On s\u2019explica com vam haver de tancar l\u2019oficina del caf\u00e8ambllet, anar a\u00a0<\/i>viure a casa dels pares i com un anunci que vam veure a la tele ens va\u00a0<\/i>donar una idea:<\/i><\/span><\/p><\/blockquote>\n

A finals de 2008 la facturaci\u00f3 de la nostra revista, caf\u00e8ambllet<\/em>, es va enfonsar. El mes d\u2019octubre de 2008 vam vendre anuncis per valor de 18.000 euros. El gener de 2009 els ingressos per aquest concepte van ser de 3.500 euros. Un cop enorme per a una revista gratu\u00efta que es finan\u00e7a gr\u00e0cies a la publicitat. En nom\u00e9s seixanta dies vam haver de prescindir de la redactora i de la comercial, vam tancar l\u2019oficina on ten\u00edem la redacci\u00f3 i vam abandonar la casa on viv\u00edem de lloguer la Marta, els nens i jo. Ho vam desmuntar tot i vam anar a viure a Breda, a casa dels pares de la Marta.<\/p>\n

El dia 20 de gener de 2009 vam carregar a la furgoneta els \u00faltims trastos (un somier i un llum de peu) i les cistelles de transport de l\u2019Astor i la Greta, els nostres gats. De Blanes a Breda hi ha uns trenta quil\u00f2metres. La Marta i jo vam fer el viatge en silenci. L\u2019Astor i la Greta miolaven angoixats.<\/p>\n

Una revista amb nom de bar<\/strong><\/p>\n

La hist\u00f2ria de la revista caf\u00e8ambllet<\/em>\u00a0va comen\u00e7ar el desembre de 2004. Als meus vint-i-vuit anys, encara em quedaven unes quantes assignatures per acabar la carrera de filologia anglesa i mirava preocupat el meu futur laboral. La Marta, amb qui vivia des de feia un any, era infermera i la seva feina li agradava, per\u00f2 el meu cas era diferent. Jo havia triat estudiar filologia anglesa perqu\u00e8 em donava la possibilitat de dedicar-me quatre anys al que m\u00e9s m\u2019agradava: llegir. Per\u00f2 el temps anava passant i havia d\u2019anar pensant en com gua-nyar-me la vida. Una de les principals sortides per a un fil\u00f2leg \u00e9s la doc\u00e8ncia, per\u00f2 a mi em feia p\u00e0nic imaginar-me davant de trenta adolescents intentant que aprenguessin els verbs irregulars en angl\u00e8s. Una nit, sopant amb una\u00a0ampolla de vi de Rioja, la Marta em va dir: \u00abAlbano, i si fem una revista a\u00a0Blanes?\u00bb<\/em>.<\/p>\n

A la nostra zona hi havia una revista gratu\u00efta des de feia anys, per\u00f2 nosaltres vam pensar que pod\u00edem oferir quelcom de nou. Ens vam posar a treballar de seguida per muntar la nostra empresa de comunicaci\u00f3 sense saber res ni d\u2019empreses ni de comunicaci\u00f3. Vam decidir batejar la revista amb el nom de caf\u00e8ambllet<\/em>. Li podr\u00edem haver posat El Setmanari de Blanes, La Veu de Blanes, El Correu de La Selva<\/em>, per\u00f2 li vam posar caf\u00e8ambllet<\/em>. Als seus inicis la revista nom\u00e9s era un full escrit per les dues cares que es repartia a bars i restaurants. Amb nom\u00e9s un DIN A3 a dues cares, el caf\u00e8ambllet<\/em>\u00a0era un petit recull d\u2019informaci\u00f3, frases c\u00e8lebres i curiositats, que no requeria molt m\u00e9s temps per ser llegit que el que trigues a prendre un caf\u00e8 amb llet. Ens va semblar un nom perfecte. A dia d\u2019avui, l\u2019\u00fanic inconvenient que ens ha portat aquest estrany nom per a una revista \u00e9s que cada primavera ens arriben uns quants curr\u00edculums per treballar de cambrer a la suposada cafeteria que tenim. De tant en tant, tamb\u00e9 rebem bones ofertes de caf\u00e8.<\/p>\n

Mirant la tele a casa dels pares<\/strong><\/p>\n

De seguida vam saber trobar el plaer de viure junts a casa dels pares de la Marta, l\u2019Antoni Sibina i la Maria Camps. Als seus seixanta i tants, en Toni (el retratista de Breda<\/em>) i la Maria de can Sibina veien com la casa se\u2019ls tornava a omplir de gent. Feia m\u00e9s de deu anys que la Marta i el seu germ\u00e0, en Jordi, havien abandonat el niu. Ara el niu tornava ser ple. La Marta tornava a casa…, per\u00f2 acompanyada. Lluny de tots els t\u00f2pics sobre gendres i sogres, tot va anar com una seda.<\/p>\n

La Marta, que havia deixat la infermeria per dedicar-se de ple al caf\u00e8ambllet<\/em>, tornava a exercir la seva professi\u00f3. Aix\u00f2 ens tornava a proporcionar una font d\u2019ingressos. Mentrestant, jo passava els dies davant l\u2019ordinador que hav\u00edem instal\u00b7lat al quartet de l\u2019entrada de la casa, intentant trobar la manera de revifar el caf\u00e8ambllet<\/em>, i els nens, dos bessons de vuit anys, s\u2019adaptaven al canvi d\u2019escola i gaudien de totes les atencions dels avis. A la nit, quan la Marta tornava de la feina, la Maria cuinava per a tots nosaltres i despr\u00e9s seiem plegats a veure la tele.<\/p>\n

De tant en tant ens preocupava all\u00f2 de \u00abtornar a casa dels pares\u00bb, per\u00f2 vam aconseguir evitar que all\u00f2 pes\u00e9s m\u00e9s del que havia de pesar. Per fer-ho, la Marta i jo vam saber donar-li la volta amb arguments de tot tipus. De sostenibilitat: \u00ab\u00c9s m\u00e9s ecol\u00f2gic viure junts! En comptes de posar dues rentadores, en posem una\u00bb<\/em>. Sentimentals: \u00abQuina gran oportunitat poder viure junts, compartir m\u00e9s coses, que els nens comparteixin m\u00e9s moments amb els avis…\u00bb<\/em>. Sociol\u00f2gics: \u00abEl capitalisme necessita nuclis familiars petits, gent a\u00efllada per esborrar la solidaritat intergeneracional!\u00bb<\/em>. Realitat? Mecanisme de defensa? Adaptaci\u00f3 al medi? Potser tot alhora. Sigui com sigui, avui recordem aquells mesos com un gran moment a les nostres vides.<\/p>\n

Una d\u2019aquelles nits en qu\u00e8 tots sis s\u00e8iem davant el televisor va passar una cosa que, en certa manera, \u00e9s la llavor d\u2019aquest llibre que teniu a les mans. Est\u00e0vem mirant un programa a TV3 que es deia Casal rock, on un m\u00fasic jove (en Marc Parrot) intentava que un grup de jubilats cantessin can\u00e7ons dels Rolling Stones, Pink Floyd o Els Pets. Ens agradava molt mirar aquell programa ja que, d\u2019alguna forma, descrivia molt b\u00e9 la situaci\u00f3 que est\u00e0vem vivint.<\/p>\n

Venedors d\u2019aigua al desert<\/strong><\/p>\n

En una de les pauses publicit\u00e0ries d\u2019aquell programa van posar un anunci de la companyia d\u2018assegurances sanit\u00e0ries Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria Col\u00b7legial (ASC). A l\u2019anunci es veia una parella d\u2019uns quaranta anys a casa seva en plena nit. De cop, la noia t\u00e9 un atac de mal de panxa. \u00abNo s\u00e9 que em passa\u00bb, diu mirant al seu marit. Ell intenta demanar ajuda per tel\u00e8fon, per\u00f2 a l\u2019altre costat del tel\u00e8fon s\u2019escolta un contestador autom\u00e0tic: \u00abEl nostre horari de visita \u00e9s de nou a dues\u00bb. Desesperat, l\u2019home llan\u00e7a el tel\u00e8fon contra la paret a la vegada que es pregunta angoixat: \u00abOn la porto?\u00bb<\/em>. Acte seguit d\u00f3na un cop de puny contra la paret i crida: \u00abOn trobo un metge a aquestes hores!?\u00bb. Finalment l\u2019home seu a terra, mentre la seva dona es recargola de dolor, i diu: \u00abAix\u00f2 no pot estar passant\u00bb. Despr\u00e9s el marit li diu a la seva adolorida dona: \u00abCarinyo, buscarem ajut\u00bb. A la seg\u00fcent seq\u00fc\u00e8ncia es veu com l\u2019home surt en plena nit i agafa el cotxe, deixant la seva dona sola. Fosa en negre. Una veu en off diu: \u00abUna asseguran\u00e7a de baix cost li pot costar molt car a la teva salut. Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria, la millor assist\u00e8ncia de la teva vida\u00bb.<\/p>\n

Ens vam mirar incr\u00e8duls. No don\u00e0vem cr\u00e8dit al que acab\u00e0vem de veure<\/a>. Segons l\u2019anunci, si a Catalunya pateixes un atac de dolor al mig de la nit, nom\u00e9s tens dues opcions: tenir Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria Col\u00b7legial o \u00abuna asseguran\u00e7a m\u00e8dica de baix cost\u00bb. Com \u00e9s que a aquell senyor de l\u2019anunci no se li va oc\u00f3rrer trucar als serveis p\u00fablics d\u2019emerg\u00e8ncia? No sabia que existeixen? En aquell moment encara no havien comen\u00e7at les retallades a la sanitat, per\u00f2 s\u2019estava preparant el terreny i aquell anunci d\u2019Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria n\u2019era un av\u00eds.<\/p>\n

La Marta i jo ens hav\u00edem conegut sis anys abans a l\u2019hospital de Blanes, on ella era infermera de quir\u00f2fan i jo treballava de portalliteres per pagar-me els estudis. Tots dos sab\u00edem que hi havia moltes coses millorables a la sanitat p\u00fablica, per\u00f2 all\u00f2 que volia transmetre l\u2019anunci que acab\u00e0vem de veure era senzillament una mentida. Per aix\u00f2, en aquell mateix instant vam tenir clar que calia respondre amb contund\u00e8ncia a l\u2019anunci d\u2019ASC. El dia seg\u00fcent vam publicar al web del caf\u00e8ambllet<\/em>\u00a0un article sobre l\u2019anunci on d\u00e8iem, entre altres coses:<\/p>\n

\u00c9s totalment l\u00edcit que una empresa intenti mostrar els avantatges que ofereix el seu producte, per\u00f2 el que no \u00e9s tan l\u00edcit \u00e9s que ho intenti fer amb enganys i mentides. (\u2026) Aquest discurs que la sanitat p\u00fablica ens deixa indefensos a les dues del mat\u00ed \u00e9s fals i interessat i \u00e9s alimentat amb aquesta mena d\u2019anuncis per aquells que s\u00ed ens ajudaran a les dues de la matinada… sempre que tinguem amb qu\u00e8 pagar.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Com era d\u2019esperar, el dia seg\u00fcent vam rebre una trucada d\u2019ASC. El seu cap de premsa, molt amablement, ens explicava que la idea de l\u2019anunci no era menystenir el servei p\u00fablic, sin\u00f3 fer una comparativa amb altres m\u00fatues de pagament:<\/p>\n

\u2014De vegades \u2014em deia el cap de premsa\u2014 ens quedem en la primera part de l\u2019espot i no veiem o sentim els aclariments que, fins i tot, porta de forma expl\u00edcita; potser nom\u00e9s veiem all\u00f2 que volem veure? <\/em><\/p>\n

\u2014Home, jo veig el que hi ha\u2026 \u2014li vaig contestar\u2014. Al vostre anunci el que es veu \u00e9s que al nostre pa\u00eds, si no tens ASC ning\u00fa vindr\u00e0 a soc\u00f3rrer-te… <\/em><\/p>\n

\u2014No, el que diem \u00e9s que, si tens una altra m\u00fatua, no t\u2019atendran el tel\u00e8fon tan r\u00e0pid com nosaltres…<\/em><\/p>\n

\u2014Molt b\u00e9, per\u00f2 la parella que protagonitza el vostre anunci no sap que\u00a0existeix el Servei d\u2019Emerg\u00e8ncies M\u00e8diques (SEM)? <\/em><\/p>\n

\u2014Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s el sistema p\u00fablic, nosaltres fem una comparativa amb altres privades… <\/em><\/p>\n

\u2014S\u00ed, per\u00f2 el seu anunci t\u00e9 com a base una mentida, ja que s\u2019omet l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un sistema p\u00fablic. A Catalunya hi ha un servei d\u2019emerg\u00e8ncies p\u00fablic. Hi ha ambul\u00e0ncies, professionals de gu\u00e0rdia, telefonistes… Segons el vostre anunci, aix\u00f2 no existeix… <\/em><\/p>\n

\u2014S\u00ed, per\u00f2 nosaltres no parlem de la p\u00fablica, perqu\u00e8 \u00e9s una cosa totalment diferent…<\/em><\/p><\/blockquote>\n

No hi va haver manera de sortir d\u2019aquest bucle. \u00c9s la feina de molts caps de premsa: disfressar, distreure i intentar guanyar la partida. Si no ho poden fer amb arguments, ho intenten per avorriment. L\u2019anunci d\u2019ASC deixava en evid\u00e8ncia que l\u2019empresa tenia un problema: havia de vendre un servei que ja existia i pel qual els clients potencials ja havien pagat. Un exemple interessant del concepte econ\u00f2mic de la utilitat marginal: el preu d\u2019una ampolla d\u2019aigua al desert no \u00e9s el mateix que el d\u2019una ampolla d\u2019aigua al costat d\u2019un riu net i cristall\u00ed. ASC havia de vendre aigua a una gent que vivia al costat d\u2019un riu i, per fer-ho, feia un anunci on el riu estava sec.<\/p>\n

Abans de les retallades a la sanitat p\u00fablica perpetrades, primer pel PSC i despr\u00e9s per CiU, els venedors d\u2019assegurances privades tenien un problema: el sistema sanitari p\u00fablic funcionava. L\u2019anunci d\u2019ASC era un exemple de la impot\u00e8ncia dels venedors de salut. Despr\u00e9s de veure el seu anunci vam creure que una manera de respondre a l\u2019atac era explicar, dintre les nostres possibilitats, que s\u00ed ten\u00edem un sistema p\u00fablic, que aquest sistema p\u00fablic funcionava, que era un dels m\u00e9s admirats del m\u00f3n i que la por que ens volien inculcar els venedors de salut era infundada.<\/p>\n

Si l\u2019\u00faltim viatge en furgoneta cap a Breda amb les nostres pertinences marcava el final d\u2019una etapa, es podria dir que l\u2019anunci d\u2019ASC que vam veure poques setmanes despr\u00e9s va ser el comen\u00e7ament d\u2019una aventura que en aquell moment, asseguts al sof\u00e0 davant la tele, mai hagu\u00e9ssim pogut imaginar. No pod\u00edem imaginar que, gaireb\u00e9 sense voler-ho, acabar\u00edem destapant els negocis irregulars d\u2019un dels homes m\u00e9s rics de Catalunya, ni que descobrir\u00edem un document que explicava com un diputat de CiU havia participat en una trama que va fer desapar\u00e8ixer milions d\u2019euros de dos hospitals p\u00fablics, ni que acabar\u00edem posant en q\u00fcesti\u00f3 gran part del sistema sanitari catal\u00e0. Tampoc pod\u00edem imaginar que destapar tot aix\u00f2 ens portaria a la banqueta dels acusats, a ser jutjats i condemnats, a rebre el suport de milers de periodistes i ciutadans d\u2019arreu del m\u00f3n, ni que la nostra revista, feta a una habitaci\u00f3 a Breda i a un pas de la fallida, acabaria sortint a les planes del Washington Post.<\/p>\n

Aquella nit no sab\u00edem res de tot aix\u00f2. Nom\u00e9s sab\u00edem que aix\u00f2 de l\u2019anunci d\u2019Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria Col\u00b7legial no podia quedar d\u2019aquesta manera. Aix\u00ed va ser com va comen\u00e7ar aquesta hist\u00f2ria: asseguts al sof\u00e0 davant la tele.<\/p>\n

Ajuda’ns a difondre un resum d’aquest cap\u00edtol<\/p>\n

\u201cQuan vam veure aquell anunci vam decidir que calia fer alguna cosa\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/a><\/a><\/strong><\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

On s\u2019explica com vam haver de tancar l\u2019oficina del caf\u00e8ambllet, anar a\u00a0viure a casa dels pares i com un anunci que vam veure a la tele ens va\u00a0donar una idea: A finals de 2008 la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","jetpack_publicize_message":""},"categories":[2],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p4Bnth-75","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=439"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.cafeambllet.com\/onsonelsmeusdiners\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}