On s\u2019explica com Ramon Bag\u00f3 gestionava diners p\u00fablics que anaven a les\u00a0<\/i>seves empreses privades i com uns quants pol\u00edtics li donaven medalles.\u00a0<\/i>Tamb\u00e9 s\u2019explica com un grup de ciutadans va fer una emboscada al president\u00a0<\/i>Mas i li van cantar la can\u00e7\u00f3 de Torna Serrallonga:<\/i><\/span><\/p><\/blockquote>\n

Amb la publicaci\u00f3 del c\u00f2mic Socioverg\u00e8ncia, o com dos partits han ensorrat la sanitat p\u00fablica, resum\u00edem la hist\u00f2ria de la creaci\u00f3 i el funcionament d\u2019una instituci\u00f3 fonamental per entendre el sistema sanitari: el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC). L\u2019home a qu\u00e8 apunt\u00e0vem no era un qualsevol: Ramon Bag\u00f3 havia estat alcalde de Calella per CiU entre el 1979 i el 1991, director general de Turisme al govern de Jordi Pujol, Creu de Sant Jordi, Medalla Francesc Maci\u00e0 al Treball i fundador d\u2019un imperi empresarial que factura 472 milions l\u2019any. No semblava bona idea ficar-se, des d\u2019una revista com la nostra, amb un personatge que, quan celebra el sopar anual de la seva empresa, el president de la Generalitat de torn va a fer-li la pilota acompanyat de dos o tres consellers. Per\u00f2 ho vam fer.<\/p>\n

$\"9_pres_1\"$
Ramon Bag\u00f3 rebent la Creu de Sant Jordi l\u2019any 2001 de mans del President Jordi Pujol \u00b7 GENCAT<\/p><\/div>\n
$\"10_pres_2\"$
Ramon Bag\u00f3 amb el President Jos\u00e9 Montilla en l\u2019acte d\u2019entrega de la Medalla al Treball President Maci\u00e0 l\u2019any 2008 \u00b7 GENCAT<\/p><\/div>\n
$\"11_pres_3\"$
El President Artur Mas, convidat d\u2019honor als actes pel 35\u00e8 aniversari del Grup Sehrs de Ramon Bag\u00f3 \u00b7 GENCAT<\/p><\/div>\n
Ajuda’ns a difondre aquestes 3 fotos:<\/p>\n
Pujol, Montilla i Mas: 3 fotos escandaloses<\/strong><\/span><\/p>\n
$\"twitter_CAT\"$ <\/a> $\"facbook_CAT\"$ <\/a><\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Ramon Bag\u00f3 i l\u2019aristocr\u00e0cia sanit\u00e0ria<\/strong><\/p>\n
Com hem vist al cap\u00edtol anterior, el trasp\u00e0s de les compet\u00e8ncies sanit\u00e0ries havia fet que una gran quantitat d\u2019hospitals arreu de Catalunya comencessin a estar finan\u00e7ats regularment i directament per la Generalitat. Per\u00f2 com hav\u00edem vist a Blanes i Calella, un cop els diners de la Generalitat arriben als diferents hospitals, els directius dels centres els gestionen sense donar gaires explicacions\u00a0sobre el seu dest\u00ed. Era clar que pod\u00edem extrapolar aquest comportament a la resta del sector concertat. Els gestors d\u2019aquests hospitals gasten aquests diners emparats en un concepte fonamental i defensat a capa i espasa tant per CiU com pel PSC: l\u2019autonomia de gesti\u00f3.<\/p>\n
Segons els seus defensors, aquesta autonomia permet que els diversos hospitals que integren la xarxa concertada siguin prou \u00abflexibles\u00bb per poder fer una gesti\u00f3 \u00abefica\u00e7 i eficient sota els criteris del benchmarking\u00bb. A la vegada, des del poder pol\u00edtic es defensa l\u2019autonomia de gesti\u00f3 com una manera de mantenir \u2014en el cas dels hospitals municipals\u2014 un \u00abarrelament al territori\u00bb i estar \u00abpropers a la ciutadania\u00bb.<\/p>\n
Per\u00f2 darrere d\u2019aquest brillant discurs que repeteixen els diplomats de les escoles de negocis barcelonines (les que acullen a les seves aules personatges com Diego Torres o I\u00f1aki Urdangarin) s\u2019amaga una realitat bastant menys id\u00edl\u00b7lica. Darrere \u00abl\u2019efic\u00e0cia\u00bb i els \u00abbenchmarkings\u00bb el que ens trobem \u00e9s un munt d\u2019organitzacions i persones defensant la seva part del past\u00eds. Veiem que els que parlen de \u00abflexibilitat\u00bb s\u00f3n els mateixos que prediquen contra \u00abels controls burocr\u00e0tics\u00bb i tot all\u00f2 que signifiqui gesti\u00f3 p\u00fablica dels recursos p\u00fablics. Aix\u00ed, els defensors d\u2019aquesta autonomia de gesti\u00f3 repudien qualsevol instrument de control p\u00fablic, qualificant-lo de \u00abburocr\u00e0cia\u00bb en oposici\u00f3 a l\u2019\u00abefic\u00e0cia\u00bb, que ells suposadament representen. Tot plegat acompanyat pels t\u00f2pics sobre la inefici\u00e8ncia d\u2019all\u00f2 p\u00fablic.<\/p>\n
El discurs es podria resumir d\u2019aquesta manera: \u00abQue la Generalitat em doni els diners, per\u00f2 que no em faci preguntes\u00bb. Pel que fa al pret\u00e8s municipalisme i la proximitat al ciutad\u00e0 que s\u2019al\u00b7leguen en el cas dels hospitals municipals, despr\u00e9s d\u2019haver vist a Blanes, a Lloret i a Calella el vergony\u00f3s paper que juguen els alcaldes, veiem que el municipalisme, en realitat, \u00e9s una tapadora discursiva. La hist\u00f2ria del CHC i els esc\u00e0ndols que ha protagonitzat durant els \u00faltims anys ho confirmen.<\/p>\n
El conxorxi: el naixement d\u2019un xiringuito<\/strong><\/p>\n
El trasp\u00e0s de les compet\u00e8ncies sanit\u00e0ries va coincidir amb l\u2019arribada de la democr\u00e0cia a l\u2019\u00e0mbit municipal. Aix\u00ed, quan la Generalitat comen\u00e7a a regar amb milions d\u2019euros p\u00fablics desenes d\u2019hospitals municipals, el moviment per gestionar aquests recursos \u00abprop del ciutad\u00e0\u00bb era molt fort. Aquest moviment municipalista \u00e9s la llavor del CHC, un ens que va comen\u00e7ar sent una mena d\u2019associaci\u00f3 d\u2019alcaldes i va acabar amb els alcaldes com a figuretes decoratives. Josep Abell\u00f3, exalcalde de Reus i pe\u00e7a fonamental en el desenvolupament del CHC, ho explicava aix\u00ed al llibret editat pel 25\u00e8 aniversari de la instituci\u00f3:<\/p>\n
Fruit de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, el CHC va n\u00e9ixer com a punt de trobada d\u2019un grup de joves pol\u00edtics i professionals carregats d\u2019il\u00b7lusi\u00f3 i de projectes, que creien en les persones i en els serveis de proximitat.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Un d\u2019aquests alcaldes carregats d\u2019il\u00b7lusi\u00f3 era Ramon Bag\u00f3. Per\u00f2 abans d\u2019entrar en mat\u00e8ria, abans de veure el grau de perversi\u00f3 a qu\u00e8 va arribar el CHC, cal dir que la idea inicial era bona i, fins a cert punt, brillant. Tenim un munt d\u2019hospitals dispersos pel territori, uns alcaldes que han de lluitar per mantenir-los, per tirar-los endavant i defensar-los enfront de la Generalitat. Qu\u00e8 millor que unir-se i treballar plegats? Fa trenta anys la idea era bona. Igual de bona que la idea que fa trenta anys va donar lloc als partits pol\u00edtics de llistes tancades, per exemple.<\/p>\n
El CHC es va presentar p\u00fablicament l\u2019any 1983, amb Joan Cornet, alcalde del PSC de Manresa, com a president. L\u2019any 1984 es van aprovar els seus estatuts i el 1987 Ramon Bag\u00f3 \u2014llavors alcalde de Calella\u2014 va ser nomenat com a nou president. A partir de llavors, i durant les d\u00e8cades seg\u00fcents, Bag\u00f3 ha presidit i dirigit multitud d\u2019empreses creades pel CHC. Empreses? S\u00ed. L\u2019any 1986 el CHC crea els primers serveis per als associats (els hospitals municipals): assessoria, inform\u00e0tica, consultoria… Aix\u00ed neixen empreses com CHC SA, Iasist, LRC SA, Consultoria i Gesti\u00f3 SA, C Gest SL, BC Gest SL, el SEPPS, el SACAC, CHC Vitae SA (inicialment participada per Caja Madrid), Projectes Sanitaris i Socials SA, Personalia SA, Tecnalia Salut SL… La nomenclatura (amb una enorme prolifera-ci\u00f3 d\u2019SL i SA) indica que alguna cosa passa i l\u2019esperit municipalista sembla deixar pas a un esperit molt m\u00e9s proper al registre mercantil que als plens municipals.<\/p>\n
Com d\u00e8iem, durant anys, trobarem Bag\u00f3 al capdavant de moltes d\u2019aquestes empreses. L\u2019any 1991 un altre alcalde s\u2019uneix a Bag\u00f3, en aquest cas socialista: Josep Abell\u00f3, de Reus. El CHC ja navega a tot vapor.<\/p>\n
$\"13_personatges_3\"$ <\/p>\n
Per tant, l\u2019objectiu del CHC \u00e9s oferir als hospitals municipals (la majoria controlats per membres de CiU i PSC) diversos serveis de gesti\u00f3. B\u00e0sicament es tracta de dir als alcaldes: \u00abTu no et preocupis de res, nosaltres t\u2019ho fem tot: gesti\u00f3 financera, gesti\u00f3 de contractaci\u00f3 p\u00fablica, gesti\u00f3 de personal, gesti\u00f3 integral\u2026\u00bb. La idea va tenir \u00e8xit i el CHC es va fer, d\u2019aquesta manera, amb la gesti\u00f3 de milers de milions d\u2019euros p\u00fablics al llarg dels seg\u00fcents 25 anys. Per\u00f2, com veurem, part d\u2019aquest \u00e8xit es va aconseguir gr\u00e0cies a pr\u00e0ctiques molt q\u00fcestionables i, en algunes ocasions, directament irregulars. Aix\u00f2 va servir perqu\u00e8 diversos empresaris, entre ells Ramon Bag\u00f3, fessin grans negocis gr\u00e0cies als diners de la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019aquests aclariments, tornem a la nostra aventura personal. Un cop va sortir el c\u00f2mic Socioverg\u00e8ncia sanit\u00e0ria el mes d\u2019agost, vam fer una pausa en el ritme de publicacions. Durant la segona meitat de 2011 no vam publicar gaireb\u00e9 res sobre els hospitals de Blanes i Calella. Hav\u00edem descobert el mecanisme que relacionava la CSMS amb el poder local i la relaci\u00f3 de Ramon Bag\u00f3 amb el CHC, una relaci\u00f3 que ens posava sobre la pista d\u2019un problema sist\u00e8mic. Tot plegat ens obligava a obrir noves vies d\u2019investigaci\u00f3 que anaven molt m\u00e9s enll\u00e0 dels hospitals de la CSMS i dels alcaldes dels nostres pobles. Ens vam veure obligats a sortir de l\u2019\u00e0mbit local en qu\u00e8 hav\u00edem treballat sempre. La sensaci\u00f3 era d\u2019un cert vertigen. Durant els seg\u00fcents cinc mesos, doncs, vam restar en silenci sobre el tema dels hospitals i d\u2019en Bag\u00f3. Vam dedicar aquests cinc mesos a estudiar m\u00e9s a fons la figura d\u2019en Bag\u00f3, el CHC i les desenes de persones i institucions relacionades. Si fins ara hav\u00edem treballat per comprendre l\u2019arquitectura del model, a partir d\u2019ara calia treballar per entendre com els seus arquitectes van beneficiar-se d\u2019aquesta estructura.<\/p>\n
En terra de bandolers: una emboscada al president Mas<\/strong><\/p>\n
<\/strong>Durant aquests mesos de silenci van passar dues coses molt importants per a la Marta i per a mi.\u00a0La primera va ser entre setembre i desembre de 2011, quan la Marta, jo i una vintena de ve\u00efns de Breda vam dormir 120 nits al terra del CAP, que les retallades havien tancat en horari nocturn, deixant els habitants de Breda a 30 minuts del metge m\u00e9s proper. Vam ocupar el CAP, vam tallar carreteres, ens vam encadenar a la Delegaci\u00f3 del Govern a Girona per parlar amb el delegat de Salut i, fins i tot, vam fer una \u00abemboscada\u00bb al president Mas durant una visita a Sant Hilari. El president Mas havia de passar aquell mat\u00ed per un cam\u00ed de bosc per assistir a una trobada amb capitostos de CDC. All\u00e0 ens vam reunir uns 200 activistes d\u2019arreu de la comarca de la Selva (on s\u2019havien tancat durant les nits 7 CAP de cop). L\u2019objectiu era barrar el cam\u00ed per on havia de passar el president. Mentre esper\u00e0vem que arrib\u00e9s, un grup de Mossos d\u2019Esquadra va prendre posici\u00f3. Vam passar les dues hores seg\u00fcents com dos ex\u00e8rcits a les seves trinxeres, tot esperant el president.<\/p>\n
$\"14_gille\"$
Els Mossos d\u2019Esquadra escoltant la can\u00e7\u00f3 d\u2019en Serrallonga cantada pels manifestants. UNITSPELCAP.wordpress.com<\/p><\/div>\n
Es notava que \u00e9rem a terres de bandolers: a un costat, els mossos que venien a obrir pas al president; a l\u2019altre, 200 persones, enmig del bosc, esperant Artur Mas i cantant una vegada i una altra aquella can\u00e7\u00f3 que parla del bandoler Serrallonga. Estic segur que sota el seu uniforme molts mossos tenien la pell de gallina:<\/p>\n
Del cor de les Guilleries <\/em><\/p>\n
sortir\u00e0 un gran espetec que en far\u00e0 ressons de guerra <\/em><\/p>\n
a les parets de Tavertet.<\/em><\/p>\n
Des de Sau a la Cellera, des del Far al Matagalls, <\/em><\/p>\n
el trabuc d\u2019en Serrallonga tornar\u00e0 als amagatalls.<\/em><\/p>\n
Torna, torna, Serrallonga, que l\u2019alzina ens cremaran, <\/em><\/p>\n
que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
El president va arribar a l\u2019hora de dinar. Va aparcar a un costat del cam\u00ed i va baixar del cotxe a parlar amb nosaltres. Li vam exposar les nostres demandes. Li vam dir que el mili\u00f3 d\u2019euros que s\u2019estalviaven tancant els 7 CAP eren el mateix mili\u00f3 d\u2019euros que es gastava la Diputaci\u00f3 en c\u00e0rrecs de confian\u00e7a. Ens va respondre quatre ximpleries mentre els seus acompanyants anaven fent que s\u00ed amb el cap. Entre aquests acompanyants hi havia Xavier Trias, l\u2019alcalde de Barcelona, i Robert Fauria, alcalde de Sant Hilari i actualment imputat per presumpte suborn a l\u2019Operaci\u00f3 Pokemon. Despr\u00e9s dels disbarats, el president i la seva comitiva van pujar als seus cotxes i van desfilar cap al lloc de la reuni\u00f3 de CDC, el lux\u00f3s hotel Vilars Rurals, propietat de Ramon Bag\u00f3.<\/p>\n
Ens agrada aquesta hist\u00f2ria. Ens ajudes a difondre-la?<\/p>\n
\u201cActivistes embosquen Artur Mas a Sant Hilari\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n
$\"twitter_CAT\"$ <\/a> $\"facbook_CAT\"$ <\/a><\/p>\n
<\/p><\/blockquote>\n
$\"15_guille2\"$
Explicant-li a Artur Mas que el perill de tancar els CAP de La Selva a les nits \u00b7 CAF\u00c8AMBLLET<\/p><\/div>\n
En David de Reus<\/strong><\/p>\n
L\u2019altra cosa important que ens va succeir en aquells quatre mesos de silenci va ser con\u00e8ixer en David Vidal, regidor de la Candidatura d\u2019Uni\u00f3 Popular (CUP) a Reus. Alg\u00fa ens va dir que \u00aba Reus hi ha un noi que treballa en alguna cosa semblant a la vostra\u00bb. A les eleccions municipals del 22 de maig (aquelles que es van celebrar amb centenars de milers de persones a les places de tot Espanya), David Vidal va ser l\u2019\u00fanic representant de la CUP que va arribar a tenir representaci\u00f3 a l\u2019Ajuntament de Reus. Com a regidor, en David es convertia autom\u00e0ticament en membre dels diferents consells d\u2019administraci\u00f3 de les empreses municipals de la ciutat. Aix\u00f2 li permetia tenir acc\u00e9s a molta documenta-ci\u00f3. Una d\u2019aquestes empreses municipals era Innova, gestora de l\u2019Hospital Sant Joan de Reus. La hist\u00f2ria del que va fer en David amb aquesta informaci\u00f3 mereix tot un llibre sencer (vegeu \u00abLa incre\u00efble hist\u00f2ria d\u2019un jardiner de Reus\u00bb<\/em>).<\/p>\n
Per a la Marta i per a mi, contactar amb en David va tenir una import\u00e0ncia vital. Durant els mesos en qu\u00e8 ens vam enfrontar al silenci municipal a Blanes, Calella o Lloret, la sensaci\u00f3 era d\u2019a\u00efllament. \u00c9s veritat que durant aquells mesos vam tenir contacte amb gent que ens encoratjava i ens ajudava a continuar amb la nostra feina. Una d\u2019aquestes persones era l\u2019\u00c0ngels Mart\u00ednez Castells, economista, professora de la UB i membre de Dempeus per la Salut P\u00fablica. Durant mesos l\u2019\u00c0ngels ens va explicar en llargues converses telef\u00f2niques tot el que sabia sobre el sistema sanitari catal\u00e0. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019aspecte t\u00e8cnic, l\u2019experi\u00e8ncia de d\u00e8cades de lluita de l\u2019\u00c0ngels ens va ajudar molt des d\u2019un punt de vista emocional. Recordo que un dia, especialment feixuc, la Marta li va preguntar per tel\u00e8fon a l\u2019\u00c0ngels: \u00abPer\u00f2, \u00c0ngels, qu\u00e8 fas quan veus que treballes i aquesta gent\u00a0fa veure que no existeixes? Qu\u00e8 fas quan veus que menteixen descaradament,\u00a0i saps que estan mentint descaradament, i no pots fer res per evitar-ho? Qu\u00e8 fas amb tanta impot\u00e8ncia?\u00bb. A l\u2019altre costat de la l\u00ednia l\u2019\u00c0ngels li va dir: \u00abSeguir, l\u2019\u00fanic que has de fer \u00e9s seguir endavant\u00bb.<\/p>\n
$\"16_personatges_4\"$ <\/p>\n
En l\u2019\u00e0mbit local vam tenir el suport de les seccions locals d\u2019ICV-EUiA de Blanes i Calella, del grup independent MILLOR de Lloret de Mar o de l\u2019incipient secci\u00f3 comarcal de les CUP. Per\u00f2, tenint en compte que all\u00f2 que est\u00e0vem veient s\u2019estava produint arreu de Catalunya, encara trob\u00e0vem massa silenci al nostre voltant. Si ens trob\u00e0vem amb un problema sist\u00e8mic arreu del pa\u00eds, ens pregunt\u00e0vem per qu\u00e8 no hi havia moviments a altres punts del sistema. Per aix\u00f2, trobar en David Vidal a Reus va ser molt important, una mena de b\u00e0lsam. El fet de saber que s\u2019estaven movent coses a d\u2019altres punts de Catalunya era personalment i mentalment alliberador. Saber que no \u00e9rem els \u00fanics que es quedaven davant l\u2019ordinador mirant documents i buscant informes del registre mercantil per entendre l\u2019embolic sanitari ens feia sentir acompanyats.<\/p>\n
En David portava mesos treballant amb els seus dos companys de partit \u2014Bartomeu Castellano i Xavier Milian\u2014 descobrint les perversions de la gesti\u00f3 municipal de la sanitat, l\u2019enorme opacitat del sistema i les profundes connexions pol\u00edtiques de CiU i PSC amb tot l\u2019entramat. Les primeres converses telef\u00f2niques que vam mantenir, a finals de desembre de 2011 van ser, fins i tot, emocionants. Ell a Reus i nosaltres a la Selva i el Maresme confirm\u00e0vem tot el que, per separat, hav\u00edem descobert. Vam trobar els mateixos patrons de gesti\u00f3, els mateixos conflictes d\u2019interessos, la mateixa conniv\u00e8ncia sociovergent i, fins i tot, els mateixos noms implicats. La trobada amb en David confirmava que est\u00e0vem davant d\u2019una trama que operava arreu de Catalunya. Una trama que tot just comen\u00e7ava a mostrar la seva cara m\u00e9s fosca.<\/p>\n
D\u2019esquenes al Parlament, d\u2019esquena als ciutadans<\/strong><\/p>\n
Vam treballar totes les vacances de Nadal i el 8 de gener de 2012 vam trencar el silenci dels \u00faltims cinc mesos. Vam publicar l\u2019article \u00abRamon Bag\u00f3: l\u2019home que es contractava a si mateix amb diners p\u00fablics\u00bb. L\u2019obr\u00edem aix\u00ed:<\/p>\n
L\u2019enorme xarxa d\u2019empreses p\u00fabliques, semip\u00fabliques, consorcis, fundacions, societats mercantils i altres creacions destinades a gestionar diners p\u00fablics fa que es donin situacions dif\u00edcilment compatibles. (…) A la nostra zona el cas de Ram\u00f3n Bag\u00f3 il\u00b7lustra aquesta situaci\u00f3 a la perfecci\u00f3: per una banda Bag\u00f3 ha gestionat durant trenta anys diners de la sanitat p\u00fablica i, per una altra, s\u2019encarrega que desenes de milions d\u2019euros d\u2019aquests diners vagin a parar directament a les seves empreses privades. (…)Tot i el car\u00e0cter \u00abp\u00fablic\u00bb del CHC, les persones que el dirigeixen no s\u00f3n triades democr\u00e0ticament, sin\u00f3 que formen part d\u2019un exclusiu cercle que molts anomenen l\u2019aristocr\u00e0cia de la sanitat. Un cercle de persones i membres de partits \u2014gaireb\u00e9 tots del PSC i CIU\u2014 que es reparteixen c\u00e0rrecs des d\u2019on es gestionen centenars de milions d\u2019euros p\u00fablics.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Una aristocr\u00e0cia que havia accedit als llocs de poder del CHC gr\u00e0cies a eleccions democr\u00e0tiques municipals, per\u00f2 que, poc despr\u00e9s, es desempallegaria de la mol\u00e8stia que suposa la democr\u00e0cia:<\/p>\n
Tant Bag\u00f3 com Abell\u00f3 van accedir a la c\u00fapula del CHC gr\u00e0cies al seu c\u00e0rrec pol\u00edtic a poblacions amb hospitals locals d\u2019una certa import\u00e0ncia. Quan tots dos van perdre els seus llocs com a alcaldes, un oport\u00fa canvi als estatuts els ha perm\u00e8s aferrar-se a la cadira i continuar durant anys dirigint el CHC. El Triangle (20\/09\/04)<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00ed doncs, el CHC va aconseguir els seus objectius i es va convertir en una pe\u00e7a clau d\u2019un sistema de gesti\u00f3 de milers de milions d\u2019euros destinats als hospitals municipals. Una gesti\u00f3 de diners que, tot i ser de tots els ciutadans, es fa d\u2019esquena al Parlament. El dia 10 de desembre de 1998 el diputat Joan Ridao va posar el dit a la nafra sobre la manca de transpar\u00e8ncia i control del sistema:<\/p>\n
Les reformes posades en marxa pel Govern s\u00f3n una aplicaci\u00f3 a ultran\u00e7a de les t\u00e8cniques de gesti\u00f3 empresarial. La creaci\u00f3 d\u2019empreses p\u00fabliques i ens instrumentals escapen del necessari control pol\u00edtic i democr\u00e0tic. Tot i que es nodreixen en bona part dels recursos p\u00fablics no estan subjectes al control i la fiscalitzaci\u00f3 democr\u00e0tica d\u2019aquest Parlament.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
No anava desencaminat en Ridao. Dos anys abans la diputada Imma Mayol (ICV-EUiA) va preguntar al Parlament sobre els contractes que rebia el Grup Serhs de Ramon Bag\u00f3 per part de diversos hospitals (alguns controlats pel CHC del mateix Bag\u00f3). La resposta del llavors conseller de Sanitat i Seguretat Social, Eduard Rius i Pey, va confirmar la manca de control del Parlament sobre una gran part dels diners p\u00fablics destinats a la sanitat amb una resposta que resumeix la magnitud de l\u2019opacitat:<\/p>\n
Els centres hospitalaris de l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut que s\u00f3n finan\u00e7ats directament per la Generalitat de Catalunya no tenen cap servei contractat amb cap empresa del Grup Serhs. Pel que fa a la resta [el sector concertat] no disposem de la informaci\u00f3 requerida, at\u00e8s que aquests centres no s\u00f3n finan\u00e7ats directament per la Generalitat de Catalunya, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant la contraprestaci\u00f3 econ\u00f2mica dels serveis sanitaris contractats pel Servei Catal\u00e0 de la Salut. 20 de febrer de 1996<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Es posava de manifest que el Parlament s\u2019havia convertit en una estructura buida, gaireb\u00e9 decorativa, quan es tractava de saber com es gastaven els diners dels ciutadans. Com no podia ser d\u2019una altra manera, quan hi ha molts diners fora de control, molta gent es fa rica de manera \u00abpoc exemplar\u00bb. Uns mecanismes que, anys m\u00e9s tard es confirmarien plenament. El 21 de mar\u00e7 de 2012 el diari El Pa\u00eds va fer un esclaridor perfil de Bag\u00f3:<\/p>\n
Ramon Bag\u00f3 pot molt b\u00e9 catalogar-se com el prototip d\u2019empresari emprenedor. Per aix\u00f2 va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001. (…) D\u2019all\u00f2 que coneixem fins ara es dedueix que el que s\u2019ha considerat un model d\u2019iniciativa es basa en alguns casos en una molt profitosa relaci\u00f3 de promiscu\u00eftat entre la pol\u00edtica i els negocis. (…) Bag\u00f3 va ser alcalde de Calella per CiU durant tres mandats i director general de Turisme entre 1980 i 1984 al govern de Jordi Pujol. Despr\u00e9s va passar a ocupar diversos c\u00e0rrecs com el de president del CHC, una entitat que es dedica a gestionar centres sociosanitaris concertats per la Generalitat i que es financen amb fons p\u00fablics. Aquest organisme de gesti\u00f3 va concedir a les empreses de Bag\u00f3 importants contractes. (…) De tot aix\u00f2 es dedueix que la millor forma de ser emprenedor no \u00e9s arriscar un capital en nous i incerts projectes, sin\u00f3 assegurar-se un lloc en les taules p\u00fabliques de contractaci\u00f3.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
El Bagogate<\/strong><\/p>\n
El reportatge sobre Bag\u00f3 t\u00e9 un fort impacte i els dies seg\u00fcents s\u00f3n molt i molt tensos. El 12 de gener, quatre dies m\u00e9s tard d\u2019haver-lo publicat, l\u2019Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) informa que ha obert una investigaci\u00f3 per examinar els negocis de Ramon Bag\u00f3. El 16 de gener ens vam reunir amb l\u2019investigador de l\u2019OAC i li vam explicar tot el que hav\u00edem esbrinat sobre en Bag\u00f3. Res del que els vam explicar els va sorprendre massa. Feia la impressi\u00f3 que l\u2019OAC portava temps darrere la pista d\u2019en Bag\u00f3. Despr\u00e9s d\u2019un any d\u2019investigacions, el passat 29 de gener de 2013, el diari El Pa\u00eds informava que l\u2019OAC havia enviat a la Fiscalia el resultat de les seves investigacions. Un \u00abinforme demolidor de\u00a08.000 p\u00e0gines\u00bb on l\u2019OAC \u00abveu delicte\u00bb. Semblava que, molt a poc a poc, es comen\u00e7ava a trencar el mur de silenci. Ja no \u00e9rem els \u00fanics tipus estranys que posaven en q\u00fcesti\u00f3 el sistema i un dels seus arquitectes, Ramon Bag\u00f3. Ara tamb\u00e9 se\u2019ns unia l\u2019OAC.<\/p>\n
Per\u00f2 tot i aquest primer i petit triomf per trencar el silenci que envoltava Ramon Bag\u00f3 i els seus negocis, era clar que ficar-se amb el gran prohom no podia sortir gratis. Al llarg dels seg\u00fcents mesos sabr\u00edem com \u00e9s de car treure la m\u00e0scara a un dels homes m\u00e9s poderosos de Catalunya.<\/p>\n
La primera amena\u00e7a va arribar nom\u00e9s 8 dies despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de l\u2019article, el 16 de gener, en forma d\u2019un nou (i pat\u00e8tic) comunicat dels directius dels hospitals de Blanes i Calella:<\/p>\n
Aquesta direcci\u00f3 no ent\u00e9n quin \u00e9s l\u2019objectiu d\u2019aquestes desinformacions i el motiu que fa que mitjans seriosos se\u2019n facin ress\u00f3 sense que hi hagi ni un intent de contrastar les opinions i els fets.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
La cosa es posava dif\u00edcil per al senyor Conill i els seus companys directius. Fins ara l\u2019enemic era una petita revista de poble amb un nom tan rid\u00edcul com CAF\u00c8AMBLLET. Per\u00f2 la taca anava creixent. El comunicat de la CSMS deia que tot es fa \u00absense que hi hagi ni un intent de contrastar les opinions i els fets\u00bb, tot oblidant que la nostra revista portava mesos demanant informaci\u00f3 sense cap \u00e8xit.<\/p>\n
A banda d\u2019aix\u00f2, semblava que a les oficines de la direcci\u00f3 no arribaven els peri\u00f2dics i encara no s\u2019havien assabentat que la mateixa Oficina Antifrau tamb\u00e9 estava darrere la pista que assenyalava l\u2019article del CAF\u00c8AMBLLET i que tant els ofenia. El comunicat continuava amb un intent cl\u00e0ssic dels directius, amagar-se darrere la instituci\u00f3:<\/p>\n
Entenem que danyar la imatge de la Corporaci\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 del seu Consell Rector o el seu equip directiu. A la curta o a la llarga perjudica la imatge de l\u2019entitat i de l\u2019organitzaci\u00f3.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
L\u2019equip directiu en cap moment pensa que el que \u00abdanya la imatge\u00bb de la Corporaci\u00f3 era la tenacitat amb qu\u00e8 ells portaven mesos amagant informaci\u00f3 sobre el dest\u00ed de milions d\u2019euros p\u00fablics. Per\u00f2 lluny de qualsevol autocr\u00edtica el comunicat dels directius continua:<\/p>\n
La postura que en aquest tipus de casos pren la direcci\u00f3 \u00e9s no contestar als mitjans que reiteradament falsegen les informacions o desfiguren les declaracions. Nom\u00e9s es d\u00f3na resposta a aquells mitjans disposats a rectificar.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Sembla que vulguin dir, \u00abnom\u00e9s estarem contents amb els mitjans que s\u2019empassin la nostra versi\u00f3\u00bb. El comunicat deixava per al final la part que millor retrata el seu tarann\u00e0:<\/p>\n
En tot cas, si en algun moment la imatge de la professionalitat tant assistencial com de serveis de recolzament o de qualitat de l\u2019organitzaci\u00f3 es pos\u00e9s en entredit, la direcci\u00f3 actuaria amb totes les seves possibilitats.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
\u00c9s a dir: \u00abperseguirem qui s\u2019atreveixi a q\u00fcestionar com ens gastem els diners\u00a0del poble\u00bb.<\/p>\n
Des que al CAF\u00c8AMBLLET vam comen\u00e7ar a investigar el sistema sanitari, la Marta i jo vam poder escoltar moltes mentides per part dels gestors sanitaris, per\u00f2 poques vegades vam sentir una sensaci\u00f3 tan profunda d\u2019impot\u00e8ncia com quan vam llegir aquest comunicat. Mesos m\u00e9s tard, quan la meva mare em va regalar la biografia de Ben Bradlee, vam veure que aquesta manera de reaccionar del poder quan els seus draps bruts queden al descobert \u00e9s molt normal.<\/p>\n
Ben Bradlee era el director de The Washington Post quan el diari va descobrir el cas Watergate, que va acabar amb l\u2019\u00fanica dimissi\u00f3 d\u2019un president nord-americ\u00e0, Richard Nixon. Per descomptat no ens atrevir\u00edem mai a comparar aquella fita del periodisme amb la nostra humil investigaci\u00f3, per\u00f2 el que s\u00ed es poden comparar s\u00f3n les pat\u00e8tiques reaccions dels que tenen molts cad\u00e0vers als armaris per amagar. Quan The Washington Post va comen\u00e7ar a informar sobre el veritable abast del Watergate, la primera reacci\u00f3 de l\u2019equip de Nixon va ser molt semblant a la dels directius de la Corporaci\u00f3. Bob Dole, del partit Republic\u00e0, va intentar desacreditar la feina dels periodistes:<\/p>\n
La reputaci\u00f3 d\u2019objectivitat i credibilitat del Post ha caigut tan baix que gaireb\u00e9 ha desaparegut del tot.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Un altre home del president Nixon, Ron Ziegler, va dir que els articles del Post:<\/p>\n
Estan basats en rumors i indirectes i intenten, per associaci\u00f3, trobar culpables.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Un tercer home de Nixon va arribar a dir:<\/p>\n
Utilitzant indirectes, rumors de terceres persones, acusacions infunda-des, fonts an\u00f2nimes i grans titulars, el Post ha buscat premeditadament donar la sensaci\u00f3 que existia una connexi\u00f3 directa entre la Casa Blanca i el Watergate, una acusaci\u00f3 que mitja dotzena d\u2019investigacions han trobat falsa, i el Post ho sap.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Des que The Washington Post va publicar la primera not\u00edcia sobre el Watergate fins la dimissi\u00f3 del president Nixon van passar 25 mesos. Des que vam comen\u00e7ar a preguntar qu\u00e8 est\u00e0 passant als hospitals de Blanes i Calella han passat 23 mesos. Qui dimitir\u00e0? Dimitir\u00e0 el diputat de CiU, Xavier Crespo, a qui mesos m\u00e9s tard vam descobrir participant en una trama que va fer desapar\u00e8ixer 2,4 milions d\u2019euros d\u2019aquests dos hospitals? Dimitir\u00e0 l\u2019actual gerent dels hospitals, N\u00faria Constans, qui va avalar amb la seva signatura aquestes irregularitats? De moment ja estan a la fase neguem-ho-tot-fins-que-se-n\u2019oblidin. A Nixon no li va servir. A ells tampoc els servir\u00e0.<\/p>\n
Ens ajudes a difondre?<\/p>\n
\u201cA Nixon no li va servir. A CiU tampoc li servir\u00e0\u201d<\/strong><\/p>\n
$\"twitter_CAT\"$ <\/a> $\"facbook_CAT\"$ <\/a><\/p><\/blockquote>\n
Operaci\u00f3 Neteja<\/strong><\/p>\n
A banda del comunicat dels directius de la CSMS, les publicacions, primer la del c\u00f2mic i despr\u00e9s la de \u00abRamon Bag\u00f3, l\u2019home…\u00bb, van posar en marxa mecanismes de defensa m\u00e9s profunds. Per exemple, el 8 d\u2019agost de 2011 publiquem el c\u00f2mic Socioverg\u00e8ncia Sanit\u00e0ria, on expliquem els negocis de Ramon Bag\u00f3. Uns mesos m\u00e9s tard, el 6 d\u2019octubre, l\u2019alcalde Calella, Josep Maria Juh\u00e9, inicia els tr\u00e0mits per concedir la Medalla d\u2019Or de Calella i el t\u00edtol de Fill Predilecte a Ramon Bag\u00f3. El 3 de novembre el plenari municipal aprova per unanimitat la concessi\u00f3 d\u2019aquests guardons. Quan el 8 de gener del 2012 publiquem \u00abRamon Bag\u00f3: la incre\u00efble hist\u00f2ria de l\u2019home que es contracta a si mateix amb diners p\u00fablics\u00bb, la reacci\u00f3 \u00e9s similar: l\u201911 de febrer es fa l\u2019acte p\u00fablic de concessi\u00f3 dels t\u00edtols. Casualitats?<\/p>\n
En aquell acte l\u2019alcaldessa Montserrat Candini va dir:<\/p>\n
La seva empenta, la seva impressionant empenta, la seva capacitat de lideratge, van fer possible l\u2019hospital de la nostra ciutat, de la manera que el coneixem avui. I vull traslladar, en aquest punt, com aix\u00ed m\u2019ho van demanar, l\u2019adhesi\u00f3 per part de tots els membres del Consell Rector de la CSMS a l\u2019acte de reconeixement que estem celebrant avui.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
L\u2019operaci\u00f3 de neteja de la imatge de Bag\u00f3 inclo\u00efa tamb\u00e9 l\u2019esfera medi\u00e0tica. El 3 de febrer, vint dies despr\u00e9s que hagu\u00e9ssim publicat \u00abRamon Bag\u00f3, la incre\u00efble hist\u00f2ria…\u00bb, el periodista calellenc Sa\u00fcl Gordillo (actual cap de Continguts Digitals a El Peri\u00f3dico de Catalunya) publica un article titulat \u00abBag\u00f3 i el lideratge ben ent\u00e8s\u00bb:<\/p>\n
El lideratge, en canvi, \u00e9s una de les qualitats que ha demostrat al llarg de la seva llarga traject\u00f2ria l\u2019empresari Ramon Bag\u00f3, primer alcalde de la democr\u00e0cia a Calella. Pol\u00edtic local i empresari, ha bastit el principal grup tur\u00edstic del pa\u00eds i l\u2019empresa m\u00e9s important de la comarca. El Maresme ha perdut entitats financeres, i un munt d\u2019empreses amb la crisi. Per\u00f2 tenim el Grup Serhs. (…) Bag\u00f3 \u00e9s una personalitat d\u2019una energia i fermesa incomparables. Ha aixecat Serhs, ha fet d\u2019alcalde quan Calella era capital de l\u2019Alt Maresme i ha jugat un paper clau en el turisme catal\u00e0. L\u201911 de febrer rebr\u00e0 la Medalla d\u2019Or i ser\u00e0 nomenat Fill Predilecte de Calella. (\u2026) Quan penso en en Bag\u00f3 em v\u00e9nen al cap paraules com lideratge, for\u00e7a, ambici\u00f3 i progr\u00e9s. S\u00ed, s\u00ed, el progr\u00e9s ent\u00e8s com la capacitat que tenen les empreses de generar riquesa i repartir-la capil\u00b7larment en el territori. (\u2026) Ja voldrien els alcaldes d\u2019ara tenir una part de la valentia i generositat de Bag\u00f3. Generositat i intel\u00b7lig\u00e8ncia. (\u2026) Bag\u00f3 afronta ara una investigaci\u00f3 darrere la qual jo hi veig l\u2019ombra del PP. El temps dir\u00e0 si hi ha irregularitats en la duplicitat de c\u00e0rrecs. De moment, el temps ens diu que la multiplicitat d\u2019\u00e8xits \u00e9s mereixedora d\u2019un just reconeixement a la seva ciutat natal.<\/em><\/p><\/blockquote>\n
Cinc dies m\u00e9s tard de la publicaci\u00f3 de l\u2019article de Gordillo (i conscients que ara \u00e9rem, segons Gordillo, \u00abl\u2019ombra del PP\u00bb) vam publicar una segona part del nostre reportatge, \u00abRamon Bag\u00f3 segueix contractant-se a si mateix\u00bb, on expliquem l\u2019escandal\u00f3s cas del Centre Integral Sanitari Cotxeres de Nou Barris. El mecanisme ja el coneix\u00edem: el CIS Cotxeres estava gestionat pel CHC, dirigit per Ramon Bag\u00f3. Quan arriba el moment de comprar diversos estris, el CHC adjudica els contractes a l\u2019empresa del mateix Bag\u00f3. En total 1,2 milions d\u2019euros en adjudicacions en nom\u00e9s 4 dies.<\/p>\n
Al llarg dels propers mesos aquesta rentada de cara medi\u00e0tica de Bag\u00f3 arribaria a nivells surrealistes a mitjans de tirada nacional. Un important diari, fins i tot, el va arribar a presentar com una mena de Robin Hood del segle xxi. Per\u00f2 la campanya de defensa d\u2019en Bag\u00f3 va anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e0mbit medi\u00e0tic. Calia fer callar els que estaven malmetent la seva imatge. L\u2019entorn de Ramon Bag\u00f3 es preparava per fer callar el CAF\u00c8AMBLLET sense reparar en despeses. En certa manera, per\u00f2, el llibre que teniu a les mans \u00e9s la prova que el tret els va sortir per la culata.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
On s\u2019explica com Ramon Bag\u00f3 gestionava diners p\u00fablics que anaven a les\u00a0seves empreses privades i com uns quants pol\u00edtics li donaven medalles.\u00a0Tamb\u00e9 s\u2019explica com un grup de ciutadans va fer una emboscada al president\u00a0Mas i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-7h","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/451"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=451"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/451\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=451"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=451"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=451"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}