<br />
<b>Warning</b>:  Declaration of Jetpack_IXR_Client::query() should be compatible with IXR_Client::query(...$args) in <b>/web/htdocs/www.cafeambllet.com/home/wp-content/plugins/jetpack/vendor/automattic/jetpack-connection/legacy/class-jetpack-ixr-client.php</b> on line <b>0</b><br />
{"id":448,"date":"2013-10-29T15:53:08","date_gmt":"2013-10-29T15:53:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.onsonelsmeusdiners.cat\/?p=448"},"modified":"2013-10-29T15:53:08","modified_gmt":"2013-10-29T15:53:08","slug":"4-%c2%b7-entenent-el-matrix-sanitari","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/ca\/2013\/10\/29\/4-%c2%b7-entenent-el-matrix-sanitari\/","title":{"rendered":"4 \u00b7 Entenent el Matrix sanitari"},"content":{"rendered":"<blockquote><p><span style=\"color: #666699\"><i>Feixuc en principi per\u00f2 important cap\u00edtol on s\u2019explica l\u2019or\u00edgen del desastre\u00a0<\/i><i>que cauria sobre la sanitat catalana i on es veu el mecanisme que ho ha\u00a0<\/i><i>ensorrat tot:<\/i><\/span><\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"alignnone  wp-image-335\" alt=\"8_comic\" src=\"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/10\/8_comic.jpg\" width=\"749\" height=\"1066\" srcset=\"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/10\/8_comic.jpg 936w, http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/10\/8_comic-210x300.jpg 210w, http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2013\/10\/8_comic-719x1024.jpg 719w\" sizes=\"(max-width: 749px) 100vw, 749px\" \/><\/p>\n<p>A l\u2019estiu la feina a la revista baixa molt. Els anunciants estan de vacances o aprofitant la temporada tur\u00edstica. Fer publicitat al CAF\u00c8AMBLLET no \u00e9s una prioritat ni pels uns ni pels altres. La Marta va estar tot aquell estiu de 2011 treballant cada dia a l\u2019Hospital de Granollers. Els nens marxaven a banyar-se a la piscina d\u2019uns ve\u00efns i jo dedicava llargues estones a la lectura de BOE, lleis i articles sobre el funcionament del sistema sanitari. A l\u2019oficina-garatge feia una calor insuportable i, a falta d\u2019aire condicionat i d\u2019un ordinador port\u00e0til, vaig muntar una taula al pati, sota un arbre, per poder treballar c\u00f2modament. Cada mat\u00ed muntava la meva oficina i a la nit desconnectava els aparells i els tornava a endre\u00e7ar. Quan aixecava la vista de la pantalla podia veure les faldes del tur\u00f3 del Morou i els pics del Montseny. Enmig d\u2019aquella tranquil\u00b7litat, d\u2019aquella soledat i d\u2019aquella calor, vaig comen\u00e7ar a entendre moltes coses.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de mesos barallant-nos amb els alcaldes i els gestors dels hospitals, una idea s\u2019anava fent cada vegada m\u00e9s forta: darrere els silencis dels alcaldes i gestors s\u2019amagava una cosa molt m\u00e9s grossa que uns informes o unes despeses de protocol. Com m\u00e9s voltes li don\u00e0vem al tema, m\u00e9s clarament v\u00e8iem que el problema era general, de tota la sanitat catalana. No es tractava nom\u00e9s d\u2019un alcalde a qui no li agradava contestar preguntes, ni d\u2019un empresari que hagu\u00e9s obtingut algun contracte non sancto. Est\u00e0vem parlant del fet que el que vam descobrir als hospitals de Blanes i Calella era la manera normal de funcionar de tot el sistema sanitari.<\/p>\n<p>Ens va costar molt entendre com funcionava el sistema sanitari, quina era la seva estructura. La seva complexitat era part de la trampa. Tot el llenguatge t\u00e8cnic, les m\u00faltiples empreses, les paraules ampul\u00b7loses dels comunicats de premsa&#8230; Tot t\u00e9 un objectiu clar: que ning\u00fa entengui res. Una confusi\u00f3 molt positiva per als que es beneficien d\u2019aquest sistema opac. Si els ciutadans i els periodistes no entenen res, els pol\u00edtics i els gestors sanitaris tenen via lliure per fer i desfer. Ning\u00fa pot controlar una cosa que no ent\u00e9n.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, en aquest cap\u00edtol farem una petita pausa en la narraci\u00f3 per fer una descripci\u00f3 esquem\u00e0tica de com es va crear el sistema sanitari catal\u00e0 i com funciona. Saber aix\u00f2 ens permetr\u00e0 captar la profunda perversi\u00f3 dels fets que explicarem als propers cap\u00edtols.<\/p>\n<p><strong>El naixement d\u2019un model sanitari<\/strong><\/p>\n<p>La hist\u00f2ria comen\u00e7a l\u2019any 1981, quan la Generalitat de Catalunya rep les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria sanit\u00e0ria. Si fins llavors qui es feia c\u00e0rrec de la sanitat dels catalans eren l\u2019Insalud (serveis sanitaris) i l\u2019Imserso (serveis socials), a partir de llavors ser\u00e0 la Generalitat l\u2019encarregada d\u2019aquests afers. Per poder fer-ho l\u2019Estat traspassa a la Generalitat les compet\u00e8ncies sanit\u00e0ries. Per\u00f2 hi ha un problema: aquests dispositius que entrega l\u2019Insalud mai han estat suficients per atendre la salut de tots els catalans. Els equipaments sanitaris que la Generalitat rep de l\u2019Estat nom\u00e9s representen el 30% dels llits hospitalaris. El sistema netament p\u00fablic que hereta la Generalitat \u00e9s un sistema raqu\u00edtic, desenvolupat durant el franquisme, que no arriba a tothom.<\/p>\n<p>Per tapar aquest forat sense cobrir que deixava el sistema estatal a Catalunya, es desenvolupa, al llarg de d\u00e8cades, una xarxa sanit\u00e0ria heterog\u00e8nia disseminada arreu del territori: hospitals municipals, de les diputacions, centres de benefic\u00e8ncia, centres mutuals i centres privats, molts dels quals funcionen en r\u00e8gim concertat i donen servei en nom de l\u2019Insalud. Un sistema descentralitzat que recull l\u2019esfor\u00e7 del territori per dotar-se d\u2019uns m\u00ednims serveis sanitaris. Aix\u00ed doncs, com d\u00e8iem, quan la Generalitat va rebre el trasp\u00e0s, en realitat nom\u00e9s rep un 30% dels dispositius i un pressupost que no \u00e9s res de l\u2019altre m\u00f3n. Davant aquest escenari, la Generalitat havia de triar entre dues opcions: o b\u00e9 comen\u00e7ar a construir nous hospitals arreu del territori, perqu\u00e8 aquest sistema p\u00fablic pass\u00e9s de ser del 30% al 100%; o b\u00e9 continuar aprofitant la xarxa d\u2019hospitals municipals, de benefic\u00e8ncia i mutuals creada durant\u00a0d\u00e8cades i integrar-la dintre del sistema p\u00fablic que, a partir d\u2019ara, gestionar\u00e0\u00a0la Generalitat.<\/p>\n<p>Es va escollir aquesta segona opci\u00f3 i aix\u00ed va n\u00e9ixer el que avui es coneix com el model catal\u00e0. En aquell moment la Generalitat estava en mans de CiU, per\u00f2 la decisi\u00f3 d\u2019integrar tots aquests hospitals dintre el sistema p\u00fablic va comptar amb un ampl\u00edssim suport pol\u00edtic.<\/p>\n<p>A favor d\u2019aquest model hi havia dos avantatges. El primer era de caire econ\u00f2mic, ja que permetia disposar d\u2019una xarxa que ja estava muntada sense haver de construir hospitals nous arreu del territori. El segon avantatge era de caire pol\u00edticoempresarial. D\u2019una banda, el sector empresarial (tradicionalment proper a CiU) va veure raons per recolzar aquest sistema, ja que molts hospitals que prestaven serveis eren privats i un sistema p\u00fablic completament desenvolupat hauria provocat la ru\u00efna d\u2019aquests hospitals. De l\u2019altra, molts d\u2019aquests hospitals municipals estaven a municipis en mans de forces pol\u00edtiques diferents de CiU i molts alcaldes (la majoria del PSC) no volien renunciar a controlar un pressupost tan important com el sanitari.<\/p>\n<p>El proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 dels antics hospitals a la xarxa p\u00fablica es va fer mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de consorcis. Un proc\u00e9s que Ramon Serna, cofundador del sindicat CATAC-CTS\/iac, explica al seu treball El proc\u00e9s de privatitzaci\u00f3 de la sanitat a Catalunya:<\/p>\n<blockquote><p><em>A partir de 1986 el govern de Jordi Pujol va comen\u00e7ar a constituir consorcis i a cedir-los la gesti\u00f3 dels hospitals per integrar fundacions de car\u00e0cter religi\u00f3s, m\u00fatues, caixes d\u2019estalvi i governs locals en mans d\u2019altres forces pol\u00edtiques, la qual cosa significava \u00abrepartir el past\u00eds de la gesti\u00f3\u00bb.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>Avui, a Catalunya tenim un sistema mixt format per l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS) i el sector concertat. L\u2019ICS \u00e9s b\u00e0sicament la part que la Generalitat va rebre de l\u2019Estat. Es podria dir que \u00e9s el m\u00e9s semblant al que entenem com a sistema sanitari p\u00fablic: treballadors estatutaris, gesti\u00f3 dependent directament dels poders p\u00fablics i, aix\u00f2 \u00e9s molt important, sistemes de control dependents directament del Parlament. El sector concertat \u00e9s, com hem dit, un sistema heterogeni on podem trobar consorcis que regeixen hospitals que pertanyen a un municipi o hospitals formats per la uni\u00f3 de diversos municipis, participacions de consells comarcals i\/o diputacions. Per complicar encara m\u00e9s la cosa, la Generalitat va crear empreses p\u00fabliques que se sumaven a les municipals existents i va afavorir la creaci\u00f3 de m\u00e9s fundacions amb les quals va arribar a concerts, fins i tot amb la participaci\u00f3 de caixes d\u2019estalvis (molt lligades a diputacions i consells). Per una altra banda, la Generalitat va continuar contractant, en r\u00e8gim de concert, empreses semiprivades, organitzacions de benefic\u00e8ncia hereves de diverses ordres religioses&#8230; I, per \u00faltim, hi trobem empreses 100% privades. Aix\u00ed doncs, una de les principals caracter\u00edstiques del sector concertat \u00e9s l\u2018heterogene\u00eftat i la gran varietat de prove\u00efdors sanitaris.<\/p>\n<p><strong>CiU i PSC: La socioverg\u00e8ncia sanit\u00e0ria<\/strong><\/p>\n<p>Aquest sistema dual (ICS i concertat) \u00e9s la columna vertebral del sistema sanitari catal\u00e0, el model catal\u00e0 que des de fa trenta anys defensen aferrissadament tant CiU com PSC. Els dos grans partits de l\u2019escena pol\u00edtica catalana dels \u00faltims anys s\u2019han barallat per gaireb\u00e9 tots els temes, per\u00f2 la sanitat, l\u2019organitzaci\u00f3 del sistema sanitari, sempre ha estat un punt de trobada. Encara avui, en plena turbul\u00e8ncia nacional, els dos partits fan pinya al voltant del sistema. A qu\u00e8 es deu aquest acord, aquesta socioverg\u00e8ncia al voltant del model catal\u00e0? Una possible explicaci\u00f3 sobre la predilecci\u00f3 pels consorcis dels dos grans partits catalans ens l\u2019ofereix Serna:<\/p>\n<blockquote><p><em>Els pol\u00edtics s\u2019asseguraven aix\u00ed llocs de treball davant els previsibles canvis al poder, jubilacions daurades a fundacions o el seu pas a empreses privades amb m\u00e9s possibilitat de negociar amb els diners p\u00fablics.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>T\u00e9 molt de sentit, no? Col\u00b7locar gent al funcionarial ICS \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil que fer-ho a fundacions, hospitals de comarca, consorcis p\u00fablico-privats&#8230; Lamentablement, la hip\u00f2tesi de Ramon Serna no nom\u00e9s era encertada, sin\u00f3 que, fins i tot, es va quedar curta. Continuem.<\/p>\n<p>Per\u00f2 quin impacte t\u00e9 aquest sistema dual en l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria que rep el ciutad\u00e0? Els privatitzadors (a Barcelona, a Val\u00e8ncia, a Madrid i a Londres) repeteixen una vegada i una altra: \u00abAl ciutad\u00e0 no li importa qui gestioni, el que li importa \u00e9s rebre un servei de qualitat\u00bb. Tradu\u00eft a un llenguatge m\u00e9s entenedor, aix\u00f2 vol dir: \u00abEl ciutad\u00e0 \u00e9s ximple, incapa\u00e7 de detectar les trampes, i mentre el vagin atenent, poc es preocupar\u00e0 dels robatoris i els abusos que fem amb els seus diners\u00bb.<\/p>\n<p><strong>Ciutadans o clients?<\/strong><\/p>\n<p>En part tenen ra\u00f3. El sistema sanitari catal\u00e0 s\u2019ha mogut en una opacitat sistem\u00e0tica durant trenta anys i, excepte en comptades ocasions, els ciutadans vam mirar cap a una altra banda, ja que el servei que reb\u00edem era molt bo. Des del punt de vista de l\u2019usuari, el fet de rebre el servei sanitari a trav\u00e9s de l\u2019ICS o a trav\u00e9s del sistema concertat no suposava pr\u00e0cticament cap difer\u00e8ncia, ja que els nivells de qualitat eren molt similars. Fins i tot es pot dir que la majoria dels ciutadans no hem sigut conscients d\u2019accedir als serveis sanitaris a traves d\u2019una branca o d\u2019una altra del sistema. El dos sistemes treballen de manera coordinada, de forma que un pacient que, per exemple, es dirigeix a una consulta a un centre concertat pot acabar sent derivat a un de l\u2019ICS i viceversa. Tot amb la mateixa targeta sanit\u00e0ria amb el logo de la Generalitat. Com diuen els privatitzadors, doncs, sembla ser que \u00e9s veritat que mentre el ciutad\u00e0 rep l\u2019atenci\u00f3, poc li importa el funcionament del sistema. Per\u00f2 ara la cosa ha canviat. Potser els ciutadans no ens vam preocupar gaire de com es gestionaven els nostres diners si reb\u00edem una atenci\u00f3 adequada, per\u00f2 ara, quan comencem a no rebre aquesta atenci\u00f3 de manera adequada, ens comencem a preguntar qu\u00e8 ha passat amb el nostre sistema sanitari, a preguntar on s\u00f3n els nostres diners. I quan apareix aquesta pregunta, comencen els problemes.<\/p>\n<p>Saber com es gasten els diners que l\u2019ICS rep de la Generalitat \u00e9s molt dif\u00edcil, per\u00f2 saber com es gasten aquests diners al sector concertat \u00e9s impossible. Durant els \u00faltims trenta anys, el sector concertat ha perm\u00e8s a un grup de pol\u00edtics i empresaris gestionar milers de milions d\u2019euros cada any sense control i d\u2019esquena als ciutadans.<\/p>\n<p>Mentre que tot el que passa al sector p\u00fablic (ICS) est\u00e0 sota el control directe de la Generalitat, el sector dels hospitals concertats ha desenvolupat una enorme teranyina de consorcis, fundacions, empreses p\u00fabliques, semip\u00fabliques i privades on, com veurem, els ciutadans i els seus representants tenen una nul\u00b7la capacitat de fiscalitzaci\u00f3 i els amos i senyors d\u2019aquests diners deixen de ser els ciutadans per passar a mans d\u2019una aristocr\u00e0cia sanit\u00e0ria completament endog\u00e0mica.<\/p>\n<p>\u00c9s veritat que aquests hospitals del sector concertat han de retre una s\u00e8rie de comptes davant la Generalitat, per\u00f2, com hem vist en el cas dels hospitals de Blanes i Calella, aquest control \u00e9s purament testimonial. Recordeu l\u2019alcalde de Calella dient que \u00abaquestes coses escapen al que \u00e9s el meu coneixement?\u00bb. Doncs aix\u00f2. Al llarg dels propers cap\u00edtols veurem com el \u00abaquestes coses que escapen al coneixement\u00bb de tantes persones va ser l\u2019arrel d\u2019uns esc\u00e0ndols que en un pa\u00eds seri\u00f3s portarien desenes de pol\u00edtics i empresaris davant un jutge.<\/p>\n<p>Aquell estiu vam comen\u00e7ar a comprendre que el que hav\u00edem trobat als hospitals de Blanes i Calella no era un fet a\u00efllat. Vam comen\u00e7ar a veure que darrere del silenci dels alcaldes i de la prepot\u00e8ncia dels gestors no nom\u00e9s hi havia foscor, sin\u00f3 l\u2019intent de tapar alguna cosa greu. En aquell moment no pod\u00edem imaginar que ens trob\u00e0vem davant d\u2019una trama que havia fet desapar\u00e8ixer milions d\u2019euros de la sanitat p\u00fablica. El que s\u00ed comen\u00e7\u00e0vem a tenir clar era el paper que jugava l\u2019empresari Ramon Bag\u00f3 dins l\u2019organitzaci\u00f3 del sistema sanitari catal\u00e0. El 16 d\u2019agost, despr\u00e9s de setmanes d\u2019investigaci\u00f3, public\u00e0vem un c\u00f2mic titulat <a href=\"http:\/\/issuu.com\/cafeambllet\/docs\/comicweb\"><em>Socioverg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, o com dos partits han ensorrat la nostra sanitat<\/em><\/a>. Era el resultat d\u2019haver seguit el consell del meu amic Ra\u00fcl i el seu advertiment: \u00abla clau \u00e9s Ramon Bag\u00f3\u00bb. Efectivament, ho era. I calia explicar-ho.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Feixuc en principi per\u00f2 important cap\u00edtol on s\u2019explica l\u2019or\u00edgen del desastre\u00a0que cauria sobre la sanitat catalana i on es veu el mecanisme que ho ha\u00a0ensorrat tot: &nbsp; A l\u2019estiu la feina a la revista baixa [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-7e","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/448"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=448"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/448\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}