On es detallen les passes a seguir per tal de fer un v\u00eddeo a casa per exigir\u00a0<\/i>respostes als que es gasten els nostres diners:<\/i><\/span><\/p><\/blockquote>\n

Avui, a finals del mes de mar\u00e7 de 2013, mentre la Marta i jo escrivim el llibre que teniu a les mans, es compleix un any de la publicaci\u00f3 a YouTube de El major robatori de la hist\u00f2ria de Catalunya. Avui, un any despr\u00e9s de pr\u00e9mer al bot\u00f3 publicar no podem evitar preguntar-nos si \u00e9rem conscients del que est\u00e0vem a punt de fer, de les conseq\u00fc\u00e8ncies que comportaria publicar aquest v\u00eddeo. La resposta \u00e9s no. L\u2019\u00fanic que ten\u00edem absolutament clar \u00e9s que hi havia coses que calia que quedessin dites en p\u00fablic. Vam veure que YouTube podia ser una mena de Speaker\u2019s Corner de la nostra societat connectada on poder prendre la paraula i dir all\u00f2 que molts no volien que fos dit. Un lloc des d\u2019on poder cridar ben alt: \u00abEl rei est\u00e0 nu! I es contracta a si mateix amb diners p\u00fablics! ;-)\u00bb.<\/p>\n

Vam treballar el gui\u00f3 del v\u00eddeo durant prop de deu dies, buscant la millor manera d\u2019ordenar totes les dades, tot el que hav\u00edem apr\u00e8s els \u00faltims mesos sobre el funcionament de la sanitat p\u00fablica. La idea era fer un v\u00eddeo de no m\u00e9s de set\u00a0o vuit minuts, per\u00f2, despr\u00e9s de fer diverses versions, vam veure que no hi havia manera de baixar dels vint. Finalment vam dir: \u00abCom si no ho mira ning\u00fa. Aix\u00f2 \u00e9s el que volem dir i aix\u00f2 direm. I qui no tingui temps, que no ho miri\u00bb.<\/p>\n

Amb el gui\u00f3 enllestit, nom\u00e9s quedava solucionar la part t\u00e8cnica. No ten\u00edem ni c\u00e0mera ni micro ni focus. Vam parlar amb un amic que es dedica a temes audiovisuals i ens va dir que en un parell de setmanes estaria lliure i podria portar el material a casa. Per\u00f2 ten\u00edem pressa. Vol\u00edem fer el v\u00eddeo com m\u00e9s aviat millor, amb aquella sensaci\u00f3 de voler treure\u2019t un pes de sobre. Llavors se\u2019ns va oc\u00f3rrer que ho pod\u00edem fer directament amb la c\u00e0mera i el micro integrats de l\u2019ordinador. Per a la il\u00b7luminaci\u00f3 vam pensar que amb el llum de l\u2019escriptori en tindr\u00edem prou. Vam fer algunes proves. La qualitat de la imatge no era la millor i la del so tampoc per\u00f2 es veia b\u00e9 i s\u2019entenia el que es deia. Amb aix\u00f2 en ten\u00edem prou.<\/p>\n

L\u2019altra q\u00fcesti\u00f3 que hav\u00edem de resoldre era com dir el text. De seguida vam descartar l\u2019opci\u00f3 d\u2019aprendre\u2019l de mem\u00f2ria. Eren 18 minuts, 9 folis complets, i per m\u00e9s bona mem\u00f2ria que tingu\u00e9ssim, no funcionaria. Tamb\u00e9 vam descartar l\u2019opci\u00f3 de llegir el text en un paper a l\u2019estil Rajoy.<\/p>\n

Hagu\u00e9s estat molt b\u00e9 tenir un teleprompter, una d\u2019aquelles pantalles que fan servir els presentadors de telenot\u00edcies on va apareixent el text. Per\u00f2 aix\u00f2 estava fora de les nostres possibilitats. Vaig intentar fabricar un teleprompter amb una caixa de cartr\u00f3 i el vidre d\u2019un marc de fotos, per\u00f2 no va funcionar. Despr\u00e9s de donar-li unes quantes voltes vam veure que, si pos\u00e0vem el document de Word en pantalla completa, la primera l\u00ednia de text quedava just a sota de la c\u00e0mera integrada de l\u2019ordinador. Aix\u00ed, si ens pos\u00e0vem a una certa dist\u00e0ncia, semblava que qui llegia el text estava mirant la c\u00e0mera. L\u2019\u00fanic que calia era fer c\u00f3rrer el text perqu\u00e8 la l\u00ednia que s\u2019havia de llegir qued\u00e9s sempre a dalt de tot. Les prime-res proves de lectura les vaig fer jo i la Marta, asseguda al meu costat, anava fent c\u00f3rrer el text amb la rodeta del ratol\u00ed. Ens vam trobar dos problemes m\u00e9s. El primer era que la rodeta del ratol\u00ed feia un sorollet mec\u00e0nic, una mena de cric-cric, que despr\u00e9s se sentia al v\u00eddeo. A Breda no hi havia cap botiga per comprar un ratol\u00ed m\u00e9s bo i, com que ten\u00edem pressa, vam solucionar el cric-cric embolicant el ratol\u00ed (i la m\u00e0 de qui feia anar la rodeta) amb una tovallola gruixuda. El segon problema era m\u00e9s complicat. Tant en castell\u00e0 com en catal\u00e0 (vol\u00edem fer una versi\u00f3 en cada idioma) el meu accent era, per dir-ho d\u2019alguna manera, \u00abun focus de distracci\u00f3\u00bb. Nascut a l\u2019Argentina, de pare itali\u00e0…, tot i els meus vint anys vivint a Catalunya, el meu accent era all\u00e0. Ni argent\u00ed, ni itali\u00e0, ni catal\u00e0. Despr\u00e9s de les primeres proves vam veure que, a m\u00e9s de no tenir bon equip, no ten\u00edem un bon locutor. La Marta no sabia ben b\u00e9 com dir-m\u2019ho, i jo no sabia ben b\u00e9 com dir-li que qui havia de posar la cara i la veu a aquell text era ella. Despr\u00e9s del segon intent, per\u00f2, la Marta va dir:<\/p>\n

Semblava que ho hagu\u00e9s fet tota la vida. Va mirar la c\u00e0mera i va arrencar amb total naturalitat: \u00abPortem dos anys estudiant el sistema sanitari catal\u00e0 i puc demostrar que \u00e9s un niu de corrupci\u00f3 i opacitat. Un forat negre per on desapareixen, cada any, centenars de milions d\u2019euros\u00bb. Serien la seva cara i la seva veu les que posarien noms i cognoms a l\u2019esc\u00e0ndol sanitari. Seria ella la que donaria la cara i s\u2019adre\u00e7aria a alcaldes, gestors i empresaris poderosos. Ella els faria les preguntes que feia mesos es negaven a contestar.<\/p>\n

$\"17_video\"$
La Marta demanant explicacions al v\u00eddeo \u00abEl major robatori de la hist\u00f2ria de Catalunya\u00bb.<\/p><\/div>\n
L\u2019\u00faltim problema que calia resoldre era l\u2019eco que tenia l\u2019habitaci\u00f3. Encara no hav\u00edem penjat cortines ni hav\u00edem muntat la biblioteca amb els llibres, que encara estaven a les caixes on els vam ficar quan vam marxar de Blanes. Per solucionar-ho vam baixar els matalassos, el nostre i els dels nens, i els vam posar a les parets. Vam portar tots els coixins de la casa i els vam posar sobre l\u2019escriptori, al voltant de l\u2019ordinador. Per assegurar el tret fins i tot vam portar tots els abrics i els vam penjar en cadires. La qualitat del so millorava una mica. Vam silenciar els m\u00f2bils, vam despenjar el fix, vam tancar la porta de l\u2019habitaci\u00f3 i vam comen\u00e7ar a enregistrar. La Marta mirant la c\u00e0mera i deixant anar l\u2019artilleria. Jo, amb la m\u00e0 embolicada amb una tovallola, anava fent c\u00f3rrer la rodeta del ratol\u00ed. Els gats, mentrestant, rascaven la porta. Ells tamb\u00e9 hi volien sortir. En tres hores hav\u00edem enregistrat el v\u00eddeo<\/a> que uns mesos despr\u00e9s sortiria a les planes<\/a> de The Washington Post.<\/p>\n
Ens ajudes a difondre?<\/p>\n
\u201cPas a pas: aix\u00ed es fa un v\u00eddeo casol\u00e0 per denunciar un sistema corrupte\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n
$\"twitter_CAT\"$ <\/a> $\"facbook_CAT\"$ <\/a><\/p><\/blockquote>\n
Incendi a la xarxa<\/strong><\/p>\n
Feia uns quants mesos que tenia el costum d\u2019enviar cada divendres un mail a alguns dels meus contactes amb dos o tres l\u00ednies comentant l\u2019actualitat i algun enlla\u00e7 a una not\u00edcia que m\u2019hagu\u00e9s cridat l\u2019atenci\u00f3. De vegades afegia un enlla\u00e7 amb una can\u00e7\u00f3 per comen\u00e7ar el cap de setmana amb una nota alegre. La Marta ja havia pujat a dormir quan, a les 2.24h del dissabte 19 de febrer, vaig enviar el meu mail d\u2019aquella setmana:<\/p>\n
19 de febrer de 2012<\/em><\/p>\n
Hola a tothom: Aquesta setmana vaig una mica tard. Ens hem entretingut molt amb la preparaci\u00f3 d\u2019un v\u00eddeo: El major robatori de la hist\u00f2ria de Catalunya. Despr\u00e9s de dos anys investigant la sanitat catalana hem descobert coses que semblen tretes d\u2019una peli dels germans Marx… Seria graci\u00f3s si no fos perqu\u00e8 ens estan robant diners. Dediqueu-ne un minuts. Us asseguro que descobrireu coses sobre el nostre pa\u00eds que no sab\u00edeu.<\/em><\/p>\n
Una abra\u00e7ada, Albano<\/em><\/p><\/blockquote>\n
\u00c9s molt probable que, si esteu llegint aquest llibre, ja haureu vist el v\u00eddeo. De totes maneres, hem cregut interessant reproduir alguns par\u00e0grafs i comentar-los. Al v\u00eddeo parl\u00e0vem dels negocis de Ramon Bag\u00f3; avui est\u00e0 sent investigat per la Fiscalia. Al v\u00eddeo parl\u00e0vem de Josep Prat i Carles Mant\u00e9; avui estan imputats de sis delictes greus. Parl\u00e0vem dels hospitals de Blanes i Calella; avui aquests hospitals estan sent investigats per la Comissi\u00f3 d\u2019Investigaci\u00f3 de la Sanitat Catalana del Parlament de Catalunya.<\/p>\n
El major robatori de la hist\u00f2ria de Catalunya (extracte)<\/strong><\/em><\/p>\n
Portem dos anys estudiant el sistema sanitari catal\u00e0 i puc demostrar que \u00e9s un niu de corrupci\u00f3 i opacitat. Un forat negre per on desapareixen, cada any, centenars de milions d\u2019euros. Diu el Govern de CiU que no hi ha diners per a la sanitat i que cal retallar serveis, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s mentida. El problema \u00e9s que els diners de la sanitat catalana estan sent robats sistem\u00e0ticament. Estem davant del major robatori de la hist\u00f2ria de Catalunya. Una elit formada per pol\u00edtics i empresaris es gasta els diners de la nostra sanitat alegrement, sense cap l\u00edmit i sense que ning\u00fa els controli. (…) Enregistrem aquest v\u00eddeo perqu\u00e8 tothom a Catalunya s\u00e0piga l\u2019enorme grau de corrupci\u00f3 que forada el sistema sanitari. Perqu\u00e8 el que hem descobert a Blanes i a Calella est\u00e0 passant a tota Catalunya. Per entendre el frau, primer s\u2019ha de fer una mica d\u2019hist\u00f2ria.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
En aquest punt f\u00e8iem un rep\u00e0s de la hist\u00f2ria del model sanitari catal\u00e0 i formul\u00e0vem totes les preguntes que durant mesos s\u2019havien negat a contestar els alcaldes i gestors de la CSMS. I continu\u00e0vem:<\/p>\n
Llavors, com podem saber si els 459.000 euros de \u00abdespeses diverses\u00bb de l\u2019any 2010 no van directament a l\u2019empresa d\u2019un germ\u00e0 de l\u2019alcalde de Blanes? Com sabem que els 82.000 euros de \u00abdespeses de representaci\u00f3\u00bb no han servit per pagar nits a hotels de luxe a Mallorca per als directius? Com sabem si els estudis i dict\u00e0mens que van costar 232.000 euros l\u2019any 2010 existeixen? No podem. (…) Recordeu que, fa uns anys, Anglaterra sencera es va escandalitzar perqu\u00e8 un diputat s\u2019havia gastat 2.000 euros per arreglar el seu jard\u00ed? Doncs b\u00e9, a la Catalunya de les retallades, un grup de persones agafa\u00a0450.000 euros, posa \u00abdespeses v\u00e0ries\u00bb i aqu\u00ed no passa res. Si mirem alguns dels personatges que mouen els fils de la nostra sanitat, la cosa \u00e9s encara pitjor.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
A continuaci\u00f3 descrivim tot el que sabem de Ramon Bag\u00f3 i el mecanisme que li permet contractar-se a si mateix. Despr\u00e9s presentem als nostres YouTube-espectadors dos personatges que donarien molt de qu\u00e8 parlar els mesos seg\u00fcents.<\/p>\n
Carles Mant\u00e9, company de Bag\u00f3 al CHC i, fins fa poc, president de la\u00a0Corporaci\u00f3 de Salut del Maresme i la Selva, va dimitir de manera sorprenent el mateix dia que la CUP de Reus va denunciar un presumpte desviament de fons europeus davant la Uni\u00f3 Europea. Aquest suposat desviament va tenir lloc a l\u2019empresa semip\u00fablica Innova, on trobem l\u2019empresa Shirota Foods, que havia estat propietat de Mant\u00e9. Hi trobem Josep Prat, que cobrava fins fa dues setmanes 300.000 euros l\u2019any i actualment presideix l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS), tot i estar sent investigat per l\u2019Oficina Antifrau.<\/p>\n
La hist\u00f2ria que rodeja Prat i Mant\u00e9 \u00e9s meravellosa. \u00c9s la hist\u00f2ria de com en David Vidal, jardiner municipal, es converteix en regidor de l\u2019Ajuntament de Reus i des del seu nou c\u00e0rrec comen\u00e7a a preguntar, a demanar documentaci\u00f3 i acaba posant contra les cordes alguns dels homes m\u00e9s poderosos de Catalunya. Si en comptes de passar a Reus aquesta hist\u00f2ria hagu\u00e9s tingut lloc a Houston, a Sant Francisco\u00a0o a Milwakee, els estudis de Hollywood ja estarien posant fila l\u2019agulla. A falta d\u2019aix\u00f2, la plana 285 us expliquem, detalladament, la hist\u00f2ria d\u2019en David, en Prat, en Mant\u00e9 i els milions que es van perdre pel cam\u00ed. Una hist\u00f2ria que alg\u00fa a Twitter va definir com \u00abel que podria ser l\u2019espurna que encengu\u00e9s una revoluci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
El nostre v\u00eddeo es va publicar el 19 de febrer de 2012. Un any i una setmana m\u00e9s tard, el 27 de febrer de 2013 a les 9 del mat\u00ed, tres cotxes de la Gu\u00e0rdia Civil aparcaven davant el bloc de pisos del centre de Matar\u00f3 on viu Carles Mant\u00e9. Des dels balcons els ve\u00efns feien fotos i, a la porta del bar de davant, un grupet de ve\u00efns miraven com els policies, alguns amb armilles reflectores, altres amb passamuntanyes, entraven a l\u2019edifici. La majoria dels ve\u00efns no sabia que all\u00e0 vivia un arist\u00f2crata de la sanitat catalana \u2014segons la definici\u00f3 d\u2019un diari al dia seg\u00fcent\u2014, per\u00f2 un senyor que s\u2019ho mirava tot des d\u2019un balc\u00f3 proper s\u00ed ho sabia. I tamb\u00e9 sabia que un any abans una revista de Blanes havia publicat un v\u00eddeo on es parlava de Carles Mant\u00e9. A les 9.14 em va arribar aquest correu electr\u00f2nic:<\/p>\n
Bon dia: Des de les 9 d\u2019aquest mat\u00ed hi ha cotxes de la Gu\u00e0rdia Civil i molts agents han entrat a casa d\u2019en Mant\u00e9 i s\u2019emporten caixes. Suposo que deuen buscar els informes. He fet una foto des del bar del davant fent un tallat. No es veuen gaire b\u00e9. Alguns agents tamb\u00e9 estaven fent el cafet\u00f3. Treballo a prop de casa d\u2019en Mant\u00e9 i ja fa molt de temps que us llegeixo. Esteu fent una gran feina. Endavant!<\/em><\/p><\/blockquote>\n
A la mateix hora, a Reus, es repetia la mateixa escena a casa de Josep Prat. El diari El Pa\u00eds descrivia l\u2019escena aix\u00ed:<\/p>\n
En el cas de Prat, que viu en un xalet rodejat de fortes mesures de seguretat, el registre es va prolongar durant m\u00e9s de 12 hores, enmig d\u2019un trag\u00ed continu d\u2019efectius policials, expectaci\u00f3 medi\u00e0tica i ve\u00efns at\u00f2nits que contemplaven des dels seus vehicles d\u2019alta gamma la pres\u00e8ncia de la Gu\u00e0rdia Civil.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
L\u2019escorcoll de la Gu\u00e0rdia Civil a les cases de Mant\u00e9 i de Prat va durar 12 hores. Despr\u00e9s tots dos van ser detinguts i van passar la nit al cuartelillo. A les trenta-sis hores de l\u2019inici dels escorcolls els van posar en llibertat acusats de sis c\u00e0rrecs: malversaci\u00f3 de cabals p\u00fablics, estafa, tr\u00e0fic d\u2019influ\u00e8ncies, negociacions prohibides a funcionaris, blanqueig i delictes contra Hisenda. Tamb\u00e9 se\u2019ls va retirar el passaport i se\u2019ls va prohibir sortir del pa\u00eds.<\/p>\n
I en aquest punt, quan sabem que Mant\u00e9 sembla tenir una manera molt \u00abespecial\u00bb de fer informes, ens tornem a preguntar: per qu\u00e8 tothom amaga els informes que es van fer a la CSMS quan, curiosament, Carles Mant\u00e9 n\u2019era el seu president? Aquests informes que amaga tothom a Blanes i Calella s\u00f3n del mateix estil que els informes que Mant\u00e9 va fer a Reus?\u00a0Per\u00f2, tornant al v\u00eddeo El major robatori de la hist\u00f2ria de Catalunya, que continuava aix\u00ed:<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que les dones embarassades de Tossa de Mar han de rec\u00f3rrer 35 quil\u00f2metres perqu\u00e8 les atengui un metge, perqu\u00e8 no hi ha diners per tenir servei de ginecologia a l\u2019hospital de Blanes. Un hospital on s\u2019han gastat en 5 anys 422.000 euros en despeses protocol\u00b7l\u00e0ries sense cap mena de control. La terrible q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que, per un costat, tenim un hospital com el de Calella on els familiars han de portar mantes per tapar els malalts, mentre que els seus directius agafen\u00a0459.000 euros per a despeses diverses que ning\u00fa coneix. Volem veure les factures, s\u00f3n els nostres diners! Mentre no contesteu a aquestes preguntes, vosaltres sou c\u00f2mplices d\u2019aquest esc\u00e0ndol que est\u00e0 portant patiment, dolor i pobresa al nostre pa\u00eds. Senyor Codina, senyor Marig\u00f3, senyora Candini: si seguiu amagant aquestes factures estareu traint el poble que us est\u00e0 pagant el sou! El pitjor de tot \u00e9s que aquesta gent mai en t\u00e9 prou. S\u00f3n com els mercats. L\u2019\u00faltim i vergony\u00f3s exemple \u00e9s el del senyor Josep Maria Via, un alt c\u00e0rrec convergent de sanitat, que t\u00e9 una empresa privada que es dedica a fer estudis per a hospitals i on la majoria dels seus c\u00e0rrecs s\u00f3n antics gestors de la sanitat p\u00fablica. \u00abLos gobiernos \u2014escrivia aquest senyor al diari El Pa\u00eds\u2014 deber\u00edan ceder la gesti\u00f3n de servicios sanitarios a las empresas, ya que la gesti\u00f3n p\u00fablica est\u00e1 asfixiada por los controles.\u00bb Senyor Via: Que potser no li seria m\u00e9s c\u00f2mode que li ingress\u00e9ssim directament els diners de la nostra sanitat a un compte a Liechestentin? Apa! I fora burocr\u00e0cia! Aix\u00f2 que vost\u00e8 anomena burocr\u00e0cia es diu democr\u00e0cia i \u00e9s la capacitat del poble per controlar en qu\u00e8 es gasta els diners gent com vost\u00e8, com xxxxx <\/span>(Per imperatiu legal, aquest par\u00e0graf no pot ser reprodu\u00eft. M\u00e9s informaci\u00f3: cap\u00edtols 12<\/a> i 15<\/a>.)<\/em><\/p><\/blockquote>\n
El v\u00eddeo acabava amb una crida a la ciutadania:<\/p>\n
Ens estan robant els diners. I a sobre ens volen cobrar un euro per recepta. Ens volen fer esperar als passadissos. Abaixen els sous als professionals. Qu\u00e8 m\u00e9s ens deixarem fer? Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, vull fer una crida als ciutadans de Catalunya a rebel\u00b7lar-se contra aquest robatori.<\/p>\n
Faig una crida als professionals sanitaris de la Corporaci\u00f3, que no acceptin ni una rebaixa m\u00e9s ni un acomiadament m\u00e9s fins que no surtin a la llum totes les factures. Faig una crida a aquells treballadors que des de fa anys miren impotents com a la seva empresa p\u00fablica, a la seva funda-ci\u00f3, es gasten els diners p\u00fablics en luxes, privilegis i contractes amb l\u2019empresa del seu cos\u00ed. Denuncieu-ho! Feu p\u00fabliques les factures! Faig una crida a la ciutadania a preguntar, a anar als plens a preguntar per les despeses de les empreses municipals del seu poble. Faig una crida a fer vigil\u00e0ncia per veure a quina hora entren i surten de la feina tots aquests directius que cobren milers d\u2019euros al mes i que no donen explicacions a ning\u00fa. Cal seguir l\u2019exemple dels tres nois de la CUP de Reus que, amb nom\u00e9s un regidor al municipi, estan posant contra les cordes els peixos grossos de la sanitat catalana. Uns nois que demanant factures han aconseguit que sigui admesa a tr\u00e0mit a l\u2019audi\u00e8ncia nacional, una den\u00fancia per desviament de fons p\u00fablics i que la Uni\u00f3 Europea tamb\u00e9 estigui investigant. Cal seguir l\u2019exemple de CATAC Sanitat on es llegeixen cada dia el BOE per trobar les trampes que ens paren els que ens estan robant. Cal seguir l\u2019exemple de la Iniciativa Penal Popular, on un grup de ciutadans treballa per portar davant dels tribunals els responsables d\u2019aquesta sanitat corrupta. Cal seguir aquests exemples i cal que cada dia siguem m\u00e9s. Ens hi juguem molt i no podem esperar res de ning\u00fa. Nom\u00e9s el poble defensar\u00e0 el poble. La meva \u00faltima petici\u00f3 \u00e9s que, si aquest v\u00eddeo us ha semblat interessant, el difongueu tant tan com pugueu, per qualsevol mitj\u00e0, fent xerrades als barris, enganxeu cartells, compartiu al Facebook, a Twitter, parleu a la taula del diumenge amb la fam\u00edlia, amb els amics… Est\u00e0 en joc el nostre futur.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
$\"18_personatges\"$ <\/p>\n
Al v\u00eddeo es pot veure com, a mesura que passen els minuts, la Marta es va indignant i el seu to es fa cada cop m\u00e9s irat. Vam fer alguna prova abans i vam decidir que el to havia de ser suau, tranquil, gaireb\u00e9 expositiu. Per\u00f2 per m\u00e9s que ho intent\u00e0vem, a mesura que la Marta anava relatant els abusos que descrivia el text, el seu to pujava de forma natural, no hi havia manera de dissimular la impot\u00e8ncia i l\u2019enuig que sent\u00edem davant tot el que hav\u00edem descobert. Finalment vam pensar que no calia amagar el que sent\u00edem. No pod\u00edem fer veure que aix\u00f2 \u00e9s normal. Aix\u00f2 que explic\u00e0vem era indignant i punt.<\/p>\n
Incendi a YouTube<\/strong><\/p>\n
El dissabte ens vam aixecar tard, al voltant de les 10. El primer que vaig fer va ser mirar el n\u00famero de visites que tenia el v\u00eddeo. Fins aquell moment nom\u00e9s hav\u00edem penjat un parell de v\u00eddeos sobre el ple municipal de Blanes o alguna cosa relacionada amb el tancament dels CAP de la Selva, per\u00f2 cap d\u2019ells superava les 450 visualitzacions. Em vaig despertar de cop: a les 10, el v\u00eddeo ja l\u2019havien vist 2.235 persones! Vaig cridar la Marta:<\/p>\n
\u2014Mira Marta! M\u00e9s de 2.000 visites!<\/p>\n
L\u2019endem\u00e0, el v\u00eddeo ja l\u2019havien vist 8.000 persones. Durant els trenta dies seg\u00fcents, El major robatori de la hist\u00f2ria de Catalunya va tenir 188.000 visualitzacions. Actualment en t\u00e9 m\u00e9s de mig mili\u00f3 i cada mes se n\u2019hi sumen 15.000 m\u00e9s. El 26 de febrer vaig rebre un missatge directe a Twitter d\u2019una noia, l\u2019Ant\u00eda Castedo:<\/p>\n
$\"19_antia_tuit\"$ <\/p>\n
\u2014Marta! Mira! La corresponsal de El Pa\u00eds a Girona vol parlar amb nosaltres!<\/p>\n
Per a nosaltres aquell missatge era una vict\u00f2ria. Hav\u00edem fet el v\u00eddeo justament amb la intenci\u00f3 que all\u00f2 que denunci\u00e0vem traspass\u00e9s l\u2019\u00e0mbit de la nostra revista. Vam fer el v\u00eddeo per trencar el silenci que envoltava no nom\u00e9s els hospitals\u00a0de Blanes i Calella, sin\u00f3 tot el sistema sanitari.<\/p>\n
Mesos abans, en una de les nostres converses telef\u00f2niques, jo li havia dit a l\u2019\u00c0ngels Castells que el que estava passant al sistema sanitari catal\u00e0 era molt gran, massa gran per a una revista com la nostra.<\/p>\n
\u2014\u00c0ngels, aqu\u00ed tenim una hist\u00f2ria enorme. Durant trenta anys el principal pressupost p\u00fablic de la Generalitat ha estat gestionat opacament… i tot s\u2019ha fet amb el vistiplau dels partits m\u00e9s importants del pa\u00eds… T\u2019imagines si aquest tema el treball\u00e9s un bon equip de periodistes, amb temps i recursos?<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Abans de l\u2019arribada del missatge de l\u2019Ant\u00eda, nom\u00e9s pod\u00edem compartir tot el que est\u00e0vem aprenent amb l\u2019\u00c0ngels, el seu company a Dempeus, en Toni Barbar\u00e0 i en Ramon Serna del sindicat CATAC-CTS. F\u00e8iem molta feina, per\u00f2 era un ex\u00e8rcit molt petit per a l\u2019enorme camp de batalla que ten\u00edem al davant.<\/p>\n
Cada divendres la Marta i jo jug\u00e0vem dues apostes a l\u2019Euromillones. A banda de les t\u00edpiques fantasies (fer viatges, ajudar familiars i amics) ens imagin\u00e0vem que amb un parell de milions d\u2019euros podr\u00edem muntar un gran equip d\u2019investigaci\u00f3 period\u00edstica. Encara no hem guanyat l\u2019Euromillones, per\u00f2 el missatge de l\u2019Ant\u00eda era el primer pas per complir el somni de formar un equip per investigar la sanitat catalana.<\/p>\n
El primer que li vaig preguntar a l\u2019Ant\u00eda quan va venir a casa va ser: \u00abI per qu\u00e8 ara El Pa\u00eds s\u2019interessa per aix\u00f2?\u00bb<\/em>. La pregunta era obligada. Durant tot el temps que port\u00e0vem investigant la sanitat, una de les coses que vam aprendre \u00e9s que el repartiment del past\u00eds sanitari comptava des de feia d\u00e8cades amb un aliat imprescindible: un silenci medi\u00e0tic enorme. Sempre que trob\u00e0vem dades, sempre que apareixia algun personatge o instituci\u00f3 \u00absospitosos\u00bb, el primer que f\u00e8iem era comprovar el que s\u2019havia publicat als mitjans de comunicaci\u00f3 sobre aquell tema i gaireb\u00e9 sempre trob\u00e0vem que els mitjans grans havien callat o, com a m\u00ednim, parlat molt fluixet. Un exemple: Quan vam descobrir els informes sobre sanitat fets per la Sindicatura de Comptes entre els anys 2006 i 2012 ens vam escandalitzar (tots els detalls a la plana 241). Aquells informes fets per una instituci\u00f3 oficial explicaven amb tot detall fets incre\u00efblement escandalosos que havien passat als hospitals d\u2019arreu de Catalunya. Aquests informes, que estan a disposici\u00f3 de qualsevol que els vulgui veure a la web de la instituci\u00f3, descrivien irregularitats d\u2019una gravetat esbala\u00efdora. Curiosament, per\u00f2, quan f\u00e8iem una cerca sobre la repercussi\u00f3 que aquestes informacions havien tingut als mitjans de comunicaci\u00f3 comprov\u00e0vem amb incredulitat el desinter\u00e8s dels mitjans sobre el tema.<\/p>\n
L\u2019Ant\u00eda va entendre de seguida la pregunta. \u00abMira, hem vist el v\u00eddeo i ens sembla un tema molt interessant. Jo no s\u00e9 qu\u00e8 vol El Pa\u00eds, per\u00f2 si s\u00e9 que jo i l\u2019Oriol G\u00fcell, el meu cap a Barcelona, creiem que aquest \u00e9s un tema molt important i el volem tractar.<\/em>\u00bb<\/p>\n
A dia d\u2019avui jo tampoc s\u00e9 qu\u00e8 vol El Pa\u00eds, a qu\u00e8 es deu el seu inter\u00e8s i l\u2019esfor\u00e7 que ha dedicat aquests \u00faltims mesos a la investigaci\u00f3 de la trama sanit\u00e0ria. Per\u00f2 el que s\u00ed s\u00e9 \u00e9s que la feina que l\u2019Ant\u00eda i l\u2019Oriol van fer durant els mesos posteriors a aquesta primera reuni\u00f3 t\u00e9 un nom: periodisme. Un periodisme que sembla haver desaparegut dels grans mitjans i que, per aix\u00f2, s\u2019ha convertit en sospit\u00f3s. Lamentablement, \u00e9s una sospita fundada. El Grupo Prisa, igual que tots els grans grups de comunicaci\u00f3, porta anys guanyant-se la desconfian\u00e7a dels seus lectors. Per a mi, per exemple, aquesta desconfian\u00e7a creix cada vegada que llegeixo els vergonyosos articles que El Pa\u00eds publica sobre Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n
Els mesos seg\u00fcents, quan l\u2019Ant\u00eda i l\u2019Oriol van comen\u00e7ar a destapar els esc\u00e0ndols de la sanitat catalana, es van sentir veus sobre el presumpte moviment anticatal\u00e0 que s\u2019amagava darrere aquelles revelacions.<\/p>\n
S\u00f3n opinions sobre les quals nom\u00e9s puc dir dues coses. La primera \u00e9s que al llarg dels mesos en qu\u00e8 vaig treballar amb l\u2019Oriol i l\u2019Ant\u00eda mai vaig percebre cap mena de moviment destinat a protegir cap formaci\u00f3 pol\u00edtica o cap persona. Una lectura detinguda de tot el que han publicat demostra que cap partit amb responsabilitat en temes sanitaris durant els \u00faltims anys queda gaire ben parat: ni convergents, ni tripartits ni PP. Per altra banda, i en relaci\u00f3 a la presumpta anticatalanitat que per a alguns suposa posar en q\u00fcesti\u00f3 el model sanitari catal\u00e0, cal dir que va ser El Pa\u00eds el que el 23 de desembre va publicar un article titulat \u00abConjura policial contra el sobiranisme\u00bb despr\u00e9s que esclat\u00e9s la campanya medi\u00e0tica en relaci\u00f3 als informes policials on la fam\u00edlia Pujol sortia malparada. Dit tot aix\u00f2, el que s\u00e9 \u00e9s que aquella primera reuni\u00f3 a casa meva era el principi d\u2019una relaci\u00f3 que donaria molts bons fruits.<\/p>\n
Deu minuts despr\u00e9s que l\u2019Ant\u00eda entr\u00e9s a casa aquell primer dia, va sonar el tel\u00e8fon. Era en Toni Garrido, del programa Asuntos Propios de Radio Nacional. Durant 7 minuts vaig tenir l\u2019oportunitat de parlar en directe en un dels programes de r\u00e0dio m\u00e9s escoltats a tot Espanya. Vaig parlar del que hav\u00edem descobert, vaig parlar del CHC i de Ramon Bag\u00f3.<\/p>\n
M\u2019imagino que qualsevol persona pot entendre l\u2019emoci\u00f3 que sent\u00edem la Marta i jo en aquell moment. Despr\u00e9s de mesos de silenci, de denunciar sense obtenir cap mena de ress\u00f2 als mitjans \u00abimportants\u00bb, ten\u00edem asseguda davant nostre la corresponsal de El Pa\u00eds, que ens mirava mentre parl\u00e0vem per tel\u00e8fon amb Radio Nacional.<\/p>\n
Li vam explicar a l\u2019Ant\u00eda tot el que sab\u00edem, tots els detalls del que hav\u00edem publicat, li vaig ensenyar tots els documents i li vaig explicar la nostra visi\u00f3 de tot el sistema. Va escoltar amb atenci\u00f3 i va fer preguntes que deixaven clar que s\u2019havia estudiat el tema amb molt deteniment. Poder compartir amb alg\u00fa m\u00e9s tot aix\u00f2 va ser un alleujament, un alliberament. Era com si, de cop, el pes es repart\u00eds.<\/p>\n
Aquella mateixa tarda encara havia de rebre una altra trucada que resultaria ser molt important. En Ramon Serna volia que l\u2019acompany\u00e9s a Matar\u00f3:<\/p>\n
\u2014Aix\u00f2 que tu expliques d\u2019en Bag\u00f3 tamb\u00e9 va passar a Matar\u00f3 a mitjans dels noranta. Un amic meu estava al Comit\u00e8 d\u2019Empresa de l\u2019Hospital de Matar\u00f3 en aquella \u00e8poca i em sembla que podem trobar informaci\u00f3 molt interessant. Et sembla que anem dem\u00e0 a veure qu\u00e8 trobem?<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Vaig pensar que tenia molta feina, que perdre tot el mat\u00ed anant a Matar\u00f3 a revisar documents dels anys noranta no tenia gaire sentit. Tot i aix\u00ed vaig acceptar la proposta, i l\u2019endem\u00e0 en Ramon i jo vam anar a Matar\u00f3 a buscar no sabia ben b\u00e9 qu\u00e8. No sabia que all\u00e0 no nom\u00e9s trobar\u00edem informaci\u00f3 valuos\u00edssima, sin\u00f3 que viuria un dels moments m\u00e9s emocionants i bonics dels \u00faltims mesos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
On es detallen les passes a seguir per tal de fer un v\u00eddeo a casa per exigir\u00a0respostes als que es gasten els nostres diners: Avui, a finals del mes de mar\u00e7 de 2013, mentre la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-7m","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/456"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=456"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/456\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=456"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=456"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=456"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}