que creuen que la condemna que hem rebut \u00e9s injusta.<\/p>\n

Pocs dies despr\u00e9s de con\u00e8ixer-se la condemna dues persones la van analitzar. Una \u00e9s l\u2019exfiscal anticorrupci\u00f3 Carlos Jim\u00e9nez Villarejo. L\u2019altre \u00e9s Andr\u00e9s Boix Palop, professor titular de Dret Administratiu del Departament de Dret Administratiu i Dret Processal de la Universitat de Val\u00e8ncia.(2)<\/strong><\/span><\/p>\n

Boix Palop va escriure un article titulat \u00abDret a informar, inter\u00e8s p\u00fablic i dret a l\u2019honor\u00bb. L\u2019article t\u00e9 dues parts. La primera s\u00f3n les impressions de Boix Palop quan s\u2019assabenta de la not\u00edcia pels diversos mitjans de comunicaci\u00f3. En base a aix\u00f2 fa un primer an\u00e0lisis.<\/p>\n

He estado buscando la Sentencia en cuesti\u00f3n, porque, sinceramente, a partir de lo que se escucha en el v\u00eddeo, es francamente llamativo que se condene. (…) Pero, de momento, no la he localizado (si alguien la tiene,\u00a0por favor, me interesar\u00eda mucho poder leerla y rectificar en su caso lo aqu\u00ed expuesto). Parece, m\u00e1s bien, y como public\u00f3 El Pa\u00eds, un simple aval a la estrategia de personas implicadas en casos de posible corrupci\u00f3n que est\u00e1n siendo investigados por los tribunales de atacar por medio de querellas a los informadores y a quienes destapan los esc\u00e1ndalos como medio de defensa.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Al cap d\u2019unes hores Boix Palop troba la sent\u00e8ncia i, despr\u00e9s de llegir-la, diu:<\/p>\n

Se puede confirmar que la misma es un desafortunad\u00edsimo ejemplo de c\u00f3mo limitar la libertad de expresi\u00f3n e informaci\u00f3n de un modo que, si se generalizara, se cargar\u00eda la prensa libre tal y como la conocemos, as\u00ed como la posibilidad de informar sobre asuntos p\u00fablicos. (…)La sentencia es lamentable, como confirma su lectura, desde cualquier punto de vista, pero tambi\u00e9n jur\u00eddicamente.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Carlos J\u00edmenez Villarejo, en un article titulat: \u00abCAF\u00c8AMBLLET, una sent\u00e8ncia pusil\u00b7l\u00e0nime\u00bb diu:<\/p>\n

Una vez mas, la balanza se ha inclinado a favor de quienes ocupan posiciones de poder frente a quienes, con rigor y valent\u00eda, se atreven a denunciarlas y prevalecen derechos personales frente a los que sostienen el sistema democr\u00e1tico, como la libertad de expresi\u00f3n y de informaci\u00f3n.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Per la seva part l\u2019organitzaci\u00f3 Reporters Sense Fronteres (RSF) es va referir a la condemna com a \u00absent\u00e8ncia mordassa\u00bb i la va considerar \u00abuna clara limitaci\u00f3 a la llibertat de premsa i \u00e9s totalment inacceptable castigar la investigaci\u00f3 period\u00edstica d\u2019Albano i Marta\u00bb.<\/p>\n

#M\u00e9sCAF\u00c8AMBLLET<\/strong><\/p>\n

Poques hores despr\u00e9s de con\u00e8ixer-se la condemna vam rebre una trucada de la periodista Lali Sandiumenge. Des de feia mesos la Lali seguia la nostra hist\u00f2ria i al seu blog Guerreros del Teclado, allotjat al web del diari La Vanguardia, va publicar un parell de reportatges sobre el CAF\u00c8AMBLLET. Quan va con\u00e8ixer la not\u00edcia de la condemna, la Lali va tenir la idea de fer un manifest on els periodistes que ho volguessin ens poguessin donar suport. Amb el suport t\u00e8cnic de Chris Moya, autor de Global Voices a Catalunya, la Lali va fer p\u00fablic el manifest #M\u00e9sCAF\u00c8AMBLLET:<\/p>\n

(…) La sent\u00e8ncia \u00e9s alarmant, no nom\u00e9s perqu\u00e8 la just\u00edcia ha resolt el cas de CAF\u00c8AMBLLET amb rapidesa i molt abans que hagin arribat als jutjats els casos de corrupci\u00f3 que ha revelat, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 suposa una amena\u00e7a clara per a la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i d\u2019informaci\u00f3 i per al periodisme cr\u00edtic i independent. Si alguna cosa posa de manifest la tasca, valenta, de CAF\u00c8AMBLLET \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia total de transpar\u00e8ncia per banda dels gestors p\u00fablics i la passivitat de tots aquells \u2014mitjans de comunicaci\u00f3 inclosos\u2014 que els haurien de fiscalitzar.(…) CAF\u00c8AMBLLET t\u00e9 el suport de col\u00b7lectius i persones que batallen a diari per la sanitat p\u00fablica i d\u2019altres ciutadans i plataformes solid\u00e0ries, per\u00f2, tret d\u2019algunes excepcions, encara no t\u00e9 el dels periodistes com a col\u00b7lectiu. Animem des d\u2019aqu\u00ed tots els professionals de la informaci\u00f3 \u2014estiguin col\u00b7legiats o no, ho siguin de carrera o no, treballin on treballin, estiguin en actiu o en atur\u2014 a signar aquest text en defensa i en solidaritat amb Marta Sibina i Albano Dante. Sobretot perqu\u00e8 CAF\u00c8AMBLLET pugui continuar fent sense obstacles, pressions, ni amenaces la seva feina, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 ens hi juguem molt tots. Tots som CAF\u00c8AMBLLET; tots haur\u00edem de ser #m\u00e9sCAF\u00c8AMBLLET<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Amb aquest manifest van passar dues coses molt importants per a la Marta i per a mi. En primer lloc, cal recordar que ni la Marta ni jo som periodistes de formaci\u00f3. Jo havia estudiat filologia anglesa (carrera que encara no he acabat) i la Marta \u00e9s diplomada en infermeria. Durant tots els mesos que vam treballar en la investigaci\u00f3 sobre la sanitat p\u00fablica, m\u00e9s d\u2019una vegada vam haver d\u2019escoltar que nosaltres no \u00e9rem periodistes. Ens ho van retreure, primer, alguns gestors sanitaris de la CSMS amb la intenci\u00f3 de desacreditar la informaci\u00f3 que est\u00e0vem publicant i que els estava deixant en total evid\u00e8ncia. Ens ho va recordar la Lorena S\u00e0nchez, regidora de Calella, qui va justificar la negativa de l\u2019alcaldessa Montserrat Candini a respondre\u2019ns perqu\u00e8 \u00abper a nosaltres no sou ni periodistes\u00bb. Incl\u00fas el senyor Josep Maria Via, a la seva demanda, advertia la jutgessa que ni la Marta ni jo est\u00e0vem col\u00b7legiats al Col\u00b7legi de Periodistes. Per demostrar-ho adjuntava un correu electr\u00f2nic on aquest col\u00b7legi confirmava que no\u00a0tenien cap relaci\u00f3 amb nosaltres.<\/p>\n

Per aix\u00f2, quan poques hores m\u00e9s tard vam veure que el manifest de la Lali l\u2019havien signat prop de 300 de tot l\u2019Estat, poc ens va importar el que pensessin els gestors de la CSMS, Lorena S\u00e0nchez, Montserrat Candini o Josep Maria Via. Entre aquests 300 periodistes que signaven dient \u00abtots som CAF\u00c8AMBLLET\u00bb hi havia noms que, per a nosaltres, s\u00f3n aut\u00e8ntics referents<\/a>, gent reconeguda nacionalment i internacionalment que ent\u00e9n aquesta professi\u00f3 com un veritable servei a la societat.<\/p>\n

El manifest va c\u00f3rrer per la xarxa i centenars de persones que no eren periodistes van demanar poder-s\u2019hi afegir: treballadors de la sanitat, m\u00fasics, jubilats, iaioflautes, treballadors de l\u2019atur, professors, arquitectes, estudiants, un \u00abempresari no corrupte\u00bb, un pag\u00e8s…, aix\u00ed fins prop de 900 signatures.<\/p>\n

Encara no sabem si aix\u00f2 que hem fet es periodisme o no, per\u00f2 del que s\u00ed estem segurs \u00e9s que calia fer-ho. Els atacs rebuts, en certa manera, ho confirmaven. Una persona ens va fer arribar una famosa frase de George Orwell sobre el tema:<\/p>\n

Periodisme \u00e9s publicar alguna cosa que alg\u00fa no vol que es publiqui. Tota la resta s\u00f3n relacions p\u00fabliques.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Dies m\u00e9s tard, va tenir lloc un fet que confirmaria aquestes paraules. A m\u00e9s del nostre cas, la Lali Sandiumenge seguia molt de prop la vaga de fam d\u2019un grup de treballadors de Telef\u00f3nica en defensa d\u2019un company seu, Marcos Armenteros, que havia estat acomiadat de manera escandalosa. L\u201911 de novembre va publicar al seu blog de La Vanguardia un article titulat \u00abLuchamos contra Telef\u00f3nica en su propio terreno\u00bb<\/a>. Aix\u00f2 no va agradar als caps del Grup God\u00f3 i van eliminar l\u2019article. Aquest acte de censura va causar una gran indignaci\u00f3 a les xarxes socials. Una indignaci\u00f3 que va fer que alg\u00fa a La Vanguardia fes marxa enrere i torn\u00e9s a posar l\u2019article sobre Telef\u00f3nica a la web. Per\u00f2 ja era tard. Dos dies m\u00e9s tard la Lali feia p\u00fablic el seg\u00fcent comunicat:<\/p>\n

Una vaga de fam de sis treballadors \u00e9s not\u00edcia, i es ineludible si t\u00e9 lloc a la ciutat on vius. Quan aquesta vaga es decideix per reclamar la readmissi\u00f3 d\u2019un d\u2019ells i denunciar les lleis que van fer possible el seu acomiadament (improcedent, o sigui, injust) cal informar-ne. I m\u00e9s si la seva lluita \u00e9s contra un gegant com Telef\u00f3nica, que reparteix dividends als seus accionistes al mateix temps que redueix la seva plantilla. Cal informar i aix\u00f2 vaig fer. (…) La direcci\u00f3 de La Vanguardia va decidir censurar l\u2019entrada el dilluns (va ser publicada el diumenge 11) i la va eliminar. Em van trucar per notificar-m\u2019ho, amb franquesa. No em van demanar que deix\u00e9s el blog, per\u00f2 la decisi\u00f3 que han pres entra en conflicte directe amb el que crec i pel que s\u00f3c periodista, aix\u00ed que he decidit deixar de col\u00b7laborar amb el seu portal. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de principis. (…)<\/em><\/p><\/blockquote>\n

La Lali va renunciar al seu espai a La Vanguardia i va obrir el seu propi blog: guerrerosdelteclado.wordpress.com. Ni la Marta ni jo hem anat a la universitat a estudiar periodisme, per\u00f2 decisions com la de Lali, periodista titulada, s\u00f3n la millor lli\u00e7\u00f3 de periodisme a la qual un pugui assistir.<\/p>\n

Vaga de fam de treballadors de Telef\u00f3nica per la readmissi\u00f3 de Marcos Armenteros.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s del judici, van passar unes quantes coses m\u00e9s. Jos\u00e9 Aznar (amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Carlos Villarejo i l\u2019advocat David Bravo) van redactar un recurs a la sent\u00e8ncia. Ara estem en espera que es resolgui a l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial. Si ens tornessin a condemnar, haur\u00edem de rec\u00f3rrer al Tribunal Suprem i, si encara ens tornessin a condemnar, haur\u00edem de rec\u00f3rrer al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg. Esperem no haver de fer un cam\u00ed tan llarg, ja que, entre altres coses, seria molt car. Segons ens ha explicat Jos\u00e9 normalment aix\u00f2 pot arribar a costar entre 25.000 i 30.000 euros.<\/p>\n

Encara relacionat amb l\u2019\u00e0mbit judicial, tot i que la sent\u00e8ncia no \u00e9s ferma, el senyor Via va demanar que retir\u00e9ssim els v\u00eddeos. La jutgessa li va fer cas i ens va obligar a \u00abretirar i destruir\u00bb els v\u00eddeos. Un fet especialment dolor\u00f3s si tenim en compte que gent com Prat i com Mant\u00e9 allarguen els seus processos demanant apla\u00e7aments fent servir tota mena de trucs legals. Nosaltres, en canvi, fins i tot hem estat obligats a executar una sent\u00e8ncia que ni tan sols \u00e9s definitiva.<\/p>\n

Ens va saber molt greu haver-ho de fer, ja que, no nom\u00e9s es demanava que es bloqueg\u00e9s l\u2019acc\u00e9s (cosa que hauria estat relativament senzilla de fer), sin\u00f3 que demana la seva destrucci\u00f3. Ens preguntem qui restituir\u00e0 tota aquesta informa-ci\u00f3 si finalment som absolts. Sigui com sigui, vam haver d\u2019esborrar de YouTube el v\u00eddeo i els prop de 1.500 comentaris que hi havia. Vam gravar com port\u00e0vem a terme l\u2019operaci\u00f3 de destrucci\u00f3 i ho vam penjar a YouTube. Al cap de poques hores el v\u00eddeo s\u2019havia replicat a m\u00e9s de 180 servidors arreu del m\u00f3n. Dit aix\u00f2, per imperatiu legal, em veig en l\u2019obligaci\u00f3 de dir a tots els lectors que no mirin el v\u00eddeo. \ud83d\ude09<\/p>\n

Una petici\u00f3 que hem fet repetides vegades, per\u00f2 que ha estat ignorada per milers i milers de persones. Ara mateix el v\u00eddeo est\u00e0 penjat a centenars de servidors arreu del m\u00f3n. Fa pocs dies, una coneguda tuitaire, @okokitsme, va llen\u00e7ar un missatge: \u00abTinc una idea: i si ens ajuntem i fem una lectura p\u00fablica del gui\u00f3 del v\u00eddeo, ho gravem i ho pengem a Internet? Si s\u2019apunten 10 persones, ho tirem endavant!\u00bb. Al cap d\u2019una setmana, 60 persones es va reunir a les Rambles a llegir, cada un una l\u00ednia, els 9 folis del gui\u00f3 de El major robatori de la hist\u00f2ria de Catalunya. La idea va arribar a Ciudad Real i un altre tuitaire, @elhacedor, va fer el mateix, per\u00f2 amb alguna variaci\u00f3. El text est\u00e0 llegit per diverses persones, per\u00f2, en aquest cas, cada una d\u2019elles \u00e9s a casa seva, on grava la seva part del text. No els conec personalment, per\u00f2 deuen ser germans. Tots s\u2019assemblen a Guy Fawkes!<\/p>\n

Cinc dies m\u00e9s tard de que s\u2019hagu\u00e9s fet p\u00fablica la sent\u00e8ncia \u2014el 27 d\u2019octubre, vaig anar esmorzar a un bar on alg\u00fa s\u2019havia deixat el diari Ara. A la plana 24 vaig trobar un article de l\u2019escriptor Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol titulat \u00abAltres veus, altres \u00e0mbits\u00bb. L\u2019article era una invitaci\u00f3 de S\u00e1nchez Pi\u00f1ol a con\u00e8ixer algunes \u00abveus poc conegudes que els agradar\u00e0 saber que existeixen\u00bb. La primera d\u2019aquestes veus de les que parlava Pi\u00f1ol era la de Jordi Galves, un cr\u00edtic literari que des del seu bloc (undiaenlescarreres.blogspot.com) escriu unes cr\u00edtiques on \u00abdispara contra tothom (…) Fins ara ha escrit articles demolidors contra tots els dirigents cultural del pa\u00eds i gaireb\u00e9 totes les patums liter\u00e0ries (…) Qualsevol dia rebr\u00e0 de valent. Afanyin-se a llegir-lo abans que alg\u00fa li tanqui el bloc. (Si els diuen que ha estat un accident, no s\u2019ho creguin.)\u00bb<\/p>\n

La segona veu era la del professor Manuel Delgado. Segons Pi\u00f1ol el bloc de Manuel Delgado (manueldelgadoruiz.blospot.com) \u00abno es un bloc, \u00e9s una porta dimensional. Els adverteixo que entrar-hi pot fer trontollar algunes de les nostres conviccions m\u00e9s genu\u00efnes. Per aix\u00f2 val la pena\u00bb. Pi\u00f1ol fa refer\u00e8ncia a Delgado arrel del \u00abcert ress\u00f2\u00bb que va obtenir Delgado \u00abquan es va mostrar partidari del proc\u00e9s sobiranista. I ho va fer aportant arguments des de l\u2019esquerra i per l\u2019esquerra\u00bb.<\/p>\n

La tercera veu a la que dedica l\u2019escriptor el seu article \u00e9s la del professor d\u2019hist\u00f2ria d\u2019\u00c0frica, Ferran Iniesta, a qui descriu com \u00abun m\u00edstic en estat salvatge, un terrorista de la paraula escrita i un Akhenaton de l\u2019intel\u00b7lecte. Tot alhora. Si us plau, no es poden perdre un text escrit per ell i que ara mateix sacseja internet: \u2018\u00c9s un tsunami, est\u00fapids!\u2019 Carta urgent a les esquerres jacobines.\u00bb<\/p>\n

L\u2019article de S\u00e1nchez Pi\u00f1ol proposava una \u00faltima veu: el CAF\u00c8AMBLLET.<\/p>\n

\u00abPer acabar, els suggereixo aquesta adre\u00e7a: cafeambllet.com. Els nois de CAF\u00c8AMBLLET fan pal\u00e8s un principi b\u00e0sic: que nom\u00e9s hi ha dues classes de periodisme, la premsa rosa i la que tard o d\u2019hora topa amb el poder.\u00a0Mirin aquests nois i noies, mirin els seus esfor\u00e7os desinteressats per investigar les catifes brutes del nostre pa\u00eds. Tens la sensaci\u00f3 que estan sols contra el m\u00f3n. Ah, i just ara un tribunal els acaba de condemnar a pagar 10.000 euros. Mirin i escoltin el que diuen, i formin-se una opini\u00f3 pr\u00f2pia. Jo ja ho he fet: el que es cobra per un article no \u00e9s gaire, per\u00f2 el que guanyi amb aquest va a CAF\u00c8AMBLLET\u00bb<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Vaig haver de deixar de llegir. Estava emocionat. Aquest article i les nombros\u00edssimes mostres de suport que havien rebut durant els \u00faltims cinc dies demostr\u00e0vem que no est\u00e0vem sols.<\/p>\n

—-<\/p>\n

1<\/strong><\/span>. En aquest sentit a Catalunya hi ha hagut diverses persones que tamb\u00e9 han fet servir Youtube com a amplificador de manera molt efectiva. Josep Casadell\u00e0 \u2014amb qui vam coincidir a la lluita per la re-obertura dels CAP de La Selva va iniciar el moviment #NoVullPagar amb un v\u00eddeo penjat a Youtube<\/a>. A la descripci\u00f3 del v\u00eddeo es pot llegir: \u00abSi nom\u00e9s ho faig jo no passar\u00e0 res. Si ho fem tots no sabran qu\u00e8 fer\u00bb. Per la seva banda, l\u2019opini\u00f3<\/a> de l\u2019ex-agent de la Gu\u00e0rdia Urbana, Jos\u00e9 Mart\u00ednez Diaz, sobre l\u2019acci\u00f3 dels Mossos d\u2019Esquadra durant la vaga general del 29 de mar\u00e7 de 2012 va tenir un enorme impacte. Aquell dia els Mossos d\u2019Esquadra van llen\u00e7ar gasos lacrim\u00f2gens contra la multitud que es congregava pac\u00edficament al Passeig de Gr\u00e0cia de Barcelona.<\/p>\n

2<\/span><\/strong>. Els textos complets d\u2019Andr\u00e9s Boix Palop i Carlos J\u00edmenez Villarejo els podeu consultar a l\u2019annex n\u00famero 4, p. 329.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

On es detalla com vam acabar a la banqueta dels acusats, com un cop all\u00e0\u00a0vam perdre els nervis i on s\u2019explica com ser condemnats a pagar 10.000\u20ac\u00a0pot ser una bona cosa: L\u2019Informe Crespo va ser […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-7K","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/480"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=480"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/480\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=480"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=480"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=480"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}