On s\u2019explica com vam fer una entrevista bastant rid\u00edcula i com mai podrem\u00a0<\/i>oblidar el nostre pas per l\u2019Hospital Sant Joan de Deu:<\/i><\/span><\/p><\/blockquote>\n

El CAF\u00c8AMBLLET ja no tenia oficina, ni empleats. Els ingressos per publicitat ja no ens permetien ni pagar un lloguer d\u2019una oficina, ni contractar redactors, ni comercials, ni pagar una impressi\u00f3 setmanal. Per aix\u00f2, una de les primeres decisions que vam prendre despr\u00e9s de marxar de Blanes va ser passar de ser una revista setmanal a sortir un cop al mes. Fer una edici\u00f3 mensual permetia que una sola persona es pogu\u00e9s encarregar de tota la feina de redacci\u00f3 i rebaixava considerablement els costos d\u2019impressi\u00f3. La despesa d\u2019oficina tamb\u00e9 la vam eliminar, ja que la petita habitaci\u00f3 de casa dels pares de la Marta s\u2019havia convertit en la nova redacci\u00f3 del CAF\u00c8AMBLLET.<\/p>\n

Per\u00f2 el CAF\u00c8AMBLLET no donava ni tan sols per a un sou, de manera que vam haver de prendre dues decisions m\u00e9s. La primera tenia a veure amb si segu\u00edem endavant amb la revista o no. El sentit com\u00fa aconsellava deixar-ho c\u00f3rrer i buscar-se una feina per poder ingressar un sou a final de mes. Per\u00f2 ens va semblar que tancar el CAF\u00c8AMBLLET era una jugada deslleial amb la revista que tantes satisfaccions ens havia donat durant els quatre anys anteriors. Ens feia la sensaci\u00f3 que tancar-la al primer contratemps era fer com qui abandona el seu gos a les primeres vacances. Vam decidir donar-li una altra oportunitat. Aix\u00f2 ens obligava a prendre l\u2019altra decisi\u00f3: alg\u00fa havia de sortir a treballar fora per portar diners a casa. Els meus coneixements de filologia no eren garantia de trobar una feina mitjanament ben pagada, i encara menys tenint en compte que no havia acabat la carrera. En canvi, la Marta tenia una professi\u00f3 amb millors perspectives laborals: infermera especialista de quir\u00f2fan. Aix\u00ed, la seg\u00fcent\u00a0decisi\u00f3 va ser que la Marta torn\u00e9s a exercir d\u2019infermera per tal d\u2019ingressar un\u00a0sou a final de mes.<\/p>\n

\u00a0CAF\u00c8AMBLLET: periodisme despistat<\/strong><\/p>\n

Aquests canvis van permetre que el CAF\u00c8AMBLLET segu\u00eds viu. Tot i que no donava diners, cr\u00e8iem que encara podia ser \u00fatil, i l\u2019anunci d\u2019ASC ens va marcar un cam\u00ed. Vam pensar que una bona contribuci\u00f3 que podia fer la nostra revista era explicar l\u2019excel\u00b7lent servei que es donava a la sanitat p\u00fablica de la nostra zona, les comarques de la Selva i l\u2019Alt Maresme. La Marta i jo, que hav\u00edem estat treballadors de l\u2019Hospital Comarcal de Blanes, sab\u00edem que els professionals feien una feina magn\u00edfica. Digu\u00e9s el que digu\u00e9s l\u2019anunci d\u2019ASC, aix\u00f2 era una realitat que calia explicar.<\/p>\n

Vam trucar a la Corporaci\u00f3 de Salut del Maresme i la Selva (CSMS), l\u2019entitat gestora dels hospitals de Blanes i Calella, per demanar una entrevista i explicar el nostre pla. Al cap de pocs dies ens reun\u00edem amb Xavier Conill, el director de planificaci\u00f3 dels hospitals. Vam explicar-li que vol\u00edem fer una s\u00e8rie de reportatges explicant el funcionament dels hospitals, les caracter\u00edstiques del servei i, en general, les bondats del sistema sanitari p\u00fablic de la nostra zona.<\/p>\n

Avui, gaireb\u00e9 quatre anys m\u00e9s tard i vista amb perspectiva, aquella va ser una reuni\u00f3 surrealista. Nosaltres \u00e9rem all\u00e0, amb una proposta per fer equip en defensa de la sanitat p\u00fablica, de manera totalment desinteressada, sense saber que les preocupacions del nostre interlocutor poc tenien a veure amb aquest objectiu. En aquell moment no ho sab\u00edem, per\u00f2 est\u00e0vem parlant amb un directiu d\u2019una entitat que amagava des de feia anys una trama que va fer desapar\u00e8ixer 2,4 milions d\u2019euros d\u2019aquells hospitals p\u00fablics. Molts mesos m\u00e9s tard sabr\u00edem que en aquell afer hi estaven implicats un alcalde de la nostra zona, diversos regidors i, fins i tot, N\u00faria Constans, gerent dels hospitals de Blanes i Calella i cap del senyor Conill. Moltes vegades la Marta i jo hem rigut imaginant qu\u00e8 pensaria en aquell moment el senyor Conill. Tenim dues hip\u00f2tesis:\u00a0o b\u00e9 va pensar que est\u00e0vem estirant del fil, perqu\u00e8 olor\u00e0vem alguna cosa, i hav\u00edem inventat tot all\u00f2 d\u2019explicar la sanitat p\u00fablica per veure qu\u00e8 en tr\u00e8iem;\u00a0o b\u00e9 que no ten\u00edem ni idea de res, que \u00e9rem uns despistats, i nom\u00e9s volia enllestir-ho r\u00e0pid per poder anar a fer el caf\u00e8.<\/p>\n

Doncs fem saber al senyor Conill, per si de cas llegeix aquestes l\u00ednies, que l\u2019opci\u00f3 correcta \u00e9s la segona. No sab\u00edem res de res! No sab\u00edem res dels 2,4 milions d\u2019euros desapareguts, no sab\u00edem res de la trama, ni dels alcaldes, ni dels regidors. \u00c9rem aix\u00ed d\u2019innocents, de mal informats, d\u2019incompetents.<\/p>\n

Avui, quan pensem en aquella entrevista, no podem evitar sentir una mica de vergonya. Com podia ser que, ni com a professionals de la comunicaci\u00f3 ni com a ciutadans, no conegu\u00e9ssim una mica millor el funcionament del nostre sistema sanitari? Durant els mesos seg\u00fcents vam descobrir que la ignor\u00e0ncia sobre el sistema sanitari catal\u00e0 estava molt estesa. Tot indicava que una gran part de la poblaci\u00f3 hav\u00edem deixat de ser ciutadans i ens hav\u00edem convertit en uns simples clients que utilitzen un servei. Sense preguntar, sense demanar explicacions i sense importar-nos com es gastaven els nostres diners. Com no podia ser d\u2019una altra manera, aix\u00f2 ho van aprofitar uns quants per convertir la sanitat p\u00fablica en un lloc perfecte per fer negocis particulars.<\/p>\n

El projecte d\u2019explicar el bon funcionament dels hospitals de Blanes i Calella no va arribar gaire lluny i tot va quedar en un parell d\u2019articles on es descrivien alguns dels serveis dels hospitals amb la informaci\u00f3 que vam trobar al seu web corporatiu.<\/p>\n

Una casa nova i un miracle<\/strong><\/p>\n

Gr\u00e0cies a la nova feina de la Marta l\u2019estiu de 2009, despr\u00e9s de set mesos vivint a casa dels pares, vam poder llogar una casa als afores de Breda. Era una casa antiga, per\u00f2 tenia un pati amb arbres i un garatge bastant gran, que es va convertir en la nova redacci\u00f3 del CAF\u00c8AMBLLET. La situaci\u00f3 de la revista no era per tirar coets, per\u00f2 els canvis que hav\u00edem fet ens permetien continuar sortint puntualment cada mes. Aquell mateix estiu vam contractar la Manoli, una ve\u00efna dels pares de la Marta, perqu\u00e8 s\u2019ocup\u00e9s de vendre anuncis per a la revista. Semblava que el CAF\u00c8AMBLLET tornava a estabilitzar-se i ara nom\u00e9s calia que jo pogu\u00e9s cobrar un sou.<\/p>\n

L\u2019estiu va passar, va arribar la tardor i amb l\u2019hivern va arribar un dels moments m\u00e9s durs de les nostres vides. El novembre de 2009 un dels nens va agafar una meningitis bacteriana. El 30 de novembre van operar-lo a l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u. Va ser una d\u2019aquelles operacions que surten a les pel\u00b7l\u00edcules, on els metges et diuen que \u00e9s a vida o mort. Ens van dir tamb\u00e9 que, si sobrevivia, podria patir seq\u00fceles greus.<\/p>\n

Vam passar el mes seg\u00fcent als passadissos de l\u2019hospital. Un hospital de nens \u00e9s un d\u2019aquells llocs que s\u2019han de veure. S\u2019han de veure les cares dels nens malalts, les cares de les fam\u00edlies que fa cinc setmanes esperen a les portes de la UCI que un nen de sis anys doni senyals de millora, els pares rebent la not\u00edcia que el nen s\u2019est\u00e0 posant millor, la not\u00edcia que el nen es mor… La Marta i jo vam veure en una petita sala d\u2019espera com uns pares s\u2019ensorraven, literalment, nom\u00e9s de veure la cara del metge entrant per la porta. Mai no ho podrem oblidar. Mai no podrem oblidar tampoc que, en cap moment, al llarg d\u2019aquell mes en qu\u00e8 el nen va lluitar per la seva vida, ning\u00fa ens va demanar un estat de comptes, una tarja de cr\u00e8dit o un rebut pagat. Ni a nosaltres, ni a cap fam\u00edlia a qui se li estigu\u00e9s morint el fill.<\/p>\n

El 28 de desembre de 2009 el nen va sortir pel seu propi peu i sense cap seq\u00fcela. Qui hagi viscut una situaci\u00f3 similar, qui hagi salvat la vida gr\u00e0cies a l\u2019atenci\u00f3 rebuda en un hospital, sap que a partir d\u2019aquell dia estar\u00e0s agra\u00eft a aquell hospital, a aquells professionals, a aquelles persones fins l\u2019\u00faltim dia de la teva vida.<\/p>\n

Com us podeu imaginar, la Marta, jo i tota la fam\u00edlia est\u00e0vem molt i molt feli\u00e7os, i poder esperar junts els reis d\u2019aquell any, amb el nen sa i estalvi, era el millor regal que pod\u00edem demanar. A banda d\u2019aix\u00f2, era emocionant saber que viv\u00edem en un pa\u00eds on qualsevol nen, independentment de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica de la seva fam\u00edlia, rebria l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica necess\u00e0ria. \u00c9rem molt conscients que l\u2019atenci\u00f3 que vam rebre no l\u2019hagu\u00e9ssim pogut pagar mai en un sistema sanitari privat. Ni nosaltres ni qualsevol fam\u00edlia de classe mitjana o mitjana alta.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ajuda’ns a difondre un resum d’aquest cap\u00edtol:<\/p>\n

\u201cUn hospital de nens \u00e9s un d\u2019aquells llocs que cal veure\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/a><\/a><\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

On s\u2019explica com vam fer una entrevista bastant rid\u00edcula i com mai podrem\u00a0oblidar el nostre pas per l\u2019Hospital Sant Joan de Deu: El CAF\u00c8AMBLLET ja no tenia oficina, ni empleats. Els ingressos per publicitat ja […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-77","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/441"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=441"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/441\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}