$\"36_ddg\"$
Portada del Diari de Girona del 22 de gener de 2012.<\/p><\/div>\n
El periodista Alfons Quint\u00e0 descriu el sector sanitari concertat a Catalunya com:<\/p>\n
El m\u00f3n on han fet molts diners el Consorci Hospitalari de Catalunya i la Uni\u00f3 Catalana d\u2019Hospitals, aix\u00ed com Josep Prat, Feliu Sucarrats, el clan familiar Sumarroca, Josep Agull\u00f3, Ram\u00f3n Bag\u00f3 i Boi Ruiz, entre altres.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
\u00c9s aix\u00ed doncs, com molt grans \u00abemprenedors\u00bb del nostre pa\u00eds, en realitat el que fan \u00e9s viure dels contractes pagats amb diners dels ciutadans. Uns contractes que els fan rics i que, en no poques ocasions, s\u00f3n aconseguits, no per la qualitat i els bons serveis de les seves empreses, sin\u00f3 per l\u2019estreta relaci\u00f3 amb pol\u00edtics que gestionen els diners dels ciutadans. Per\u00f2 alguns no en tenen prou amb gestionar els diners de tots i, com Via, reclamen \u00abllibertat\u00bb per fer-ho.<\/p>\n
Qu\u00e8 vol aquest senyor?<\/strong><\/p>\n
Quan vam comen\u00e7ar a denunciar el que estava passant a la sanitat catalana, molta gent ens va advertir del perill que comportava ficar-se amb gent tan poderosa econ\u00f2micament i pol\u00edticament. La Marta i jo sempre hem escoltat aquestes advert\u00e8ncies i les hem tingut en compte. Ens vam obligar a ser absolutament rigorosos amb la informaci\u00f3, a contrastar-ho tot amb meticulositat i a cometre la m\u00ednima quantitat d\u2019errors possibles. Per\u00f2 el que no pod\u00edem permetre era que la por ens fes callar. Calia continuar i, sobretot, calia assumir el risc que tot plegat comportava.<\/p>\n
Tot i aix\u00ed, la den\u00fancia de Josep Maria Via ens va sobtar. No ens hagu\u00e9s sorpr\u00e8s tant una den\u00fancia de Bag\u00f3, a qui port\u00e0vem mesos dedicant-li portades i articles. No ens hagu\u00e9s estranyat tampoc que els gestors dels hospitals de Blanes i Calella fessin efectiva la seva amena\u00e7a de demandar-nos. Josep Prat i Carles Mant\u00e9 tampoc sortien gaire ben parats al nostre v\u00eddeo, la qual cosa tamb\u00e9 hagu\u00e9s explicat un cert \u00e0nim de que call\u00e9ssim.<\/p>\n
$\"37_personatges_via_fjm\"$ <\/p>\n
Per\u00f2 Via? Per qu\u00e8 ens denunciava un senyor a qui nom\u00e9s hav\u00edem anomenat uns pocs minuts en un v\u00eddeo arrel d\u2019un article publicat per ell mateix al diari El Pa\u00eds i a qui no acus\u00e0vem de res m\u00e9s que fer-se ric gr\u00e0cies a la sanitat p\u00fablica?<\/p>\n
El dia que vam veure el nom de Via a la demanda no ho vam entendre, per\u00f2 quan vam fer un rep\u00e0s a la traject\u00f2ria de Josep Maria Via, vam descobrir com senyors Ramon Bag\u00f3, Josep Prat i Carles Mant\u00e9.<\/p>\n
Tamb\u00e9 vam descobrir que el bufet d\u2019advocats que havia triat Josep Maria Via per denunciar-nos era el de Francesc Jos\u00e9 Maria, tamb\u00e9 molt estretament relacionat a Bag\u00f3, Prat i Mant\u00e9.<\/p>\n
Josep Maria Via i Ramon Bag\u00f3<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n
Com hem vist al cap\u00edtol 4, Ramon Bag\u00f3 ha estat durant d\u00e8cades una de les principals figures al CHC. Al llarg de prop de 25 anys Bag\u00f3 ha ocupat gaireb\u00e9 tots els c\u00e0rrecs de poder dins la instituci\u00f3: president del CHC, del CHC S.A., de CiG S.A., directiu de C Gest i BC Gest (empreses amb les quals va controlar els hospitals de Blanes, Calella i Matar\u00f3 durant anys). Un exemple: quan van tenir lloc els escandalosos fets descrits a l\u2019Informe Crespo (Cap\u00edtol 13 i 14) l\u2019empresa que gestionava els hospitals de Blanes i Calella era CiG S.A., dirigida per Bag\u00f3. Mirant el CV del nostre denunciant, el senyor Via, descobrim que gran part de la seva vida professional ha transcorregut sota el paraig\u00fces del CHC de Ramon Bag\u00f3. Via ha participat als consells d\u2019administraci\u00f3 de CHC Projectes Sanitaris i Socials S.A., CHC Tecnalia Salut S.L. i CHC Vitae S.A. A banda d\u2019aix\u00f2, tant Via com Bag\u00f3 han ocupat importants c\u00e0rrecs al Laboratori de Refer\u00e8ncia de Catalunya S.A. (LRC), creat a inst\u00e0ncies del CHC i el Parc Salut Mar. Actualment Via \u00e9s president d\u2019ambdues institucions.<\/em><\/p>\n
Josep Maria Via i Carles Mant\u00e9<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n
Una mirada r\u00e0pida a l\u2019organigrama del LRC S.A. ens permet veure que mentre que Via \u00e9s el president de la instituci\u00f3, Carles Mant\u00e9 \u00e9s conseller. A l\u2019igual que Via, la traject\u00f2ria de Mant\u00e9 inclou importants c\u00e0rrecs al si del CHC de Ramon Bag\u00f3. Carles Mant\u00e9 ha dirigit empreses emblem\u00e0tiques del h\u00f2lding com CHC S.A.<\/em><\/p>\n
Josep Maria Via i Josep Prat<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n
A l\u2019igual que Via, Josep Prat ha ocupat importants c\u00e0rrecs de direcci\u00f3 al CHC i a les seves empreses. Trobem a Prat al CHC S.A. i a CiG S.A. A l\u2019igual que Via, Prat ha estat present a l\u2019organigrama del LRC S.A. L\u2019any 2011 trobem a Via i a Prat al Consell d\u2019Administraci\u00f3 de l\u2019empresa privada d\u2019an\u00e0lisis cl\u00ednics Centre Immunol\u00f2gic de Catalunya (CIC S.A.)<\/em><\/p>\n
Francesc Jos\u00e9 Maria i Ramon Bag\u00f3<\/strong><\/span><\/em><\/p>\n
Al CHC de Ramon Bag\u00f3, el senyor Francesc Jos\u00e9 Maria ha desenvolupat importants c\u00e0rrecs, entre ells el de secretari del consell d\u2019administraci\u00f3 de CiG S.A i de totes les societats del grup del CHC. A banda d\u2019aix\u00f2, el diari El Pa\u00eds va publicar una dada que, quan ens va arribar la demanda de Via, no coneix\u00edem: \u00abEl mayor bocado de la restauraci\u00f3n en Badalona, un negocio de casi un mill\u00f3n de euros al a\u00f1o, es el centro sociosanitario El Carme, un gigante de 200 plazas (\u2026) Cuando Badalona decidi\u00f3 arrancar el proyecto, se asoci\u00f3 con el CSC (CHC) para sacarlo adelante. La presencia del CSC (\u2026) permiti\u00f3 a Bag\u00f3 estar presente en su Consejo de Administraci\u00f3n. Cuando lleg\u00f3 la hora de sacar a concurso el servicio de cocina (\u2026) la sociedad Centro Sociosanitario El Carme recurri\u00f3 a la mesa de contrataci\u00f3n del CSC (CHC), otro servicio que ofrece a sus asociados. As\u00ed, el CSC se encarg\u00f3 de redactar las bases, evaluar ofertas y presentarlas al Consejo de Administraci\u00f3n. (\u2026) El consejo estaba presidido por la alcaldesa de Badalona, la socialista Maite Arqu\u00e9, tres respresantantes municipales y dos del CSC, entre ellos el propio Bag\u00f3. El secretario, Francesc Jos\u00e9 Mar\u00eda, tambi\u00e9n lo era del CSC.\u00bb Aix\u00ed trobem que Francesc Jos\u00e9 Mar\u00eda -fundador del despatx al que va rec\u00f3rrer Via per demandar-nos- era el secretari del CHC als consells d\u2019administraci\u00f3 que van adjudicar contractes milionaris a Bag\u00f3 en Badalona. Uns contractes ara investigats per l\u2019Oficina Antifrau (qui veu delicte) i la Fiscalia. Quina casualitat tot plegat! A banda d\u2019aix\u00f2, el CV de Francesc Jos\u00e9 Maria recull el seu pas com secretari de la pol\u00e8mica empresa Innova de Reus, dirigida per Josep Prat, entre els anys 2002 i 2006.<\/p><\/blockquote>\n
Despr\u00e9s de veure aquestes estretes relacions no podem evitar fer-nos una pregunta: Via estava defensant el seu honor? O estava intentant fer callar la revista que havia posat en evid\u00e8ncia als seus companys Bag\u00f3, Prat i Mant\u00e9?<\/p>\n
A banda de les relacions apuntades, els tres protagonistes del nostre v\u00eddeo \u2013 Bag\u00f3, Mant\u00e9 i Prat) estan estretament relacionats amb l\u2019esc\u00e0ndol de l\u2019empresa municipal Innova de Reus (vegeu \u00abLa incre\u00efble hist\u00f2ria d\u2019un jardiner de Reus\u00bb,\u00a0p. 285).<\/p>\n
La CSMS ja havia amena\u00e7at en dues ocasions amb emprendre accions legals contra nosaltres, per\u00f2 les greus irregularitats en aquests centres que est\u00e0vem a punt de con\u00e8ixer explicarien perqu\u00e8 mai van fer el pas de posar una den\u00fancia. Ramon Bag\u00f3 tampoc estava en gaire bona posici\u00f3 per denunciar-nos. Tenint en compte els 12 milions d\u2019euros que, segons l\u2019Oficina Antifrau, la seva empresa havia rebut irregularment a Badalona, no semblava bona idea anar a un jutjat a denunciar la revista que t\u2019havia descobert. Per la seva banda, \u00e9s possible que Carles Mant\u00e9 i Josep Prat ja preveien la seva futura imputaci\u00f3 (i potser la seva detenci\u00f3) arrel de l\u2019esc\u00e0ndol de Reus, la qual cosa no els devia deixar gaire temps per perseguir revistes. En aquest context, Via i el bufet de Francesc Jos\u00e9 Maria van intentar fer-nos callar.<\/p>\n
$\"39_graficpais_2\"$
Diari El Pa\u00eds \u00b7 27 de febrer de 2013<\/p><\/div>\n
(consultar gr\u00e0fic en tamany original<\/a>)<\/p>\n
La \u00faltima p\u00e0gina de la demanda de Via era el \u00abdocument n\u00famero 11\u00bb, una carta dirigida a N\u00faria Constans, gerent dels hospitals de Blanes i Calella:<\/p>\n
Benvolguda senyora:<\/em><\/p>\n
La publicaci\u00f3 de cert article a la premsa gratu\u00efta del Maresme, en el que s\u2019aboquen greus acusacions a la meva honorabilitat, relacionades amb la gesti\u00f3 de la Corporaci\u00f3 de Salut Maresme i La Selva, m\u2019han portat a interposar una demanda contra els seus responsables en la que, a m\u00e9s de demanar que l\u2019article es declari constitutiu d\u2019una intromissi\u00f3 il\u00b7leg\u00edtima en els meus drets personals, hi reclamo una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica.\u00a0<\/em>He decidit oferir a la Corporaci\u00f3 que dirigiu l\u2019import \u00edntegre de la compensaci\u00f3 que obtingui en la referida intervenci\u00f3 judicial.<\/p><\/blockquote>\n
El llenguatge d\u2019una demanda, els nervis, la tremolor de la indignaci\u00f3. Algun d\u2019aquests factors van fer que la Marta i jo hagu\u00e9ssim de llegir dos cops aquesta carta per entendre el seu significat. No nom\u00e9s ens havien demandat per 20.000\u20ac. Si perd\u00edem, els 20.000\u20ac anirien a mans de la CSMS, als hospitals de Blanes i Calella. Com dic, ens va costar uns minuts entendre el significat de la carta, per\u00f2 el que encara avui no podem entendre \u00e9s el fi sentit de l\u2019humor del senyor Via.<\/p>\n
Per\u00f2 si l\u2019objectiu del senyor Via era fer-nos callar, que es deix\u00e9s de parlar de l\u2019opacitat i defensar el mur de silenci que hi havia al voltant de la sanitat, cal dir que l\u2019intent va fracassar estrepitosament. La den\u00fancia del senyor Via va aconseguir justament el contrari i va amplificar enormement la nostra veu i, sobretot, va donar molt\u00edssima visibilitat a all\u00f2 que est\u00e0vem denunciant.<\/p>\n
A banda d\u2019aix\u00f2, la den\u00fancia va aixecar multitud de mostres de solidaritat arreu de Catalunya, d\u2019Espanya i del m\u00f3n. Una de les primeres mostres d\u2019aquesta solidaritat ens va arribar de mans d\u2019un advocat: Jos\u00e9 Aznar, a qui hav\u00edem conegut mesos abans en circumst\u00e0ncies molt diferents.<\/p>\n
Operaci\u00f3 Pebrots<\/strong><\/p>\n
Durant l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 la Marta i jo vam participar en les accions en defensa dels CAP de la Selva, van tenir lloc multitud d\u2019accions de protesta i den\u00fancia. Una d\u2019aquestes accions va ser l\u2019Operaci\u00f3 Pebrots. El novembre de 2011 un grup de ciutadans de la comarca de la Selva ja port\u00e0vem 4 mesos ocupant els CAP a la nit per impedir que es tanquessin. A la vegada treball\u00e0vem per pressionar en l\u2019\u00e0mbit institucional: deman\u00e0vem dades, les compar\u00e0vem, entr\u00e0vem preguntes al Parlament, deman\u00e0vem entrevistes. Incl\u00fas a Arb\u00facies es va arribar a organitzar una ambul\u00e0ncia comunit\u00e0ria per intentar pal\u00b7liar els efectes del tancament dels CAP durant la nit. A Breda, Sant Hilari, Vidreres, Angl\u00e8s, Amer, Hostalric, cada nit, per torns i durant 6 mesos, vam dormir, grans i petits, al terra dels nostres CAP. Davant el silenci i la sistem\u00e0tica resist\u00e8ncia a facilitar dades sobre l\u2019\u00fas dels centres per part de la Conselleria, un grup de vilatans vam decidir ocupar la Delegaci\u00f3 del Govern a Girona, on tenia el seu despatx el delegat del CatSalut per Girona, Josep Trias, el nostre vell conegut, l\u2019exalcalde de Blanes que tant es va negar a facilitar les dades sobre els hospitals de Blanes i Calella. Ara, gr\u00e0cies a un nomenament de Boi Ruiz, s\u2019havia convertit en delegat del CatSalut de la Regi\u00f3 Sanit\u00e0ria de Girona. Despr\u00e9s d\u2019haver-nos trobat a diversos plens municipals, ara ens veur\u00edem les cares a Girona.<\/p>\n
El dia 2 de novembre, a les 9 del mat\u00ed, es va posar en marxa l\u2019Operaci\u00f3 Pebrots. \u00c9rem unes trenta persones, vingudes de tots els pobles de la comarca de la Selva. Vam quedar al bar que hi ha davant de la Delegaci\u00f3 del Govern. All\u00e0 ens vam repartir les cadenes i els cadenats amb qu\u00e8 ens lligar\u00edem a les cadires de la sala d\u2019espera fins que ens donessin les dades que feia mesos que ens amagaven. A les 8:45 vam comen\u00e7ar a entrar a la Delegaci\u00f3 en grups de dos per no aixecar sospites. Feia setmanes que davant l\u2019edifici hi havia protestes gaireb\u00e9 di\u00e0ries i els guardes de seguretat tenien ordres de tancar les portes al m\u00ednim indici d\u2019acci\u00f3 reivindicativa. El problema que plantejava l\u2019entrada esglaonada era que des que entraven els primers dos fins que entrava l\u2019\u00faltima parella podia passar m\u00e9s d\u2019un quart d\u2019hora. Durant aquest quart d\u2019hora els primers en entrar havien de fer alguna cosa per passar desapercebuts. La primera parella que va entrar (l\u2019Eusebi i en Cesc) va agafar un n\u00famero per fer una consulta sobre una factura de l\u2019IBI. Una altra (en Nani i la N\u00faria) va demanar pels lavabos. Un altre grup de tres (la Rosa, en Nick i l\u2019Isabel) farien veure que esperaven alg\u00fa i una altra parella (en Joanjo i en Guti) van agafar un n\u00famero per treure\u2019s la llic\u00e8ncia de pesca.<\/p>\n
Mentre tot aix\u00f2 passava, a les 9:15 del mat\u00ed es va publicar autom\u00e0ticament al web d\u2019Units Pel CAP el seg\u00fcent comunicat:<\/p>\n
Els ciutadans i ciutadanes de la Selva interior estem decebuts, enganyats, cabrejats i farts. N\u2019estem fins els pebrots! I per aix\u00f2, despr\u00e9s de 50 dies ocupant els 7 CAP que el Departament de Salut ha tancat a les nits,<\/em><\/p>\n
Hem decidit:<\/span> Tancar-nos a la seu del Departament de Salut. No ens mourem fins que siguin satisfetes les nostres demandes. Hem decidit que no marxarem d\u2019aqu\u00ed fins que en Josep Trias i en Boi Ruiz no ens donin les seg\u00fcents dades sobre els CAP, que ells han ordenat tancar a les nits. Volem saber quantes vegades els \u00faltims dos anys aquests CAP han at\u00e8s en horari nocturn casos de: atac de cor, emb\u00f2lia cerebral, hemorr\u00e0gies, pujades agudes de sucre, processos al\u00b7l\u00e8rgics aguts\u2026 Aquestes dades s\u00f3n imprescindibles per poder avaluar el que significa el tancament dels nostres CAP, ja que les descrites s\u00f3n patologies en les quals una intervenci\u00f3 r\u00e0pida pot ser la difer\u00e8ncia entre la vida i la mort. Hem demanat aquestes dades al president Artur Mas i ens va dir que Josep Trias ens les facilitaria. Exigim que es compleixi la paraula del president de la Generalitat. Recordem que hem demanat aquestes dades al gerent de l\u2019IAS, gestor d\u2019alguns d\u2019aquests CAP, el senyor Llu\u00eds Franc, per\u00f2 aquest s\u2019ha negat a donar-les.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
L\u2019acci\u00f3 va durar poc m\u00e9s de dues hores. Un cop tots a dintre de la Delegaci\u00f3, vam treure les cadenes, ens vam lligar a les cadires i vam demanar que vingu\u00e9s Trias. En comptes d\u2019en Trias, qui ens va rebre va ser un nodrit grup de gu\u00e0rdies de seguretat als quals, despr\u00e9s, es va unir un m\u00e9s nodrit encara grup de mossos d\u2019esquadra. Els ajudants de Trias ens van donar unes dades que no eren les que nosaltres deman\u00e0vem i que no vam acceptar. Tot va quedar en la lectura d\u2019un manifest, en un grup de ciutadans de la comarca de la Selva identificats pels mossos i un parell de fotos a les portades de El Punt i el Diari de Girona. I una llic\u00e8ncia de pesca. Mentre els mossos els identificaven, una de les funcion\u00e0ries de la Delegaci\u00f3 es va obrir pas entre manifestants i policies buscant en Joanjo: el carnet de pesca ja estava enllestit.<\/p>\n
$\"Silvia$
La S\u00edlvia Mart\u00ednez a una reuni\u00f3 d\u2019Units Pel CAP al CAP de Breda \u00b7 CAF\u00c8AMBLLET<\/p><\/div>\n
A m\u00e9s de l\u2019Operaci\u00f3 Pebrots la S\u00edlvia va idear Talls Contra Retallades, l\u2019emboscada al president a Sant Hilari i va dinamitzar les reunions setmanals arreu de la comarca. Per\u00f2 la seva salut no li va permetre continuar i va morir el gener de 2012. La tristesa per la seva mort va arribar a tota la comarca i ens va deixar orfes a tots els que vam lluitar per mantenir els nostres CAP oberts. Molts de nosaltres ens vam prometre que el dia que finalment aconsegu\u00edssim tornar a obrir els nostres centres, el seu nom hi seria molt present.<\/p>\n
Abans de fer l\u2019acci\u00f3 d\u2019ocupar la Delegaci\u00f3 del Govern vam voler tenir assessorament legal. Vam contactar amb diversos grups del 15M per veure si tenien informaci\u00f3 sobre aquest tema. Ens van passar el n\u00famero de Jos\u00e9 Aznar, un advocat que participava a les assemblees de Nou Barris de Barcelona. Vam parlar amb ell per tel\u00e8fon i ens va informar amb tot detall sobre les implicacions de l\u2019acci\u00f3 a la Delegaci\u00f3 del Govern.<\/p>\n
Mig any despr\u00e9s d\u2019aquests fets, quan ens va arribar la demanda d\u2019en Via, l\u2019\u00fanic\u00a0tel\u00e8fon d\u2019un advocat que la Marta i jo ten\u00edem a l\u2019agenda era el seu.<\/p>\n
Jos\u00e9 Aznar va n\u00e9ixer l\u2019any 1949 a Lecera, un petit poble prop de Belchite (Zaragoza). De ben jove es va implicar en pol\u00edtica i als divuit anys ja militava a CCOO Juvenils, involucrant-se en activitats sindicals a la f\u00e0brica on treballava com a ajustador de matrius. Tamb\u00e9 en aquells anys Jos\u00e9 va formar part del Front Obrer de Catalunya i va militar al clandest\u00ed Partido Comunista de Espa\u00f1a Internacional fins que, l\u2019any 1969, ell i uns quant companys van ser detinguts, jutjats i condemnats a 10 anys de pres\u00f3 per \u00abassociaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita i propaganda il\u00b7legal\u00bb. Va complir 3 anys, 9 mesos i 21 dies de condemna a presons de Zaragoza, Madrid, Ja\u00e9n i Pal\u00e8ncia. Tota aquesta etapa de la seva vida ara est\u00e0 recollida en una carpeta plena de retalls de diaris, pamflets i vells carnets de milit\u00e0ncia; una carpeta que la seva dona, Lola Puyalto, ha arxivat amb el nom de Rojer\u00edo Pepe.<\/p>\n
$\"41_personatges\"$ <\/p>\n
L\u2019Operaci\u00f3 Pebrots va ser, en gran part, idea de la S\u00edlvia Mart\u00ednez, a qui la Marta i jo hav\u00edem conegut en una reuni\u00f3 de la plataforma que coordinava les accions, Units Pel CAP. La S\u00edlvia havia estat una pe\u00e7a clau en diverses iniciatives de caire independentista, com la manifestaci\u00f3 dels 10.000 a Brussel\u00b7les o les consultes sobre la independ\u00e8ncia. Quan van comen\u00e7ar les retallades a la sanitat la S\u00edlvia es va bolcar en la lluita en defensa de la sanitat p\u00fablica en cos i \u00e0nima. La seva condici\u00f3 d\u2019afectada per la fibromi\u00e0lgia la feia molt conscient de qu\u00e8 significa disposar d\u2019un servei sanitari de qualitat. Quan es va produir el tancament massiu de CAP a la comarca de la Selva, la S\u00edlvia va decidir plantar cara. Poques vegades he vist alg\u00fa treballar amb tanta energia. Ni el cansament ni els dolors que li provocava la seva malaltia semblaven entorpir la seva capacitat de treball. Escrivia comunicats, anava a reunions, mantenia al dia el bloc de la plataforma, ideava campanyes i redactava comunicats gaireb\u00e9 sense parar. Era estrany engegar l\u2019ordinador i no trobar-la connectada. Treballant. L\u2019Operaci\u00f3 Pebrots va ser idea d\u2019ella.<\/p>\n
Despr\u00e9s del seu pas per la pres\u00f3, Jos\u00e9 va anar a Barcelona, on havien emigrat el seus pares, i va decidir que la lluita prolet\u00e0ria tamb\u00e9 havia de lliurar-se als jutjats. Durant els cinc anys posteriors Jos\u00e9 va estudiar dret i l\u2019any 1980 va obrir el seu \u00abdespatx de batalla\u00bb, el seu \u00abdespatx de pobres\u00bb, com li agrada definir-lo, a Nou Barris. Durant els anys seg\u00fcents es va especialitzar en la defensa de v\u00edctimes de neglig\u00e8ncies m\u00e8diques i accidents de tr\u00e0nsit. Paral\u00b7lelament, el seu despatx va servir per impulsar activitats pol\u00edtiques com l\u2019Associaci\u00f3 de Brigadistes de Nicaragua (pa\u00eds que Jos\u00e9 va visitar diverses vegades els anys vuitanta), va participar activament en diversos comit\u00e8s de vaga i en la defensa de vaguistes.<\/p>\n
\u00a0\u2014Pepe, s\u00f3c Albano, de Breda. Recordes que et vaig trucar per una tema d\u2019una ocupaci\u00f3? Ens arribat una den\u00fancia… Ens pots ajudar?<\/em><\/p><\/blockquote>\n
No ho podria quantificar en diners, per\u00f2 s\u00ed us puc dir que tant en Jos\u00e9 com tot l\u2019equip del seu despatx (la Lola, la Matilde, la Llu\u00efsa) van dedicar desenes d\u2019hores a preparar la nostra defensa. Una feina que van fer sense ni tan sols acceptar que els convid\u00e9ssim a un men\u00fa. \u00abSi esteu en aquesta situaci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 esteu defensant el que \u00e9s de tots… No ens deveu res.\u00bb<\/p>\n
Ens ajudes a difondre?<\/p>\n
Jos\u00e9 Aznar: l\u2019advocat del caf\u00e8ambllet<\/strong><\/p>\n
$\"twitter_CAT\"$ <\/a> $\"facbook_CAT\"$ <\/a><\/p><\/blockquote>\n
No em deixa d\u2019emocionar i de sorprendre aquest tipus de generositat que es dirigeix a gent que no es coneix de res i que nom\u00e9s s\u2019explica gr\u00e0cies a una consci\u00e8ncia de grup, de lluita, de pinya al voltant d\u2019unes idees. Una generositat, una consci\u00e8ncia de comunitat (de classe que dirien alguns) que cada dia \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de percebre: ciutadans fent pinya al voltant de l\u2019Esther Quintana, la noia que va perdre un ull a una manifestaci\u00f3 despr\u00e9s que els mossos disparessin bales de goma; ciutadans fent pinya davant les multes als ve\u00efns de Ciutat Badia que van tallar un carrer per intentar impedir el tancament del seu CAP; o la Iniciativa Penal Popular (IPP) fent pinya al voltant de la Nat\u00e0lia Fuertes, la noia que va perdre la seva mare despr\u00e9s que aquesta volt\u00e9s per diversos hospitals sense rebre un tractament adequat.<\/p>\n
Dintre el sistema judicial<\/strong><\/p>\n
Segons els papers de la demanda de Via, hav\u00edem de presentar un escrit abans de finals d\u2019abril i ens informaven que la vista pr\u00e8via tindria lloc el 12 de juny. La not\u00edcia va tenir un important impacte medi\u00e0tic i molta gent ens va con\u00e8ixer quan va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer la veu que un assessor d\u2019Artur Mas havia demandat una revista. Era nom\u00e9s el comen\u00e7ament. El proc\u00e9s va fer que la nostra hist\u00f2ria es convert\u00eds en un esc\u00e0ndol. Un esc\u00e0ndol que no va agradar a tothom. Fonts molt properes a la Conselleria de Sanitat ens van confirmar que no han estat pocs els alts i mitjos c\u00e0rrecs de sanitat que van maleir Via per la seva idea de denunciar-nos. L\u2019\u00faltim que necessitaven els retalladors de la sanitat p\u00fablica era una pol\u00e8mica com aquesta.<\/p>\n
Un altre efecte positiu de la demanda del senyor Via va arribar en forma d\u2019informaci\u00f3. Alg\u00fa havia vist la prepot\u00e8ncia de Via, alg\u00fa s\u2019havia indignat molt com per seguir callant i va decidir donar-nos un cop de m\u00e0. Deu dies despr\u00e9s que arrib\u00e9s la demanda va caure a les nostres mans un document molt i molt interessant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
On s\u2019explica la demanda que ens va posar un assessor d\u2019Artur Mas i les\u00a0seves relacions amb unes quantes persones i on s\u2019explica la m\u00e9s curiosa\u00a0manera d\u2019obtenir una llic\u00e8ncia de pesca: Molts dels comentaris que la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-7D","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/473"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=473"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/473\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=473"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=473"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=473"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}